(Mallorca) El 18 juliol de 2014; total de 10,3 km; +263 -263; 3 hores. Excursió organitzada per fer el Cap de Formentor amb l’objectiu d’arribar al far i tornar. Tipus de sortida: anada i tornada; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: Mentre es produïa la conquesta de Mallorca, el 1228, el rei de Castella, Fernando III, dit El Sant, es va trobar en conflicte amb Lleó. Lleó i Castella eren estats diferents.
Aparco el cotxe en una zona habilitada de la carretera del Port de Pollença cap al Cap de Formentor. He passat el túnel i l’aparcament, senyalitzat, està a uns 300 metres, a la dreta. D’aquí queden uns 4 quilòmetres, per carretera fins al far, però seguint el Camí Vell del Far que penso anar fent i que seran uns 6 quilòmetres més.
Abans de començar faig una fotografia de la vista fins al far, que permet una mirada a la parets de roca verticals de la cara nord d’aquest extrem de la Serra de Tramuntana.
L’evolució de la geologia de les illes Balears prové de fa uns 400 milions d’anys. No obstant això, les calcàries que formen la major part de les muntanyes i també, lògicament, la Serra de Tramuntana i fins aquest Cap de Formentor, són més noves. És entre el Triàssic (fa uns 240 milions d’anys) i el Cenozoic (que es va produir fa uns 65 milions d’anys) que els fons marins van adquirir aquesta posició actual amb el format marí calcari, tot provinent de diversos cicles marins, en que es produïren tant processos al·luvials, com moments successius amb llacs, dunes, platges noves, esculls i altres moviments complexos. Les roques, les seves formes i colors, criden l’atenció del caminant.
Un rètol de fusta indica l’inici del Camí Vell del Far. Aquest camí es va construir a partir del 1857 amb l’objectiu de construir el far. Abans no hi havia comunicació amb el Cap de Formentor. Va començar a la Cala Murtra amb l’intenció de comunicar el mar amb el Cap en un recorregut d’uns 17 quilòmetres de complicat recorregut, amb pujades i baixades. El Cap de Formentor és Patrimoni Mundial per la Unesco.
El Camí Vell està parcialment esborrat i oblidat. Això fa que es pot seguir només parcialment i en altres moments anem a parar un altre cop a la carretera. La pedra per construir el far i també part del camí, com les pedres de la calçada lateral, provenien de les pedreres de Binissalem i de Sa Pobla. El material es portava fins a la badia d’Alcúdia i en barca es traslladava fins a la Cala Murtra.
Veig una ceba marina (“Drimia maritima”). L’altre dia en Jaume em va explicar les seves propietats. Aquesta planta bulbosa es feia servir per usos medicinals i consta en un papir del 1554 aC de l’Imperi Mitjà d’Egipte pel tractament d’edemes. Però la seva realitat és que té principis cardiotònics que la fan considerar altament verinosa. Ho és tota la planta, però sobretot el bulb o ceba. Per via oral només una quantitat d’entre 0,1 i 1,5 grams pot provocar la mort per paràlisi del cor. Les partícules aspirades causen esternuts i l’aplicació del suc sobre la pell pot provocar ampolles i dermatitis.
Torno a trepitjar carretera, però tampoc no és problema, ja que el dia és fresc i no hi passen cotxes. Els musulmans que van arribar a la conquesta de Mallorca, ho van fer a finals del segle X. Després, ja dins del 1116 s’hi van incorporar els berbers (coneguts com almoràvits) i aquests van topar molt directament amb la població que ja es podia considerar autòctona, però que era una barreja dels que van quedar després de la primera conquesta, més els musulmans que hi van arribar.
En qualsevol cas, torno a pujar pel Camí, ja que ha estat restaurat en els llocs on es pot veure des de la carretera. Però quan ja no es pot veure, sovint es desdibuixa i cal seguir algunes fites, però al final desapareix. La construcció del camí va ser molt costosa ja que hi van treballar més de 200 homes i a més s’hi afegia el cost del transport del material i tot això abans de començar a construir el far.
Vaig mirant endavant i enrere, però no perdre les vistes que ens ofereix el territori. L’origen etimològic del terme prové de “Promontorium” que passaria a Promontor i d’aquí va derivar a Formentor. Estem en terra de barrancs, penya-segats, alguna caleta i en general, espais abruptes però magnífics per la seva grandiositat. La història ens explica que Muhammad ibn Ghaniya va ser nomenat governador que va restablir les bones relacions entre els almoràvits i la població existent. D’altra banda al Magrib s’anava desenvolupant el poder almohade i s’encarregava d’enfrontar-se, a tot arreu (menys a les Balears), als almoràvits. Però la tranquil·litat durà poc, ja que els almoràvits van començar una sèrie de lluites internes i el 1203 els almohades van decidir conquerir les Balears.
També aquest territori és ple de cabres lliures, que em veuen i van marxant abans que jo hi arribi. La cabra mallorquina és un animal fort que sempre duu banyes, encara que en el cas dels mascles presenti una cornamenta més gran que la de la femella i també duu barba.
Per trams de carretera és possible veure restes d’estalactites que van quedar al descobert quan es va construir la carretera pels cotxes.
Torno a veure el senyal del Camí i ja coincideix que veig també el far. Ara toca seguir el camí vell per l’esquerra, directe cap el far. El camí des de Pollensa tenia una longitud d’uns 30 quilòmetres i això va generar dificultats per aconseguir responsable pel far, ja que ningú no volia sotmetre la seva vida a un sistema en que li calia fer aquesta distància per obtenir queviures i combustible pel far.
Parcialment això es va resoldre pel camí, encara que ple d’escales, que pujava de la caleta dita del Patronet. Aquest camí es pot veure en apropar-nos al far, però cal saber que cada setmana calia pujar els 220 esglaons excavats a la roca amb el menjar i 17 kgrs de petroli. Aquesta situació va durar 88 anys.
Pel camí perimetral del far, ja s’hi han començat a penjar els ja famosos cadenats. Cadenats de compromís entre jovent. Va bé que hi hagi compromís i això no treu que després durarà més o menys. Ja que al principi parlàvem de Fernando III de Castella, potser cal afegir que Alvaro Nuñez de Lara, el comte de Lara, va influir en el monarca lleonès perquè ocupés Castella, fet que va provocar que la reina mare, amb el seu fill Fernando, es traslladés a Burgos per protegir-se. Com que el novembre d’aquell any (1217) el seu fill va ser entronitzat, també es va signar la pau amb el seu pare a Lleó.
Ja de tornada, ara per la carretera, trobo molts exemples de coves trencades per la construcció de la carretera, com per exemple aquest avenc de considerable obertura. Des del far es pot divisar l’illa de Menorca. Al davant, per sota el mar que es veu, es pot dir que hi ha el que s’anomena Canal de Menorca, un corredor marí d’uns 36 quilòmetres d’ample que es forma per sobre de dues plataformes subterrànies de entre 50 i 100 metres de fondària, entre les quals hi ha una vall que baixa fins a 400 metres, uns i altres amb un gran valor ecològic amb bancs de sorra,hàbitats de posidònia, tortugues marines i diferents tipus de cetacis.
Acabant la caminada encara gaudeixo de la vista cap a les badies de Pollença i d’Alcúdia.
Si vols el track per a gps, clica: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12021045