(Mallorca) Ruta el 20/02/2017; 10 km; +220 -220; 3,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Andratx, Coll de sa Gramola, GR221, Mirador de Ses Bases, Punta Fabioler i tornada. Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: el Regne de Mallorca es va constituir el març de 1230, per decisió del rei Jaume I, descendent de la Casa Comtal de Barcelona.
Comencem a caminar un cop hem arribat al Coll de Sa Gramola, quasi al quilòmetre 106 de la carretera Ma-10 d’Andratx a Estellencs. Hi ha bancs, taules i espai per aparcar. No sé l’origen del nom d’aquest coll, però el que sí sé és que una gramola va ser un dels primers ingenis creats per sentir música. Estava format per una caixa sobre la qual es dipositava el disc i després un altaveu en forma d’una gran i ample trompa.
El GR va per una pista sense pèrdua, que s’orienta en direcció ponent. Al nord d’on estem hi ha el barranc del Ratjolí i la muntanya que veiem ha de ser el Puig de S’Evangèlica i a tocar de mar el Puig Roig, on desaigua el torrent al punt de S’Aigo des Ratjolí, probablement fent referència a que massa aigua no hi ha.
El nostre camí passa per la dreta de les roques calcàries del Penyal de n’Anglada. Sovint els topònims mallorquins utilitzen cognoms de propietaris dels dominis o de la terra. Avui en tenim diversos: Anglada, Morell, Campàs, Marcó, Hereu, Casanova... D’Andratx, podem dir que l’etimologia, tot i que incerta, pot provenir (segons algunes teories) de l’àrab “indiraq” amb el significat de trencadura o paisatge trencat. Aquesta interpretació és fa evident si observem les característiques abruptes del territori.
Tenim un penyal sobre el que veiem volar majestuosament una parella de aus. Es tracta del milà reial. Destaca per la seva cua profundament forcada i unes taques blanques, ben contrastades, a sota les ales.
Per obtenir una informació més clara, hem de recordar que l’any 1230 Fernando III era rei de Castella i també era rei de Lleó. Va pactar les fronteres amb els estats de la confederació catalano aragonesa en el Tractat d’Almirra i es va dedicar activament a conquerir terres als musulmans; va repartir les terres conquerides entre les ordes militars, l’Església i la noblesa, que va donar com a resultat grans latifundis. A Navarra el sobirà era Sancho el Fuerte. La península estava organitzada en diversos regnes o estats, amb les seves característiques pròpies i legislacions independents.
Estem envoltats de plantes pròpies de la vegetació mediterrània sobre calcària, com aquests margallons que es veuen a la foto. A la península, el conjunt més abundant de margalló es troba al massís del Garraf, també calcari com les muntanyes de Mallorca.
Pel camí podem observar nombroses soques de pins tallats i signes evidents d’un antic incendi. De tant en tant, però, un pi solitari parla de la seva resistència, com aquest: un pi i poca ombra.
Com dèiem al principi, el Regne de Mallorca es va constituir el març de 1230, per decisió del rei Jaume I, descendent de la Casa Comtal de Barcelona, que implicava la posició de sobirà de tot Catalunya. Tanmateix, Jaume I disposava també del títol de rei d’Aragó.
Més enllà no podem evitar aquesta fotografia d’aquest pi plenament integrat a la roca.
Seguint el concepte d’organització dels comtes de Barcelona, la història del Regne de Mallorca va disposar d’una molt dèbil centralització entre les illes i cada una de les Balears disposava de les seves institucions pròpies. El quadre institucional es formava per un Consell de sis jurats (que s’havia creat el 1249), que representaven la “universitat” (el ple dret representatiu) de l’illa que podien elegir un cert nombre de consellers en el Gran Consell i eren designats cada any pels jurats sortints i els consellers. D’aquesta manera el sistema electoral consagrava l’hegemonia política de la ciutat (ciutadans i mercaders).
Deixem el GR-221 que ara tomba cap a sud. Nosaltres seguim, ara, per un sender que puja suaument.
Del que comentàvem, afegim que era un disseny semblant, encara que no igual, al que funcionava a Catalunya, amb el Consell de Cent i les Corts Catalanes. Les Corts Catalanes eren l’òrgan legislatiu del Principat de Catalunya i es van mantenir des del segle XIII fins el segle XVIII (moment en que Catalunya va perdre, per les armes, la seva independència). Segons Thomas Bisson, aquelles Corts han estat considerades des d’antic pels historiadors el model per excel·lència del parlament medieval. L’origen de les Corts es pot trobar en les Assemblees de Pau i Treva iniciades el 1021.
Pocs metres més amunt hi ha la caseta de Ses Bases; la deixem a l’esquerra i seguim un camí amb senyals vermells que passa al vessant que mira a mar. Pugem al Mirador de Ses Bases.
Ens fem diverses fotografies amb la magnífica vista que tenim: la Punta des Carregador, la Punta de Na Foradada i probablement al fons la Punta de Son Serralta. Per sobre del tot: el Galatzó.
Arribem al Mirador d’en Josep Sastre. Més enllà hi ha la Punta Fabioler i al mig del mar, a l’esquerra, podem gaudir de l’extraordinària vista de l’Illa de Sa Dragonera, que visitarem demà.
En algunes notes historiogràfiques, es fa referència al conqueridor com a rei d’Aragó. Si bé és cert que Jaume I era rei d’Aragó, era també el sobirà de Catalunya, rei de València i també el màxim representant la federació coneguda com Corona catalano aragonesa. No és correcte que es refereixi, doncs, a Jaume I com a rei d’Aragó en tractar-se de la conquesta de Mallorca. En tot cas, ho hauria fet com a rei de la Corona com a federació, però tampoc és el cas.
De tornada, deixem a la nostra esquerra (ja l’havíem vist quan hem pujat) un avenc. Els avencs, coves i escletxes són habituals en terreny calcari.
Abans de la conquesta de Mallorca, el rei Jaume I va convocar Corts Generals a Monsó, això volia dir les d’Aragó i les de Catalunya conjuntament. En aquelles va proposar l’acció per conquerir Mallorca i va demanar recursos, tal com era habitual. A aquella demanda, els nobles aragonesos van considerar que en l’operació de la mediterrània no hi tenien gaire interessos i s’estimaven més reservar-se per a les accions al territori valencià. Així que la conquesta de Mallorca es va portar a terme amb recursos aportats per les ciutats de Catalunya i nobles i cavallers catalans. També, que tot s’ha de dir, amb el suport d’alguns dels nobles aragonesos consellers personals del rei Jaume, però Aragó com “a regne” s’hi va abstenir.
Finalment enfoquem els dos puig que ens tapen el coll on acabarem l’excursió. Aquests dos puigs són el Moltó i el Campàs.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16506502