Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Ermita de Sant Miquel, Ses Fonts Ufanes, Son Gabellí Petit

(Pla de Mallorca) Ruta el 11/02/2018; 4 km; +40 -40; 1,5 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Ermita de Sant Miquel, Ses Fonts Ufanes, Son Gabellí Petit.   Participants: Jaume i Miquel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil (una passejada sota la pluja).

 

 mapa1003 mperfil1003 

 FA ANYS: L’any 1315, l’església de Sant Miquel ja era una parròquia.

P1130911 Neu i boira prop Bunyola  Durant els tres dies que estic a Mallorca no para de ploure (i de nevar per sobre de 500 metres). Estàvem a Bunyola al matí i ens hem decidit a voltar una mica.

P1130912 Neu i boira

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Dirigint-nos cap a Campanet observem que la pluja afluixa una mica; aprofitem per fer una visita a l’entorn de les Fonts Ufanes, ja que sembla que fa uns dies estaven en plena activitat.

P1130913 Sant Miquel Aparquem al costat de l’església de Sant Miquel de Campanet. El nom de Campanet, encara que l’escut de la vila contingui una campana (un escut de caire literal), prové del llatí ‘capana’, amb el significat de ‘cabanes’. Aquesta església va ser construïda entre el 1248 i el 1315, en el pla del Tel i probablement per sobre d’una edificació anterior.

En el llibre del Repartiment del rei Jaume I, el terme de Campanet era una alqueria de 18 jovades i 288 quarterades, assignada a homes de la ciutat de Barcelona. El rei Jaume va repartir, com se sap, terres de Mallorca als nobles més importants i a les ciutats que van aportar diners, vaixells i homes a la causa de la conquesta. El rei va assignar als nobles els 50% de les terres i es va reservar l’altre 50%, el qual va anar també dividint per oferir-lo a ciutadans de les ciutats.

P1130919 Cam de les Fonts  La ruta està indicada i després de passar una tanca (oberta a aquesta hora) entrem a la finca de Gabellí Petit, una finca pública que va ser adquirida l’any 2005 pel Govern de les Illes Balears per protegir el Monument Natural de les Fonts Ufanes que ja havia estat declarat com a tal l’any 2001. L’àrea protegida és de 50 hectàrees.

P1130920 Canal 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El curs del torrent i alguns canals baixen plens d’aigua i això ens fa pensar que potser també trobarem les Fonts brollant (però després no serà així). Aquesta mena de fonts s’anomenen “vauclasianes”, que són les que afloren formant un aqüífer sobtat, difús i potent en casos de pluges suficients. El nom deriva de ‘Vauclusa’ (terme occità) poble provençal on hi ha la famosa ‘Font Valclusa’, coneguda des d’època romana.

P1130922 Cam pel bosc 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Hi ha una cruïlla de camins per on ens desviem. Bàsicament els camins fan una volta circular dins la finca Gabellí. L’etimologia del nom és incerta i potser provingui de l’àrab ‘jablí’ (muntanyenc). L’etimologia popular, en canvi, ho relacionaria amb ‘gabella’ (impost) o ‘gavell’ (paquet o refugi) de la gent que vivia dispersa per les contrades que s’arreplegava dins el castell en cas de perill.

P1130925 Sitja doble crcol  Arribem a un edifici que fa de Centre d’Informació, però que està tancat. Al davant hi ha la construcció d’una sitja, restaurada, de doble cèrcol. En mallorquí una ‘sitja’ és el que a Catalunya en diem una carbonera, tot i que les de Mallorca són realment molt més espectaculars i treballades.

P1130926 Fonts Ufanes 1 Només cal avançar una mica més i entre les alzines caminem per entre el pedregar que s’ha format per les afloraments d’aigua que són les Fonts Ufanes. Però avui no aflora l’aigua; no plou amb prou intensitat per omplir l’afluència subterrània. Cal saber que tot el bosc disposa d’una capa o mantell de terra que cobreix les roques, excepte aquí. Aquí no hi mantell de terra perquè, precisament, l’afluència periòdica de l’aigua subterrània ha netejat de terres superficials els llocs per on es formen els conductes naturals de les fonts. Al final insereixo un video que he trobat on es pot apreciar l’efecte de les surgències d’aigua, quan es poden veure.

IMG 2668 

 

 

 

 

 

 

 

Aquest esquema és un intent d’explicar aquest fenomen geològic. El subsòl està format de roca calcària fraccionada i trencada; per sobre s’hi va formar, amb els anys, una capa de terra on hi arrelen arbres i arbustos i a la part inferior (per sota de les roques trencadisses) s’hi va formar una capa impermeable. El pendent de la muntanya està format per diverses esquerdes diagonals producte d’una falla. Quan plou, l’aigua es filtra fins a la capa poc permeable i forma un petit riu subterrani que marxa muntanya avall, ocult. Si plou molt, l’aigua s’acumula al subsòl fins que aflora per damunt: són les fonts visibles.

P1130927 Torrentet Fonts Ufanes  Aquest forat que aquí veiem és el torrent de Biniatró que està al cap de la falla i per això es per on l’aigua del riu subterrani brolla amb més força i volum; per això ha format aquest solc més profund del torrent. L’aigua baixa en tota la zona, però, per diversos afloraments.

P1130928 Info cabana 

 

 

 

 

 

 

 

 

Pel camí hi ha rètols informatius. Les surgències principals són l’Ufana Gran i l’Ufana Petita, tot i que hi ha altres fissures i petits punts per on brolla l’aigua i s’escampa per tot l’alzinar.

Per cert, el Repartiment del rei Jaume, del que abans parlava, va anar a nobles i senyors i també a ciutats, però aquestes eren exclusivament catalanes. Això s’explica perquè en les Corts Generals de Montsó els aragonesos van desistir de l’operació mediterrània que proposava el rei. El rei, en aquelles Corts (conjuntes de les de Catalunya i d’Aragó), va proposar la conquesta de Mallorca i va demanar diners per portar-la a terme. Només Catalunya, els seus nobles i ciutats s’hi van afegir. Cal comprendre, però, que pels aragonesos la Mediterrània era llunyana i no els afectava directament. Catalunya i Aragó eren independents i cada nació tenia els seus propis interessos, que no sempre coincidien, com és natural.

P1130929 Cabana  Passem pel costat d’una cabana restaurada. És la cabana tipus on hi vivien els carboners mentre controlaven les sitges (carboneres).

P1130930 Interior que plou 

 

 

 

 

 

 

 

A nosaltres ens serveix per aixoplugar-nos mentre mengem unes ametlles.

Només he de concloure que en la campanya de Mallorca també hi van participar alguns nobles aragonesos com Fernando Perez de Pina, Garcia Perez de Meitats i els consellers del rei: Rodrigo de Liçana i Ximeno de Urrea i alguns cavallers més. En total la participació de nobles i cavallers d’Aragó (que ho feien a títol personal i de fidelitat amb el rei) no va superar el 10% del total de la flota que es va desplaçar a Mallorca, que van ser uns 1500 (sense comptar els homes d’armes, que passaven dels deu mil).

P1130931 Tornem  Anem baixant, seguint la pista que fa la volta. Els camps de conreu, a la dreta, són de la finca Son Gabellí.

P1130932 Pontet del torrent 

 

 

 

 

 

 

 

Part de l’aigua de les Fonts baixa agitada per aquest torrent dit de Teló que, junt amb el de Biniatró, formen, per sota del pont, el torrent de Sant Miquel.

Per concloure la informació de la conquesta de Mallorca, cal dir que certament el rei Jaume era rei d’Aragó i sobirà del Principat de Catalunya com a comte de Barcelona. Tal com explica Bernat Jofre “podríem afirmar sense cap tipus d'error històric que "les Mallorques" foren conquerides per una croada promoguda pel rei d'Aragó, cap del Principat i comte de Barcelona. Però que pel simbòlic ajut rebut per part de la noblesa aragonesa, fou una conquesta militar, econòmica, geogràfica i culturalment catalana”. Per tant referir-se al ‘conqueridor de Mallorca només com a rei d’Aragó, no és correcte, referir-s’hi però com a sobirà del Principat de Catalunya és més adequat a la realitat. L’anomenada ‘Corona d’Aragó’ o ‘Corona catalano aragonesa’ fa referència, de fet, a una federació de dos estats sobirans que compartien monarca, però no institucions ni legislació.

P1130934 Sant Miquel 

 

 

 

 

 

 

 

 

Tornem a estar, al final, un altre cop a l’església de Sant Miquel de Campanet.

Per cert, els anys d’aquell segle, a la península Ibèrica hi havia altres sobirans: a Castella, era, Alfonso VIII; a Navarra, Sancho VII; a Lleó, Alfons IX. Eren les èpoques de construcció de la península Ibèrica medieval, en el territori que havia estat l’antiga Hispania romana, que no té res a veure amb el concepte de l’Espanya moderna que es va començar a definir per impuls de Castella i pel domini que els monarques autoritaris i absolutistes castellans (a partir del segle XVIII, amb Felipe V). De fet l’original regne de Castella va ser qui va encunyar el terme España i tota l’estratègia de castellanització de la península.

P1130937 Serra Tramuntana nevada  L’excursió s’ha acabat, curta però molt interessant. Quan es fa tard, la Serra de Tramuntana presenta una imatge excepcional.

P1130938 Posta de sol  Al vespre, el sol s’ha deixat veure. Ja no plou i pel color dels núvols sembla que el cel estigui encès.

 A continuació podeu trobar un video publicat a ‘youtube’ per Morpheo, el gener de l’any passat:

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/ermita-de-sant-miquel-ses-fonts-ufanes-son-gabelli-petit-22635054