Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Mallorca, Palma ruta urbana, Almudaina, Catedral de Palma, passeig des Born,

(Mallorca) Ruta el 12/03/2018; 10 km; +70 -70; 4 hores.   Ruta i passejada urbana amb el següent itinerari: Parc de Mar, Hort del Rei, Almudaina, Catedral, Santa Clara, Sant Francesc, Porta Sant Antoni, Plaça Major, Plaça Espanya, Via Roma, Passeig del Born, església Santa Creu, Consolat del Mar, Llotja de Palma.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

 

 mapa1005 mperfil005 

 FA ANYS: Des del segle XIV el regne de Mallorca comptava amb consolats privatius a la mediterrània, a més d’utilitzar lliurement els més de 60 de Catalunya , pel comerç i navegació.

P1130978 Un dia fosc al Parc de Mar  1, Avui un altre dia plujós, decideixo anar a caminar per Palma. Començo al davant del Parc de Mar, amb la vista magnífica de l’Almudaina i la catedral de Palma. Aquest llac artificial s’ha guanyat al mar. Recordo que jo havia estat aquí a la sorra quan tenia uns deu anys i el mar arribava fins a la muralla.

P1130980 Almudaina 

 

 

 

 

 

 

 

 

2, L’Almudaina vist des del petit llac que hi ha a s’Hort des Rei, actualment uns jardins que recorden (però poca gent, que hi passa, ho sap) l’hort que depenia del palau de l’Almudaina on hi havia fruiters i s’hi sembraven hortalisses i plantes medicinals. De l’Almudaina, diguem només que probablement es va construir sobre la primera ciutadella aixecada pel cònsol romà Quinto Cecilio Metelo l’any 123 aC. L’original edifici musulmà es va reformar el 1281 i es va prolongar durant els regnats dels reis Jaume II i Jaume III, fins el 1343. No m’estenc més ja que es pot trobar informació molt detallada.

L’històric edifici dels sobirans del Regne de Mallorca, avui és propietat de ‘Patrimonio Nacional’, organisme fundat el 1940 per Francisco Franco (militar i dictador espanyol). Forma part dels anomenats ‘Reales Sitios’, que són residències de la ‘Família Real Española’; així el rei d’Espanya disposa de nou grans palaus per a l’ús oficial i de lleure i descans al seu servei (nosaltres, el poble que ja paguem totes les despeses de la Família, si el volem visitar, hem de tornar a pagar). Com es pot suposar disposen, en conjunt, desenes de milers de metres construïts, milers d’habitacions i centenars de persones al seu servei (això ho suposo per lògica; d’altra banda aquests edificis exigeixen mantenir-se com es comprensible).

P1130981 Catedral  3, Pujant les escales enfrontem la catedral i el conjunt d’arcbotants. Anomenada ‘La Seu’ va ser construïda entre els segles XIII i el XVI. La seva situació és al que havia estat l’acròpoli romana, enlairada i de cara a mar, controlant l’accés a la gran badia.

P1130983 catedral portal  4, El portal de la catedral mostra la seva famosa rosassa i quan s’hi accedeix impressiona el gran espai interior comparat amb la mola exterior. L’espai interior és el resultat de la reforma produïda a partir del moment que Mallorca té com a sobirà a Pere el Cerimoniós. Tampoc no afegeixo més informació d’un element històric i arquitectònic tant important i del qual es pot trobar molta informació més detallada i ben escrita per experts.

 5, Pels carrers de l’Almoina i Capiscolat m’endinso al casc antic que conté una gran densitat del gòtic mallorquí d’aquells primers segles del XIII al XVI.

Per cert, recordem que a la mort de Jaume I el rei assigna hereditàriament el títol de ‘rei de Mallorca’ al seu fill Jaume II, el qual passa a ser el sobirà del que es coneix com Corona de Mallorca; disposa, a més, dels comtats de Rosselló i la Cerdanya, el vescomtat de Carladès i la Senyoria de Montpeller. A l’altre fill, Pere, Jaume I el va fer hereu del Principat de Catalunya (com Pere II), del regne de València, del regne d’Aragó. Pere II va ser també rei de Sicília (des del 1282). Aquest conjunt de títols (al marge de la Corona de Mallorca, s’ha vingut a denominar, amb els anys, Corona d’Aragó). Però no s’ha de perdre de vista que tots aquests països eren independents els uns dels altres, amb les seves legislacions i constitucions i les seves institucions. Això sí, compartien el mateix sobirà: a la Corona de Mallorca era Jaume II i a la Corona d’Aragó, era Pere II.

P1130984 Cases i patis senyorials 

 

 

 

 

 

 

 

6, Els patis de les cases de cavallers i nobles, enriqueixen el nostre passeig. Hi ha casals rellevants que endinsen els seus orígens als segles posteriors a la conquesta, amb les corresponents reformes i ampliacions posteriors. Alguns noms són Ca’n Truyols, Can Colom, Can Ferragut, Can Alemany, Can Fontiroig, Cal Comte d’Espanya, Can Coll,... Molts són noms antics, altres són més moderns per casaments o per raó de guerres posteriors en que els nous dominadors s’han fet amb les propietats dels anteriors. Cal imaginar que després de la conquesta per part de Felipe V, molts dels senyors propietaris de casals que no havien estat del costat del vencedor van perdre, com sovint passa després de les guerres, les propietats i sovint també la vida.

 7, Deixem a l’esquerra el carrer de Sant Roc. Sant Roc va ser un sant molt estimat després de les terribles epidèmies de pesta del segle XIV. De Sant Roc es diu que va ser un pelegrí occità que es va desplaçar a Roma per tenir cura dels malalts de pesta. Segons la tradició va néixer a Montpeller a finals del segle XIII, en època que Montpeller era del rei de Mallorca.

 

P1130986 Jard del Bisbe  8, És recomanable una aturada i passeig pel Jardí del Bisbe. Actualment depèn del Bisbat de Mallorca però és un exemple de distribució clàssica dels jardins de les cases senyorials, amb la divisió d’arbres fruiters, horts per hortalisses i herbes medicinals i altres plantes ornamentals.

 

P1130988 La Portella 

 

 

 

 

 

 

 

9, Els peus ens porten al davant de La Portella, pel carrer del mateix nom. Aquesta porta és un dels accessos al que era el recinte fortificat de Ciutat. És el resultat de les muralles renaixentistes, més potents, del cinquè i últim recinte iniciat el 1560; probablement va ser l’enginyer milanès Gianbattista Calvi qui ho va començar. Per la part exterior de la porta s’hi pot observar l’arc de mig punt rematat per un frontó corbat i un escut al centre datat el 1785.Lògicament és un escut borbònic: Mallorca havia perdut ja la seva independència, institucions i llibertats a inicis d’aquell segle XVIII (fa 300 anys).   Si aquell fet no s’hagués produït, o bé amb la democràcia s’haguessin retornat les lleis i constitucions esborrades el XVIII, avui Mallorca seria una nació lliure, independent i potser formaria una confederació amb la resta.

 

 10, Girem a l’esquerra pel carrer de Can Serra. A l’esquerra hi ha el Museu de Mallorca. Actualment acull col·leccions d’arqueologia, etnografia, beles arts i arts decoratives i industrials. L’edifici és l’antic palau dels comtes d’Aimans; palau que es conegut com Can Desbrull o de Ca la Gran Cristiana. Aquest últim nom prové del fet que el palau va anar a parar a Catalina Tomás Zaforteza i Togores (1833-1912). La família defensava la causa carlista, en època que els carlins eren dits ‘cristians’ ja que eren extremadament intransigents amb els temes de religió. Estava casada amb Mariano de Villalonga, probablement descendent de la nissaga del Villalonga que el 1229 va participar en la conquesta assistint al poderós Guillem de Montcada, vescomte de Bearn. La nissaga sembla que compte amb un avant-passat, Juan de Villalonga i Burget (1630-1717) que va ser membre del Sant Ofici de la Inquisició.

P1130990 banys rabs 

 

 

 

 

 

 

 

11, Al davant del museu s’obre la porta i jardí dels Banys Àrabs. Es tracta d’un dels monuments emblemàtics de Palma. Estem al carrer Can Serra, 7. Van formar part del jardí senyorial de Can Fontiroig. És molt recomanable una visita pausada i respirar la pau dels jardins i del que queda dels banys. La història parla que Abd Allah ibn Musa va dirigir l’any 707 una operació per saquejar Sicília, que va afectar també Sardenya i les Balears. Després la decadència va caure sobre Mallorca. El 813 Ermenguer d’Empúries, seguint la demanda de Carlemany, va atacar els corsaris musulmans prop de Mallorca, però dins d’aquell segle IX la feblesa de l’estat franc va deixar la consolidació a Al Andalus. Va ser el 848 quan Abd al-Rahman II va portar a terme una expedició amb èxit a les Balears.

 

P1130991 Santa Clara  12, Uns metres més endavant, a la dreta, hi ha el gran portal que duu al convent de Santa Clara. El convent de Santa Clara prové del segle XIII, després de l’autorització del Papa Alexandre IV l’any 1256 a sor Caterina, abadessa del monestir de Santa Maria de Tarragona. La base d’aquest convent es veu que van ser restes d’origen musulmà.

 

 13, Una mica a la dreta i després a l’esquerra hi ha el carrer del Vent. Aquí hi ha el col·legi de Monti-sion. El convent jesuïta del carrer de Monti-sion és el resultat de l’arribada de Jeroni Nadal l’any 1561. Els jesuïtes van ocupar la seu del que era l’Estudi General Lul-lià i que abans havia estat la sinagoga major jueva. Recordem que aquell ‘Estudi General’ va ser creat a finals del segle XV a imatge del que ja existia a Lleida. Amb els anys va tenir càtedres de filosofia, teologia, humanitats, dret, anatomia, fisiologia, matemàtiques, geometria i cirurgia.

P1130999 Palau bar de Pinopar  14, Al davant, el palau del baró de Pinopar, tal com diu un petit rètol municipal que els depredadors de l’esprai han repintat i quasi no es pot llegir. Diguem només que la baronia de Pinopar va ser un títol creat el juliol de 1709 per l’arxiduc Carles d’Àustria a favor de Pere Abri-Dezcallar, un noble del regne de Mallorca. Com que precisament Carles era pretendent a la corona espanyola igual que Felipe (que seria després el rei Felipe V), acabada la guerra, el rei de la Casa Borbó va deixar sense efecte aquell títol, incomplint l’article 9 del tractat de pau acordat entre Felipe V i l’emperador Carlos IV el juliol de 1725.

 

P1140003 Can Bisquerra 

 

 

 

 

 

 

15, Amunt pel carrer de la Criança. Girar a l’esquerra pel carrer del Sol, un carrer molt estret comparat amb la dimensió del palau de la dreta: Can Catlar, que també li diuen del Marques del Palmer. Destaquen les finestres d’estil renaixentista del 1556 amb figures antropomorfes fantasioses i uns medallons referits a les virtuts dels cavallers: fortalesa, prudència, pietat, caritat i temprança. Per cert, la temprança és la virtut cristiana i moral que es mostra per la moderació en l’ús dels diners i els béns, per sobre dels instints i dins de l’honestedat. Sembla que molts dels centenars de polítics involucrats en corrupció (per cert, dels dos grans partits dominants a Espanya, segons diuen els mitjans de comunicació) no són gaire morals o gens cristians, per molt que vagin a missa.

 16, Al costat segueix la façana del palau de Cal Comte de la Cova. Se sap que l’any 1576 era de Francesc Desclapés i que el segle XII ja era de Francesc de Villalonga i Fortuny; aquest que era de la nissaga que abans ja hem comentat, va ser el que disposava del títol de Comte de la Cova. El seu fill, Jordi, va morir el 1740 havent estat virrei del Nuevo Reino de Granada (corresponia l’actual República de Colòmbia). Per cert, Colòmbia es va emancipar i independitzar de l’imperi espanyol entre el 1810 i el 1824, en un procés comandat per Simón Bolívar. En aquests moments de enfrontament polític per qüestions de processos pel dret a decidir, cal recordar que aquells que es van independitzar d’Espanya no van ser els indígenes originals del territori, sinó els mateixos espanyols o fills d’espanyols que estaven allà. Per què es van voler independitzar? Cal llegir i aprendre la història.

 17, Trobem, de cara, el carrer del Call. El ‘Call’ era el barri jeu medieval de Palma. El Call major ocupava la part nord-est de la ciutat medieval, on els hebreus hi vivien, però no hi podien treballar (històricament les normes per condicionar la vida dels jueus han estat moltes i molt injustes); de fet els jueus tenien les seves botigues i negocis fora del barri. L’expulsió dels jueus promoguda per la intolerància religiosa de la reina Isabel de Castella (i l’aprovació del sobirà de la Corona d’Aragó, Ferran el Catòlic), a partir de l’any 1492, va suposar un llarg procés de deteriorament de la vida d’aquelles comunitats tan arrelades.

 18, Després girem a la dreta pel carrer del Pare Nadal. Per cert, una curiositat sobre el nom: Nadal prové de ‘natalici’, però ens hem de preguntar perquè nosaltres diem ‘Pare Noel’ (que prové del francès ‘Noël’) amb el mateix significat i origen. Pare Nadal té el significat de Pare Noel. A Holanda i altres països l’encarregat de portar els presents als nens és Sant Nicolau que, en neerlandès, va evolucionar fins a ‘Sinterklaas’. Sabem que els holandesos van fundar Nova York (el segle XVII) i allà el nom va derivar a ‘Santa Claus’.

P1140005 Sant Francesc  19, Plaça de sant Francesc. Aquí tenim l’església del sant que representa un dels millors conjunts arquitectònics de Palma, que ja és dir molt. El primer convent es va fundar el 1232, però el 1281 es va traslladar al lloc on es veu ara. És molt interessant visitar el claustre i el cor; també el sepulcre de Ramon Llull. Durant anys hi van estudiar personatges importants, com per exemple Juníper Serra. Val a recordar que una escultura del frare mallorquí presideix el Golden Gate Park de San Francisco (USA).

A finals del segle XV hi havia bàndols enfrontats, vinculats a faccions nobiliàries. L’any 1489, durant el Carnaval, a Jaume Armadans li va caure l’aigua, que va llençar una criada de Perot Espanyol, quan passava pel carrer; era un fet habitual en aquelles festes. L’Armadans,però, es va sentir ofès i va entrar per maltractar la criada i la senyora. Els Espanyol van formar un grup i van atacar Can Armadans; van matar el senyor i van deixar ferits. L’any 1492, el 2 de novembre, en una festa que es feia al convent de Sant Francesc, Espanyols i Armadans van començar a enfrontar-se i van deixar l’església coberta de morts i ferits. La rancúnia encara va durar uns anys més.

 

20, Des d’aquí els peus distrets m’han dut a fer una volta cap a la part de la ciutat nova: a l’avinguda de Gabriel Alomar. Aquest nom prové de Gabriel Alomar Villalonga (1873-1941) que va ser poeta, crític literari, polític o diplomàtic. També va ser un llibertari d’esquerres molt actiu, especialment a Catalunya, on hi va anar per seguir els estudis, deixant així la comunitat conservadora de l’illa. A Barcelona es va involucrar en el moviment nacionalista català. Per cert, el moviment nacionalista català ha evolucionat cap a l’independentisme (per raons semblants, potser, a les de Bolívia que abans comentàvem? No ho sé i no sé si el senyor president M. Rajoy ho ha pensat això).

Per casualitat veig en una façana una banderola reivindicativa: “La ciutat per a qui l’habita, no per qui la visita”. Els mallorquins també temem la pressió de preus del turisme quan ocupa tot l’espai de la societat local.

P1140009 Banc de loli 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

21, Cal tornar cap al centre pels carrers de la Ferreria i del Sindicat. Banc de l’Oli. Són carrers amb noms d’oficis, noms de la vida, noms de les arrels. Aquest carrer es refereix a l’existència de la plaça on es mesurava i es venia l’oli que es produïa a les grans possessions.

P1140010 Plaa Major  22, Seguint el carrer del Sindicat arribem als porxos de la Plaça Major. Aquesta plaça estava ocupada per l’antic convent de Sant Felip Neri i més endavant per l’Inquisició, organització catòlica de nefast record per la brutalitat inhumana dels seus mètodes (que dolents i salvatges que arriben a ser els homes!). L’any 1823 es va decidir enderrocar-la. Amb l’entrada de Napoleó a Espanya el tribunal de la Inquisició va ser abolit el 1808. L’any 1813, amb la primera constitució de Cadis es va ratificar l’abolició, però amb la restauració dels borbons (amb el rei Fernando VII) es va tornar a implantar. No va ser abolida fins el 15 de juliol de 1834, encara no fa 200 anys. La veritat és que fa pena observar com Espanya ha tingut unes estructures de poder, però també de poble base, amb pensament fortament absolutista.

 

P1140011 Casa Plaa Marques del Palmer  23, Anem a l’esquerra a la Plaça del Marquès del Palmer. Aquí hi ha dos edificis d’interès; els dos modernistes. El que veiem a la dreta havia estat d’Almacenes El Águila i va ser projectat per Gaspar Bennàssar i Jaume Alenyà el 1908. El de l’esquerra amb més influencia d’Antoni Gaudí, es va acabar el 1909 i estava dedicat a cinc pisos d’apartaments i a la residència del propietari: Lluís Forteza-Rey, orfebre i joier. Recorda, en diversos aspectes, la Casa Batlló de Gaudí i el Parc Güell, de Barcelona. Després segueixo a buscar el carrer de Jaume II.

 24, Cal seguir avall pel carrer Jaume II, fill de Jaume I; va ser el sobirà privatiu de Mallorca. Però hem de reconèixer que el rei Pere (que era sobirà d’Aragó, de Catalunya i de València) en realitat també era sobirà privatiu de cada un d’aquest tres regnes o estats, ja que cada un era independent dels altres i la relació que tenien era a través del fet de compartir un sobirà comú. El fet que el rei fos el mateix no volia dir que València formés part d’Aragó ni Catalunya tampoc. Tampoc Aragó era part de Catalunya, per molt que el rei tingués el palau reial a la ciutat de Barcelona.

 

P1140017 Plaa de Cort  25, Al final s’arriba a la Plaça de Cort i Ajuntament de Palma. Durant la història del regne de Mallorca, la centralització de les illes va ser molt dèbil; cada illa disposava de la seva ‘universitat’ (que venia a ser el Comú que gestionava tots els fets i les necessitats de l’illa) i les institucions pròpies (com els Jurats de la Ciutat i del Regne). Mallorca tenia, però, el dret de participar en les Corts de Catalunya; les Corts venien a ser el ‘parlament’ de cada estat (Catalunya, València i Aragó); les ‘Corts Generals’ eren les que es convocaven el mateix dia per als membres de les de dos dels estats. Suposaven un veritable contrapoder al rei i eren molt més importants que les Corts de Castella.

P1140021 Olivera 

 

 

 

 

 

 

 

26, A la plaça hi ha la famosa Olivera centenària i l’edifici del Consell de Mallorca, la institució d’autogovern instituït oficialment segons l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears (any 1983). Els consellers són triats entre els presentats a les eleccions al Parlament de les Illes Balears. Però Mallorca (com Aragó, València i Catalunya) no ha recuperat la llibertat de decidir i gestionar-se que tenien abans de Felipe V.

P1140028 Ms entrades a casa se senyorials St Bertomeu 

 

 

 

 

 

 

 

 

27, Entrades a cases de grans senyors, avui convertides en diversos habitatges familiars. Segueixo llegint al mapa les cases històriques: Can Amorós, Can Oms, Can Marquès, Can Dusai, Can Palou, Can Oleza, Can Lladó,... Algunes han esdevingut habitatges plurifamiliars, altres per raons de matrimoni han canviat el nom original que tenien.

 

P1140033 La Rmbla o Via Roma  28, Després, les cames m’han dut cap al nord, cap a la Via Roma. Cert que també coincideix amb La Rambla. Tota aquesta via era antigament una riera, però ja el segle XVII estava parcialment urbanitzada als costats. Val a dir que el 1938 (que com sabeu va coincidir amb la Guerra Civil Espanyola) va ser anomenada ‘Via Roma’ en honor (no us ho perdeu) a Mussolini i (segons wikipedia) per la feina de les tropes feixistes italianes durant la guerra. Les dues estàtues que hi ha al principi de la Rambla encara són d’aquell homenatge. L’ajuntament de Palma va recuperar el nom original, a principis de 1980: ‘La Rambla’; encara que es manté el de Via Roma pel tram superior, potser per recordar que els franquistes estaven del costat dels feixistes italians.

 

P1140038 Carrer dels Oms 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

29, El camí que segueixo, variable i distés, em porta a passar pel carrer dels Oms. Els carrers d’aquesta part més alta lògicament devien rebre els torrents i rieres que provenien de la Serra de Tramuntana. Aquell fet el recorden alguns noms dels carrers com aquest, que ens venen a dir que aquí hi havia tota una filera d’oms i per tant un curs d’aigua.

 

P1140041 Plaa de Jaume I  30, De la Via Roma he anat fins a la Plaça Espanya, on hi ha l’estàtua de Jaume I ‘el Conqueridor’. El rei va néixer a Montpeller el 1208 i va morir a Alzira (del regne de València) el 1276. Successor del rei Pere I i de Maria de Montpeller, el seu magnífic sepulcre està al monestir de Poblet.

Algun text quan parla de la conquesta de Mallorca, diu que la va dirigir Jaume I ‘rei d’Aragó’. Això, sent cert, és una incorrecció històrica. Certament, Jaume I, era rei d’Aragó però també era el sobirà de Catalunya. Entre Aragó i Catalunya hi havia una confederació i cada estat era independent de l’altre. Les Corts d’Aragó es van abstenir de aportar recursos i homes per l’operació de conquesta de Mallorca: la mediterrània no els hi va interessar; tot l’esforç econòmic, militar i humà va ser aportat per Catalunya. Això no treu que el rei seguia sent-ho d’Aragó, però no va ser com a tal que va poder conquerir Mallorca.

Dir que ho va fer com a ‘rei d’Aragó’ és tan incorrecte com dir que el rei de Jerusalem ha fet el discurs de Nadal. Certament Felipe VI té el títol de rei de Jerusalem, però no és en funció d’aquest títol que surt per TVE a dictar el missatge anual de Nadal.

 

P1140044 El Gaspar Benassar 

 

 

 

 

 

 

 

31, Dins la plaça també es pot visitar el baròmetre. Aquesta columna és obra de Gaspar Bennàssar, arquitecte, qui va dissenyar i dirigir diverses obres a les Balears. Fins i tot va presentar, el 1917, un Pla de Reforma de Palma, que finalment no es va portar a terme, però ja preveia guanyar terreny al mar davant la Seu per fer-hi una carretera. El baròmetre va ser instal·lat el 1910, no sé si en aquell moment la plaça duia el nom de Porta Pintada, però sé que també ha dut el nom de plaça Eusebio Estada. Més recentment, durant les manifestacions del 15-M, se li deia Plaça Islàndia. És una plaça per seure-hi, per descansar, encara que avui tot és mullat. Un lloc per trobar els altres jubilats i parlar de les misseres pensions que el govern ha retallat. Als polítics que manen al nostre país (i als que fan una trista oposició), la gent gran els posa a parir i s’ho mereixen.

 

P1140047 Una pintada reivindicativa 

 

 

 

 

 

 

 

32, Decideixo anar baixant. Ja és hora de tornar. Pels carrers trobo alguna pintada reivindicativa; aquesta és una de les minses queixes que sorgeixen a Espanya contra les tendències de la monarquia actual. Sembla que l’únic que preocupa és l’independentisme de Catalunya, tot i que potser el més preocupant és el tipus de resposta del govern, segons manifesten alguns diaris no subjectes als ingressos que reben del ‘Gobierno’. La pintada és curiosa, molt formal: Què et correspon fer quan es suprimeix la democràcia? I dues caselles: Actiu, Passiu. Quasi com el test d’un examen de conduir.

Per situar-nos cal recordar que l’any 2013 (segons ’elpais.com’) al Parlament de Catalunya els partits del PP i de C’s van abandonar la càmera i van evitar votar una moció que deia: “condemna solemne de tota declaració o activitat per enaltir, trivialitzar, exculpar o negar el nazisme, franquisme i resta de règims feixistes”.

 

 33, Seguint avall arribo al cap d’amunt del Passeig des Born. Veient el mapa de Palma i la situació de la badia respecte de la serra de Tramuntana és fa evident que el que el Passeig del Born va ser una rambla (el Torrent de la Riera) que recollia l’aigua de diverses rieres que confluïen a la ciutat i principalment de Puigpunyent. Actualment, la riera està canalitzada més a ponent (pel costat del Passeig de Mallorca), però el segle XV baixava tant per aquell indret com pel passeig des Born i el 1403 es va desbordar, es van destruir uns 1500 habitatges i van morir 5000 persones. El Born havia estat una petita esplanada on ja s’hi realitzaven els torneigs i festes de la ciutat, des que aquella torrentada va deixar la part dreta del torrent en una gran esplanada.

 34, Continuo pel carrer de Sant Gaietà i pel de Sant Feliu fins a l’església de la Santa Creu, una de les primeres parròquies de Palma; és d’estil gòtic català del segle XIV. Les obres van començar el 1335 en uns terrenys donats pel bisbe de Barcelona. Recordem que el rei Jaume, després de la conquesta va procedir al Repartiment de terres pels qui havien finançat la campanya militar de Mallorca: nobles, cavallers, Església, comerciants i ciutats. Per tant, el bisbe cedia una part de les terres que li havien pertocat.

 P1140060 Monument a Jaume Ferrer 35, El carrer de Sant Llorenç avall em porta fins a la plaça on es pot gaudir del monument a Jaume Ferrer. Aquest navegant mallorquí s’identifica amb qui va fer la representació iconogràfica d’uns fulls al famós Atles Català de l’any 1375. Aquell atles és el mapa cartogràfic català més important de l’edat mitjana i s’atribueix al jueu mallorquí Cresques Abraham. És el primer atles conegut que incorpora la rosa dels vents i forma part de la col·lecció de la Biblioteca Nacional de França (Paris), sent una de les joies de la seva col·lecció.

P1140061 Comer maritim Jaume Ferrer 

 

 

 

 

 

 

 

36, El comerç català va disposar de plataforma important amb el port de Palma. Aquell segle XIV, en que va viure Jaume Ferrer, a la península hi havia altres estats, o regnes o països (com es vulgui dir) a més de Mallorca, València, Catalunya i Aragó; eren: Lleó i Castella, que compartien monarca i Navarra. D’aquell segle és l’aliança de Portugal amb Anglaterra (juny de 1373); encara que hi ha qui escriu que és l’aliança més antiga del món, realment l’aliança més antiga va ser entre Aragó i Catalunya promoguda el 1137 per Ramiro II El Monjo amb Ramon Berenguer el qual va rebre el regne d’Aragó com a “príncep i dominador del regne”. Al sud de la península, subsistia el regne de Granada.

 

P1140064 Consolat de Mar  37, Cal seguir el carrer de la Llotja on el primer que trobem és l’emblemàtic edifici del Consolat del Mar. Cal explicar que l’expansió marítima i comercial catalana es fonamenta en el ‘Consolat del Mar’, l’organisme de dret marítim de Catalunya. El regne de Mallorca podia disposar d’accés als consolats catalans amb tots els drets, però a més disposava d’uns vuit consolats privatius a les costes del nord d’Àfrica (Tunis, Alger i fins i tot un a Granada).

P1140066 Consolat de Mar 2 

 

 

 

 

 

 

38, Els Consolats. Catalunya va arribar a disposar de més de 60 Consolats a les costes de la mediterrània, a més d’altres a l’Atlàntic com a Sevilla i Bruges. Cada consolat comptava amb un o dos cònsols per tractar les qüestions marítimes i exercir la jurisdicció penal, fets aquests acceptats pels estats o regnes on hi havia cada consolat (al consolat era vigent la legislació catalana). Aquest ‘consolat’ va evolucionar com a codi jurídic marítim i enfonsa les seves arrels en la Carta Consular de Barcelona, del 1258. Aquest codi marítim català es va aplicar primer a tota la Mediterrània com a dret mercantil i de navegació i més tard va nodrir la navegació atlàntica com a dret internacional.

 Ja només queda arribar un altre cop a punt on he començat aquesta ruta urbana. Ciutat de Palma, però, admet tantes alternatives com es vulgui deixant anar les cames i seguint les sensacions.

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/mallorca-palma-ruta-urbana-almudaina-catedral-de-palma-passeig-des-born-placamajor-22635156