(Mallorca) Ruta el 10 de març de 2019; 6 km; +216 -300; 3 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Deià, Cala Deià, Llucalcari, Bens d’Avall. Participants: Anna, Toni, Jaume i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: L’any 1239 Nunó Sanç va fundar Deià.
Comencem l’excursió a Deià, una vila a tocar de mar però ja dins de la Serra de Tramuntana, entre els municipis de Valldemossa i Sóller. El seu nom prové de l’àrab “day’ah”, amb el significat de lloc petit, llogaret.
El primer tram és un bonic camí que planeja. Deià va figurar en la fundació del monestir de Sant Bernat de la Real, que va ser cedida als monjos del Cister. Després de la conquesta de Madina Mayurqa, el 1229, per part del rei Jaume I, el territori on ara estem va ser cedit, en el Repartiment de l’illa, a Nunó Sanç, comte de Rosselló i Cerdanya.
Les magnífiques soques de les oliveres (“Olea europaea”) ens parlen de segles de vida d’aquests exemplars. L’oli d’oliva és el tret diferencial més destacat de l’alimentació mediterrània. A l’antiga Grècia, l’oli d’olivera es considerava sagrat i s’utilitzava per ungir atletes i reis.
Avui passarem varis ‘botadors’. Aquest és el primer i d’aquí a una mica anirem pujant-ne i baixant-ne més. Els botadors són unes escales que permeten superar el pas dels filats o tancats de les terres.
Com coneixement de la història diguem que avui fa uns 100 anys, el 6 de gener de 1919, va morir Theodore Roosvelt, el 25è president dels Estats Units. Va destacar, entre d’altres, per la seva política de conservació els espais i recursos naturals: va crear el Servei Forestal, 5 parcs nacionals, 51 reserves d’aus, 4 reserves de caça i 150 boscos nacionals. Una de les seves frases més famoses va ser “els homes mai poden escapar a ser governats; o han de governar-se a sí mateixos o s’han de sotmetre a ser governats per altres”.
Tenim sota nostre mateix la bonica Cala de Deià.
Un dels diversos rètols que veurem. L’any 1239 a la península hi havia diversos regnes, estats o nacions. Jaume I era el sobirà de Catalunya, Aragó i Mallorca. A Navarra el sobirà era Teobaldo I El Trovador, nebot de Sancho VII El Fuerte. Cal esmentar, com a dada històrica, que els navarresos van fer servir aquell dret de decidir el seu futur (que encara en temps moderns algun estat europeu no acaba d’admetre) per rebutjar la voluntat del rei finat, Sancho, de fer hereu seu a Jaume I de Catalunya i Aragó.
Els amics s’aturen per fer una fotografia. Aquell 1239 que comentàvem, a Castella el sobirà era Fernando III El Santo. D’aquest monarca es pot dir que s’havia fet amb Còrdova el 1236 i que el 1244 va pactar les fronteres amb la Corona catalano aragonesa en el conegut com Tractat d’Almirra. El rei castellà va prosseguir la conquesta de tot Andalusia, excepte el regne de Granada, fins el 1248, data en que va conquerir Sevilla amb el suport de Jaume I El Conqueridor.
Aquest és el torrent S’Encolla que, com altres, ens fan baixar i pujar una mica.
Les vistes de la costa són magnífiques amb aquest pins que ens recorden la Costa Brava.
Una petita piscina natural demana la fotografia. Estem passant per sota de les cases, que s’endevinen turó amunt, de Llucalcari. En el Repartiment, va ser Gilabert de Cruïlles, senyor de l’Empordà, qui va prendre possessió de la zona de Llucalcari.
Aquest topònim té origen àrab i llatí i es tradueix com ‘alqueria del bosc’. En alguns documents es parla de la conquesta per part de Jaume I com de la conquesta “d’Aragó”; és una dada incorrecta. Jaume I era rei d’Aragó i sobirà de Catalunya. Havia convocat Corts Generals a Monsó amb la participació dels membres de les corts de Catalunya i també d’Aragó. Allà es tractava de decidir la ‘Operació de la Mediterrània’, però els nobles aragonesos es van oposar a finançar-la i a participar-hi, per això la conquesta mediterrània va ser obra dels recursos i homes de Catalunya. Per tant, Jaume I va conquerir Mallorca al capdavant de tropes catalanes i amb suport financer de nobles i ciutats catalanes del Rosselló; per aquesta raó en el Repartiment són aquests els qui reben les possessions.
Cap a la part final d’aquest caminada tenim varies pujades i baixades, de relativa comoditat.
Finalment arribem a les envistes del grup de cases d’Es Bens d’Avall.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/deia-cala-deia-llucalcari-bens-davall-34112170