Ruta el juny de 2013; 16 km; +375 -375; 4,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Cala Galdana, cala Macarella, cala Macarelleta, cala En Turqueta, cala Es Talaier i tornada. Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: Joan Montserrat (a “Menorca, una volta per l’illa”) diu que a l’illa d’inicis del segle XX es respirava un tarannà autènticament democràtic a Menorca. Tant és així que les candidatures de signe caciquista, encapçalades per Joan March a Mallorca i Pere Matutes, a Eivissa, no foren secundades aquí. La guerra civil del 36 va tenir conseqüències dramàtiques per Menorca, ja que les forces republicanes es van mantenir fins a finals de l’any 1939 i quan la guerra es va acabar, les represàlies van superar l’abast d’aquells fets.
L’atzar de la trajectòria derivada dels avatars històrics a Menorca, ha deixat una empremta que la fa diferent de les altres illes, tant per tradicions com per arquitectura. Geològicament l’illa compta amb terrenys molt diferents i presenta estructures molt complexes, la qual cosa es fa evident en observar les tonalitats de color de terres i roques, o la pròpia varietat de relleus. Els experts presenten mapes que dibuixen un nord de l’illa d’origen molt més antic que el sud. Al nord tenim roques del període paleozoic, triàsic i del juràsic, mentre que tota la meitat sud la conformen terres i oques d’origen sedimentari calcàri amb una antiguitat de menys de vint milions d’anys. A nord tenim, doncs, una varietat significativa de colors i de formes, per les roques formades per materials com esquist, gres, pissarra i silici. Aquestes formacions i composicions són les que ens ofereixen esculls, penya-segats, illots... Mentre que al sud, el territori es torna més suau, més tendre, amb tonalitats del groc i de la mel. Tot plegat, doncs, una illa formada en la confluència de dues maneres de construir la terra. Aquesta serà una excursió pel sud de l’illa. Hem començat a Cala Galdana, una de les més turístiques, que anem deixant enrere, tot gaudint de la vista del Morro de Llevant de la cala.
I des dels carrers de Cala Galdana, anem trobant els senyals blancs i vermells del GR.223 que és també el Camí de Cavalls, molt ben marcat i senyalitzat. Un perímetre de 220 km que envolta una illa que és Reserva de la Biosfera, per l’Unesco. Es tracta d’una illa que ha conservat molt bé els seus ecosistemes, pel fet que la pròpia població valora i respecta el seu entorn.
El camí, que no puja i baixa, encara que en poc desnivell, permet observar fets curiosos com aquest pi, que sembla enganxat dalt d’un test de roca plana. El clima de l’illa és molt humit, tant per les pluges, provinents de les borrasques del golf de Lleó, com per les constants boires matineres humides. Això permet que l’illa disposi d’una massa forestal i agrària, poc habitual les altres illes germanes. D’altra banda es tracta d’una illa ventosa. Vingui d’on vingui el vent, no hi ha cap muntanya important que l’aturi.
Cal anar seguint el camí, molt ben fresat, mentre passem per la magnífica Cala Macarella, de sorra blanca i encara sense gent. Seguim el camí. Cal dir que després de la conquesta catalana, el 1287, es van constituir, a Menorca, les “cavalleries”, que eren les finques de caire feudal a càrrec d’un noble o cavaller que havia participat en la conquesta, el qual amb les rendes que obtindria podria mantenir els cavallers armats per defensar l’illa d’atacs externs. Aquella realitat va derivar cap a les finques privades actuals, on encara hi ha propietaris que ostenten títols nobiliaris, encara que aquests, probablement, per concessions posteriors a la Guerra de Successió espanyola, ja que els nobles d’èpoques més reculades, generalment van anar perdent les seves propietats, a mida que els nous conqueridors arribaven.
Seguim el camí, a moments per sobre de la roca calcària i sota el sol i a estones per enmig de pinedes i l’ombra. Anem comentant que amb la conquesta, els musulmans devien ser esclavitzats o desterrats, el botí es va repartir entre els nobles aragonesos i catalans que havien participat en la conquesta i segur que devia començar un període de degradació social. Després d’això, es va anar imposant, a la península, el règim monàrquic dels reis designats des de Castella, que encara compliquen més la situació a l’illa. Sota la tutela dels reis Carles I i Felip II, Menorca va viure els seus pitjors moments, amb la coincidència dels atacs de Barba Roja que, el 1535, va saquejar i incendiar Maó. Vint anys després, va ser el turc Mustafà Pialí, qui va fer el mateix , aquest cop amb Ciutadella.
Com passa a moltes illes, acostuma a haver-hi fauna autòctona. En aquets cas el que puc fotografiar és una bonica tortuga de terra mediterrània (testudo hermanni hermanni), però també hi ha conills, eriçons, martes, mosteles i la única sargantana, de color negre, balear, que compta amb diverses subespècies endèmiques.
De seguida passem per la cala Macarelleta, on hi trobo tres o quatre que, escampats per sota els pins, han fet bivac aquesta nit. Calculo que haurem fet uns quatre quilòmetres des de Cala Galdana.
Aquests senyals, que es veuen sovint en colors diversos i que mostren una veritable obsessió d’alguns dels residents, no deixa de ser una paradoxa. Va costar molt que els propietaris de finques acabessin acceptant la reivindicació ciutadana sobre l’ús i de pas lliure sobre l’històric Camí de Cavalls.
De lluny ja veiem la Talaia d’Artrutx, una torre rodona de guaita de planta circular, amb un talús a la seva base i que està situada a 62 metres sobre el nivell del mar. Pel tipus de torre, es pot considerar del segle XVII. La seva finalitat, com totes les altres era de control de la costa i dels moviments de gent. Amb una decisió magnifica de defensa de la història, el Ministeri d’Hisenda, l’any 1960, la va vendre a una propietat particular.
La Cala En Turqueta es troba als peus mateix del turó on s’alça la torre històrica que ara, mira per on, resulta que és propietat d’un particular. I algú pot pensar ¿per què li van vendre? ¿era potser amic d’algú que manava molt?.. o potser no; potser ja és normal que el Ministeri vagi comprant i venent construccions històriques.
Pel mar, la roca Na Foradada, presenta des d’aquí una imatge ben curiosa que no saps si és una roca o un enorme drac nedant pel mar. Potser seria millor que fos el drac que es menja la gent immoral i corrupta que, segons els mitjans de comunicació, n’hi ha molta. De Menorca es pot afegir que la situació de la guerra de Successió va derivar en l’ocupació de l’illa per les forces angloholandeses. El tractat d’Utrech, el 1712, va confirmar el primer canvi de sobirania. Després en van venir més, però tots aquests canvis, són els que actualment expliquen l’estructura social actual de l’illa, nombrosos noms de persones i coses, així com les festes com la de Sant Joan i l’afició als cavalls. Fins i tot, part de la festa actual, amb la representació de “s’homo des be” i la figura dels “caixers” representatius d’aquella aristocràcia antiga que estava per damunt del poble, són elements consolidats a través dels anys.
La nostra excursió arriba a la Cala Es Talaier, després de 8 quilòmetres i en una jornada que cal anar donant la volta per tornar. Jo m’imagino que algun dels soldats que estaven a la talaia d’Artrutx, de tant en tant, venia fins aquí a gaudir de la vista del mar, del blau magnífic i de les nits de lluna. Potser per això té aquest nom. I si no és així, doncs ja no ser que dir. El que sí que sabem és que hem de tornar a Cala Galdana.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4699510