Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Cala Morell, Cala Fontanelles, Cala Algariens, Platja des Tancat, Necròpolis Cala Morell

(Menorca) Ruta el 7/04/2019; 12 km; +220 -220; 4 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Cala Morell, Aljub Corniola, Codolar Beniatram, Cala Fontanelles, Cala Algariens, Platja des Tancat, Necròpolis.   Participants: Joan, Dolors i Miquel.   Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil.

 1109mapa  1109mperfil

 FA ANYS: L’any 1330 Jaume II va instaurar l’obligació de transitar a cavall pel camí perimetral de l’illa, per seguretat.

DSC01247 INICI Cala Morell  Avui anem a Cala Morell, al nord-oest de l’illa; un indret a 16 quilòmetres al nord de Ciutadella. Tot l’extrem nord-oest està format per la plataforma rocosa de Son Morell i arriba fins al far de Punta Nati, amb el seu punt més alt a S’Angladó, de 119 metres d’altitud.

DSC01251 Cami Cala  Baixem a la cala que ofereix uns replans artificials de ciment rosat perquè respecti els colors característics de les roques naturals de formidable conglomerat que formen la cala. Com que no hi ha platja, aquests replans, a l’estiu, s’omplen dels estadants de les cases properes quan s’hi volen banyar.

DSC01255 Corb mar 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Sobre les roques i ben banyat d’aigua, un corb marí s’eixuga el plomatge després que s’ha capbussat per cruspir-se un peix; ho he parlat amb l’amic Camp que m’ho ha confirmat. Buscant més informació trobo que els corbs marins formen diverses espècies; i aquest em sembla que deu ser el conegut com corb marí emplomallat, que a les balears en diuen ‘cagaire’ (“Phalacrocorax aristotelis”). És sedentari i mai no es llença de l’aire per caçar sinó que ho fa quan sura. Sembla que la colònia més important es troba a les Illes Cíes, a Galícia, on hi ha 2500 parelles, el que suposa el 25% de la població mundial d’aquest ocell.

DSC01258 Escala amunt  Una bonica escala ens permet pujar fins dalt del penya-segat de la petita badia.

DSC01259 Vista Cala Morell  Des del dalt de Sa Punta de Ponent veiem tot Cala Morell. No és un poble, és una urbanització que ha mantingut un cert respecte per la natura sense grans edificis ni estridències urbanístiques.

DSC01263 Cam de Cavalls 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Passem una d’aquests portes característiques de l’illa fetes amb branques d’ullastre i ja som al Camí de Cavalls. El Camí de Cavalls té, per a tots els habitants de Menorca, un significat que va més enllà del que és purament històric. Els seus orígens es remunten a l'any 1330, en temps del rei Jaume II, que va ordenar als cavallers menorquins mantenir un cavall armat per a vigilar la costa de l'illa per tal de defensar l'illa i els seus habitants. El Camí de Cavalls actual coincideix amb la ruta GR-223 i constitueix un traçat que històricament permetia el pas lliure a tots el habitants. Era per tant un camí amb servitud de pas per causes d’utilitat pública.

DSC01266 El mur inacabable 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Seguim el sender ben traçat i clar ja que cada any hi passen milers de caminants, ciclistes i genets muntats a cavall. Per cert, quan es parla de Jaume II de Mallorca, conegut com el Bon Rei, es fa referència del segon fill de Jaume I el Conqueridor i Violant d'Hongria. Era nét per línia paterna del rei d'Aragó i comte de Barcelona Pere el Catòlic i Maria de Montpeller, i per línia materna del rei Andreu II d'Hongria i Violant de Courtenay. Fou germà del rei Pere el Gran; i pel matrimoni de les seves germanes, va esdevenir cunyat d'Alfons X de Castella i Felip III de França. Estem parlant dels temps que Mallorca (i les Balears) eren un regne o nació independent; com també eren independents Catalunya, Aragó i València. Mallorca i les Balears van veure sotmesa la seva independència el segle XVIII, després de la guerra amb Felipe V.

DSC01271 Aljub Corniola  Hem anat seguint el camí sempre al costat de la tanca de pedra de la nostra dreta que sembla no acabar mai. Així arribem a un interesant aljub, el de Sa Mariola. Tot aquest penyal es conegut com el de Corniola (o Curniola). El nom correspon amb una antiga alqueria del terme i prové, segon l’Alcover-Moll, del diminutiu romànic de l’àrab ‘kunia’ amb el significat de llinatge; en castellà va donar ‘alcurnia’.

DSC01274 Codolar Biniatram  Arribant a la punta de Corniola podem gaudir de les vistes de la costa i del Codolar de Biniatram. Cal recordar que ‘bini’ és un sufix àrab que significa ‘fill de’. Entre els topònims de possessions n’hi ha varis com Binicanó, Binipati, Biniatram o Binigafull.

DSC01275 Cala Fontanelles  Poc a poc ens apropem a la cala Fontanelles. Anem seguint l’etapa 8 del Camí de Cavalls tal com està marcada oficialment a la web del Consell (‘camidecavalls.com’).

DSC01277 Verge de Fontanelles 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Arribant a la cala, entre una construcció abandonada, hi ha aquesta petita font i capelleta amb una imatge de la Verge de Fontanelles. Al davant de la capelleta s’hi veu un bassa rectangular petita: aquí sorgeix l’única font. Abans estava coberta per una tapa de fusta que, evidentment ha desaparegut.

Recordo que estic en la zona de Tramuntana (nord) de l’Illa, aquesta que es diferència molt del Migjorn (sud). De Ciutadella fins a Maó hi ha una clara falla axial. A Tramuntana el terreny és paleozoic de composició calcària i silícia. A Migjorn es troben terrenys també calcaris però del període terciari.

DSC01279 Cala Algariens 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Arribem, després de 7 quilòmetres de caminar, a l’aparcament on la gent pot arribar en cotxe per caminar fins a la platja des Tancats. Avui a la platja hi bufa un vent potent que aviat em fa tornar enrere.

Per perspectiva històrica, diguem que el 1330 Alfonso XI era rei de Lleó i de Castella, a Navarra ho era Juana II i el sobirà de Catalunya era Alfons III, que també ho era de València i que prenia el numeral IV a Aragó. La independència d’aquests principats, regnes (estats o nacions) es va mantenir fins el segle XVIII quan les tropes castellanes i franceses de Felipe de Borbon van guanyar la guerra.

DSC01280 Platja Es Tancat  La Platja des Tancats és de sorra i és una de les tres que hi ha a la Cala Algaiarens, nom que prové d’una alqueria del territori (situada a sud-est de la platja, en la plana coneguda com Sa Vall) i que etimològicament prové de l’àrab ‘al-giran’, amb el significat de ‘les coves’.

DSC01285 Tornem a Cala Morell  Després d’una estona, descansant i menjant una fruita (de la qual ens emporten dins la motxilla les pells, com toca: mai s’ha de deixar res a la muntanya) refem el camí fins a Cala Morell un altre cop.

 

NECRÒPOLIS CALA MORELL

DSC01234 Neropolis Cala Morell  Al davant d’on hem deixat el cotxe hi ha l’entrada a la Necròpolis de Cala Morell. Tot el tram entre Ciutadella i Cala Algaiarens forma un considerable altiplà rocós de marès trencat, amb coves i penya-segats. Un indret molt interessant és Cala Morell i al costat un extraordinari conjunt de coves que formen uns dels hipogeus més espectaculars de Menorca. Necròpolis significa ciutat dels morts.

DSC01237 Coves 1  Es puja per un camí de pedra. A sobre mateix s’endevinen els forats de les coves excavades pròpies d’aquesta necròpolis. Se sap que algunes de les coves que existien es van perdre quan es va construir la carretera d’accés a la cala. Les quinze existents, però, estan en molt bon estat i accessibles. Des del 2000 aC se sap que hi havia població a l’illa i per això hi ha nombroses restes arqueològiques, entre les quals poblats i necròpolis.

DSC01239 Coves 2 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Trobem la primera, on hi entrem fent servir com escala unes pedres ben posades. Encara que els arqueòlegs les situen excavades en la mateixa època, totes presenten un repertori variat: amb una única nau, amb una columna, amb dues, amb un orifici superior o lateral...

DSC01241 Coves 3  Al costat n’hi ha una altra. Semblen tenir columnes que suporten el sostre, tot i que a mi em sembla que al sostre no li cal suport. Probablement eren grans panteons on s’hi enterraven col·lectivament els morts amb els objectes que tenien com a més preuats.

DSC01243 Coves 4 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Seguim visitant. La següent, amb uns esglaons per pujar-hi, és molt ample. Com cal suposar han estat utilitzades per a funcions diferents al llarg dels anys, tal com passa sovint en indrets com aquests, balmes o coves. Al llarg dels anys han servir per a finalitats diverses, a més de la inicialment funerària: habitatge, magatzems, corts de bestiar o refugi temporal.

DSC01244 Coves 5  Des de més amunt, ens hi queda una vista més general. Aquí es poden veure uns lleugers forats ovals i superficials a les roques, rodons i potser erosionats per la pluja, però que sembla evident han estat fets per la mà de l’home. Sembla evident el seu caràcter ritual i probablement van servir per posar-hi llànties votives o petites ofrenes.

Afegim que aparentment Menorca no compta amb muntanyes d’envergadura, però tot i les altures discretes és tracta d’una illa molt accidentada.

DSC01248 Cova 9  Un camí puja més amunt, a l’esquerra, on s’hi poden trobar tres o quatre coves davant de les quals hi ha uns dipòsits d’aigua, que no entenc la seva funció.

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/cala-morell-cala-fontanelles-cala-algariens-platja-des-tancat-necropolis-cala-morell-35117825