(Sobrarbe, Aragó) Excursió organitzada l’octubre de 2017; total de 7 km; +700 -700; 4 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Nerin, Pla de la Balsa, Mondoto (1957m).   Participants: Dolors, Sauret, Josep Maria, Ana R, Rober, Anna G, Anna P, Vinyet, Maria Rosa, Joan i Miquel.   Tipus de sortida: anada i tornada; Dificultat: fàcil.

 mapa972 mprfil972 

FA ANYS: S’atribueix a Louis Ramond de Carbonnières la primera ascensió al Mont Perdut l’any 1802.

P1120419 inici a la barrera 

Aquesta és la primera excursió per l’entorn de la Vall d’Añisclo. Hi hem arribat uns amics i estem al càmping de Peña Montañesa, prop d’Aínsa. Ens hem desplaçat al poble de Nerín i just a l’entrada una pista puja amunt, sense entrar als carrers, fins a la barrera que tanca la pista que va en direcció al coll Arenas. Estem a uns 1300 metres.

Cal tenir en compte que des d’Aínsa i passant per Escalona, la carretera que indica “Valle Añisclo” està tallada uns dos quilòmetres més endavant (això a data d’aquesta crònica) per despreniments en un túnel. Per tant s’ha de seguir la carretera que va a Puyarruego i Fanlo.

P1120423 Nerin  Des de la barrera, un rètol i un camí dret que puja ens indica la direcció. Una estona més amunt, si ens girem veiem el poble de Nerín a sota.

P1120424 amunt 

Avui és un dia amb un sol esplèndid, tal com serà tots els quatre dies. El camí segueix pujant per un bonic sender que, sovint, va sobre roca calcària que és la composició geològica del massís.

Estem en terres del Sobrarbe, un dels tres comtats que estan en l’origen d’Aragó, en una història que es barreja amb les llegendes de l’època d’Íñigo Arista de Pamplona, que va ser el primer rei de Navarra, fet que es situa cap a l’any 820.

Per contextualitzar el comentari anterior sapiguem que es calcula que Astúries ja era territori independent des del 718, un segle abans. També cal saber que la independència de Catalunya dels comtes francs es situa en el 874, amb Guifré I. Castella no disposarà de comtat fins el 930, amb Fernán González, el pare del qual (Gonzalo Fernández) descendia dels foramontanos que van baixar des de les terres del nord de Cabuèrniga cap a l’interior de la península. D’aquesta manera s’anaven formant les nacions peninsulars.

P1120430 sobre roca calcaria  La ruta està marcada amb senyals de color groc. També n’hi ha de color blau. En general seguim una direcció a nord-est.

P1120432 terra cremada  Més o menys, quan ja hem fet uns 300 metres de desnivell, trobem tot un vessant del Mondoto de color negre. És el resultat d’un incendi que es va declarar el 23 d’agost passat i que va obligar a tancar el pas als excursionistes pel congost d’Añisclo. Algunes notes dels mitjans de comunicació creien que podia haver estat intencionat ja que no s’havia produït cap tempesta.

P1120436 perdut i sorores  El sender ens porta fins a un espai que sembla un coll molt ample i suau que es coneix com Plano de la Balsa. Estem a 1804 metres d’altitud. Ja veiem els cims nevats del Mont Perdut (3555m) i del Cilindro de Marboré (3328m).

P1120439 Als peus el Congost 3 

Arribem al cim del Mondoto (1957m), després d’haver girat en direcció sud-est des del Plano de la Balsa. Just al davant tenim la vertical espectacular del congost d’Añisclo. En aquest cas és la vista a l’esquerra (nord). Mirant al nord es pot observar el circ d’Añisclo. El tanca el coll d’Añisclo que és el que es situa entre el Mont Perdut i la Serra de las Sucas. Amb els seus 2500 metres d’altitud és el pas de comunicació amb la Vall de Pineta.

El Mont Perdut (Mont Perdito, en aragonès) va ser ascendit, oficialment, per Ramond de Carbonnières. Es tracta del massís calcari més alt d’Europa.

P1120440 Ara la part superior 4  Ara toca una foto de la vista del congost en direcció sud. Estem de ple dins del Parc Nacional d’Ordesa i del Mont Perdut. El Congost d’Añisclo, per on transcorre el riu Bellós, neix als peus de Mont Perdut i baixa cap el sud durant més de 10 quilòmetres, fins a la confluència amb el riu Aso.

P1120442 Aisclo i Sorores 2 

Una foto amb les Tres Sorores o Tres Tres Serols o Tres Marias al fons.

Per donar perspectiva històrica, recordem que aquell mateix any que Louis Ramond pujava al Mont Perdut s’anava concentrant el rebuig al govern central espanyol de Madrid per part de bona part de la població argentina. En aquells moments, Argentina era una província (o colònia) d’Espanya. Pocs anys després aquella suma de malestar va derivar en la primera revolució del 1810. Després d’aquella primera revolta, com és fàcil imaginar s’havien de produir càstigs i condemnes; sistema repressiu de l’Imperi que només podia conduir a una major necessitat d’independència. I aquesta va arribar el 1820.

P1120443 Ja som dalt 1 

Una altra foto a l’extrem superior del Mondoto, amb un sol agradable i sense gens de vent.

Què havia passat? Durant tot aquell període una suma d’aixecaments territorials, dirigits per descendents d’espanyols i criolls, van anar conduint al país cap a la seva independència d’Espanya. Alguns personatges d’aquesta història van ser Manuel Belgrano, Juan Azopardo, Matias Irigoyen, José de San Martín y altres. Com es pot veure el rebuig de la sobirania espanyola tampoc en aquest cas va ser del indígenes. Per què va ser dels espanyols o els seus descendents? Segons alguns autors aquells homes havien arribat a la conclusió que la monarquia centralista els espoliava i no els tenia en consideració. El mateix que va passar amb Guatemala, Honduras, Nicaragua i tants altres territoris. Va ser un sentiment semblant al que ha anat creixent des del 2010 a Catalunya? És possible que el moviment independentista català sigui conseqüència de les polítiques i dels polítics que han manat des de Madrid?

P1120445 Foto grup al Mondoto 5 El grup també necessita una fotografia col·lectiva un cop assolit el cim. D’aquí a una estona tocarà anar baixant.

P1120447 Al fons les neus de la Maladeta amb el Aneto  Les vistes són extraordinàries i amb aquest dia clar podem gaudir de les neus del massís de la Maladeta i de l’Aneto, molt lluny. Des de dalt de la cresta veiem, a l’est, com brilla un pantà. A inicis del segle XX es van començar a executar obres de preses i embasaments; activitat que va conduir a l’expropiació i pèrdua de les millors terres de cultiu de les valls i per tant a l’emigració forçada de la seva gent. Va ser un crisi brutal pels pobles pirinencs aragonesos.

P1120448 Cilindro i Perdut  Si ens girem i fem un zoom encara tenim aquesta visió del Cilindro, el Mont Perdut i a la dreta el Soum de Ramond, aquest últim de 3257m també conegut com Pic d’Añisclo. El Soum de Ramond forma conjunt amb la serra del Cilindro i del Perdut.

P1120452 De tornada  Després d’omplir-nos els ulls de llum i d’espectacle, comencem a baixar.

P1120454 Fssil 

Pel camí toca observar petits detalls, com aquests cucs fòssils en la calcària. Per cert el nom del Soum de Ramond és un homenatge a Louis Ramond de Carbonnières, a qui se li atribueix la primera ascensió al cim principal: el Perdut. Ho va fer l’any 1802 acompanyat dels guies Rondo i Laurens.

P1120457 Colors de tardor Ara tenim de cara el bosc de la serra de Nerin i la vall de Vió, amb els característics colors de la tardor.

P1120459 Aurons encesos  La última foto del reportatge la reservo per aquest magnífic auró que embla encès. L’auró (“Acer saccharum”) forma part d’una família que compren 125 espècies al món. Potser el que veiem és un “Acer poulifolium”, també anomenat ‘blada’ i que sembla que és habitual al Pirineu aragonès. Se’n obté un xarop d’auró (mel de arce) que és un edulcorant pur i natural; conté gran quantitat d’’oligoelements essencials per a una sana alimentació:potassi, magnesi, coure, estany, calci, fòsfor i manganès.  

 Per obtenir el track clica aquí: https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=20644151