(Valle Añisclo, Aragó) Ruta el 10/10/2017; 10 km; +380 -380; 3,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Fanlo, seguim el PR-HU-42, Mirador La Rayuala i tornada. Participants: Els 11 membres d’aquest viatge. Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: L’any 1711 va quedar abolit el sistema sobirà d’Aragó pels Decrets de Nova Planta de Felipe V. Aragó va perdre cinc segles d’independència.
Per l’últim dia tenim prevista aquesta excursió senzilla i de grans vistes. Quan acabem avui, tornarem cap a casa. L’excursió d’aquest dia també brillant comença a Fanlo, on hem arribat per la carretera de Nerín (venint per la de Puyarruego, ja que recordem que la carretera del Cañon de Añisclo està tallada; octubre 2017).
Sortim per la carretera de sobre del poble, que aviat es torna pista de terra. Fanlo és la capital del municipi de Sobrarbe de la Vall de Vió (o Bió). Les cases que es veuen són datades els segles XVI i XVII, moltes rehabilitades.
El nom del de la vall s’escriu ‘Bió’ en aragonès, o ‘Ballibió’. Amb els anys, l’aragonès ha perdut pes a l’antic Regne d’Aragó. El centralisme d’Espanya, sempre ha estat revestit d’un potent sentit uniformador i per tant excloent de les llengües i cultura de les terres no castellanes.
En el cas d’Aragó la seva llengua s’ha anat perdent any rere any. Em fa la impressió, però, que als aragonesos (o a una bona part) aquell sentit d’identitat ha quedat molt lluny, encara que es fa difícil de dir i segur que aquesta impressió no serà certa del tot (mai ho són les generalitzacions).
Faig una foto del grup a l’inici d’aquesta caminada, que també serà l’última d’aquest viatge al Pirineu de Sobrarbe.
Un rètol del Gobierno de Aragón mostra un mapa del territori i explica l’evolució dels pobles de la Vall de Bió i també l’activitat pecuària.
Dels 1,3 milions d’habitants d’Aragó, només uns 25000 parlen la llengua aragonesa (i els seus diversos dialectes). L’idioma original d’Aragó està considerat, per la Unesco, en perill de desaparició. En una entrevista publicada el 2015, Manuel Castán manifesta que te la immensa tristor de saber que un dia la seva llengua materna desapareixerà. Diu que hi ha zones on encara es parla l’aragonès històric que s’estan castellanitzant a gran velocitat. També explica que “s’ha treballat tant amb el PP com amb el PSOE (referint-se a l’ensenyament), però pel que fa a la llengua (l’aragonès) sempre tornem a començar de zero”.
Arribem a un pal indicador. Estem ja al PR-HU-42. Aquest PR uneix els pobles de Fiscal i Fanlo pels vessants orientals de la muntanya de Suerio i passant pels pobles abandonats de Sasé i Cajol. Aquesta ruta es pot convertir en circular si s’enllaça amb el GR-15 a Fanlo en direcció a Sarvisié.
Pel sender anem trobant aquests bonics exemplars del ‘bolet de tinta’. És el “Coprinus comatus”, nom que prové del grec ‘koprós’ amb el significat de fems. En català també s’anomena ‘Pixacà barbut’. He trobat que és comestible quan encara és totalment blanc, abans que s’ennegreixi amb la tinta. Sembla que té un gust semblant al xampinyò. No és apte per dessecar, però és adequat per fregir. Un advertiment: es pot confondre amb facilitat amb el ‘bolet de femer’ (“Coprinus atramentarius”) parcialment tòxic que causa malestar general, sobre tot si es barreja amb begudes alcohòliques.
Mentre pugem ja tenim una bona vista del Mondoto, el cim al que vam pujar el primer dia. El vessant de sud-oest es veu fosc; és el tram cremat que vam veure quan hi vam passar.
Parlàvem de les llengües. Durant els segles de l’existència de la federació anomenada Corona d’Aragó (o Corona catalano aragonesa), les llengües pròpies del regne d’Aragó van seguir vives. Va ser amb els decrets promulgats de Felipe V, entre 1707 i 1711, pels quals van quedar abolides la legislació, constitucions i institucions pròpies del regne aragonès. Aquells decrets autoritaris i que incomplien el jurament que el rei havia de fer quan havia rebut el títol, van conduir a un canvi de procediments entre els quals estava la imposició d’una llengua única: el castellà. El regne d’Aragó va perdre la seva independència.
Seguim amunt per aquesta pista ample i de grans vistes molt aèries. Cal potser afegir que Felipe V mai no es va sentir còmode amb els estats que havia heretat provinents, de dos segles abans, de Ferran el Catòlic. Espanya, a la que els historiadors s’hi refereixen amb normalitat, no existia com entitat jurídica única. El rei (tant pels Austrias, com pel borbó Felipe) era un sobirà compartit pels diversos estats, regnes, principats o nacions de la península. De fet Felipe V no tenia cap títol que el declarés “rei d’Espanya”; donat, però, que disposava de la sobirania de tot el territori, era normal que se’l definís com a tal.
Finalment arribem dalt de tot del Cim de La Rayuala (1709m), que també és el Mirador de la Rayuala.
Un exemple de la incomoditat del rei borbó, que era profundament absolutista, va ser el jurament que havia estat obligat a fer a les Corts Catalanes per tal d’obtenir el seu reconeixement. Era un tràmit molt solemne, on Les Corts també declaraven la fidelitat al rei. La fórmula era la següent: "Nosaltres, que som tan bons com Vos, jurem a Vos, que no sou millor que nosaltres, acceptar-vos com rei i senyor sobirà, sempre que respecteu totes les nostres llibertats i lleis, però si no, no". Els ciutadans catalans consideraven els monarques com un rei per contracte, un governant "primus inter pares" i queda ben demostrat en la formula de jurament, ben lluny del sistema absolutista generalment vigent a Castella. Imagino, però no he pogut confirmar-ho, que el jurament el rei a les Corts d’Aragó devia seguir una pauta semblant.
Des del mirador i amb un toc de zoom veiem el massís del Perdut. D’esquerra a dreta, el Cilindro de Marboré, el Mont Perdut i el Soum de Ramond.
Descans i menjar una mica, encarats a la vista panoràmica que ens ofereixen aquests bancs, en semicercle, que s’orienten al massís.
Ens fem una foto de grup.
De tant i tant mirar, potser sembla que hi som molt més a prop.
Un article d’Alfred Zayas (a cataladigital.cat) parla d’un nou informe de l’ONU sobre Espanya i Catalunya, emès uns dies després de tornar a casa. L’informe diu lamentar la decisió del govern espanyol de suspendre l’autonomia catalana. Afirma que aquesta acció suposa un retrocés en la protecció dels drets humans, incompatible amb els articles 1, 19, 25 i 27 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. També diu que de conformitat amb els articles 10 i 96 de la Constitució Espanyola, els tractats internacionals constitueixen Llei del territori i per tant la legislació espanyola s’ha d’interpretar de conformitat amb els tractats internacionals.
Si això és així, em pregunto a què es deuen referir els polítics dels partits que s’autodeclaren constitucionalistes quan parlen de complir amb la legalitat. No s’entén.
De baixada tenim una millor vista del poble de Fanlo, que queda als nostres peus.
L’article que comentava, afegeix que el govern espanyol invoca el principi d’integritat, però tot reconeixent que és important, tal com es desprèn (segueix l’article) de les Resolucions 2625 i 3314 de les Nacions Unides i de l’Assemblea General aquest principi està destinat a aplicar-se davant d’amenaces territorials externes i no es pot invocar per calmar el dret de totes les persones a expressar el seu desig de controlar el seu futur.
La única solució democràtica, en l’estat actual, conclou, es suspendre les mesures repressives i organitzar un referèndum per determinar els veritables desitjos de la població.
Ja arribem al final d’aquesta excursió i d’aquest viatge.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=20644185