(Andorra) Excursió i volta al conegut circ de Tristaina. Ha estat una volta curta de només 5 quilòmetres i amb uns desnivells acumulats de +307 i – 307 metres.

 542 Mapa 01 542 Perfil 01 

FA ANYS: El 843 el comte d'Urgell va rebre de Carles el Calb el territori que avui és Andorra. És l'època de la Maca Hispànica i l'inici dels Comtats Catalans. Guifré I no es considerarà el sobirà de la Catalunya Vella fins el 874 i Castella no tindrà el primer comte fins el 929. 

Per començar l’excursió cal pujar fins a l’últim aparcament de les pistes d’Ordino Arcalís. Des d’aquest punt es veu perfectament el sender que va pujant. Cal anar-lo a buscar. Una altra alternativa, seria seguir directament el GR que es troba, al costat d’un gran rètol indicador a ma dreta a tocar de la carretera, just abans d’arribar al gran aparcament final.

P1130516 Est esqu Arcals 

 

 

El nom donat al circ (Tristaina) prové del llatí “tri stagna”, que vol dir tres estanys, com realment així és. A mida que vaig pujant es veu la vall del Tristaina i al fons, a l’esquerra, el pic del Besalí, mig emboirat. Camino ben tapat ja que la temperatura, tot i ser a mitjans de juliol, és de 6ºC i fa un vent gèlid que talla.

 

 

P1130517 Vall Tristaina i al fons el Besal 

Aviat arribo a uns 2250 metres en un collet des del qual la vista al circ és extraordinària. Això explica la fama que té aquest indret. Des d’aquest punt, hi ha vàries alternatives. Si baixo directe cap el circ, aniré al llac del Mig. I seguim per la dreta, seguint els senyals vermells i blancs del GR, anirem cap a l’estany Primer. Jo avui segueixo aquesta segona opció, envolat com estic de molta mata de neret, un gran catifa de flors i alguns avets.

 

P1130519 estany Primer 

 

 

 

 

 

L’estany Primer, es veu a sota mateix. Com es pot comprovar per Andorra, sovint hi ha camins que segueixen les corbes de nivell i són més o menys planers, però quan es puja o es baixa, generalment és fa de valent. Andorra va ser extensament glacial durant el Quaternari i les glaceres fluïen cap a les valls principals del petit país, unint-se probablement en una única gran glacera a les Escaldes Engordany, el qual probablement ompliria la vall fins a Fontaneda.

P1130522 Estany Primer   

 

 

 

 

 

 

 

 

He arribat, després de passar per sobre dels 2350 metres, a la confluència amb el GR que puja des de la part inferior de l’aparcament i a la qual ja he fet referència al principi. Aquí, ara, cal baixar cap a l’esquerra fins a un pontet de fustes que ja es veu a tocar del llac. Quan s’hi arriba, la vista i el lloc són magnífics, com es pot comprovar a la fotografia. Segueixo el sender fresat amb els senyals. Aquest camí es va enfilant pel vessant sud dels contraforts d’una part del circ, la que baixa dels cims de Les Planes (2792m) i el Pic de l’Arbella (2768m).

 L’origen glacial és el que ha dibuixat aquests formes de muntanyes: vall en forma de U, arestes trencades com una serra, circs i gran quantitat de roques amuntegades. Aquest és el circ nord occidental d’Andorra, l’altre important el podem trobar al Circ de Pessons i finalment n’hi hauria un altre a sota del Pic de Casamanya. A Santa Coloma, al costat de la Margineda, s’hi podria situar la part alta de la morrena glacial terminal. Així, una estona després, per forta pujada podem admirar els altres dos llacs del circ: el del Mig i el de Més Amunt.

P1130525 Estany del Mig

P1130526 Estany Ms Amunt 

 

 

 

 

 

 

 

 

P1130529 estanyol sota lArbella 

El sender segueix amunt fins a un petit estanyol, que jo crec que no té nom i que està als peus del Pic de l’Arbella.      

 

 

 

P1130530 Vista cap el cataperds i Pic les Fons

 

Seguint la cresta del cim cap a ponent, es produeix un tall que és el Port de l’Arbella, a 2601 m. Jo voldria arribar-hi, però algun problema amb les botes, em fan pensar que serà millor seguir fent la volta. Vaig girant i admirant aquest circ rocós, amb el bonic Pic de Tristaina (2882m) i tota la resta de punxes que van girant cap al sud, fins a la Punta de Peiraguils, a la vertical de l’estany del Mig.  

Estem a la Vall d’Ordino, que forma un dels sis “municipis” d’Andorra. L’estat andorrà compte amb els següents municipis: Andorra la Vella, Encamp, Canillo, Massana, Sant Julià de Lòria i Ordino. Cada municipi està presidit pel Consell Comunal, format pel cònsol primer i segon i deu consellers. De cada municipi són elegits quatre representants que es diuen consellers de la vall i entre tots vint-i-quatre formen el Consell General, que està presidit pel Síndic.

L’origen etimològic el nom Andorra és desconegut, encara que Coromines considera que segurament és d’origen preromà emparentat amb altres topònims existents en els Pirineus. Com a curiositat diré que hi ha una dita que diu: “Córrer la Seca, la Meca i les Valls d’Andorra”, que fa referència a aquell de va molt d’aquí cap allà, que tresca molt.

 Caminar sense conèixer és com menjar i no saber què es menja. Per tant, cal saber que el primer document on es fa menció d’Andorra és un la catedral d’Urgell, del segle IX. Posteriorment, el 1133, el comte Ermengol IV d’Urgell va cedir els seus bens al bisbe del comtat. Per conflictes diversos, el bisbe va quedar sotmès a la protecció del comte de Foix i ja a finals del segle XIII és va signar un document (que de fet és l’origen del coprincipat d’Andorra) entre el bisbe d’Urgell i el comte de Foix. En aquell document (“pariatge”; que venia a ser com un acta constitucional) es signava un acord de sobirania compartida. Andorra quedava obligada a pagar un tribut als dos coprínceps. I així, fins ara, tot i que amb alguns entrebancs durant els segles. Val a dir, per exemple, que quan entre 1812 i el 1814 l’imperi francès es va annexionar, pe dir-ho d’alguna manera, Catalunya, el país va quedar dividit en quatre regions: Segre, Ter, Montserrat i Ebre. Aleshores, Andorra formà part de la regió del Segre.  

Si vols accedir a la ruta per a gps, pots clicar: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3106632