(Salzkemmergut) Ruta el 22/05/2019; 5 km; +80 -60; 2 hores. Última excursió (visita turística) organitzada per Caminants Barcelona amb el següent itinerari: Obertraun, Talstation Dachstein, Rieseneishöhle, Ice Cave, Hallstatt. Participants: 51 del grup. Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil. (Algunes fotografies són d’altres companys del grup)
 |
 |
FA ANYS: L’any 1991 es va descobrir, en una glacera de l’Ötztal, el cos momificat d’un home amb tots els seus estris i vestimenta. Va ser anomenat Ötzi i el cos està datat el 3300 aC.
Aquest últim dia suposa una visita, més turística, a la cova de Gel de Dachstein i amb final a Hallstatt. Hem arribat a Obertraum i ens apropem amb l’autocar a la Talstation Dachstein, des d’on, amb el telefèric, pujarem uns 800 metres fins al punt on podrem començar a caminar.
Ja som a l’estació superior. Hi ha força neu. Ara toca pujar fins a la Cova. Obertraum és una vila de Salzkammergut situada aprop del llac d’Hallstatt. Va formar part del ducat de Bavaria per passar a resultar integrada al ducat d’Àustria dins del segle XII.
Es tracta d’una pujada dreta, que fa ziga-zagues, però curta. Estem en territori de Dachstein (‘dach’ té el significat de teula i ja sabem que ‘stein’ és pedra) on hi regna el Hoher Dachstein la segona muntanya calcària en altitud (2995m) dels Alps del Nord.
Més amunt ja veiem l’entrada a la cova. La cova de gel de Dachstein és molt propera a la vall Trauntal, als peus del Schönbergalm, el parc natural situat a l’estació central del Dachstein Krippenstein, on hi ha el Museu de les Coves.
L’entrada de la cova. Cal esperar que el guia oficial obri per entrar en grups controlats.
Ja som a l’interior. De moment sembla una cova normal com altres, on la temperatura va de 0 a -2 graus. Aquesta xarxa de túnels, esquerdes, avencs i cavitats es va formar fa 200 milions d’anys per les filtracions de l’aigua dins del massís del Dachstein. De forma destacada es compta amb tres grans coves: la del Gel, la del Mamut i la de Koppenbrüler. Nosaltres visitem la primera. Es pot observar una representació estàtica d’uns homes i els ossos d’un animal i també un gran ós pelut mecànic que s’aixeca i s’ajup. Molt turístic, però potser pensat pels nens que la visiten.
Passem pel costat de l’estalactita de gel que és el símbol comercial de la cova.
Més endavant deixem una base de gel compacte, diuen que de 6 metres de gruix, però que es va fonent a raó de 6 cm cada any. Aquesta cova està considerada entre les més grans del món de les seves característiques. És tant famosa i es promociona tant que cada any hi entren més de 150 mil visitants. La visita guiada dura aproximadament una hora.
A dalt parlàvem de l’Ötzi, és també conegut com “L’home de Gel” i el seu estudi ha aportat molta informació sobre la prehistòria gràcies al seu cos tan ben conservat. Per tant es pot dir que és la mòmia més antiga del món, amb més 5300 anys. Dos excursionistes de Nuremberg, Helmut i Erika Simon, el van descobrir per casualitat el 19 de setembre de 1991 i van alertar a la policia. El descens de les geleres des de fa segles, més uns dies de fort vent foehn van fondre la mica de glaç que el cobria. Aquell mateix dia molts alpinistes del refugi proper, entre els quals hi havia el famós Reinhold Messner, van anar a visitar el jaciment.
Una perspectiva de la gran sala de gel, amb una altra estalactita. Els visitants anem passant per una passera que es transforma en pont penjant. Diguem, per tancar la nota de l’Ötzi, que el cos es va extreure el 23 de setembre i es va traslladar a l’institut de medicina legal d’Innsbruck. Els científics van comparar l’ADN amb les mostres de sang amb 3700 donants voluntaris del Tirol austríac i van trobar 19 persones genèticament relacionades amb aquell home de les cavernes. Actualment l’home està exposat en una cambra freda del museu arqueològic de Bozen (Bolzano). Quan el vaig visitar fa uns anys em va resultar molt interessant.
Quan tornem a sortir, per un forat a una altura superior, es fa evident el desnivell fins a baix, al telefèric.
Acabada la visita a la cova ens desplacem en autocar a Hallstatt. Aquesta població és famosa perquè ha estat inscrita a la llista del Patrimoni de la Humanitat per l’Unesco des de l’any 1997, però a més i especialment perquè va donar el seu nom a la “cultura de Hallstatt”, sovint vinculada als celtes i als pobles il·liris de la Primera Edat del Ferro a Europa; estem parlant doncs dels segles VIII al V aC.
Les cases de fusta per sobre del caps, en el fort pendent de la muntanya a la que s’arrapa la vila, són força boniques. Probablement el nom Hallstatt prové de ‘hall’ que era el terme celta amb el que s’anomenava la sal que, com ja sabem, és molt abundant en les mines properes. Havia estat una vila molt amagada ja que fins el segle XIX només s’hi podia accedir en vaixell pel llac o per alguns senders molt estrets. El primer camí important es va construir l’any 1890, a través de les muntanyes de roca de ponent.
Aquesta imatge l’he obtingut de la interessant web ‘itinari.com’ creada per Ogi Savic, periodista i economista, que escriu per viatgers curiosos. L’autor explica que les calaveres estan dins l’antiga carbonera que es localitza a la Capella de Sant Miquel. Els habitants aprofitaven les tombes existents per enterrar-hi els nous morts, per això havien de buidar la toma de l’anterior inquilí. Aleshores els cranis es portaven a la vella carbonera, tradició que va començar el 1720. Les decoracions sobre el crani ajuden a preservar la identitat del familiar traspassat.
Passem per la plaça on tenim temps per fer un cafè. La vila compta amb dues esglésies principals, la catòlica i la evangèlica de l’any 1863.
Alguns altres racons ens ofereixen un espectacle amable. Aquí a prop anem a dinar on, per cert, l’amabilitat del servei no ha destacat precisament; però la veritat és que estem contents i no ens afecta.
Acabats tots els tràmits, encara hi ha temps per fer una foto d’alguns amics. No hem visitat l’ossari de calaveres pintades de Hallstätter Beinhaus que abans he comentat i que segur que hauria estat molt interessant. L’acumulació de cranis ben posats i ordenats on cada un té el nom del cadàver i sovint hi ha pintades flors i creus ha de fer patxoca. Si un dia torno, segur que el visitaré; sempre és una visita molt més interesant que voltar per les botigues dels carrers.
L’endemà es prepara el final del viatge a Munich, del qual només destaco aquesta foto de la cerveseria restaurant on hem sopat, l’Hofbräuhaus. Que no deixa de ser, tot i la lentitud del servei, una experiència inoblidable. Aquí, el 24 de febrer de 1920, un gran grup de simpatitzants del moviment nazi es van reunir, al pis superior, per escoltar un desconegut (en aquell moment) Adolf Hitler. En el seu discurs, Hitler va fixar els principis del Partit, coneguts com “els 25 punts del Programa”.
Entre brindis i brindis, jo brindo per els esforçats organitzadors de les caminade en aquesta cerveseria que havia estat un hostal de pas que va ser construït pel duc de Baviera Maximilià I l’any 1607 i era una extensió de la fàbrica de cervesa Hofbräu; el públic en general no va ser admès fins al 1828. Destruït durant la Segona Guerra Mundial, va esperar fins el 1958 per ser reconstruït. Aquí s’acaba el viatge i les excursions d’aquest any a Salzkammergut. Gràcies a tots i al Toni Capell que va ser qui em va introduir al grup.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/obertraun-talstation-dachstein-rieseneishohle-hallstatt-ice-cave-36838255