(Ecrins) Ruta el 17/06/2018; 5 km; +480 -480; 3 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Refugi Laval, Pont Moutet, Llac des Béraudes. Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil, però amb fort desnivell.
 |
 |
FA ANYS: L’any 1364 Carles, fill de Joan II de França i de Bonna de Luxembourg, va ser rei de França amb el nom de Carles V.
Un altre cop als Ecrins. Aquesta primera excursió és a la Vall de la Clarée i es comença de de l’últim aparcament de la vall: el del Refugi Laval. Des de dins de l’autocaravana observo els cims als que m’hauré d’apropar.
Pels Alps hi ha molts rètols informatius i senyals d’orientació, tots prou confiables. He d’afegir que estic a l’antic territori del Delfinat Vienès que, fins a mitjans del segle XIV, va ser un territori feudal del regne de França. Després dels ‘delfins’ de les Cases nobles d’Albon, Borgonya i la Tour du Pin, es va produir el canvi als hereus de França. El primer va ser Carles V de França (1364 al 1380). Per cert, aquell Carles V es va casar amb Joana de Borbó i així entraven en escena.
Camino una mica endavant, uns 100 metres, per la Vall que és ruta obligada del Tour del Mont Thabor.
Ara giro cap a ponent i de cara a l’objectiu: La Punta de Beraudes, La Cresta de Moutouze i més a l’extrem dret les Roques de Crèpin, que sembla que hi estiguin enganxades, tot i que no és així. Al mig hi ha un llarg coll que protegeix el llac que vaig a visitar.
Es passa el pont de Moutet, ja dins de la vall verda que queda a la dreta (en el sentit de la direcció de l’aigua) del riu La Clarée.
He de dir que al nord d’on soc ara, no gaire lluny, hi ha la Vall Étroite. L’any passat hi vaig anar a caminar per arribar al magnífic Llac Vert (al final afegeixo el vincle d’aquella excursió). Doncs, després de la Segona Guerra Mundial, en virtut del Tractat de Paris, la Vallée Étroite, va quedar dividida entre França i Itàlia com a conseqüència de les reparacions de guerra.
Es fa un tram molt agradable per dins de bosc. La ruta segueix pujant fort. Cal fer-ho amb calma; com diuen els guies experts: pas curt i lent.
Baixa gran quantitat d’aigua per tot arreu. A mida que es va pujant, el sender marcat (amb senyals grocs) sovint desapareix sota l’aigua. Un matrimoni que m’han passat em diuen que això és normal a finals de juny: aigua i molta neu encara als colls i cims.
Ara a la nostra esquerra es veu millor la Punta de Béraudes. A la foto també es distingeixen les agulles de Queyrellin.
Si miro a la dreta, el que destaca són les Roques de Crèpin, que sembla que formin part de la roca grisa de la Cresta de Moutouze.
Parlant de neu, aquí passo una de les clapes que no vaig poder esquivar. A dalt, sobre meu, el coll de Béraudes.
Ja soc al llac, parcialment gelat, ben situat en aquest antic circ glacial. A ponent el seu cim més rellevant és el Pic de la Moulinière de 2903 metres.
Amb el zoom agafo l’extrem superior de la Main de Crèpin, una curiosa cresta que té cinc dits (bé, tenia 5 dits fins que una tempesta en va trencar un). Tinc fotos més evidents en la crònica als llacs Long i Rond (veure vincle al final).
Al davant, mirant a est, a l’altra banda de la vall hi ha un seguit de muntanyes que tot ho omplen.
Toca tornar a baixar. Un rètol (se’n veuen de tant en tant) recorda que cal seguir els camins per evitar que es deteriori la muntanya.
Aquell any 1364 que comentava al principi, a la Península Ibèrica Espanya encara no existia i el rei de Navarra era Carlos II, fill de Juana II i Felipe, comte d’Evreux. A Catalunya i Aragó, es compartia sobirà amb Pere III que s’havia cassat el 1337 amb la princesa Maria de Navarra. A Castella i Lleó el sobirà era Pedro I, conegut com el Cruel, que va ser proclamat a Sevilla. Catalunya, com les altres nacions de la Península, era independent, amb les seves costums, constitucions i orgues de govern.
Cal tornar a passar per sobre de pedres per superar els cursos d’aigua que baixen una mica esverats.
Així, doncs, tal com diu Manuel Manubens (devolució.cat) “l’esforç de fixació Constitucional iniciat amb Pere II ens va fer arribar al segle XVIII amb una Catalunya que disposava d’una estructura institucional d’estat, amb tots els atributs d’una entitat sobirana i de les funcions pròpies d’una comunitat política evolucionada que tenia el seu referent jurídic en les Constitucions i el seu màxim òrgan representatiu en les Corts. Cap altra nació europea disposava d’estructures institucionals similars”, conclou Manubens.
El groc dels Alps sembla que també es posa d’acord amb els que a Catalunya decoren de groc el paisatge català. Color groc que s’ha escampat pel moviment independentista català. Només com a petit detall del que ha acabat provocant el desig d’independència recordem l’article del diari ‘El Mundo’ de l’any 2008: “Les dades no quadren. La publicació de les balances fiscals han deixat al descobert el que molts sospitaven: els ciutadans que més aporten a l’Estat Espanyol, no només no gaudeixen dels mateixos serveis que altres regions sino que, en molts casos, tenen pitjor dotació en matèria de sanitat, educació o infraestructures.
En aquest sentit, el parc de carreteres espanyol resulta molt simptomàtic: mentre València i Catalunya, dues de les regions que més engreixen els recursos de l’Estat, concentren quasi el 40% de les autopistes de peatge, valencians i catalans només gaudeixen del 12% d’autopistes lliures de peatge.
L’excursió s’ha acabat i vaig a dinar al Refugi Laval. Tinc un bon record de l’any passat, tot i que aquest cop no m’he quedat gaire satisfet de les opcions per dinar.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/ecrins-vall-de-la-claree-refugi-laval-pont-moutet-llac-des-beraudes-25857430
Crònica Llacs Rond i Long: http://eoliumtrek.cat/index.php/europa/franca/568-ecrins-vall-de-la-claree-refugi-laval-llac-long-llac-rond-refugi-drayere
Crònica Llac Verd: http://eoliumtrek.cat/index.php/europa/franca/498-ecrins-mont-thabor-vall-etroite-pla-de-vourzenet-refugi-i-tre-magi-llac-verd