(Ecrins) Ruta el 18/06/2018; 11 km; +170 -170; 3 hores. Excursió amb el següent itinerari: La Vachette, Val des Prés, Le Rosier, Les Alberts, La Vachette. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: Des del 1343 es va crear la República dels Escartons (dins del Delfinat), en la qual estava inserida la vall de la Clarée.
Des del càping Montana, a La Vachette, he decidit fer una circular pels pobles d’aquesta part baixa de la Vall de La Clarée i visitar alguns dels famosos rellotges solars.
Segons la web ‘michel.lalos.free.fr’ els Hautes-Alpes disposen d’un patrimoni molt ric en matèria de rellotges solars. Aquest territori, al que se li calculen uns 300 dies de sol a l’any, té uns 1000 rellotges solars dels quals més de 400 són antics i pintats des de l’inici del segle XVIII.
Uns metres més endavant, per la carretera en direcció a Le Rosier, surt a l’esquerra una pista. Seguint la pista amunt i quan s’entra al bosc un rètol ja ens parla del nostre destí: Le Rosier i Val de Prés.
El poble de La Vachette es queda enrere. Des del segle XIV, la presència d’un pont va fer de La Vachette un punt important de pas de gent. Junt amb la presència del riu, van créixer les activitats i els molins que utilitzaven el corrent de l’aigua com energia.
El camí anirà molta estona per pineda. Aquella República dels Escartons tenia Briançon com a capital. Tots els anys per la Candelera (el 2 de febrer) els caps de família es reunien i designaven el seu ‘cònsol’. El designat no podia refusar el càrrec i havia de dipositar una garantia en diners o propietats com a caució de la seva responsabilitat sobre el cobrament dels impostos i l’execució del pressupost. Era designat només per un any i les seves decisions rarament eren criticades.
Una bona estona més endavant baixa per l’esquerra un torrent que duu el nom de ‘La Ruine’. Actualment està protegir per un embassament. Penso que el nom li devia venir de l’època en que el torrent baixava de cop i tot s’ho enduia pel davant.
A l’extrem nord d’aquesta caminada, vaig a parar al poble de Val de Prés que, al mateix temps, és el municipi dels altres pobles de la vall.
Una bonica font que parla de la història de pagès dels pobles. La comuna de ‘Val de Prés’ es va crear pel govern francès l’any 1791, al mateix temps que es va desmembrar la de Montgenèvre.
Aprofito per fer fotografies dels rellotges del sol que vaig trobant. Aquest primer és el de la façana de l’edifici de l’ajuntament. El text ‘Liberté, egalité, fraternité’, el situa dins de la més pura tradició republicana. Aquest és el primer rellotge que fotografio d’aquesta ruta. En general són d’estils diferents, amb una subtil barreja de colors, volutes, flors, animals. En conclusió, testimonis d’una tradició i d’una imaginació popular i un art rural de gran valor.
Aquest és republicà, nascut després dels anys de despotisme i absolutisme. Les monarquies de l’època no es podien mai imaginar un món de llibertat, igualtat i fraternitat. Potser encara moltes de les monarquies existents tampoc poden imaginar aquest món.
Una casa, que duu el nom ben lògic de ‘La Maison’, mostra aquest bonic rellotge solar amb una inscripció que ens adverteix: ‘N’en perds aucune’. L’any 1289 el nom està documentat com ‘Vallis Pratorum’ i va duu el nom occità de ‘Vau dels Prats’. El seu nom actual està traduït al francès, com passa sovint als estats europeus que tendeixen a traduir els noms per l’idioma majoritari dominant, la qual cosa mostra el poc respecte que alguns estats d’Europa tenen pels noms originals i les llengües minoritàries. A Espanya, bona part d’aquest problema està resolt a Catalunya.
Baixo al carrer de baix i puc veure la imatge de la parròquia de Saint Claude. Va ser consagrada el 6 de febrer de 1460 com a parroquial, amb cementiri, font i pica baptismal, tots els elements de la seva funció. Presenta un gran pòrtic, realitzat el començament del segle XVII. Permetia la gent no batejada poder seguir els serveis religiosos sense entrar dins del temple, però protegits del mal temps pel nàrtex.
Ara anem cap a un altre poble. Deixem a l’esquerra el que havia estat el forn comunal i seguim endavant per caminar per la pista de l’altra banda del riu.
El riu de La Clarée baixa molt cabalós i de color blanc; el color dels sediments en suspensió de les neus que es fonen a les part altes de la vall.
Un quilòmetre i mig després, un pont a la dreta ens indica que hem arribat a Le Rosier.
Trobem, a tocar de la carretera, aquesta casa que té aquest bonic rellotge de sol. De fet són dos: un que mira cap a sud-est i l’altre que ho fa al sud-oest; un fet que em sembla extraordinari per poc habitual. Aquest segon està més fet malbé i ara està a l’ombra. El primer duu la inscripció següent: ‘Forte tua’; Més fort que tu. Cal afegir que a Le Rosier no hi ha gaire més de roses que de vaques n’hi ha a La Vachette.
Una mica més avall hi ha un hostal, Les Airelles, que té una bonica façana presidida per aquest rellotge. El seu text és ‘Obliviscere malarum profer optima’; Oblida't del mal, perllonga el millor.
Abans hem parlat de repúbliques i d’Europa. Per cert, el mes d’octubre de 2017 el senyor Jean Claude Juncker va manifestar la seva oposició a la independència de Catalunya i va afegir que no volia una Unió Europea de 98 països. Va argumentar que si Catalunya ho feia, després seguirien altres. Algú es pot plantejar que si el senyor Junker ho pensa ¿no vol dir això que ell creu que hi ha regions a Europa que se senten maltractades pels seus estats? I si és així ¿no serà que el problema és que alguns estats europeus no compleixen el que s’espera en una Europa justa?
Després toca anar al sud fins Els Alberts, l’altre dels nuclis urbans abans de tornar a La Vachette.
Deixem un llac que està al costat d’un càmping, encara ara, en aquests dies, molt buit.
Dins del poble hi trobo aquest rellotge solar que diu: ‘Nullas numero nissi serenas’; Només compto les hores de claror. Els rellotges solars depenen del regnat del sol, quan aquest desapareix, el rellotge perd la seva funció.
Per tancar el tema del tristament famós Junker, no es pot perdre de vista que representa a Luxembourg, un estat amb només 602.000 habitants. Potser hauria de deixar-se fusionar per França, per exemple, i així l’UE ja tindria un estat menys; això és el que voldria? Ah! I resulta que Luxembourg va reafirmar la seva independència el 1867. Que no oblidi el senyor Junker que mentre Luxembourg havia perdut la seva independència el 1477, Catalunya era un Principat amb les seves constitucions, les seves Corts i el seu govern de gestió conegut com Generalitat: una nació independent, igual que ho eren les altres de la Península bèrica.
Ja ens estem apropant al final i entrem pels carrers de ponent de La Vachette. Un gran cassal (la Maison Barthélémy), a la dreta, mostra aquest rellotge tant bonic amb la següent inscripció: ‘La vita es gaizo, un dia, un souffle, un pleur’; potser significa: La vida és poca cosa, un riure, una respiració, un plor. Es calcula que va ser pintat el 1852 i va ser restaurat el 1954, moment en que s’hi va posar la divisa que duu actualment, d’origen provençal i seguint un vers de Frédéric Mistral.
Després encara en trobo un altre més, aquest amb un text més comú: ‘Vita fugit, sicut umbra’; La vida passa com una ombra. Se sap que aquests dos rellotges van ser realitzats per un expert del Piemont, en Francesco Zerbola. Aquest que ara veiem es va pintar el 1840 recobrint-ne un anterior ja existent i més antic.
Deixo l’església al costat i acabo aquesta volta d’avui, quasi una passejada. Aquest edifici de la foto va ser aixecat el 1621 i el temple està dedicat a Nostra Senyora de l’Anunciació. El campanar va ser reconstruït el 1854 en base quadrada.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/ecrins-val-de-la-claree-la-vachette-val-des-pres-le-rosier-les-alberts-25885288