(Gavarnie) Ruta el 26/07/2018; 15 km; +600 -600; 4,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Héas, pista a Maillet, Lacs des Aires, Circ de Troumouse. Participants: Dolors, Anna G, Anna P i Miquel. (L’altra part del grup ha anat cap a l’Alberg de Maillet. Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Difiultat: moderat.
 |
 |
FA ANYS: El segle XI, el ducat de Vasconia va derivar al de Gasconha després de la gradual fragmentació i pèrdua parcial del seu component ètnic inicial.
Per iniciar aquesta excursió cal arribar en cotxe fins a l’aparcament que hi ha al davant de la capella de la Mare de Déu de Héas, un santuari amb l’origen en l’any 1349. S’hi accedeix per la carretera D922 que surt de Gèdre.
Un cartell d’informació explica la llegenda del santuari. Una llegenda interessant ja que inclou tots els aspectes possibles: uns coloms blancs, una trobada miraculosa, uns creients que roben una imatge aragonesa, unes ovelles que cada dia porten la llet als constructors del temple i finalment el miracle de l’aparició de la imatge després d’una esllavissada que va destruir el santuari el 1915. Per cert, quasi 600 anys després del registres històrics del santuari, el 1934, va néixer Carl Sagan, un gran astrofísic i divulgador científic americà; se li atribueix la frase: “La primera gran virtut de l’home va ser el dubte i el primer gran defecte la fe”. Una frase que fa pensar.
Des d’uns metres més endavant hi ha diverses alternatives a seguir. Una d’elles permet pujar en cotxe fins més amunt de l’alberg Le Maillet, pel vessant occidental, mentre que el sender per pujar a peu va pel vessant oriental del riu que es forma en la cascada de Matacas.
El sender va pujant sense massa esforç. Seguim endavant nosaltres quatre; som els que fem la ruta a peu pel vessant oriental.
La Gascogne (Gasconha, en gascó) és una regió històrica del sud-oest del que ara és França. Els seus límits han variat molt però es pot dir que forma un triangle en aquest extrem. Va formar el ducat de Vaconia i el d’Aquitania. Es considera que forma una entitat lingüística i cultural històrica fronterera, a l’est, amb el riu Garona i a l’oest fins a l’Atlàntic.
De tant en tant les flors ofereixen el seu color. Faig una foto d’aquestes clavellines del Pirineu.
L’any 1790 va caure l’Antic Règim i l’Assemblea Constituent Francesa, sorgida de la Revolució, va acabar de fraccionar el territori en diferents departaments: Landas, Gers, Gironda i Alts Pirineus; en aquest a última és on estem caminant aquests dies.
Tot i el fraccionament la gent encara parla el gascó, un idioma occità romanç propi. Sembla que l’aranès (que es parla a la Vall d’Aran, a Catalunya) té arrels originals amb el gascó. Cal afegir que l’aranès té caràcter cooficial d’acord amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. No hi ha cap altra regió d’Espanya que hagi declarat cooficial alguna altra llengua històrica.
Hem anat pujant i a l’altra banda s’endevina l’alberg Le Maillet.
Pels prats sentim sovint el xiulet característic de les marmotes que, al davant dels seus nius i prenent el sol ens veuen passar des d’una prudent distància.
Parlant del gascó, segons Frank Dolosor, cal afegir que és una variant de la llengua occitana, un idioma romanç molt semblant al català i amb una àrea d’influència que s’estén per Itàlia, Mònaco, la Vall d’Aran i tot el sud de França, amb l’excepció de la zona catalana de Perpinyà i gran part d’Euzkadi Nord (Iparralde).
La pujada es fa molt forta i el camí fa un sobtat ascens en ziga-zagues, de quasi 300 metres en 1,5 quilòmetres.
Cada cop més amunt, la vista ens permet veure ja els cims del circ de Troumouse.
Alguna aturada per fer una foto i veure una mica d’aigua, ens permet descansar del fort ascens. Ens aquests excursions als circs de Troumouse, Gavarnie i Estaubé, veurem glaceres, encara que no gaire grans. Cal saber que degut a la glaciació del Quaternari, que va afectar als Pirineus molt més que a les altres serralades de la península Ibèrica, van deixar diverses glaceres de les quals, avui, només queden els glaciars de circ per sobre dels 2700 metres, com és el cas de l’Aneto, Balaitus, Vignemale, Mont Perdut, Maladeta, Ossue i Troumouse.
A uns 2060 metres d’altura, quan el terreny s’aplana ja veiem millor el circ: Pic de Troumouse (3088m), Pic de la Munia (3132m) i Punta Alta de les Blanques (2902m).
Finalment ens aturem a menjar una fruita. Estem quasi al mig del circ. Ara podríem seguir avall fins als llacs dels Aires que, segons la nostra informació, sembla que estan molt secs.
Per donar perspectiva històrica hem dit que el 1349 té origen la Mare de Déu d’Héas, doncs aquell any a la Península Ibérica el ‘Regne d’Espanya’ encara no existia; el rei de Castella i Lleó era Alfonso XI (que moriria el 1350); a Navarra era Juana II, que pertanyia a la dinastia d’Evreux; i el sobirà de Catalunya, Aragó i València era Pere III el Cerimoniós, que va ser aliat de Lleó i Castella davant un nou intent d’invasió dels musulmans del sud. Per cert, el sobirà de Granada era Yusuf I. Tots els territoris (estats o nacions) eren independents els uns dels altres. Concretament Catalunya disposava de Constitucions, Corts i Generalitat des de feia anys. Les Corts catalanes van ser implantades amb aquest nom el 1283, però el seu origen està en les ‘Assemblees de Pau’ del 1021. Segons Thomas Bisson estan considerades el model del parlament medieval.
Aquesta és una vall tranquil·la, visitada per menys gent que la de Gavarnie. He parat per beure un glop d’aigua i, mentre els meus companys seguien més enllà, m’ha passat aquest grup de la foto (la foto l’ha he fet després, quan marxaven). Ens hem saludat, com és normal; un d’ells portava una llaç groc a la camisa i m’ha cridat l’atenció. Un cop li he preguntat m’ha explicat que és belga i que té un amic català a Brussel·les que és qui li va regalar just quan hi ha va haver la gran manifestació del 7 de desembre de 2017 i diu que va quedar impactat pel civisme i per la pancarta que deia ‘Europe wake up!; democracy for Catalonia’. Afegeix que es va posar el llaç en solidaritat amb el català amic seu.
Aquest home belga que deia, duia un petit llaç com aquest, com milers i milers que s’han escampat per Catalunya. Aquest llaç reclama la llibertat dels polítics catalans que han estat tancats a la presó a Espanya i també el retorn dels que han marxat a viure fora.
En aquest sentit l’exjutge Elpidio Silva va declarar (veure ‘elconfidencial.com’) que al denegar la extradició de Puigdemont per rebel·lió, la justícia alemanya confirma que es tracta de presos polítics... La causa contra el “procés” es queda sense el suport internacional, va afegir.
Els cims queden clars: Troumouse, Munia i Blancas.
Descansem molta estona i finalment tornem a desfér el camí, baixant. Les vaques no ens fan gaire cas quan passem pel seu costat.
Finalment acabem a un restaurant per dinar, després d’haver preguntat en altres tres que ens han dit que la cuina ja era tancada (són de les dues de la tarda).
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/heas-pista-a-maillet-lacs-des-aires-circ-de-troumouse-27027164