Excursió de 8 km i desnivells de + 300 i -263 metres pel torrent que es situa a tocar del poble de Menerbe.

 503 Mapa excursi Menerba perfil 

 

 Entre els anys 1209 i 1244 es portà a terme la croada contra els càtars, iniciada pel papa Innocenci III, qui va oferir als cavallers i nobles de la dinastia dels Capets (regne de la part nord del que avui coneixem com França.

 Però amb l’excusa de la croada contra el moviment càtar, el papa va oferir als francs un botí molt considerable. La croada va començar amb la excomunicació del Comte de Tolosa. Després el papa el va perdonar i després el va tornar a excomunicar, amb una estratègia calculada de debilitació del Llenguadoc. Posteriorment, els croats, van matar o deportar a la majoria dels habitants, molts dels quals van fugir a les terres del sud dels Pirineus. I després van repoblar els pobles i ciutats amb una majoria de francs vinguts del nord, especialment els mercenaris que van participar en la salvatge invasió. Fou una guerra de gran crueltat i violència, que va obligar a participar a Pere I de Catalunya i Aragó i que al final provocà la decadència de la que era, probablement, la cultura més avançada de l’època (la del Llenguadoc, del “fin amor” i dels trobadors) i això va configurar un nou espai geopolític, amb una important pèrdua d’influència catalana. Nosaltres arribem a una de les viles que va caure sota les armes i el foc.

P110014 

Des de l’aparcament gran sobre de Menerba (Minerve en francès i Menerba en occità), comencem a caminar per la  dreta del torrent de parets verticals i fondes. Excursió de 8 qm; Desnivell +300 i -280; Unes 3 hores.

P1100071 Minerve  Tota l’àrea es troba en un altiplà calcari que ha estat excavada profundament per l’acció de l’aigua del riu Brian, per un costat de la vila i per l’altra és el Cesse el que hi passa, de tal manera que la ciutat queda com una illa dalt d’una prominència de roca de considerable altura.

P1100075 És una magnífica excursió que, en un moment donat, permet passar a l’altre costat, la banda esquerra del riu Brian i així anar tornant.

 P1100082  

Abans d’acabar l’excursió, un magnífic pont de pedra ens permet tornar a la dreta.

 P1100100

Seguidament continuem per la llera del torrent fins a una entrada a la muralla, per sota d’on hi havia hagut el pou d’aigua (durant el setge dels croats francs).

Passem per una passera i ens enfilem fins dalt on hi ha la reproducció d’una catapulta anomenada “malaveina”. Un cop hem tornat a baixar, anem seguint un altre cop i ara fent la volta del meandre fins a la espectacular cova produïda per l’unió del Brian i el Cesse.

P1100104        Aquesta fou la més gran de les quatre catapultes que va fer situar Simó de Montfort per tal d’anar destruint la ciutat durant el setge del 1210, durant la inhumana croada catòlica ordenada pel papa contra aquests altres cristians. Tres catapultes estaven apuntades a l’entrada principal. L’objectiu d’aquesta era destruir el pou de subministrament d’aigua. Després de set setmanes de setge, el pou va quedar destruït i el vescomte Guilhem de Menerba, va tenir que negociar la rendició. La gent del poble van salvar la vida, al contrari del que va passar amb els 20.000 habitants de Bessiers, però pel 150 càtars, homes i dones, refugiats a la ciutat es va fer una gegantina foguera on van morir cremats el 22 de juliol d’aquell any, donat que no van voler sotmetre la seva voluntat a un papa ,a una església romana i a uns bisbes i prelats que, en aquelles èpoques, actuaven com a veritables nobles dedicats a l’enriquiment personal i a l’explotació de la gent que en depenia.

P1100114 Seguidament passem per una de les portes d’accés a la ciutat, que avui sembla deserta i tot es veu tancat.

Etimològicament, sembla que Menerba no té res a veure amb la mítica deessa romana, tot i que la ciutat fou romanitzada. La opinió més generalitzada vol que el nom provingui del celta i de “men”, de la mateixa arrel de “menhir” i faria referència a la seva posició alçada sobre la roca.

P1100131 Monument als ctars cremats

 

P1100133 Posta de sol

  Abans d’anar a dormir, podem gaudir d’una espectacular posta de sol.

Per entendre millor la situació de l’època de la creuada càtara (inicis segle XIII), pot ser d’ajut el següent mapa dels comtats i territoris de l’epoca. Mapa territori

Cal afegir que Pere I el Catòlic, Comte Sobirà de Catalunya i rei d’Aragó, fou senyor de Provença i d’altres possesions a l’Occitània. Per matrimoni amb Maria de Montpeller, el comtat de Montpeller fou també incorporat als seus dominis i la majoria dels senyors occitants eren feudataris seus. Sovint havia combatut als musulmans, tot fent costat al seu cosí Alfons VIII de Castella i just al costat de Sanç VII de Navarra, va vèncer a la batalla de Las Navas de Tolosa, el 1212. Va morir, el 1213, lluitant en primera línia contra els croats de Simó de Montfort. 

Si vols accedir a la ruta per a gps, pots anar a:

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2303923