Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Mont Olimp, ascensió

Olimp ascensió des del refugi Spilios Agapitos

Aquest breu relat correspon al viatge fet a Grècia, el juny de 2011, per tal de fer l’Olimp. Hi vaig anar amb tres amics, la Verònica (que venia de Màlaga), en Joan (de València) i l’Albert de Barcelona.

 Arribar a Grècia és com viatjar als nostres orígens. Des del moment que els grecs van crear Emporion (Empúries)  va començar una evolució constant a la nostra terra. Va ser com veure arribar la civilització, una civilització potent i rica en pensadors, que després va ser seguida per la romanització i d’aquí, amb el pas d’uns anys, en van sorgir els comtats catalans. La Catalunya actual conté, per tant, unes arrels importants en aquesta terra.

Imagen1 

Grècia!. El país dels pensadors, d’aquells que van rumiar les bases de la democràcia i de la llibertat de pensament. La llista de pensadors i filòsofs grecs ens deixa estabornits: Aristòtil, Heròdot, Plató, Homer, Hipòcrates, Heràclit, Esquil, Aristòfanes, Pisístrat, Euclides, Pitàgores, Demòcrit, Sòcrates, Arquimedes, Demòstenes, Pèricles, Tucídides, … La llista sembla que no s’acabarà mai. Un país extraordinari que va donar lloc a gent extraordinària. Només un país que valorés la llibertat de pensament podia donar aquest resultat. Mentre, a la nostra península ¿què hi havia? ¿què en va quedar? Sort en vam tenir de la seva arribada a les costes gironines. Quina diferencia, ¿oi?, amb  el conegut crit del general Millan Astray, l’octubre de 1936: “Abajo la inteligencia! Viva la muerte!”.

A Grècia hi anem per pujar a l’Olimp. El cim mític es troba al davant de la península Calcídica, que presenta tres penínsules que s’endinsen al mar. La de llevant és la del Mont Athos, la del mig Sitonia i la de ponent és Cassandria. Aquesta última, avui per avui amb lluents platges i destí del turisme d’estiu, va acollir entre el 1307 i el 1309 la Companyia Catalana, formada pels almogàvers. Venien de Turquia i el seu objectiu era Tessalònica.

Imagen2 

 

Nosaltres també arribem a Tessalònica i voltem una mica per la gran ciutat, tot aturant-nos a fer una cervesa i a visitar la Torre Blanca, que estava envoltada per les tendes del moviment 15-M grec.

 

 

Imagen3 Per la carretera, l’endemà, ens anem apropant al massís de l’Olimp, dins de la regió de Macedonia.

Imagen4 

 

 

 

 

 

 

 

 

Per pujar a l’Olimp cal anar en cotxe fins al poble de Litochoro i des d’aquest i molt ben senyalitzat puja una pista asfaltada i ample fins a l’indret de Prionia (a uns 1.100 metres) amb una cafeteria i un aparcament ample. El camí que puja fins al refugi passa per bonics boscos de faig i enormes pi roig ja a prop del refugi. El refugi és el Spilios Agapitos (o Refuge A) i està a una altitud de 2.100 metres. Ens atén molt amable la Maria Zolotas que ens explica que no tenen “hot water” i tampoc “cold water”, que només hi ha “ice water”!…

 Imagen5

 

 

 

 

 

 

 

 

Imagen6

Imagen7 

 

 

 

 

L’Olimp és tot un massís espectacular des d’on sempre es veu el mar al fons. Al matí, el sol s’aixeca espectacular. Miro cap a llevant i penso que des d’aquella direcció arribà la Companyia Catalana dels Almogàvars dirigida, la tardor del 1307, per l’infant Ferran de Mallorca, Berenguer d’Entença, Bernat de Rocafort i Ramon Muntaner. Ara bé, abans, com que hi havia tensions entre diversos grups d’almogàvars especialment atiades per en Bernat de Rocafort, que no acceptava l’infant Ferran, la situació va acabar malament al costat Kavàla. Uns i altres es van enfrontar i en Berenguer d’Entença hi va interferir per evitar la lluita fratricida, però el resultat fou que va resultar ferit i mort. Diuen que va ser enterrat a tocar de l’ermita de Sant Nicolau, prop de la ciutat de Kavàla. Després d’aquest fet, l’infant Ferran i Ramon Muntaner, amb la seva part de l’exèrcit se’n tornaren cap a Catalunya. I així fou com en Bernat de Rocafort, personatge sense escrúpols, es trobà lliure de saquejar, cremar i matar per tota la Tràcia. Però, no va ser capaç de superar les muralles de Tessalònica.

Imagen8

Imagen9

Imagen10

Anem pujant amunt. De tant en tant toca mirar cap al mar. Penso que allà al mig, tot i que no ho veig, hi ha el Mont Athos. Recordo que en Bernat de Rocafort ni els seus almogàvars, ja reciclats en grup de saquejadors, el 1308, van arribar a saquejar alguns monestirs. Però cal dir que alguns monestirs van poder resistir l’atac, com fou el cas del de Moni Chiliandariu que, defensat pel seu abat, va aconseguir mantenir a ratlla aquells ferotges atacants durant més de mig any. Ara bé, el prestigi dels monestirs d’Athos a l’edat mitjana era prou fort com perquè aquesta campanya arribés a oïda del rei català Jaume II, qui va ordenar, a través d’Arnau de Vilanova, que s’abandonés el setge dels monestirs.  Tot i que el monarca no podia controlar gaire el que el grup de Rocafort feia, sembla que aquest va obeir al rei.

Imagen11

 

Això em fa venir a la memòria que hi ha alguns historiadors espanyols que parlen de la presencia “española” a Grècia. Tal com diu Francesc Puigpelat, a La Ruta dels Almogàvers, això de que Catalunya fos una “región española” molt abans que Espanya existís, n’hi ha per psicoanalitzar-ho. No cal oblidar que en aquells temps a la península Ibérica hi havia el rei Luis I de Navarra, de la dinastía capetana, i el rei Jaume II, dit El Just, de la Corona de Catalunya i Aragó. A Portugal manava el rei Dinís I, casat precisament amb Isabel d’Aragó i a Castella Lleó el rei era Ferran IV, dit El Emplazado, que tot just havia passat a la majoria d’edat i que estava enfrontat al seu oncle, Juan, que s’havia fet proclamar rei de Castella i Lleó des de Granada i que amb l’ajut de tropes morisques va envaí les terres de Ferran IV. Potser em deixava de dir que al sud de la península, just el 1304 es signà el tracta de Còrdova, entre Granada i Castella, pel qual es delimitaven les fronteres. Així que la història d’Espanya no és sovint com s’ha vingut explicant.

Imagen12Bé, deixo la història i segueixo amunt. Els meus companys ja han anat tirant. També puc veure que ja pugen una parella amb la que vam coincidir al refugi, la Noelia i el Fridl. Amunt!

Imagen13 

 

 

El massís del Mont Olimp (del grec “olympos”, que significa lluminós) està format per diverses serres altes. El punt culminant són tres cims: El Mitykas (2.917m), l’Skala (2.880m) i l’Stefani (2.909m).

 

 

 

Al que s’arriba és a l’Skala i des d’aquí cal desgrimpar uns 100 metres i tornar-los a pujar, amb un parell de passos d’escalada (graus I i II). Nosaltres ens vam quedar a l’Skala. Mentre s’hi va pujant hi ha una vista extraordinària de l’agulla del Mitikas i de la cresta del Stefani, més a l’esquerra.

Imagen14 Dalt de l’Olimp sembla encara sentir la força elèctrica dels déus del panteó grec. Aquí va ser on Zeus, amb els seus germans Posidó i Hades, ajudats pels Gegants, els Cíclops i els Hecatonquirs, combateren a Cronos i els Titans . Miro atentament però no el veig. També sé, amb total seguretat, que no el podré veure si ell no ho vol. Zeus, el sobirà de l’Olimp grec, que regna des d’aquest cim, només es fa visible quan li convé i, ara, es veu que no és el moment.

Imagen15 

 

 

Zeus fou el sisè dels fills que tingueren Cronos i la seva germana Rea. Tots els altres germans, a mida que naixien Cronos se’ls cruspia perquè havia tingut informació que els seus fills l’havien de destruir. En el cas de Zeus, Rea va substituir el nen per una pedra gran, la va embolicar amb bolquers i l’endemà al matí li va oferir al marit que, suposo que una mica dormit, es va empassar d’una mossegada el suposat fill.

 

 

Imagen16

 

 

 

 

Les nimfes de la muntanya van rebre l’infant i el protegiren en un bressol d’or, les cabres li oferien la seva llet, les abelles la seva mel i els Courets (set esperits rústics) ballaven la dansa pírrica, fent topar els seus escuts i llances per impedir, amb el soroll que feien, que els plors de nen fossin escoltats pel seu pare, Cronos. Zeus per tant, va créixer protegit dins d’una cova del mont Ida, a l’altiplà central de Creta. A la cova sagrada de Dikti, amb una gran entrada i per la qual es pot baixar per unes escales, hi vaig estar fa uns deu anys.

Imagen17 

 

 

 

Zeus era un déu extraordinari que va viure tot un seguit d’aventures d’amor. La mitologia li atorgà un important poder sexual i de procreació. Primer es va unir a Metis, que va donar com a resultat Atenea, una de les deesses més importants gregues. A continuació es va unir a Temis, que personificava la Llei. Amb ella van tenir diversos fills: Eunomia (l’ordre), Diké (la justícia), Eirené (la pau), les Hores i les Estacions i finalment també les Moires, a les quals Zeus va encarregar la distribució entre els homes, durant la seva vida, el béns i el mals. Els romans van assimilar Zeus, al seu màxim déu, Júpiter, que esdevingué el principal déu de la mitologia llatina en l’època clàssica.

Tornem a dormir al refugi i l’endemà baixem fins a Prionia i així s’acaba una ascensió a un indret mític, ple de tradició i d’història que deixa un record inesborrable.

Els tracks per a gps estàn a:

De Prionia al refugi Spilios Agapitos

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3693827

Del refugi Spilios Agapitos al cim

http://es.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=3693905