(Groenlàndia) Ruta agost de 2017; 5 km; +130 -140; 1,5 hores. Aquesta és la primera excursió organitzada per Greenland Adventure amb el següent itinerari: Aeroport de Nuarsarsaq, Itilleq, Igaliku. Participants: Angeles, Gema, Oscar, Maria, Silvia, Constantino, Elena, Edu, Maite, Joan i Miquel. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil.
Hem tingut la mala sort que el guia ha estat un home que s’ha limitat a anar davant del grup quasi sense donar cap mena d’explicacions. A la web de l’agència l’anomenen “silenciós”. Les notes d’història i altres referències les he buscat jo i poques les he pogut obtenir d’ell. No recordo haver viatjat mai amb un guia tan apagat, distant i poc participatiu.
 |
 |
FA ANYS: L’any 1261 els vikings encara estaven assentats a Groenlàndia, encara que la influència inuit era molt més intensa i extensa.
Des de Nuarsarsaq, on hi ha l’aeroport, hem arribat a Itilleq, nom que significa “cruïlla” i que és un dels poblets més petits del sud amb 16 habitants. El nostre trekking es mourà exclusivament pels fiords i terres del sud-oest de Groenlàndia.
Aquesta imatge permet observar des d’una perspectiva zenital Groenlàndia, un immens territori gelat etern. Només alguns extrems de terra a tocar de la costa estan poblats. El terreny pel qual ens desplaçarem està una mica més al sud del paral·lel que passa per Islàndia.
Comencem a navegar pel fiord. Tot el trekking el farem desplaçant-nos en petits vaixells de 12 places, ja que hi ha molt poques carreteres. Avui està núvol. Només uns raigs de sol ens han donat llum. Pels inuït, Anningan és el nom del déu de la lluna y Malina és la deesa del sol. Així que Anningan persegueix pel cel a la seva germana Malina, la deesa del sol, però en la seva persecució oblida menjar i per això s’aprima. Aquesta idea és la que representa i explica les fases de la lluna. Avui, no s’ha deixat veure Malina.
Pel fiord podem veure el gel que resta dels icebergs que es desprenen de la glacera de Qooroq.
Deixem a la dreta un iceberg més gran que encara no s’ha desfet. Es diu que l’iceberg contra el qual va xocar el Titànic havia sortit d’aquest fiord.
Arribem a un petit embarcador on ens espera un cotxe que carregarà les bosses i els bidons blaus que contenen els queviures dels propers dies. El cotxe ho traslladarà per pista fins a Igaliku. Nosaltres farem la ruta a peu.
Des de la presència dels vikings provenen les primeres teories de sobirania Noruega. Però aquestes teories sobre la presència dels vikings a Groenlàndia van donar un tomb quan l’arqueòleg Thomas McGovern va elaborar una nova hipòtesi de la presència dels homes procedents de territori de l’actual Noruega. Per l’investigador, els vikings s’hi van desplaçar per tal d’obtenir productes d’alt valor a comercialitzar per Europa, com pells de foca o marfil de queixals de morsa.
El grup en marxa està animat; comencem a caminar després de moltes hores de viatge en avió (hem arribat a les 15:00, després d’haver donat voltes per causa de la boira).
A meitat de camí trobem aquest rètol de fusta. Fa referència al Bornenes Skov, o Bosc dels Infants. En un territori amb escassos arbres, van decidir plantar un petit avet per cada nen que naixia; ara és un petit avetar.
Potser cal afegir, seguint amb el tema de l’obtenció de productes per part dels vikings, que Christian Keller, de La universitat d’Oslo, va aportar el seu estudi sobre un document del 1327 en que es demostrava que una càrrega de marfil de morsa equivalent a 520 queixals era suficient per pagar sis anys dels impostos que reclamava el monarca noruec a Groenlàndia. El regne de Noruega, realment, funcionava amb Groenlàndia com altres estats (Portugal, Espanya, Anglaterra...) ho han fet amb les colònies.
Estem en terra de granges d’ovelles. Aquestes són les de Uummananartiivaraq i Tatsip Kitaa. Els feixos d’herba, empacats en plàstic, serviran per l’alimentació del bestiar quan, a l’hivern, les ovelles quedin tancades dins els coberts.
El camí es va enfilant una mica, suaument. Passem pel costat d’un dels pocs indicadors que trobarem en tot el viatge.
El govern autònom de Groenlàndia es considera que són una nació inuït i van canviar tots els noms geogràfics danesos pels d’origen inuït, les relacions internacionals que abans depenien de Dinamarca són ara un afer groenlandès. Es va establir una nova bandera per substituir la danesa i el 2008 es va celebrar un altre referèndum sobre l’autogovern que, aprovat pel 75% de la població, ha permès disposar de noves competències.
En menys de dues hores tenim a la vista les cases d’Igaliku. Els cims del Qaraju i el Nalagaa controlen el petit poble. En aquests muntanyes, els vikings hi enterraven els seus morts. Es tracta d’una pintoresca població als peus del Illerfisaliq i que mira les aigües del fiord Igaliqup Kangerlua.
Tot és nou per nosaltres i ens aturem per observar aquest poblet. Els vikings anomenaven Gardar a aquest poblament humà.
Per cert, a inicis del segle XIV el sobirà noruec era de la dinastia dels Folkung, que eren també monarques de Suècia. Sovint es confon el tema i es diu que era un sol regne i això no és així: eren dos estats independents que compartien un mateix monarca. I cada estat (Suècia i Noruega) comptava amb lleis pròpies i un Consell de govern independent.
El cementiri ocupa el vessant del turó que ja feien servir els vikings.
Per disposar d’una visió àmplia, podem afegir que al territori del que ara és Espanya i en època dels Reis Catòlics (1492), la península Ibèrica estava formada per diverses nacions o territoris (com es vulgui). La reina Isabel ho era de Castella i de Lleó però no tenia cap poder sobre els estats del seu marit, el rei Ferran El Catòlic. El rei Ferran disposava de diversos títols que el feien sobirà d’Aragó, Catalunya, València, Mallorca, Sicília i Nàpols; però tampoc tenia cap domini sobre els de la seva dona: Castella, Lleó i altres d’influència castellana. Era una veritable separació de béns.
A l’esquerra, mentre baixem, deixem el bust de Anders Olsen, el fundador de la moderna Igaliku. Però va ser Sokki Thorisson, el ric pagès de Brattahlid, qui va promoure un bisbat separat per Groenlàndia. Va aconseguir l’aprovació del rei de Noruega i es va començar la construcció de la catedral a principis del segle XII. Està dedicada a Sant Nicolàs, patró dels mariners.
Per cert, aquests comentaris que ens permeten una perspectiva històrica, ens poden oferir que anys més endavant, el 1555, el rei Carlos V de l’Imperi Germànic, també va ser sobirà espanyol amb el nom de Carlos I, però no per aquest fet els estats, nacions o regions de la península (o Espanya, si es vol) van passar a “ser Imperi Romanogermànic”. Una cosa és compartir un sobirà i una altra una federació o una unió de pobles.
Afegeixo que Anders Olsen (nascut el 1718 a Noruega), va ser administrador colonial, posició des de la qual va establir diverses localitats per reforçar el comerç: Kangaamiut, Sisimiut, Qaqortoq i també Igaliku amb la seva dona de Groenlàndia, Tuperna.
Per cert, el monopoli del comerç que va instaurar Noruega no va ser pas en benefici dels inuït.
Al poble hi ha un hotel petit i un hostel. L’hostel és una construcció allargada de color verd, a la qual ens dirigim. Aquí hi passarem dues nits.
Més o menys, els propers dies ens desplaçarem, en vaixell o a peu, pels fiords que es poden veure en aquest mapa.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=19496046