(Groenlàndia) Ruta el 16 d’agost de 2017; 13 km; +200 -200; 4 hores.   Segona excursió organitzada amb el següent itinerari: Igaliku, llac 504, cruïlla pujada al Plateau, Igaliku.Participants: els 11 ja esmetats. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

 

 mapa953 mperfil953 

FA ANYS: L’any 1783 el noruec Anders Olsen va fundar l’actual ciutat d’Igaliku.

P1110053 Prohibit hiking 

Aquest matí hem trobat aquest avís a l’hostel en el qual la Policia recomana no fer trekking pel Sud de Groenlàndia. La raó és que s’han vist óssos polars. Em sembla que el guia està malhumorat. Ell que no menja res que provingui d’un animal viu (ni mata res), ara ha d’anar a comprar un rifle al magatzem d’Igaliku; és una ordre de la seva agència i té l’objectiu de protegir els que caminem. Anem tots fins al magatzem de queviures a les 10, però no hi ha cap arma que li vagi bé.

Sembla que els óssos no troben foques a l’Indlandsis, més al nord, i han baixat al sud on poden trobar menjar en les ovelles que hi ha pels prats.

P1100975 Un s que no hem vist 

L’ós polar o ós blanc (“Ursus maritimus) és un mamífer de les regions àrtiques. Es pot desplaçar tant pel gel com per l’aigua i també caça en aquests dos mitjans naturals. És el carnívor terrestre més gran i els adults poden arribar a 2,5 metres i pesar uns 500 quilos.

El rècord Guinness el té un exemplar caçat el 1960 que pesava 880 quilos. Se’l considera un animal en perill d’extinció ja que en queden uns 25.000 exemplars. El canvi climàtic està afectant el seu hàbitat natural. Arriben a menjar uns 30 quilos al dia i no beuen aigua; el líquid que necessita el seu cos l’obtenen dels fluids de les seves preses. Si pateixen massa fam, es mengen altres óssos joves. L’aparellament es produeix entre abril i maig, però l’òvul no es fertilitza i es comença a desenvolupar fins el mes de setembre; aquest fet és conegut com implantació diferida. Només les femelles prenyades busquen un cau durant l’hivern, però ni elles ni els mascles hibernen. (La foto l’he obtingut d’una revista; si l’haguéssim vist de lluny ens hauria tocar córrer).

P1110039 Igaliku port  Al port d’Igaliku es veu l’edifici amb finestres de la botiga de queviures i a sota la nau, també de color vermell, que fa de magatzem de subministraments. Les armes són una eina normal entre els inuït i es poden comprar sense cap mena de requisit.

P1110041 Poble  Des del port, la vista de les altres cases i de l’hostel (de color verd clar) és molt agradable. Com deia, va ser el 1793 que el modern Igaliku va ser fundat per Anders Olsen.

P1110044 Anem al bisbat 

Anem fins a on hi ha les runes del famós bisbat. Cal saber que l’L'any 1.121 Groenlàndia va arribar a tenir el seu propi bisbat. Es va construir la catedral de Sant Nicolai seguint els estàndards de la construcció groenlandesa i les finestres es van fer amb budells d'animals. La pedra que es va fer servir va ser la calcària de color roig amb lleugera pigmentació blanca. A l'interior les escultures i imatges havien estat realitzades amb la pedra de sabó. D‘aquella catedral només queden les ruïnes.

P1110046 Bisbat 1 

Quan l’any 1126 es va fundar aquest indret era conegut com Gardar. Aquest temple cristià va dependre de l’arxidiòcesi de Noruega de Nidaros (que actualment és Trondheim). Se sap que la població va acceptar el govern del regne de Noruega el 1261, encara que va continuar amb les seves lleis . L’any 1380 Noruega es va unir amb el de Dinamarca. Gardar va ser un indret pròsper fins a principis del segle XIV, època en que tots els assentaments vikings van decaure i els investigadors i historiadors donen l’any 1408 com a l’abandonament de Gardar, ja que cap registre posterior esmenta els colons.

P1110048 Restes de la catedral  És fàcil comprovar el gra fi i la formació estratificada de les roques calcàries de les restes de l’edificació, tot i que ha estat millor no discutir amb el guia, el Juan, quan m’ha dit que no era així i que tot Groenlàndia era de granit. Va errat, però deixem-ho; de geologia no en deu saber massa i jo posteriorment he pogut confirmar la meva opinió inicial. I si algun expert en geologia creu que he de modificar la meva apreciació, ja ho afegiré.

P1110054 Comencem  Comencem a caminar, força tard. El grup es separa aviat ja que el guia va al davant sense aturador. El camí va vorejant el fiord que tenim a la dreta, a llevant.

P1110056 Amb una mica de sol  El sol va sortint de tant en tant. Dèiem que el segle XVIII (el 1793) es va fundar Igaliku. Doncs per oferir una perspectiva històrica diguem que el 3 de setembre de 1783 es va signar la Pau de Versalles entre França i Anglaterra per la qual es reconeixia la sobirania plena dels Estats Units d’Amèrica i l’obligació britànica de reconèixer la independència de les seves colònies d’ultramar. Aquell 1783 va ser investit primer president dels Estats Units d’Amèrica del Nord, George Washington.

P1110057 Platja del fiord 

Faig alguna foto, encara que no gaires per no perdre el ritme dels del davant. Aquesta de la platja que ens queda al costat ofereix uns colors força interessants.

Seguint amb la perspectiva, ja sabem que a França només faltaven 6 anys perquè un 14 de juliol es produís l’assalt del poble de Paris a La Bastilla. Aquell atac va donar el tret de sortida de la Revolució Francesa, un fet que va suposar un canvi polític i social de la major transcendència a Europa. La revolució va suposar sobretot un cop de timó al pensament i a les posicions ideològiques que va transcendir l’àmbit francès. Va servir de model pels països europeus que vivien oprimits sota les monarquies de tall absolutista.

P1110059 Aturada al llac 504  Ens aturem una mica per menjar fruits secs. Després seguirem la ruta que, de moment, és molt planera.

També, cal afegir que el 1793 feia uns 80 anys que Catalunya havia perdut la seva independència, precisament després de la guerra enfrontada als exèrcits castellans i francesos. Quan va esclatar la revolució francesa (abans citada), Catalunya havia vist amb tristor com la monarquia de Felipe V havia dictat el Decret de Nova Planta que va eliminar les constitucions i institucions catalanes (Corts, Generalitat i Consell de cent) i va començar la política d’exclusió de la llengua catalana, així com la confiscació de béns i l’explotació del país via els impostos.

P1110060 Encara una mica mes  Ens anem apropant a les muntanyes que formen l’altiplà on hi ha el mirador de la glacera de Qooroq, la mateixa que vam intuir durant el viatge en vaixell ahir.

P1110062 Desviaci al Plateau 

A partir del llac hi ha la cruïlla, a l’esquerra, que permet pujar per la vall amb la finalitat d’arribar dalt de l’altiplà que anomenen Plateau. Des de la plana es pot seguir caminant fins al mirador natural sobre la Glacera Qooroq. Però el guia ens diu que no hi pujarem com a conseqüència de l’alarma de presència de l’ós. És correcte que la seguretat estigui per damunt de tot.

L’any 1953 Dinamarca va convertir Groenlàndia en part integral del regne danès, al atorgar-li estatus de província. Però quan el 1973 Dinamarca es va unir a la Unió Europea, les tensions amb la població de Groenlàndia es va intensificar, ja que temien que el comerç amb els estats no europeus (com USA i el Canadà) es veuria perjudicat per la Unió Duanera. Van pressionar per a disposar de més autonomia. L’estatut d’Autonomia el van aconseguir el 1979.

P1110063 Vistes  Ens aturem a la vista del llac 504.

P1110064 Descansant del picnic Una estona per menjar el picnic i després descansar una mica.

P1110066 Riu De tornada, seguim durant una estona el riu que surt del llac i se’n va al fiord. El cel s’ha obert del tot i el sol brilla. No ho sabem ara, però la resta dels dies el temps serà ennuvolat o plujós.

P1110068 Fisura de lava 

A tocar de les vàries cascades petites que trobem hi ha aquest fissura de lava. Es produeix perquè una erupció de lava lenta va sorgir per esquerdes existents a la roca i després s’hi va refredar. Amb els anys i aquí, el pas de l’aigua l’ha deixat al descobert.

P1110069 Cascada 1  A les cascades també descansem i ens fem algunes fotografies. Unes ovelles ens observen des de més enllà. Això em fa recordar que Els inuït creuen que els animals tenen una ànima (o airniit) i per això són conscients de la vida i de la mort; per tant no “són” caçats pels inuït, sinó que “es deixen” caçar. Quan un animal mor, el caçador celebra un breu ritual per garantir que la seva ànima flueixi al món no terrenal i es pugui reunir amb la seva societat de congèneres.

P1110074 cascada 2  Una estona després seguim la ruta cap al sud.

L’any 1982 el política pesquera de la UE va generar un intens conflicte d’interessos per a Groenlàndia i el poble va exigir un referèndum. El govern danès ho va acceptar (a Dinamarca els referèndums no són il·legals) i el resultat va ser que el 53% dels groenlandesos van votar sortir de l’Unió Europea, cosa que el govern danès va acceptar i transmetre. Com que la normativa europea no ho tenia previst, es va produir un conflicte de varis anys fins que el 1985 Groenlàndia va sortir de la UE i va assolir la condició d’Estat Associat, del qual encara es beneficia.  

P1110077 Estem arribant  Finalment arribem a les vistes del poblet d’Igaliku, silenciós, tranquil. Potser esperant l’arribada de l’ós? Aquest modern Igaliku va ser fundat l'any 1.783 pel noruec Anders Olsen.

DSC 0259 

Al vespre ha sortit una aurora boreal: un efecte que es desitja observar en aquesta latitud. A ull viu només he vist un núvol petit i gris, com una boira que s’interposava pel davant de les estrelles. Després algunes fotografies, han mostrat que tenia una lleugera tonalitat verda. Tampoc ho sabem, però serà la única que els núvols ens hauran deixat veure en tot el viatge.

Generalment les aurores es formen entre els 95 i els 1000 quilòmetres d’altura sobre la superfície terrestre. Tal com explica l’astrofísic David Barrado, es poden observar prop de les regions polars. Consisteixen en estructures nebuloses que formen cortines o raigs de llum de colors verds, grocs, vermells i blaus i de formes molt diverses que semblen ballar en el cel.

DSC 0262 La dansa d’aquestes aurores és extraordinari i ens hi podem quedar hores bocabadats. Per cert, en diuen aurores boreals(del llatí “borealis”, nord) perquè estem al pol nord; al pol sud en diríem aurores australs (“australis”, sud).

(Aquestes dues fotografies son de l'Oscar, company del grup, ja que les meves van quedar molt malament).

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=19496053