(Groenlàndia) Ruta el 20/08/2017; 24 km; +280 -280; 8 hores.   Quarta excursió amb el següent itinerari: Cabana Malaquias, riu Kuusuaq, Senda Sapputik, Tasiusaq, pista de Poulsen.   Participants: els onze de cada dia.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: moderat.

 

 mapa955 mperfil955 

FA ANYS: L’hivern de l’any 1865, el fred va bloquejar la banquisa i part de la població de Tasiusaq va morir de gana i de fred.

P1110271 Mati hora de llevarse 

Ens hem acostumat a dormir amb la claror que entra per les finestres. A la cabana hi ha varies sales però aquesta és la més agradable, per això ha quedat habilitada com a dormitori durant la nit. Altres dormen en altres sales, com jo mateix.

P1110230 Vista Poulsen des de la cabana 

Des de la mateixa sala i per una finestra hi ha aquesta vista de la granja Poulsen.

Com totes les cultures, també hi ha una mitologia inuït. D’acord amb aquesta, el déu del cel era Kaila. Al principi només hi ha via una home i una dóna, a la Terra. Cap animal. Així que la dóna va demanar a Kaila que poblés el Planeta. Kaila va ordenar a la dóna que fes un forat al gel per pescar. Un cop fet, la dóna va anar traient del forat, un a un, tots els animals i l’últim va ser un caribú.

El déu Kaila li va dir a la dóna que el caribú era un regal per a ella i que serviria per alimentar el seu poble. Així que amb els caribús els pobladors es van alimentar, van obtenir pell per protegir-se del fred i per fer les seves tendes.

P1110231 Sortim cabana inici  Sortim de la cabana per començar la caminada d’avui. Anirem en direcció al riu on vam intentar pescar i farem una circular fins al poble de Tasiusaq, des d’on tornarem per la banda del fiord Tasermiut. Avui, doncs, caminarem pel sender de Saputtiq fins aquell petit poblat que compta només amb uns 30 habitants.

P1110233Pista endavant  Ens apropem a les aigües del fiord, caminant en direcció nord.

P1110235 Casa dels infants  Aviat veiem ja la casa on vam veure que hi havia molts nens i que sembla que és un lloc de colònies perquè hi passin uns dies a l’estiu.

P1110237 El llac  Quinze minuts després ja tenim al davant el llac que rep l’aigua que desglaça de les muntanyes que tenim al davant en aquest circ glacial.

Com sempre i per comprendre el moment històric, recordem que aquell any 1865, feia ja quatre que el primer rei d’Itàlia, Victor Manuel, havia fet de Torí la capital del país, però el 1865 va passar a ser Florència. Als Estats Units d’Amèrica, també el 1861, havia esclatat la Guerra de Secessió motivada, diuen, pel fet de l’esclavisme.

P1110239 Un arbret 

Hem girat per l’altre vessant i enfilem la coneguda com Senda Sapputik. Ara caminem en direcció sud. Hem trobat alguns arbres, encara que són molt petits. Bàsicament només es troben salzes i bedolls, encara que en format arbust o molt petits. El clima fred i els pocs mesos de llum no els deixen créixer prou.

Seguint amb els Estats Units d’Amèrica, cal afegir que el 1864 es va produir la matança d’indis en la batalla de Sand Creek, fet sorprenent i contradictori amb aquella Guerra de Secessió perquè si lluites pels drets de les persones de color tant ho són els de pell negra com els de pell roja. Recordem també que l’any 1865 Abraham Lincoln, president dels EUA, va ser assassinat.

També podem situar-nos en l’àmbit europeu i recordar que el 1866 es van aprovar les bases de la Internacional Socialista; proposades per Karl Marx van tenir un impacte molt rellevant durant el segle següent, a tot el món.

P1110246 Vistes i descans 

Fem una aturada per gaudir del paisatge , tot i que el dia fosc ofereix uns colors apagats.

Esperem que el dia s’obri, es vegi el cel i així questa nit puguem veure millor l’aurora. Sabem que les aurores boreals es produeixen quan partícules de protons i d’electrons, emeses pel Sol, es concentren de forma especial, pel magnetisme de la Terra, als extrems polars. Aquesta concentració fa que entrin en col·lisió amb les partícules d’oxigen i de nitrogen i en aquest procés desprenen energia en forma de llum visible.

Una curiositat que he descobert quan he buscat informació, és que les aurores no només es produeixen a la Terra; altres planetes de l’òrbita solar també disposen d’aquest efecte. Es tracta dels planetes gasosos gegants del Sistema Solar, com el cas de Saturn i de Júpiter. Actualment i amb l’ajut del telescopi espaial Hubble, es poden veure aurores espectaculars.

També la sonda Mars Express ha observat aurores al planeta Mars.

P1110247 Seguim cap al dest  Seguim cap el destí per un camí que planeja entre mates i projectes d’arbres que mai no es faran grans.

P1110249 Granges  Una mica més de dues hores després de l’inici comencem a veure les granges amb els camps d’herba que caldrà segar i reservar per alimentar les ovelles durant el llarg hivern, feina que en moltes granges ja estan fent.

P1110250 Descans i avellanes  Prop d’una de les granges ens aturem per menjar fruits secs.

P1110258 Dia molt tapat  Mirant cap el fiord i el massís de muntanyes que conté el Agdleruussakasit, un dels alts cims de Groenlàndia amb 1763 metres, podem observar la boirada que ens envolta. D’aquest cim no he trobat enregistrada cap ascensió. Al nord-oest de la desembocadura d’aquest fiord hi ha Nanortalik.

P1110262 Tasiusaq  Quan ens posem en marxa un altre cop ja ens queda poc per arribar a Tasiusaq. Aquest poblat, sense aigua corrent a les cases, representa de manera clara la sensació d'aïllament de les petites poblacions inuït on la població ha de ser gairebé autosuficient.

P1110264 Cementiri 

Ens dirigim fins al port d’aquest poblet, passant pel costat de cementiri. He llegit que l'aïllament, acompanyat de les condicions de vida tant dures, ha fet que la població s'hagi “abonat a la beguda, que és la moneda corrent, però que no impedeix que es tracti de gent dura, hospitalària i honesta”. Però aquesta informació, no sé perquè, em sembla estranya i fora de context ja que no necessàriament les causes que explica han de portar com a conseqüència necessària la seva afirmació inicial.

El poble de Tasiusaq va tenir un terrible hivern l’any 1865. El fred i la gelada d’aquell any va bloquejar la banquisa i el vaixell que els hi havia de portar queviures i subministrament de combustible per les calderes de les cases no hi va poder arribar, així que una part de la població van morir de fred i de gana. Actualment un petit monòlit recorda la tràgica història de l’hivern d’aquell any.

P1110266 Desprs de picnic  Després del picnic, el tornem a travessar en direcció contrària per tal d’anar a la pista que ens haurà de tornar al nostre punt de partida.

Per concloure la perspectiva històrica, diguem que aquell any 1865 va començar el que a Espanya es coneix com Guerra del Pacífic, però que a Xile i Perú coneixen com Guerra contra Espanya. Aquesta guerra va enfrontar principalment Espanya amb Xile i Perú, però també amb Bolívia i Equador. L’any 1871 es va signar a Washington el Conveni que tancava les hostilitats entre Espanya, Bolívia, Xile, Equador i Perú. Aquesta guerra es considerada com la consolidació de la independència dels països sud-americans.

P1110267 Pista amunt  Al principi, la pista s’enfila amunt com una llarga serp, però desprès anirà baixant. Es tracta d’una pista que el granger Poulsen ha construït, durant anys, per poder-se comunicar amb la granja de Nalusaq.

Parlant de la Guerra del Pacífic, cal no oblidar, per entendre la història, que els moviments per la independència dels països sud-americans no van ser promoguts per les nacions o ètnies originals que els homes del regne de Castella havien anat a conquerir, sinó precisament pels criolls i descendents dels mateixos espanyols que hi vivien. Per què es van cansar de dependre de les decisions dels governs de Madrid aquells homes descendents d’espanyols? Per què avui hi ha Espanya alguna comunitat que es vol independitzar quan després de la mort de Franco només eren quatre els independentistes?

P1110270 Ja estem a prop  El cel s’ha destapat una mica i podem esbrinar el blau entre els núvols. A la península que es veu s’endevina la cabana del Malaquies on anirem a dormir. Hi anem amb l’esperança, vana, que aquesta nit puguem veure l’aurora.

P1110534 Mapa fiord  El mapa indica la zona per on estem.

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=19496066