Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

1437, Passo San Pellegrino, lago San Pelegrino

(In my web, click on the flag above to have the translation in your Language)   (Dolomites di Fassa) Ruta 1437 el 25/06/2022; 2 km; +20 -20; 1 hores.    Passeig circular al llac San Pelegrino.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil (passeig).

 cmapa1437 cperfil1437 

FA ANYS: L’any 1453, el monestir estava sota l’orde dels mendicants de San Pellegrino.

DSC06970 Pso S Pelegrino   He deixat la Vall de Fassa, m’he aturat a Moena a fer un cafè i donar una volta i després he seguit fins al Passo San Pelegrino. El Passo de San Pellegrino està a una altitud de 1919 metres i connecta Moena, en Val di Fassa, amb Falcade en la val de Biois. A causa de l'extrema pobresa dels germans de l'orde de San Pellegrino dei Alpi, que vivien només d'almoines (a diferència d'altres comunitats monàstiques que podien beneficiar-se de les rendes de la terra), l'hospici del pas de Sant Pellegrí va ser administrat des de 1453 directament per la Regla. Actualment està en estat d’abandó, a prop de l’ermita de San Antonio.

DSC06971 Aparcament

 

 

 

 

 

 

 

 

       La campervan la he deixat al primer aparcament que és el que està davant de l’hotel San Marco (que encara està tancat). Al costat es veu l’estació del telecadira Costabela i que demà utilitzaré. Hi ha alguns establiments oberts, però la majoria estan tancats fins a primer de juliol. Avui he arribat quasi al migdia i com que fa airet i hi ha núvols aprofito per fer el passeig que dóna la volta al llac de San Pellegrino.

DSC06972 Inici

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

      Per tant, aquesta tarda plàcida vaig a fer la volta per la vall de sota dels aparcaments. Un portal rústic indica l’inici de la ruta, que resultarà una passejada curta i relaxant. El llac San Pellegrino és un petit cos d'aigua ubicat al pas de San Pellegrino, a una altitud de 1900 metres.

DSC06979 Llac S  Pelegrino   El sender primer va cap a l’est i de seguida gira, baixant a sud-oest. És un sender de terra ample i fressat. Pocs metres més avall ja tenim una magnífica vista del llac, envoltat d’esvelts arbres i no gaire gran.

DSC06980 Figura 1

 

 

 

 

 

 

 

 

       Primer trobo una primera escultura tallada en fusta d’una figura curiosa, una barreja d’insecte amb potes de granota i cua de peix. No he aconseguit trobar informació d’aquestes escultures, però em semblen molt interessants i serveixen per jugar amb els nens a veure què els hi sembla que és cada una d’elles. N’hi ha quatre. Se m’ha acudit que aquesta primera representa una nimfa. Recordem que les nimfes, en mitologia grega i romana són divinitats de la natura venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades) i de les muntanyes (orèades). Benignes als mortals, dels quals no desdenyaven l'amor, el seu culte se celebrava a l'aire lliure o en uns santuaris petits anomenats nimfeus.

DSC06981 Llac i mirall   A l’aigua quieta del llac s’hi reflecteix tot, com ara aquesta muntanya que crec que deu ser el Iuribruto de 2697m.

DSC06982 Anecs i vida

 

 

 

 

 

 

      Un ànec femella, que em sembla que és un ànec fornigó o ànec griset (“Mareca strepera”), neda acompanyada de les seves vuit cries, prop de la vora, segur que esperant els obsequis que els dos nens que corren per aquí els hi llencen. I els nens, corren a buscar més pa i riuen i són feliços en aquest entorn natural sense televisió ni tauletes. Nia a l'est europeu i a les Illes Britàniques. Folren els nius amb fulles seques, plomes, joncs marítims, salicòrnia i altres materials; pel maig ponen els 8 o 17 ous corresponents, que són covats únicament per la mare, i també només la mare s'encarregarà d'alimentar els pollets, que volaran al cap de set setmanes.

DSC06985 Figura 2

 

 

 

 

 

 

    He seguit passejant per l’esquerra del llac (el seu costat meridional). Aquí hi trobo una gran aranya, quieta, expectant, immòbil. L'aranya sempre ha estat un símbol de misteri, poder i creixement. A més se la relaciona amb la constància, ja que podem veure les increïbles teranyines que una sola d'elles és capaç de realitzar. Això ens recorda que, igual que l'aranya construeix la seva teranyina, nosaltres som capaços de construir les nostres vides. Com que m’agrada situar la història, diguem, que l’any 1453 (a dalt esmentat) va ser quan Constantinoble (capital de l’imperi bizantí) va caure en mans dels otomans. També va ser el període en que es van formar els principats territorials a la península itàlica. A Anglaterra Enrique VI va caure en la bogeria aquell 1453, com ja li havia passat al seu avi Carlos VI. Al regne de Castella estava a punt de morir, de febres, el rei Juan II, que va tenir com filla Isabel, la futura reina.

DSC06987 Rierols i pontets

 

 

 

 

 

 

 

      Al voltant del llac hi vessen les seves aigües diversos rierols que provenen dels vessants nord del Col Margherita, de l’Sforcelin, el Iuribruto i potser també del Col de la Palue. Per evitar la degradació pel pas de la gent hi ha diversos pontets i passeres. També s’ha d’afegir que el Principat de Catalunya acabava de crear (aquell segle XV) el consolat del mar a Siracusa, que venia a ser un dels últims de la seixantena de consolats del mar distribuïts per Europa; consolats que van ser la base de la influència catalana a la mediterrània i quines normes jurídiques (que regulaven el dret marítim català) serien aplicades primer per tota la Mediterrània, com a dret mercantil i de navegació, passant més tard a l'atlàntic com a dret internacional.

DSC06988 Vista des del  sud   Estic just al centre sud del llac i m’agrada aquesta foto amb la combinació del blau verd de l’aigua, el verd dels avets i el gris de la serra que va del Costabela (2761m) a la Cima Uomo (3004m). El lloc està enclavat en un bosc format principalment per làrix i la seva riba és plena de flors i plantes silvestres.

DSC06989 Figura 3

 

 

 

 

 

 

 

 

     Aviat trobo una altra escultura, aquesta és d’una estilitzada dona amb ales, que jo atribueixo a una fada alada. Pensem que el món de les fades és màgic i encantador, a més del fet que les criatures alades presenten una bellesa que ens arriba al cor. Les fades són esperits de la naturalesa que tenen cura de mantenir l'equilibri d'aquesta. El seu nom en llatí significa destí i són éssers fantàstics que apareixien al tercer dia del naixement d'un infant per predir-ne el futur. Porten una vida idíl·lica i de lleure; són molt delicades, susceptibles, polides i geloses. Les fades no són dolentes del tot ni tampoc bones del tot, són tant petites que no els caben dos sentiments a la vegada. Les fades són presents a la mitologia de moltes cultures com ara la britànica, la sueca, la xinesa, l'occitana, la iraniana i la catalana.

DSC06990 Extrem de ponent   Des de l’extrem del sud-oest del llac ara sí que es veu tota la serra que abans ja esmentava. Al nord de Passo San Pelegrino: Punta de le Selle (2593m), Cima di Costella (2765m), Om Gran (2805m), Cima Cadine (2885m)... Demà m’hi aproparé.

DSC06992 Reflexos japonesosFixant-me en els detalls, perquè aquesta és una passejada de detalls, trobo uns reflexos de una gran riquesa cromàtica, de gust quasi japonès. No és fàcil descriure la pau i tranquil·litat que es respira. Poca gent, cap soroll, res de música que espatlli el moment, fan que resulti una estona única. Que bé que dormiré avui.

DSC06993 Figura 4

 

 

 

 

 

 

 

 

    A l’extrem nord del llac hi ha l’última escultura; aquesta que sembla representar una abella de format simètric amb els evidents exàgons amb la qual l’autor l’ha imaginat. Les abelles del rusc són el símbol d'una comunitat treballadora i pròspera regida per la reina. D'aquí el seu simbolisme, real i imperial, a l'antic Egipte associades al déu Ra. Higini Trias escriu que a França es van descobrir 300 abelles d'or en el sepulcre de Childerico I (anys 481), testificant que el rusc era el model de la monarquia absoluta. També Napoleó I desitjava que l'abella fos un motiu omnipresent, tant en les seves catifes com en el seu abric de coronació. D’altra banda Mercè Rodoreda a “La mort i la primavera” presenta una ficció simbòlica en què les abelles tenen un paper destacat; aquí l’escriptora recull la simbologia ancestral que considera aquests insectes com a vehicles d'ànimes entre mons i els fa aparèixer al text com a representació de la mort i la renaixença.

DSC06994 Nens relaxats   La volta és curta, però el temps és llarg. Els nens que jugaven i donaven menjar als ànecs, ara s’estan damunt d’una roca, potser també subjugats per la bellesa i la pau que el llac respira. Espero que no hi deixin venir gent a banyar-se. Hi ha molts llocs per banyar-se i platges i piscines, però aquí no es tracta de remullar-se sinó de gaudir del plaer d’una estona que ens renova l’ànima.

No necessàriament les wp estan al lloc de les fotografies

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/agps1437lagospelegrino-106311964

Aquí, una altra crònica als Dolomites: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/italia/1052-dolomites-cadini-misurina-lago-antorno-refugi-fonda-savio