Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

1435, Dolomites, Poza di Fassa ruta urbana

(In my web, click on the flag above to have the translation in your Language)   (Dolomites di Fassa) Ruta 1435 el 23/06/2022; 7 km; +90 -90; 2,5 hores.    Ruta per la població de Poza di Fassa.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.  

 cmapa1435 cperfil1435 

FA ANYS: El 1833 es va escriure la primera gramàtica ladina de la història.

DSC06860 Camping   Després de varis anys venint a Poza di Fassa, aquest cop he volgut fer una volta de descobriment pel poble. Durant l'Alta Edat Mitjana, sota la influència dels llombards es van desenvolupar les particulars formes d'autogovern de la Comunitat General de Fassa: aquestes institucions, consolidades amb la fundació de la Pieve, van representar durant segles els veritables centres d'organització civil.

DSC06862 Poza i el riu   El riu Avisio (La Vèisc, en ladí), en una gran vista. A l’esquerra les agulles de Catinaccio, després la serra de Larsech i al fins s’endevina el Grup Sella al fons de l’imatge.

DSC06863 Primers plans

 

 

 

 

 

 

 

 

      A partir del segle XI, Fassa es va trobar inserida al Principat Episcopal de Bressanone, amb l'excepció de Moena que va pertànyer a Trento almenys fins al segle XII. La Comunitat de Fassa va haver de lluitar durant molt de temps contra el bisbe de Bressanone per mantenir les seves prerrogatives d'autonomia i llibertat, basades en el control directe i la propietat col·lectiva d'una gran part del territori, en particular dels boscos i les pastures d'alta muntanya. Durant l'època moderna, Fassa va compartir el destí històric de les altres valls ladines del Sella, a l'àrea politicoadministrativa de l'Imperi dels Habsburg.

DSC06886 Casa del Com TITA PIAZ   L’antiga Casa del Comú, el Comun de Sen Jean, que refereix el nom històric de Sant Joan per a la població.

DSC06905

 

 

 

 

 

 

 

      Un monument a la plaça dedicat a Tita Piaz (Giovanni Piaz). Va ser conegut com "el diable dels Dolomites" per la gosadia de moltes de les seves gestes. També va ser un apreciat poeta i escriptor en llengua ladina. L'estiu de 1897, encara no tenia vint anys, va entrar a la història de l'alpinisme amb l'ascens en solitari de la Torre Winkler al Catinaccio. El nom de ladí (ladin) per al conjunt de la llengua fou encunyat per Micurà de Rü (Nikolaus Bacher, 1789-1847) en la primera gramàtica ladina de la història (1833), i tingué un èxit incontestat.

DSC06864 Mapa Poza

 

 

 

 

 

 

   Al costat hi ha l’oficina d’informació i a la façana el mapa de la vila. Potser cal afegir que el 9 de gener de 1912 va morir Marietta Rizzi, esposa de Tita i directora del Refugi Vajolet, als 41 anys, que va passar així a un altre gerent. En Tita es va mostrar especialment ofès per l'incident considerat per ell com una falta de consideració cap a la seva persona, per això va decidir comprar personalment un terreny situat a pocs passos del refugi i en aquell mateix terreny, poc després, va poder construir el Refugi Preuss, que rep el nom en memòria del desaparegut alpinista Paul Preuss, gran amic personal de Tita.

DSC06867 Madonna de l Aiut

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Vaig pels carrers en direcció sud-est fins a l’església dedicada a la Madonna de l’Aiut (Mare de Déu de l’Ajuda). Per perspectiva històrica diguem que l'emperador Constantí, després d’adoptar el cristianisme, el 330 va traslladar la seva capital de Roma a Constantinoble (l'actual Istanbul), a la frontera oriental de l'Imperi Romà. El cristianisme va florir i gradualment va suplantar els déus grecoromans que una vegada van definir la religió i la cultura romanes.

DSC06869 Caiguts a les guerres

 

 

 

 

 

 

      Al davant de l’església estem a la part alta de la vila, on hi ha un monument als caiguts de la Gran Guerra. Cap a finals del segle XIX, el "descobriment" de les Dolomites per part de geòlegs i exploradors va contribuir a difondre per tot Europa el mite romàntic de les "Muntanyes Pàlides ", premissa per a l'auge d'una prometedora indústria hotelera a les Dolomites. Fins i tot a Fassa aquests primers intents es van veure truncats per la Gran Guerra, que va impedir el creixement de la Ladínia. A partir de 1915 el front de guerra es va situar a prop de la vall de Fassa en tota la seva longitud, des de la Marmolada fins a les altures de Bocche.

DSC06871 Vista de Poza   Estic a la banda esquerra de la vall del riu San Nicolo i el nucli modern de Pozza queda a baix.

DSC06874 Esgrafiats 1

 

 

 

 

 

 

     Moltes cases tenen pintures tiroleses, estil que resulta molt agradable ja que aporta un component d’art al carrer força interessant. Per entendre la història potser convé explicar que mentre el 1833 es publicava la gramàtica ladina (sense atacs brutals des dels governs), a Espanya Catalunya seguia vivint moments tempestuosos d’atacs a la seva llengua. El 1834 la Instrucció Moscoso de Altamira obliga a fer servir el castellà al sistema escolar. El 1837 un edicte reial imposa càstigs infamants als infants que parlen català a l'escola. Al mateix temps la instrucció del Gobierno Superior Político de Baleares mana castigar els escolars que parlin català mitjançant la delació dels alumnes. El 1838 Es prohibeix que els epitafis dels cementiris siguin en català... i així la llista no s’acaba (veure ‘wikipedia.org’); fins a final d’aquest segle encara es publiquen vuit normes més de repressió del català i en la última, del 1896, la Dirección general de Correos y Telégrafos prohibeix parlar en català per telèfon a tot l'estat espanyol. Que us sembla? Intolerància, menyspreu als catalans?

DSC06875 Casa nostra gent

 

 

 

 

 

 

   Una mica després, passo pel davant de la “Ciasa de noscia jent”, escrit en ladí; escrit en català seria “Casa de la nostra gent”. Amb una creu roja a la porta potser és un establiment sanitari. Aquest edifici em fa recordar que al meu país, les entrevistes revelades entre el ministre Jorge Fernandez Díaz (del PP) i el cap de l’Oficina Antifrau (Daniel de Alfonso) deixaven clar el cop contra la sanitat de Catalunya. Són enregistraments de converses (publicats pel diari Público) que inclouen els plans del govern central d'asfixiar la sanitat catalana per atacar l'independentisme. I això es produïa el 2016, quan encara recordàvem la crisi econòmica del 2011 que va fer estralls a la sanitat catalana (‘redaccionmedica.com’). Si un ministre i un director Antifrau (potser fraudulentament) destrueixen el sistema sanitari d’una regió del seu Estat, és que estem a Espanya. A Espanya no és delicte destruir (o intentar destruir) la sanitat d’un territori? Cal escriure-ho amb colors per que es comprengui la raó per la qual els catalans volen la independència?

DSC06876 esgraf 2

 

 

 

 

 

 

 

 

   Una altra pintura, en una cantonada, d’uns nans observant les agulles de Vajolet. Les Torres de Vajolet formen part del Grup Catinaccio. Cal saber que als Dolomites hi ha més de 50 “grups” o massissos muntanyencs, sovint formats per valls i agulles. Abans de prendre el nom de Dolomites, aquest conjunt de massissos era comunament conegut com Monti Pallidi, les «muntanyes pàl·lides». La denominació es referia a la peculiar blancor que distingeix les roques dels tons més foscos dels sistemes alpins circumdants.

DSC06877 Esgraf 3   En aquesta altra casa hi han fet una bona feina amb l’objectiu, també, de Vajolet.

DSC06879Riu San Nicolo   He seguit més amunt fins al davant del telecabina de Bufaure. A la meva esquerra tinc el riu San Nicolo i al fons el magnífic panorama del Catinaccio Rosengarten.

DSC06882 Esgraf 4 Un edifici mostra dues pintures, en blanc i gris, de una dona i un home a cada cara de la cantonada d’una façana.

DSC06883 Esgl San Nicolo   Vaig caminant, sense cap objectiu específic i ara veig l’església de San Nicolo, baixant.

DSC06884 detall Passejar i observar. Així es troben bonics detalls, com el cas d’aquesta finestra oberta.

DSC06885 esgr 5  Un altre detall, aquest de la Ciasa dell’Eva.

DSC06968 Esgl S Nicolo   Vaig baixant, ara cap a qui per un carrer, ara cap allà per un altre d’estret. A un costat em queda l’església de San Nicolo, petita, tancada, que imagino molt antiga i de la qual no trobo informació.

DSC06887 Com de la vall He baixat fins a la carretera general i als carrers de l’altra banda del poble, anant en direcció a Vigo de Fassa. Els carrers, aquí fan pujada i m’apropo al “Comun General de Fascia”.

DSC06889 lejer la istoria

 

 

 

 

 

     Un bonic text en una façana: Llegir la història, per escriure l’avenir. L'agregació del Tirol meridional al Regne d'Itàlia va tenir, al seu torn, fortes repercussions per a la cohesió de la població ladina, la qual ,havent perdut els antics vincles econòmics amb les províncies de l'Imperi, va ser dividida pel règim feixista en diverses entitats administratives. Malgrat aquestes vicissituds, avui uns 30.000 habitants de les valls de Sella (Badia, Gardena, Fassa, Fodom i Ampezzo) encara conserven l'antiga llengua ladina.

DSC06890 Museu ladi

 

 

 

 

 

 

 

   Més endavant arribo al Museu Ladí, però no hi puc entrar ja que encara està tancat; he arribat massa aviat. Tot i que amb diferents graus de protecció i reconeixement legal, la comunitat ladina és capaç d'expressar un alt índex d'activisme encaminat a afirmar la seva identitat i desenvolupar una llengua pròpia en tots els àmbits de la vida social: des de l'escola fins als mitjans de comunicació, passant per la producció editorial, a la vida artística.

DSC06892 Esgl San GiovanniMolt a prop del Museu hi ha l’església de Sant Joan que, amb el seu estilitzat campanar, es fa veure des de molts llocs. Es considera l´església mare i durant segles va ser el punt de suport de la vida eclesiàstica i civil de la vall. Sant Giovanni, amb la seva doble dedicació al Baptista i a l'Evangelista i la presència d'una cripta dedicada a Sant Miquel Arcàngel, recorda els costums religiosos longobards. Es coneix l'existència de l'església parroquial des del 1227. L'actual estil gòtic alpí és el resultat de la reconstrucció a la segona meitat del segle XV.

DSC06894 Portal    L’accés és per un bonic portal, protegit per un pòrtic amb pintures al fresc. Podem recordar que l'emperador Constantí va adoptar el cristianisme i el 330 va traslladar la seva capital de Roma a Constantinoble (l'actual Istanbul), a la frontera oriental de l'Imperi Romà. El cristianisme va florir i gradualment va suplantar els déus grecoromans que una vegada van definir la religió i la cultura romanes.

DSC06897 Interior   L'interior gòtic té tres naus sostingudes per columnes cilíndriques de sienita de Monzoni, sense capitells, de les quals es desprèn un entrellaçament geomètric de fines pilastres arrebossades, dividint tota la volta en espais triangulars o quadrangulars. Tres de les cinc parets de l'absis estan completament pintades amb frescos.

DSC06899 Scola ladina de FasciaAra ja torno cap el càmping on hi tinc la campervan, tot passant pel davant de l’Escola Ladina de la vall de Fassa. Sense grans palaus ni castells, el poble m’ha agradat molt. Sovint passa que dedicant un espai de temps tranquil i relaxat en lloc pels abans hi has passat, acabes descobrint moltes coses que abans no t’havien cridat l’atenció. El pas tranquil i la calma, ajuda molt.

IMG 7807 2 Estic al càmping Catinaccio Rosengarten, que té uns lavabos magnífics, com mai he trobat en cap altra.

No necessàriament les wp estan al lloc de les fotografies.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1435-dolomites-poza-di-fassa-ruta-urbana-108851838

Aquí, una altra crònica per la Vall: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/italia/1054-dolomites-vigo-di-fasa-ciampiedie-catinaccio-torres-vajolet-gardeccia-refugi-preuss-rossengarten