(Gran Paradiso) Ruta el mes de juliol de 2016; 11 km; +400 -400; 3,5 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Coll del Nivolet, Llac Rosset, Llac Leytà, Llacs Chavaney sota Coll Rosset, Refugi Savoia, Refugi Chivasso.   Participants: Vinyet, Anna i Miquel.   Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil.

 mapa mpefil 

 FA ANYS: Mentre el segle XIV la Vall Orco estava immersa en revoltes i guerres, a Catalunya també es vivia una profunda crisi demogràfica.

P1070087 Coll del Nivolet  Hem estat al càmping Piccolo Paradiso de Ceresole Reale, a la Vall de l’Orco, des d’on la carretera segueix fins als llacs Serrù i Agnel, amb molts revolts i vistes esplèndides. A 2635m hem arribat al Coll del Nivolet, on aparquem.

P1070088 Esmorzant 

Al mateix coll esmorzem una mica i gaudim d’aquest dia de sol. Torno a anar a un dels parcs nacionals més coneguts d’Itàlia: Gran Paradiso, aquest cop per la Vall d’Orco. Aquesta vall va patir opressió i pobresa durant els segles XII al XV.

Inicialment va estar sota el domini de la família Valperga i després va viure diverses lluites i guerres, dins del conflicte entre els gibelins i els güelfs. Especialment sagnant va ser mitjans del segle XIV, amb revoltes de la pròpia població. Aquests fets van provocar una important crisi demogràfica.

P1070089 Refugi Chivasso i llacs Nivolet  A sota mateix tenim el refugi Chivasso, que mira els dos llacs de Nivolet i al darrera les Puntes de les Meyes (de varis cims de més de 3000 metres) i, a l’esquerra, amb neu, el cim del Taou Blanc de 3438m.

P1070093 Glaceres del Carro i de Nel  Baixem del coll seguint el revolt de la carretera fins a trobar un cartell indicador. Des d’aquest punt un sender s’endinsa al prat verd en direcció nord-oest i passa per un primer llac petit. Ens aturem per mirar el paisatge. Al darrera tenim la vista de les glaceres del Carro i de Nel, darrera del gran llac de Serrú.

P1070094 Una mica de neu  Anem seguint la vall planera del torrent de Rosset. Aquest torrent nodreix el llac Agnel i aquest forma el torrent Orco que, per la seva banda, baixa fins a la Vall Orco on hi ha el gran llac Ceresole.

P1070096 Flor 

Aquesta vall alta, per sobre dels 2600 metres, conté una gran quantitat de petites flors amb llavors resistents als freds i gel de l’hivern.

A Catalunya, aquell segle i mentre encara els ducats d’Atenes i Neopàtria eren catalans i Catalunya havia aconseguit la màxima expansió, la pesta i la sequera van provocar uns anys terribles amb una caiguda demogràfica molt important. Fins a finals del segle XIV, Catalunya va perdre la meitat de la seva població.

P1070099 Coll Rosset al fons  A 2714m trobem el pal indicador de la cruïlla on la ruta 13B marxa a ponent al coll Basei. Nosaltres seguim el sender que va a nord (és el 3C, encara que aquest indicatiu només en veu en el mapa). El Coll Rosset, de color clar evident, es veu al fons del tot.

P1070101 LLac Rosset i G P al fons  Fa uns 3 quilòmetres que caminem i ens endinsem en un espai format pels llacs Leytà (a l’esquerra) i el Rosset (a la dreta). Lluny, en direcció est-nord-est hi ha les magnífiques vistes del cim del Gran Paradisso (4061m), una mica cobert per núvols cimals. Fa uns anys, des de Valsevarenche vaig estar al refugi Vittorio Emanuele II que està en l’ascens al cim.

P1070102 Senyals grocs 

De tant en tant un senyal groc ens indica la direcció.

A finals d’aquell mateix segle XIV, que abans comentàvem, a la península Ibèrica Carlos III era sobirà de Navarra que, casat amb Leonor de Castella, va veure un període de prosperitat i va pactar amb Joan I, de Catalunya i Aragó, la devolució de les places ocupades a Navarra.

També a finals del segle XIV, Enrique III va esdevenir sobirà de Castella i Lleó, el qual es va enfrontar amb els nobles del regne que li arrabassaven privilegis i va combatre els portuguesos, que s’havien apoderat de Badajoz.

P1070105 Una altra del Rosset  Una altra vista del llac Rosset i al seu darrera la fantàstica línea de, suposo, el Ciarforon (3640m), la Becca di Monciair (3554m), la Denti di Broglio (3419m), la Testa del Grand Etret (3201m) i la punta de més a la dreta i més propera que potser deu ser la Punta Rochetta (2922m).

P1070106 Rosset i Leyt  Pugem més amunt, a uns 2850m, i tenim la vista dels dos llacs, Rosset i Leytà.

La Península Italiana estava dividida en diverses nacions independents. Quasi tota la meitat sud era el Regne de Sicília. Al centre, els anomenats Estats Pontificis, dependents del Papat. Més al nord podíem veure la gran República de Gènova. A tota la part septentrional superior la configuració era diversa amb els estats de Venècia, Savoia, Milà i marquesats com Ferrara, Trento, Saluzzo, Mòdena i altres.

P1070107 Coll i el Leynir  Ara el coll el tenim més proper. A l’esquerra hi ha (i no es veu) la Punta del Rosset (3100m) i a la dreta la Punta Leynir (3084m).

P1070108 Coll  

Hem fet una tranquil·la ruta de 5 quilòmetres quan arribem als peus del coll Rosset. Unes congestes de neu, formen la base i unes roques calcàries destaquen. Seiem per menjar una mica, al sol d’aquest dia agradable. Estem a uns 2950 metres. Per pujar fins el coll només caldrà fer unes ben traçades ziga-zagues per arribar als 3025 metres del coll. Des del coll hi ha la vista del camí que va baixant fins al refugi Benevolo en uns altres 5 quilòmetres.

El que es coneix com “unificació d’Itàlia” va ser un procés d’origen militar del segle XIX. Va ser l’origen de l’estat actual. Però una cosa és un estat i una altra és una nació. El concepte “natio” significa un territori i un conjunt humà amb llengua, tradicions, institucions i normes, diferents de les d’altres territoris. Per exemple, Catalunya és una nació que forma part de l’estat espanyol. I per tant, Espanya és un estat. Els estats van ser una concepció moderna que buscava el poder que el volum (la quantitat) de terra i gent donava a unes necessitats d’un sistema econòmic emergent.

P1070110 Vista G P  Tenim unes altres vistes, amb el zoom, de la part central del massís del Gran Paradiso. Després només caldrà anar tornant seguint, més o menys, el mateix camí.

P1070113 Ref Savoia 

Quan hem arribat al cartell indicador de l’inici de l’excursió, girem i baixem fins al refugi Savoia. Al davant hi ha un aparcament. És on acaba la carretera, davant els llacs del Nivolet. Està ple de cotxes i de gent. Pugem i anem a dinar, per cert molt bé, al refugi de dalt, el Chivasso.

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14006863