NEWS (9)

P1140399 v2  MARMOR MARIS: Queden només 6 dies i encara falten reserves del llibre!

       Queden només 6 dies! Gràcies als amics i coneguts s’ha fet molta difusió, però perquè el llibre sigui una realitat encara cal disposar de més reserves. Només cal 80 reserves més.

       Ahir, en una excursió els amics deien: només que els que som i els altres amics féssim una reserva més, això estaria fet i ben acabat!

       Ara doncs és quan toca donar un pas més endavant.

       Reserva un llibre més: per regalar a un fill, a un nebot, al pare o la mare, a un altre familiar o a un amic. Així el llibre serà una realitat.

       Estem al 50% de reserves. Un pas fàcil a www.quorumllibres.cat i s’haurà aconseguit l’objectiu. Una abraçada!

 Seguidament adjunto un extracte de la informació que he donat sobre el llibre:

Anunci 1: Marc general

El segle XIII el senyor de Ribes era fort i poderós, condicions necessàries en temps de conflictes, però no sempre desitjables en temps de pau, amb familiars i veïns.

         Un novel·la emmarcada en uns moments importants de la nostra història, amb Vilanova, Ribes, Sitges, Vilafranca i Barcelona al centre de les emocions dels personatges principals; odi, amor, venjança i honor són impulsos que mouen els sentiments.

         Mentre, des de Roma i de Marsella, dos personatges complementen la trama per fer comprensible aquells moments de construcció de Catalunya.

 

Anunci 2: Personatges clau (Folc, Arnau i Elionor) i el rerefons

El rerefons mostra una església que juga un paper fonamental aquells segles. Els pontífexs estan convençuts que el Papa ha d’estar per sobre dels regnes terrenals i que aquests queden sota el seu domini superior. Això va suposar un niu de conflictes. Només cal considerar que en els 14 anys que van del 1268 i el 1282 es van designar set pontífexs. Des del 1968 al 1972 no hi va haver Papa, els cardenals estaven enfrontats; Joan XXI va morir perquè el sostre li va caure al damunt; Martí IV va ser anomenat després de sis mesos de nous enfrontaments entre els cardenals; Inocenci V, benedictí, va ser el primer en vestir de blanc, però va durar només sis mesos; Adrià V només va sobreviure 37 dies com a pontífex... El braç del rei franc era molt llarg.

       Mentrestant, a Vilanova i a Ribes, Folc buscava la manera de heretar per sobre del seu germà; Arnau mastegava l’odi cap en Folc; i Ermengol embarcat en el compromís de fidelitat al rei, ha de marxar per lluitar amb la flota, quan encara no sap que un temps després haurà de tornar per defensar el seu castell.

       Hi ha un altre personatge clau: Elionor. Filla del ferrer de Vilanova i de Mirabunda, una remeiera amb una gran força interior. De joveneta, Elionor, ja havia decidit que havia de ser forta i independent i capaç de lluitar per ella mateixa i defensar-se dels poderosos. Rebel, decidida, capaç d’encarar-se a qualsevol. Antireligiosa, com ho és la seva mare. Obstinada, insistent i tossuda. Sense pèls a la llengua, planta cara a qui sigui que li vol limitar la seva llibertat. Tossudament es nega a pensar en el passat i només vol mirar cap el futur.

       Elionor serà qui participarà de forma determinant en el moment més decisiu.

       D’altra banda, amb qui s’acaba enamorant Elionor?

 

Anunci 3: La mediterrània, les galeres i el comerç

La trama de la novel·la es mou pel territori que, en aquell segle, era habitual pels comerciants i les galeres catalanes: Tunis, Marsella i fins Alexandria.

       El protagonista, l’Arnau, nascut a Vilanova viu un seguit de vicissituds i arriba fins a la península d’Anatòlia. Eren èpoques en que la pirateria era habitual i en que sovint es patia la persecució dels pirates (l’Arnau també?: el llibre ho desvela). Els altres personatges importants, com l’Ermengol de Ferrofort (potser serà anomenat cavaller al palau reial de Barcelona?), tenen una participació activa per les seves relacions des de Vilanova, Roma, Marsella i els comtats del nord dels Pirineus.

       L’oncle d’Arnau, Ramon Roig, navegava a Alexandria on esperava comprar, a més de les fustes especials que ja havia encarregat per correu, altres productes d’alt valor com ara sedes, espècies, jaspi i porcellana. Alexandria era un important port comercial amb productes que arribaven d‘Índia, Catai i les Moluques. Tampoc descartaven negociar productes de l'anomenada ruta d’Azov, la ruta mongola; productes que provenien de les profunditats de Rússia, Ucraïna i de les nacions del Danubi. D’aquesta manera compensaven el cost del viatge després de vendre-ho a comerciants de Barcelona, Tarragona i Tortosa.

       L'obra s’endinsa en els conflictes humans al voltant del poder, per lligar una trama on els personatges reaccionen a situacions d'injustícia, a les febleses de caràcter i a les implicacions en les relacions personals. I l’Arnau, el protagonista del nostre relat, viatja en el veler del seu oncle somiant amb Elionor; sabia que a Alexandria es trobarien amb el cònsol, en Domènec Brugent. Per ell era una emocionant aventura.  

       Una de les protagonistes és Beatriu. És filla de Ricardo Capece i de Dona di Gesualdo, quarta filla del comte Bartolomeo, decapitat el 1268. La seva família s’han refugiat a Barcelona. Beatriu es casarà amb un personatge de la novel·la; amb qui?

 

Anunci 4: El territori neuràlgic del relat: Sant Pere de Ribes

Per fer-ne un tast més, cal dir que l’inici de l’acció del relat es situa al castell de Ribes (en el que avui és Sant Pere de Ribes) ja existia a finals del segle X i senyorejava bona part de la comarca. Tres nissagues van determinar els fets d’aquesta part de la història: Guitart, Geribert i Ribes. A finals del segle XII els conflictes van pujar de to i van afectar altres dominis com La Geltrú i Miralpeix. Al segle XIII es van consolidar diverses generacions de la nissaga Ribes, però no tot van ser flors i violes ni entre els membres de la família ni amb els veïns.

       En el relat, situat als voltants del 1270, el senyor de Ribes era Gausbert i tenia dos fills, Ramir i Folc (tots tres, fruit de la imaginació de l’autor). Folc serà al nucli dels successos que passen, especialment els més violents; dèspota per naturalesa, es vol fer amb l’herència del pare. No s’acaba de casar mai. Impetuós, egoista, temerari i irresponsable, resol la seva sexualitat de forma atropellada sense gaires satisfaccions, més enllà del propi desig i l’impuls sistemàtic d’agredir a dones i homes, ja que això és el que realment l’excita. Mirar als ulls atemorits dels altres és el que li dóna la força per actuar.

       Aquell segle convuls va afectar i canviar no tan sols als homes i dones del territori, sinó tota la cristiandat.

Anunci 5: Vilanova

L’altre nucli vital de la història és Vilanova (avui coneguda com Vilanova i la Geltrú). La novel·la imagina Vilanova en el moment de la seva consolidació, ja que la història ens explica que va ser el 1274 quan Jaume I va atorgar carta de pobla a la que llavors era documentada com Vilanova de Cubelles.

       Així com Gausbert i Folc són de Ribes, Ermengol de Ferrofort és de Vilanova, on l’autor ha imaginat un castell situat pels voltants d’Els Colls i la Punta Llarga. Ermengol és el personatge ambivalent de la novel·la, d’altura mitjana i complexió musculada i d’amples espatlles, cames gruixudes, mans grans, coll potent, sembla donar una impressió errònia del seu caràcter: el seu aspecte físic pot generar respecte i una mica de por, quan en realitat és una persona molt sensible.

       Guillem, vescomte de Castellnou i del Vallespir i senyor de Ceret, va ser un fidel seguidor de Jaume I i, després, de Pere II de Catalunya. El seu castell de Montboló serà també un dels espais que es creuen en la successió de fets que esclaten en un dels girs clau de la trama.

       El rei Pere surt en alguna escena de la novel·la? La situació serà agra o dolça?

 

Anunci 6: Altres personatges: Marco i Ermengol.

Aquella va ser època en que Catalunya mirava al mar i per això el paper de les galeres i altres vaixells juguen un paper important durant el transcurs de la novel·la. En aquest mar amable, però perillós i també dur: dur com el marbre.

       Dins del relat un altre personatge és Marco Taccari, un monjo cistercenc nascut a Cosenza, Calàbria, que va ingressar al monestir de Santa Maria di Acquaformosa. És fill d’un noble del regne de Nàpols dels que no volen la dominació francesa, perquè és massa absolutista comparada amb el respecte dels sobirans haguts fins a Manfred. Estudia a Bolonya dret civil i dret canònic, on fa una estreta amistat amb Ermengol Ferrofort i Lorian. Es traslladat a Roma on esdevé assistent del secretari del cardenal Riccardo Annibaldi, (diaca de Sant Angelo in Pescheria). La seva proximitat al Papat i el fet de disposar d’informació del cardenal li permet conèixer moltes interioritats del Vaticà. El Marco tindrà alguna relació inadequada?

       Hi ha moments d’angoixa en el relat, com quan la coca va ancorar al port d’Antàlia tres dies després que les dues sageties dels pirates capturessin els navegants. Els mariners d’aquella coca mai havien fet un viatge tan horrorós. Tots estaven molt espantats i els corprenia un intens sentit de descoratjament. Sabien quina era la vida dels esclaus i no tenien esperances. D’entrada, va ser un descans sortir a l’aire lliure, després de tres dies tancats amb la calor, humitat i pudor de l’interior de la coca, on havien de fer les necessitats en un poal d’un racó. Ell va aclucar els ulls a causa de la intensitat del sol, tot i que va calcular que eren a primera hora del matí... ...

        Qui eren els mariners i navegants de la coca?