Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

1433, Dia 6, Valais, Zermatt, ruta urbana

(In my web, click on the flag above to have the translation in your Language)   (Valais) Ruta 1433 el 19/06/2022; 5,5 km; +130 -130; 2,0 hores.    Ruta urbana dins de Zermatt.   Participants: Joan B, Rosa Maria, Joan E, Dolors dC i Miquel.    Tipus de passeig: circular. Dificultat: fàcil.

 cmapa1433 cperfil1433 

FA ANYS: L’any 1865 es va conquerir el Cerví.

DSC06563 Mattervispa   Com que estem instal·lats a Täsch, primer hem de pujar al tren que va a Zermatt. En primer terme, el cabalós riu Mattervisp. Täsch és la porta d’accés al monumental conjunt format per Zermatt, Cerví (Matterhorn) i massís del Monte Rosa.

Dsc06731 Sobre Zermatt   Des de l’estació de Zermatt, anem carrers amunt, sense mirar ni botigues, per tenir la vista extraordinària del gegant, del mite: el Matterhorn (Cervino o Cerví). Zermatt és una ciutat al cantó del Valais, al sud de Suïssa, que compta amb un gegant i una filosofia: el gegant és el Cerví i la filosofia que cap vehicle de benzina circuli pels seus carrers. Els dos elements esmentats la fan una ciutat única al món i molt agradable per passejar-hi.

DSC06787 Carrers apartaments

 

 

 

 

 

 

 

      Els carrers són característics: tot són hotels, apartaments, restaurants i botigues. Crec que els treballadors d’aquests establiments, viuen, majoritàriament a Täsch, ja que els preus de Zermatt són impossibles pels treballadors. No crec que a Zermatt hi visqui gaire gent del país. El més destacat de la població és la vista del Cerví (Matterhorn, en alemany; Cervino, en italià). Molts coincideixen que és un dels cims més bells del planeta; un colós que es va formar fa 50 milions d'anys, i que s'erigeix solitari entre Itàlia i Suïssa amb 4478 metres d'altitud. «La muntanya perfecta» en diuen molts alpinistes.

DSC06788 Cementiri actual Entre el riu i l’església hi ha el cementiri del poble que, segur, acull més gent que no pas els vius de la ciutat.

DSC06789 Donald St Williams

 

 

 

 

 

 

 

 

 

      Al costat i a tocar de l’església hi ha el famós cementiri d’escaladors; unes quantes làpides recorden que més de cinc-centes persones han mort intentant escalar el Cerví. Aquesta primera fotografia és de la tomba de Donald Stephens Williams, un adolescent de Nova York; destaca pel piolet que el recorda amb el text “Vaig triar escalar”. Va morir al Cerví el juliol de 1975.

DSC06790 Michel Auguste Croz

 

 

 

 

 

 

 

 

 

      Una altra tomba dedicada a un dels grans: Michel Auguste Croz, nascut l’abril de 1830 a la Vall de Chamonix va ser un guia de muntanya francès i el primer escalador de moltes muntanyes dels Alps occidentals durant l'època daurada de l'alpinisme. Se'l recorda principalment per la seva col·laboració d'escalada (com a guia) amb Edward Whymper, el juliol de 1865, al Matterhorn. Va patir l’accident en el descens i va morir.

DSC06791 Peter Taugwalder 1865

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Aquest és el monument a Peter Taugwalder era un muntanyenc i guia suís. Junt amb el seu fill del mateix nom, Taugwalder va ser un dels set homes que van realitzar la primera ascensió del Matterhorn el juliol de 1865. També va ser un dels tres homes que van sobreviure al descens, juntament amb el seu fill i Edward Whymper.

DSC06792 Marc Ricart i Barniol

 

 

 

 

 

 

 

         També trobo una que no m’esperava. És la de Marc Ricart i Barniol, un jove català, estudiant de medicina, que hi va morir el 1991, als 24 anys. No he trobat informació per internet d’en Marc, tot i que he trobat un Jordi amb els mateixos cognoms.

DSC06793 Cases de fusta       A continuació hi ha una gran plaça. A l’esquerra edificis construïts amb els troncs de l’antiguitat. A Zermatt hi ha més vida que a Madonna di Campiglio, St Mortiz o altres estacions d’esquí. Però agrada veure que hi ha menys joieries i s’hi observa molta gent jove amb equips d’excursionisme o d’escalada. Uns apartaments porten el nom de Walter Bonatti, el mític escalador italià que el 1965 va protagonitzar la primera ascensió en solitari per la cara nord del Cerví.

DSC06794 Esglsia      A la plaça, centra l’interès l’església de Sant Maurici. Per a Zermatt, l'Església anglesa té un paper important en la història de la localitat. Consagrada el 1870, també representa l'edat d'or de l'alpinisme. Durant els dies pioners del turisme a Zermatt, al segle XIX, els hostes anglesos constituïen la major part dels visitants llunyans. Tot i amb això la història de l'església es remunta al segle XIII, i l'edifici actual probablement va ser construït al segle XVI en estil italià. Posteriorment el temple va rebre la darrera gran renovació a la dècada del 1970.

DSC06795 Interior Com que, normalment està oberta, puc entrar a l’interior. Trobo molt interessant el fresc del sostre que es refereix a l’arca de Noé, una inclusió pictòrica molt poc habitual (potser gens) a la nostra terra.

DSC06810 Hotel Monte Rosa   Un cop he sortit m’apropo a l’històric Hotel Monte Rosa, des d’on el 14 de juliol de 1865 van sortir Whymper i els seus companys per tal d’aconseguir el cim del Matterhorn. Té el reconeixement de ser l’hotel més antic de Zermatt.

DSC06812 Eduward Whymper

 

 

 

 

 

 

 

 

   A la façana hi ha una placa recorda Edward Whymper. Mirant atentament la imatge de la placa, sembla evident en aquell home decidit, perseverant, el seu aspecte de tossut. Al juliol de 1865 el Matterhorn va ser aconseguit per una cordada guiada per Michel Croz i dos guies suïssos, els Taugwalder, composta per Edward Whymper, Charles Hudson, Francis Douglas i Douglas Headow. La imperícia d'aquest últim, que rellisca a la baixada, després d'haver fet cim, arrossega tothom, excepte els Taugwalder i Whymper, l'abisme. Només Whymper i els dos guies del poble van tornar a Zermatt. Whymper va tenir després la mala idea d’acusar els Taugwalder de l’accident, però mai ho va poder demostrar.

DSC06797 Museu Zermatt   A la plaça s’hi observa una piràmide de vidre. És el Museu Matterhorn i les seves instal·lacions estan sota terra. Entro a visitar-lo.

DSC06798 M2

 

 

 

 

 

 

 

 

 

      Hi ha una mica de tot, sempre relacionat amb la muntanya i les escalades. Al Matterhorn Museum, al centre de Zermatt, hi trobem reconstruccions de cases, eines, dibuixos i fotografies recorden com ha sigut de dura la vida a la muntanya. En aquesta fotografia hi ha una mostra interessant de botes de muntanya tal com han evolucionat amb els anys.

DSC06799 M3   Baixant les escales ja s’observa un ample espai de mostra de construccions rurals.

DSC06801 Pioners També una foto de pioners del territori, sempre amb posat tan seriós que semblen enfadats. La petita etiqueta explicativa diu: Tres religiosos de Zermatt, pioners de l’hostatgeria.

DSC06802 Corda

 

 

 

 

 

 

 

         En una petita dependència hi ha aquesta corda. No és una corda qualsevol: és la corda de la primera ascensió al Cerví; precisament la que assegurava Douglas amb Taugwalder el 14 de juliol de 1865 i que es va trencar. Francis W Douglas (febrer 1847-juliol 1865) va ser un muntanyenc escocès novell que va participar en la primera ascensió al Matterhorn i va morir en la caiguda en el descens de la cimera. Observant aquesta corda de cànem de potser només set mil·límetres de gruix, no és difícil entendre que en una caiguda de quatre escaladors, amb absència d’arnès ni coneixements específics de seguretat, suposés una estrebada tant forta que es trenqués.

DSC06804 Piolet WhymperAquest conjunt és un altre històric: és la corda i el piolet que va fer servir Edward Whymper al Cerví (Matterhorn), però també va seguir utilitzant. Hi ha una dedicatòria sobre el bastó que diu “Quan he utilitzat aquest piolet, sempre he tingut èxit”.

Wikimedia Comons

 

 

 

 

 

 

 

 

 

         Una litografia de Gustave Doré (“Wikimedia Commons”) mostra el moment de l’accident. La corda trencada que abans hem vist va significar la mort de Headow, Croz, Hudson i Douglas en el descens de la primera ascensió. Aquell any 1865 en porta a recordar que la Constitució del 1848 (a Suïssa), que segueix en gran part vigent, va ser un compromís entre els defensors del control centralitzat i les forces conservadores, que volien mantenir l'autoritat cantonal. Els cantons van acabar cedint al govern federal les potestats d'emetre bitllets, gestionar el servei de correus i de gravar impostos de duanes. Tot i això, han conservat el control legislatiu i executiu sobre la totalitat dels assumptes de cada cantó. A més, la nova Assemblea Federal va ser constituïda per permetre l'expressió dels cantons.

DSC06807 Piolet Franciscus Taugwalder 1929

 

 

 

 

 

 

 

 

 

      Encara hi ha un altre piolet (amb la corda) i una foto: Franciskus Taugwalder. Cal observar com han evolucionat els piolets des del seus inicis. Queda clar una altra cosa, els Taugwalder van ser una família de suïssos, segurament d’origen rural i propietaris de bestiar, que es van especialitzar en guiar els primers viatgers estrangers que volien ascendir muntanyes.

DSC06809 Sabater i botes amb claus   Passo pel costat de la representació d’un taller de sabater, amb tota una col·lecció de botes, algunes de les quals amb l’antic sistema de claus. Al que comentàvem de Suïssa fa que amb els suïssos amb qui he parlat se senten feliços i còmodes amb el seu sistema que respecta les decisions de cada cantó i les seves llengües particulars. Cosa que, des de Catalunya, creiem que a Espanya no passa.

DSC06811Htl Zermatterhof   Just al davant, a l‘altra banda de la plaça, el Grand Hotel Zermatterhof. Inaugurat l’any 1879, és un allotjament tradicional de luxe que gaudeix d'una situació tranquil·la al centre de Zermatt i disposa de tots els serveis imaginables. També té un cotxe elèctric i un carruatge blau tirat per cavalls per recollir els hostes a l'estació de tren.

IMG 7756

 

 

 

 

 

 

       Ja anem tornant cap a l’estació del tren i pel carrer arriba el cotxe de cavalls, que esmentava fa un moment. En contrast, respecte del comentari anterior sobre els suïssos, en alguns llocs d’Espanya hi ha gent que pensa que ser espanyol és una desgràcia (hi ha molts exemples en webs i blogs). Això potser prové d’aquell suggeriment del president del Govern espanyol, Antonio Cánovas del Castillo (que va impulsar la Constitució de 1876) el qual a l'hora de definir qui són els espanyols, va proposar amb sarcasme: «Poseu que són espanyols els que no poden ser una altra cosa».

DSC06815 Carrer de Botigues   El carrer Bahnhofstrasse és el carrer més ple de botigues, bars i restaurants i un punt on sempre hi ha molta gent amunt i avall.

No necessàriament els wp estan al lloc de les fotografies

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1433-dia-6-valais-zermatt-ruta-urbana-108786670

Vincle a la crònica del Dia 1 d’aquest viatge del 2022: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/suissa/1160-gornergrat-llac-riffelsee-riffelberg-dia-1