La dictadura de la incompetencia, Xavier Roig

 

ladictaduradelaincompet Editorial Gestión 2000 (2010)

 

 La dictadura de la incompetència és una crítica, en clau oberta, de la situació i del funcionament del país. Planteja el concepte lliberal de forma oposada al concepte “estat”, però no com oposat al concepte “social”.

 

 

 

 

 

 

De fet, aporta xifres i dades que, per a qualsevol persona mínimament coherent, permet veure com sota l’excusa del tema “social” l’Estat s’ha dedicat a treballar i a organitzar malament. En 10 capítols, l’autor denuncia les grans connexions entre el sector públic i el privat (¿algú en dubta d’això?), sobre les relacions dels funcionaris públics i els polítics amb les institucions, sobre el control de l’Estat cap el ciutadà i sobre els efectes de la globalització. Es tracta d’una crítica consistent i solida. N’hi ha que han criticat el llibre, probablement els mateixos que avui per avui obtenen els privilegis de la classe política i dirigent. Però, bona part del que diu, s’acaba demostrant de forma evident en la pròpia situació  del país en la actualitat.

El llibre ens fa pensar en coses com les següents: La societat s’estima més deixar-se portar per la comoditat i dipositar la responsabilitat en l’Estat, en canvi d’assumir les seves personals responsabilitats i reclamar la seva llibertat. També ens fa preguntar ¿com és possible que el 75% dels parlamentaris espanyols no hagin treballat mai en una empresa privada? ¿Són els nostres polítics professionals els millors per fer la seva feina, o són només els que queden?…

Tots són temes importants a pensar. Cal que les persones pensem, que reflexionem i que no ens deixem portar només pels missatges dels mitjans de comunicació (generalment controlats pels partits). En resum un llibre valent, on no en tot hi estarem d’acord, però obliga a tocar fons, a mirar cap a dins. Segur que no serà del gust de les classes dirigents, però això serà pel fet que qüestiona un sistema pobre d’idees i de competència professional.