(Patagonia) Ruta 1186 el 1/02/2020;4 km; +100 -100; 1,5 hores. Passejada des del punt d’Informació a l’entrada del Chalten fins al Mirador dels Còndors. Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: El febrer de 1624 l’holandès Jacques L’Hermite va cartografiar les illes Hermite, que es localitzen davant de les costes xilenes del cap d'Hornos.
Aquesta nit ha plogut força i pel matí fa vent. M’espero una estona a l’hotel fins que veig que s’aclareix i deixa de ploure. Finalment em decideixo i me’n vaig fins al Centre d’Informació de Visitants, a l’entrada del poble.
Ja que estem en Terra de Foc diguem que l’any 1624 es va muntar una notable expedició que va dirigir l’holandès Jacques Leclerc, conegut també com Jacques L’Hermite; comerciant, almirall i pirata, va realitzar diverses aproximacions als indígenes yaganes, però va acabar malament ja que 14 mariners van morir a les mans dels indis. Ell mateix va morir al Callao, quan havia atacat la ciutat.
El sender, indicat, puja tranquil·lament. Miro enrere i encara tinc una nova visió de les muntanyes de les quals ahir vaig gaudir.
Continuo la pujada. No hi veig gent, probablement com a conseqüència de la climatologia del dia.
Pel camí hi ha algun rètols d’informació relatius al còndor, pensats per ajudar a entretenir les famílies amb nens. El còndor dels Andes o simplement còndor (“Vultur gryphus”) és una espècie que habita a Amèrica de Sud. És una au carronyera. Aconsegueix la maduresa sexual als 5 anys d'edat i arriba a 70 anys de vida. Aquesta au ha tingut un paper rellevant en el folklore i la mitologia de les regions andines. Se’l considera com una de les aus voladores més grans de l' planeta; en ocasions pot ser superat, en envergadura, només pel albatros, tot i que el còndor és més alt (arriba a quasi un metre i mig) i més robust i més pesat que aquells. En envergadura el còndor pot arribar a mesurar fins de 270 fins a 330 cm de punta a punta de les ales.
El camí està envoltat de matollar propi d’aquesta terra aspre i dura. L'estepa patagònica es caracteritza per l'existència d'extensos espais on predominen les gramínies xeròfites sent també freqüents els arbustos baixos o en coixí, adaptats als ambients àrids. No obstant això, al llarg de tota la seva extensió l'estepa patagònica presenta una gran heterogeneïtat, tant fisonòmica com florística, podent ser identificats diferents àrees ecològiques. La Patagònia és l'únic ambient àrid de Sud-amèrica i més de el 50% de la flora de l'estepa patagònica és endèmica (Adolfo H. Varela; Edisa).
Tot i amb això una raconada m’ofereix la grata sorpresa d’una mica de bosc que, per cert, s’acaba aviat.
He anat pujant i per tant ja noto més el vent que a les parts baixes quedava ocult. Per cert, potser afegirem que el viatge de L’Hermite es feia sota dos fets importants: en primer lloc, la coronació de Felip IV, sobirà de les Espanyes, i la fi de la treva de 12 anys entre la República neerlandesa i Espanya, ja que Espanya encara no reconeixia la independència de la república. Els Països Baixos, sota un règim liberal, havien desenvolupat una potent armada i importants recursos, a més de marins de gran experiència. El príncep Maurici de Nassau va estendre la guerra a les colònies espanyoles a Amèrica i Oceania pensant que la pèrdua d'importants colònies causaria la ruïna d'Espanya en la guerra. Així es planejaven al mateix temps dues grans campanyes: contra el Brasil i el virregnat espanyol de Perú .
El camí s’enfila una mica, pujo un ressalt rocós i ja tinc a l’esquerra la vista del poble.
Des d’aquest punt i de cara als penya-segats de l’altra banda de la vall sembla que els hauria de veure però, no sé si és per l’hora o pel vent tant fort a ratxes, no en veig cap de còndor, així que he optat per seure i tranquil·lament dibuixar-ne un.
Segons creien els inques , quan l'animal sent que comença a envellir i que les seves forces se li acaben, es posa al punt més alt de la muntanya, replega les ales, recull les potes i es deixa caure contra el fons on acaba el seu regnat. Aquesta mort és simbòlica, ja que amb aquest acte el còndor torna a el niu des d'on reneix cap a un nou cicle, una nova vida. El còndor simbolitzava la força, la intel·ligència i l'enaltiment o exaltació. Dins la mitologia a més tenia una funció important ja que era el responsable que el sol sortís cada matí; amb la seva força era capaç de prendre el sol de la foscor i elevar-lo al cel un altre cop.
Tot i amb això les vistes són molt agradables i alegren la vista. Només per això ja és interesant pujar fins aquí.
El poble, allà baix, em permet fer una foto amb el zoom que destaca les cases de colors i una combinació de formes força evocadora. Seguint aportant informació sobre la història, diré que Felipe IV de Castella va ser monarca dels distints territoris d’Espanya sense interrupció a excepció de Catalunya, on a causa de la Guerra dels Segadors el títol de comte de Barcelona passà a Lluís XIII i Lluís XIV de 1641 a 1652. El detonant de la guerra dels Segadors va ser la presència dels terços castellans allotjats a Catalunya que abusaven dels pobles on estaven allotjats. Si es bevien el teu millor vi, es menjaven les teves reserves i en algun cas abusaven de les filles, qui era l’enemic? L’exèrcit que venia del rei o els francesos?
M’aturo cinc minuts i després giro i torno avall. Prop de l’edifici pels visitants veig aquest arbre que un cartell informa que és un ñire (“Nothofagus antarctica), de fet una espècie de faig endèmica de la Terra de Foc. Aquest arbre és el que creix més al sud de la Terra i de fet marca el límit arbori de la latitud sud.
He entrat al centre d’informació. Observant els impresos i els cartells m’he topat amb aquesta bonica pintura d’un huemul. El Huemul (“Hippocamelus bisulcus”), solitari i bonic, és una icona de el Parc Patagònia i de Xile. L'huemul és una de les tres espècies de cérvols nadius i pot créixer fins a 1 metre a l'altura del llom i arribar a pesar fins a 90 quilos. El rang geogràfic d'aquest cérvol és exclusiu de el sud de Xile i Argentina.
Quan surto a l’exterior veig que per damunt de la gespa va picant una magnífica bandúrria austral (“Theristicus melanopis”). La bandúrria austral, també coneguda com ibis de cara negra, te uns colors molt característics.
No comparteix àpat aquesta altra au de la qual m’han dit que és tracta d’un ‘tero comú’, però buscant informació per internet no he pogut comprovar que les fotos que hi sortien eren com les de l’ocell que jo he fotografiat.
Passo pel costat de l’ajuntament, que aquí en diuen ‘Honorable Concejo Deliberante’. Quin gust saber que hi ha deliberacions en l’àmbit polític. Deu ser que els polítics locals són més educats que els de tipus ‘nacional’, on (al menys a Espanya) els sents en unes intervencions generalment bronques i desagradables que fan angúnia. Quan haurien de parlar, escoltar-se i saber exposar les seves posicions, només els sents crear malestar.
Una autocaravana duu un text al darrera que diu “La famille autor du monde”. Sorprès m’he posat a buscar i encara m’ha sorprès molt més trobar una web (lfadm.jimdofree.com) que presenta una llista molt llarga de famílies que viatgen pel món. De fet, d’aquí a uns dies i durant el viatge a l’Antàrtida tindré l’oportunitat de conèixer una matrimoni francès que viatgen amb un fill de 17 anys i estan fent la volta al món, improvisant sobre la marxa.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/patagonia-dia-6-el-chalten-mirador-de-condores-46260036