(Alaska) Ruta el 8/07/2015; 21 km; +400 -400; 7 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Russian River Campground, Russian River Trail, Cascada, Russian River Upper Lake, Barber Cabin. Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: Mentre el segle XIII a la mediterrània ja s’havia experimentat la creació de consolats del mar(per part del Principat de Catalunya), a Alaska es vivia encara la cultura tribal ben assentada en base a una economia de suport mutu.
Comencem a caminar al Russian Lake Campground, un indret de trobada de la gent que ve a pescar al riu i al llac. Com és habitual, hi ha un mostrador on es pot escriure el nom de la persona que entra al recorregut, l’objectiu de la caminada i el destí final. Aquesta informació té finalitats de seguretat.
Un rètol, entre plantes, indica que comencem el Lower Russian Lakes Trail. Sembla que els historiadors estan d’acord que quan van arribar els europeus, els habitants d’Alaska podien considerar-se de diversos grups principals. D’una banda els descendents dels que havien pujat des del sud-est, els tlingit, haida i tsimshian. També hi havia grups consolidats d’atabascas i aleutes. Finalment hi vivien dos grups d’esquimals, els inupiat i els yupik.
La llengua actual oficial d’Alaska és l’anglès americà, però encara hi ha grups humans que parlen les seves llengües originals. Llengües que es consideren esquimo-aleutianes, en referència al conjunt de les diverses famílies idiomàtiques que es parlaven a Alaska, a l’Àrtic canadenc, a Groenlàndia i a parts de Siberia.
El nostre sender, que va en direcció a sud-oest, passa per entre molts bedolls. En aquest cas es tracta d’una varietat que l’escorça es va escamant i deixa anar fulles soltes. Bedoll, que em sembla que deu ser de l’espècie “betula pubescents”. Tronc blanquinós i d’escorça que en alguns moments es desfulla una mica. Es tracta d’una espècie característica del nord d’Europa i d’Àsia, així com d’Islàndia i Groenlàndia. També rep el nom de bedoll blanc de l’Àrtic. En el cas que sigui el que comento, sembla que alguns estudis demostren que a l’escorça s’hi conté un principi actiu (àcid betulínic) que podria ser útil pel tractament d’alguns tipus de càncer.
Quatre km després de començar ens desviem pel camí de l’esquerra, conegut com Fishermans Trail, que ens duu fins a uns miradors de fusta, alçats sobre el riu que baixa impetuós per un torrent pedregós. Els grups inuit i altres indígenes caçaven i obtenien aliments que conservaven pe l’hivern amb la finalitat de disposar d’aliment per a tota la comunitat. En contrast, a la mediterrània europea, hi havia una forta competència en el procés artesanal i del comerç entre diversos grups nacionals com ara Gènova, Venècia i Catalunya. Catalunya va instaurar consolats a tota la mediterrània fins a Xipre.
En aquest torrent hi ha diversos animals oportunistes per obtenir menjar, com la gavina que veiem sobre una roca al mig del corrent. Per aquest riu pugen els salmons i està esperant a veure si en pot caçar un. Els nadius americans creien que els animals es lliuraven voluntàriament als humans i per això honraven els sacrificis que els animals feien. També estaven convençuts que les restes del salmó que s’havien menjat havien de ser retornades al riu amb l’objectiu de permetre la seva reencarnació. En altre cas, els salmons podrien venjar-se no tornant mai més al riu que els seus avantpassats havien estat pescats.
Més avall, sota un dels miradors podem estar molta estona veient com els salmons intenten superar la barrera de roques que s’interposen al seu pas. Al la foto se’n pot veure un com salta. Molts altres estan en una racó d’aigües tranquil·les reposant i esperant el seu torn: veiem les seves siluetes fosques sota l’aigua. Aquí acostuma a venir l’ós a pescar, però tot i que ens hi estem molta estona no el podem veure. Suposo que la molta gent que ve avui els ha fet marxar. Ens deuen observar des de lluny, entre els arbres i esperen que marxem. L’ós és un animal que s’alimenta fonamentalment de baies i plantes, tot i que són omnívors i per tant aprofiten les oportunitats que els hi ofereix la natura en forma dels salmons que volen saltar per seguir el corrent aigües amunt. A partir d’octubre entra en un estat de pseudo hibernació i a diferencia de la majoria dels óssos no dormen un somni profund, de tal manera que si es atacat es pot despertar i es defensa.
Fem una marrada cap a un camí que baixa a veure si el podem veure, però al final no serà així. Cal saber però que el terme “esquimal” es tendeix a evitar-lo. Al Canadà s’acostuma a fer referència als nadius com a “inuit”, mentre que a Alaska s’utilitzen les formes “inuit” o “yupik” segons es refereixen als nadius del nord o de l’oest.
Pel que fa a l’evolució de les llengües originals, la seva decadència és molt important, com passa sovint quan hi ha una forta pressió d’una llengua dominant i que ostenta el poder. És imprescindible que el poder, de la mateixa manera que defensa i protegeix monuments i restes arqueològiques, es preocupi d’estendre la formació, el coneixement i l’ús de les llengües autòctones. Així tenim que pel que fa a l’idioma aleutià, si l’any 1980 es calcula que era parlat per dos mil individus, l’estimació de l’any 2002 va ser de només 490.
No hem vist l’ós però sí que podem veure l’àguila. En aquest cas es tracta d’un exemplar jove i per això no compta encara amb el plomatge blanc del cap, o potser es tracta d’un falcònid, que jo encara puc anar errat. En qualsevol cas, el gust de veure’l volar per sobre el riu observant les aigües ha estat un privilegi.
Hem tornat enrere fins a la cruïlla que hem vist abans i ara prenem la direcció que indica el llac. Respecte dels idiomes yupik, l’estimació que es va fer l’any 2000 dóna un total de 16.900 habitants que el parlen. Pel que fa al idioma inuit (incloent-hi Canadà) el total de membres que el parlen és d’uns 40.000, segons càlculs de 1992. Tot i amb això diverses llengües ja han desaparegut. La pressió del poder central en els estats amb diverses comunitats el coneixem molt bé a Espanya, especialment les comunitats que han tingut un idioma diferent al castellà, com són el gallec, l’euskera i el català. Les continuades i diverses normes de prohibició i càstig han fet molt mal. Encara avui, que la constitució espanyola reconeix l’existència de diverses llengües oficials, des del govern central només es protegeix un idioma, el castellà. Aquesta realitat forma part (encara que no ho és tot) de l’actual moviment d’independència a Catalunya.
Una bona estona després arribem a la cabana Barber. Duu el nom dedicat a la memòria de David J. Barber, ranger del districte de Seward. Es va involucrar profundament en els valors de la natura i es va preocupar en crear aquesta cabana per a permetre a tothom, també als discapacitats, gaudir de l’entorn del Lower Russian Lake. El llac està perfectament situat al davant.
Una placa fa referència a Barber. Els yupik ocupaven l’occident d’Alaska, el delta del Yukón i el sud-oest. Tradicionalment són famílies que es desplaçaven a la primavera i a l’estiu als campaments de pesca i a l’hivern es reunien junts per protecció. A l’hivern tenien una casa comú (“qasgiq”), dita dels homes, que era el centre comunitari i de festes i cerimònies. És també el lloc on els homes ensenyen als nens les tècniques de supervivència i a construir els caiacs, llances, ganivets i eines tradicionals.
L’interior és molt agradable, senzill i net com les altres cabanes. La casa de la dona (“ena”) es muntava al costat de la gran col·lectiva (“qasgiq”) i molt cops hi quedava unida per un petit túnel. Les dones ensenyen a les nenes a cosir i cuinar. Els nens viuen amb la mare fins als cinc anys i després passen al qasgiq. Però, cada hivern, les nenes i els nens es canvien de casa entre tres i sis setmanes. D’aquesta manera, les dons ensenyen als nens a cosir i a cuinar i els homes ensenyen a les nenes a construir eines i caiacs i les tècniques de caça i de supervivència.
El llac és magnífic, amb les seves vistes, cap a la Round Mountain. Per concloure el tema dels nadius cal afegir que les tribus originals disposaven d’un sistema perdurable de la propietat. Les eines, armes i vestits que es produïen eren propietat dels que ho fabricaven. Però la comunitat era la propietària de les cases i les terres.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10300045