Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Glacier National Park, Logan Pass, Hidden Lake

(Glacier National Park) Ruta el 29/08/2018; 5,5 km; +200 -200; 2,5 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Logan Pass Visitors Centre, Hidden Lake.   Participants: 8.   Tipus de sortida: tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil.

 mapa1053 mperfil1053 

 

FA ANYS: El 1620 amb l’arribada del Mayflower a Cap Cod amb els 102 ‘peregrins’ va començar la conquesta.

P1160470 Inici al Centre de Visitants de Logan  Avui ens hem desplaçat des del poble d’Est Glacier cap al nord, a Sant Mary Lake. Girant a ponent hem arribat al Logan Pass, on hi ha el Visitors Centre.

P1160475 Comencem a caminar 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Comencem a caminar en direcció sud-oest per un entorn de jardins molt ben tractat. Hi ha molta gent, és una caminada fàcil i coneguda; així que segur que serà molt maca. Vaig pensant en una curiositat: així com a Espanya hi ha una veritable obsessió per l’idioma oficial (el castellà), a Estats Units no hi ha declarat cap idioma oficial, senzillament és l’anglès el que predomina en l’ús públic. Es parlem molts més idiomes (el castellà entre ells, que en realitat ha esdevingut un dialecte del castellà homologat) i altres dialectes. Sembla que després de dècades de repressió, les llengües de les nacions natives (els indis) estan en procés de conservació i ensenyament, però dins de les reserves.

P1160476 Perill i tancament de pas 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Passem pel costat del rètol habitual que insisteix del perill dels óssos. El Parc conté gran quantitat d’ós negre americà (“Ursus americanus”) i de grizzly (“Ursus arctos”), que la web del parc considera potencialment perillosos, de fet per la xarxa hi ha nombroses informacions d’atacs d’óssos. Són capaços de córrer a una velocitat superior als 40 quilòmetres per hora. Per això les recomanacions exigeixen grups de caminants d’un mínim de 4 persones, que facin soroll (per això es venen picarols) i portar esprai per óssos, que sembla és la millor solució en cas d’atac. Nosaltres, però, no en portem, ni tampoc el guia.

P1160478 Passeres de fusta  Hi ha un primer tram, llarg, amb passeres de fusta: una manera d’aconseguir que la gent camini per un indret controlat i no faci camins per tot arreu.

P1160479 Passeres i a la dreta el Mount Cannon  Guanyem altura suaument, amb la vista sempre present del Mount Cannon (2730m). Originalment conegut com Goat Mountain va ser batejat amb el nom actual pel fisiòleg Walter B. Cannon el qual, amb la seva muller Cornelia, va fer la primera ascensió documentada el 1901.

P1160482 Bearhat Mountain  Al fons del camí comença a destacar la Bearhat Mountain (2648m). Sembla que el nom li va ser donat per un líder tribal Kootenai, una tribu que estava al nord-oest del país (Montana, Idaho i la Columbia Britànica). Actualment els Kootenai viuen en una reserva de 4000 acres (1ac = 4047 m2). La tribu, reconeguda federalment, és regida per un consell tribal de 9 membres triat democràticament. Parlen el kutenai, que compta actualment amb una gramàtica escrita en alfabet llatí.

P1160485 Restes de platja 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Passem pel sobre d’unes roques de sorres sedimentàries que deuen tenir uns 500 milions d’anys. Això ens indica que aquestes roques van estar segles al tocar de mar: eren una platja. Per entendre el país, cal explicar que els Kootenai van perdre la seva terra, però el cop de gràcia va ser la Llei Dawes que va fraccionar la possessió tribal de la terra en assignacions individuals; després contractes diversos, pressions i altres medis van reduir la propietat dels indígenes. Finalment el 1960, a causa de la pèrdua il·legal de terres, es va reconèixer la reclamació dels indis i la tribu va rebre 425.000 US$ (no ens enganyem: una misèria). El 1974 els 67 membres de la Tribu Kootenai van declarar formalment la guerra als Estats Units. Sense actes violents volien cridar l’atenció sobre la seva situació: els hi van oferir i van rebre 12,5 acres.

P1160489 Un esquirol 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Arribem al mirador. Hem fet uns 2,5 quilòmetres. Aquí hi ha gent; també hi ha esquirols que no ens tenen gens de por.

L’any 1975 es va aprovar la Llei d’Autodeterminació dels Pobles Indis. Des d’aquell moment el govern va impulsar els esforços pels nadius nord-americans en l’autogovern i la determinació del seu futur. Hi ha 562 governs tribals reconeguts a nivell federal; tenen el dret de formar el seu govern, fer complir les lleis i gestionar el seu territori. Tot i amb això els defensors dels drets de les nacions natives diuen que el concepte ‘sobirania’ que tenen les tribus es queda curt.

P1160492 Rangers  Hi ha rangers al mirador i algú s’hi fa unes fotos amb ells. És fàcil parlar amb els americans de Montana, són oberts i aviat volen saber d’on vens. Quan dius “Barcelona” tots somriuen contents, reconeixen la ciutat i molts expliquen l’any que van anar-hi a visitar-la.

P1160496 Un esquirol 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

M’assec uns moments i un esquirol se m’apropa, dret com un pal sembla demanar-me menjar. Tot i les instruccions de les autoritats que no s’ha de donar menjar als animals salvatges, és evident que aquest troba aliment en els visitants i per això em mira amb insistència.

f97441f6-2787-4c10-8b1e-cf01bf7b921a  Tot el grup ens fem una foto: aquest serà el punt més llunyà que avui haurem arribat. Queda prohibit seguir avall, cap el Hidden Lake, perquè s’hi ha detectat presència d’óssos.

e1bfd97d-f9ce-4560-830e-68f1c088ea5f 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una altra foto i endavant.

Vaig pensant en aquell novembre de 1620 quan el Mayflower es va apropar a la costa de Massachusetts i va atracar a Cap Cod, a la badia. Afegim que els pelegrins del Mayflower van sobreviure a l’hivern i que a la primavera els indis s’hi van apropar i van ensenyar als anglesos a pescar, a sembrar panís i a sobreviure en aquelles terres estèrils que quedaven cobertes de neu a l’hivern.

Des del descobriment (que no va ser un ‘descobriment’, perquè ja feia milers d’anys que hi vivien les tribus originàries) per part de Colom, els francesos, holandesos, espanyols (del Regne de Castella) i anglesos, van creuar el mar per llençar-se a una gran operació per ocupar i explotar la gent i els recursos d’Amèrica.

P1160498 Pas tancat  El camí segueix recte per anar baixant cap al llac, però una cinta barra el pas.

P1160499 Hidden lake a sota  Un altre cop d’ull al llac i haurem de tornar al Logan Pass.

P1160502 Gran varietat de roques 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Faig aquesta fotografia per als experts geòlegs: una gran veritat de roques.

Pocs dels nadius esperaven que aquells pocs homes que arribaven serien com una mena de virus o infecció que acabaria amb les seves tradicions, sobirania i vides. Encara uns anys abans (1577), però això els indis del nord no ho sabien, Francis Drake va arribar i va prendre possessió de Califòrnia, a nom d’Isabel I. Sis anys després un altre aventurer, Walter Raleigh, va fundar una colònia al nord de Florida, a la qual li va posar el nom de Virginia, en honor de la reina de torn. Les urpes s’anaven clavant.

P1160503 Tornant  De baixada la vista és diferent. Tenim al davant la mola del cordal que va del Matahpi Peak (esquerra i 2854m) al pic Going-to-the-Sun Mountain (dreta i 2938m). Al seu vessant de llevant hi ha el Sexton Glacier; nosaltres veiem el vessant de ponent. El nom del Tatahpi Peak prové dels Blackfeet que era com coneixien la muntanya del sol que, a causa d’una petita glacera prop del cim, sembla, de lluny, un cap indi.

Com que ha estat una excursió curta, anem a fer una altra cap al Piegan Pass, però no té cap interès, tota dins de bosc, sense vistes i sense cap objectiu d’interès concret; acabem al costat d’un petit riu que baixa. No la tinc en compte de cara a les cròniques.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/glacier-national-park-logan-pass-hidden-lake-28494906