(Yellowstone) Ruta el 03/09/2018; 15 km; +330 -330; 5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Mallard Creek, Lake Mallard, Old Faithfull. Participants: 8. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: L’any 1869 Wyoming va decidir el dret de vots de les dones.
Com cada dia anem amb el cotxe al punt d’inici de l’excursió.Com que estem a Wyoming expliquem que va ser el primer dels estats d’Amèrica del Nord que va instaurar el ‘sufragi igual’ (any 1869), és a dir sense diferències de gènere. Això encara no volia dir ‘sufragi universal’ ja que les persones de color negre van seguir privades del vot.
En el mapa veiem la situació del destí. Baixem per sota de la zona de surgències del Midway Geyser per arribar, més al sud, a una espectacular zona de guèisers intermitents: Old Faithfull. Estem en terra única: més de 200 guèisers, 10.000 fonts d’aigües termals i quasi 300 cascades de més de 4 metres de caiguda, són la carta de presentació de Yellowstone. Més al nord, i no el podrem veure, està el guèiser actiu més alt del món, el Steamboat Geyser.
En ruta cap al sud es veuen alguns bisons pels prats. He vist escrit que alguns els hi diuen ‘búfals’ però no és correcte, és tracta de dos tipus d’animals diferents. El búfal és africà i del sud d’Àsia i els bisons són originaris del Nord Amèrica. El bisó (‘Bison bison’) té un gep, mentre que el búfal (‘Bubalus quarlesi’) no. Les banyes del bisó son petites però punxegudes, mentre que els búfals les tenen llargues. Es calcula que abans de l’arribada dels europeus hi havia uns 40 milions de bisons. Però una cacera salvatge quasi els va exterminar; l’any 1890 només quedaven uns 50 exemplars. La protecció posterior ha permès recuperar-lo i actualment es calcula que hi ha uns 400 mil bisons.
Ens aturem a un aparcament des d’on comença el trail del Mallard Creek. Com sempre l’advertiment i normes per les rutes del territori de l’ós. El pla que hi ha és fer una volta fins un llac interior i després baixar per acabar a Old Faithfull.
Per seguir amb el bisó, cal dir que compta amb una gruixuda capa de pelatge i una barba espessa; el búfal no té barba i el pelatge és molt lleuger. Afegim que, segon diu James Nava, l’exèrcit recomanava la cacera per diversió d’aquest animal. Alguns registres parlen de caceres on s’havien abatut mil exemplars en un sol dia. L’objectiu era exterminar-lo per acabar amb les tribus índies que subsistien gracies als bisons. Els pobles nadius (apatxes, sioux, blackfeet, arapahoes...) havien compartit amb harmonia amb els bisons durant generacions i es quedaven sense el seu mitjà d’alimentació. S’exterminava els bisons com s’exterminava els indis.
El camí és clar i fàcil de caminar. Va pujant suaument entre bosc ressec i amb molts arbres morts.
La ruta és planera però va pujant i baixant en funció dels diversos torrents que passem; tot el territori és de suaus elevacions, amb la constant presència de troncs d’arbres difunts.
El dret de vot de les dones va ser el resultat d’anys de protestes dels moviments sufragistes, però un corrent del moviment anava més enllà: volia que s’acabessin les desigualtats entre els sexes; exigien canvis en la família, el treball i la sexualitat. Aquestes exigències encara no s’han complert del tot i sovint troben l’oposició de l’Església i dels partits de dretes.
A Espanya el vot per les dones es va aprovar el 1931 i les primeres en exercir-lo van ser les del poble de Canet (Catalunya), l’any 1933, en un referèndum municipal. A França es va aprovar el vot femení el 1945; Alemanya, 1919; Itàlia, 1946; Gran Bretanya, 1929. Però a Nova Zelanda ja podien votar des del 1893, a Finlàndia des del 1906 i a Noruega des del 1913.
En un punt més elevat veiem lluny, molt lluny, la silueta del Grand Teton.
En aquest país el moment crucial va ser el 4 de juliol de 1776, el dia de la Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica. Les Tretze Colònies britàniques d’Amèrica del Nord es separaven del Regne de la Gran Bretanya i esdevenien independents. Entre el text de la declaració inicial es deia: “...Però quan una llarga sèrie d'abusos i usurpacions, dirigida invariablement al mateix Objectiu, demostra el designi de sotmetre al poble a un Despotisme absolut, és el seu dret, és el seu deure, derrocar aquest Govern i establir nous Resguards per la seva futura seguretat...”. Pel que fa a Espanya, en el conflicte obert entre el govern central i un dels territoris, Catalunya, el Síndic de Greuges, Rafael Ribó parlava el març d’aquest any (www.elperiodico) d’abús, d’agressions i d’intimidació”.
Finalment veiem per primer cop el blau del llac Mallard, que ens alegra una mica aquesta excursió monòtona de bosc baix i arbres secs. Evoco les muntanyes d’arbres grans i verds i els llacs on s’hi reflecteixen els cims i les neus dels Ecrins o dels Dolomites on hi he estat aquest estiu; aquestes imatges sobreposades a l’entorn ressec m’ajuden a caminar amb més alegria.
Baixem quasi fins a tocar de l’aigua i aprofitem per dinar i descansar una mica. Al llac tampoc no hi ha cap vista ni cap muntanya que s’hi reflecteixi.
Arribem al final de ruta i esperem que arribin els últims. També avui el grup s’ha escampat molt, massa per estar en un entorn on no hi ha cobertura de telèfon. Si l’últim hagués tingut un accident, ara estaríem aquí esperant i esperant... ja que el guia no pot controlar ni el que va al davant ni el que va al darrera. Algú manifesta que és millor deixar que cadascú vagi al seu pas. Està molt bé tenir opinions, però això comporta assumir-ne els riscos; fa tres dies un del grup es va perdre per anar al davant sense estar controlat; avui tot acaba bé, ningú del darrera s’ha torçat un peu.
Ja estem a Old Faithfull, amb un gran aparcament i diverses construccions. Hi ha una ruta senyalitzada que permet fer una volta circular pels diversos guèisers, però nosaltres ens limitem tots a seure al davant del primer que trobem, el que dóna nom al lloc: ‘Vell Fidel’. Pels voltants hi ha una ruta (no la fem perquè estem cansats) que permet visitar els altres grans quatre guèisers: Giantess, Beehive, Castle i Grand. Per qui ho vulgui potser pot aparcar aquí i fer una ruta de 12 quilòmetres que segueix tots els guèisers i altres elements naturals d’aquest interessant indret volcànic (poso el vincle al final).
Asseguts esperem l’actuació estel·lar de l’Old Faithfull. Es fa esperar. Aquest és un dels més coneguts del Parc nacional, entre els 100 que encara estan en actiu. El que tenim al davant expulsa un raig d’aigua cada hora i dura 5 minuts. El raig és tant potent que arriba a 60 metres d’altura.
Me’n vaig una mica més avall a veure el Beehive Geyser, que ja està en plena actuació.
Després marxem cap a Colter Bay, on dormirem aquesta nit en unes cabanes. Pel camí (seguim la ruta 191) , passem pel costat del Lewis Lake des d’on fem una foto dels Tetons, que es van cobrint per la boirina de la tarda.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/yellowstone-mallard-creek-lake-mallard-old-faithfull-28496546
Ruta publicada per ‘deandar’: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/yellowstone-old-faithful-4221546