Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Grand Teton, Rendezvous Mount, Granite Canyon

(Grand Teton) Ruta el 05/09/2018; 24 km; +1400 -1350; 6,5 hores. (L’ascens amb el telefèric).    Excursió organitzada amb el següent itinerari: Rendezvous Mount, Granite Canyon.    Participants: 8.   Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: moderat.

 mapa1058.png mperfil1058 

 FA ANYS: El 1876 el govern dels Estats Units va forçar als indígenes a viure en reserves, on encara la majoria hi viu avui en dia.

P1160785 Deixem Colter Bay  Deixem Colter Bay on, des del Jackson Lake, es veu molt bé el Grand Teton. Seguim a l’estat de Wyoming, al sud de Yellowstone. El Parc nacional del Grand Teton va ser declarat l’any 1929 i cobreix una àrea de 1.255 km2. El cim rellevant és el que dóna nom al parc: Grand Teton (4197m).

P1160788 Estacio ski Jackson Hole  Després d’una estona de cotxe en direcció al sud arribem al davant de les instal·lacions del centre d’esquí de Jackson Hole. La ciutat té 10.000 habitants i compta amb aeroport. El nom prové del primer home blanc que hi va viure tot l’hivern: David E Jackson. Wyoming és un estat de grans planúries, un gran altiplà travessat per carenes de muntanyes. Però la plana és bàsicament àrida ja que no rep molta pluja a l’any i per això es dedica a la cria de bestiar.

P1160791 Telefric  La cabina del telefèric que ens pujarà dalt del cim, la veiem baixar. Ens permet pujar uns 1200 metres amb facilitat. Des de dalt baixarem fent una llarga volta pel Granite Canyon.

La serralada del Teton s’estén 80 quilòmetres i comprèn la secció més apreciable del Parc.

P1160793 Vistes des de dalt  Des de dalt les vistes són molt extenses, cosa que cal agrair. Al davant tenim tot el Grand Teton National Park.

P1160795 Dos de vuit 

 

 

 

 

 

 

 

El cim que hi ha a l’esquerra del tot és el Housetop Mountain(3213m), però els més alts estan a la dreta. El cim nevat és el Grand Teton Peak (4199m), el cim més alt de Wyoming. El gran cim està custodiat per dos cims propers: el Nez Perce i l’Owen. A Grand Teton es mira amb una certa precaució qualsevol activitat geològica a Yellowstone. El Teton comparteix una part de la colossal cambra de magma de Yellowstone. Una erupció del supervolcà soterrat afectaria directament els estats de Wyoming i Montana i modificaria durant anys el clima de la totalitat des Estats Units i del Canadà. Per sort, això no passa només cada centenars de milers d’anys.

P1160798 Ruta a sud oest  El camí de la ruta comença baixant amb suavitat en direcció sud-oest primer encarats al Rendezvous Peak (3332m).

P1160800 El Gran Teton treu el cap  El sender baixa fins a uns 2700 metres i fa una ampla volta per orientar-se a nord-est. Abans de baixar del tot i perdre’l de vista encara faig, amb el zoom, una foto del Grand Teton.

P1160801 Anem al Granite Canyon 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Els rètols metàl·lics que indiquen les direccions i les distàncies resisteixen molt bé la intempèrie i són útils per orientar-nos, tot i que no hi ha tantes rutes com podríem trobar, per exemple, als voltants del Mont Blanc, a Europa.

Podem comentar que a principis del segle XIX els primers blancs (homes pàl·lids) van començar a arribar per dedicar-se a la cacera de castors per obtenir la seva pell; suposava un lucratiu comerç. Es van trobar amb els Shoshone que estaven formats per diversos grups amb un total d’uns 20.000 habitants. La informació explica que el 1909 van quedar reduïts a 3.250 individus. Segons el cens de l’any 2000, sumant shoshone i alguns grups emparentats (comanches, paiutes, gosiute...) sumaven 12.026 individus.

P1160804 El bosc es present aviat 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El bosc es comença a fer present. Els torrents, els congostos i el sòl format per les morrenes glacials conserven molt bé la humitat i afavoreixen el creixement dels arbres. Per l’altura és lògic que al nostre entorn veiem com el rei són les coníferes.

Els Tetons són una de les serres més joves de Nord Amèrica; s’han format en uns 10 milions d’anys, mentre que las Rockies, en general, compten amb més de 60 milions d’antiguitat. L’ascens brusc i lineal de la serralada vista de les la vall indica clarament que la serra és la part superior d’una falla.

P1160807 Ruta avall  La ruta és molt agradable i observo que aquí no hi ha el paisatge trist de boscos plens de troncs d’arbres morts.

P1160809 On anem  Els companys s’han aturat per observar un ocell. Jo l’he vist de reüll quan ja marxava. M’ha semblat un falcó o potser una àguila.

P1160814 El bosc es fa ms dens 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A mida que baixem (avui la baixada es farà força llarga), el bosc es va fent més atapeït.

Parlant de la falla, els experts han determinat que al cim de Mount Moran, situat una mica més al nord del Grand Teton, hi ha arenisca plana i que està a 2000 metres per sobre de la vall; aquest material té continuïtat, enterrat a la vall, per sota de 8000 metres, al costat est de la falla.

P1160815 El Canyon s molt llarg  Estem de ple dins del Granite Canyon. Va ser excavat per les glaceres que es van retirar després que va quedar enrere l’últim màxim glacial. D’això fa uns 15.000 anys. Aquest origen es fa evident si observen la forma d’U de la vall.

P1160818 Final a laparcament 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El camí segueix molta estona fins que abandonem els avetars i sortim a la plana herbada on hi ha una cruïlla amb un camí que surt a l’esquerra cap el Phelps Lake, que deixem. Més enllà ve la cruïlla amb el camí a la dreta que torna a Teton Village, on hi ha el telefèric; nosaltres seguim recte cap a l’est, per l’esquerra i finalment arribem a l’aparcament de la carretera Moose Wilson on hi ha el rètol d’inici del Granite Canyon Trail. Hem acabat.

m75ff3888-151a-4dd4-b4e6-e0b4e922c227 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Tornem a Jackson Hole, on tenim el motel per dormir. El poble és prou gran i fem el sopar que prepara el final del viatge. Acabem així el viatge per un territori que antigament estava ocupat pels indis (nom inadequat que va donar Cristòfol Colom, creient que arriba arribat a l’Índia) i que ara el terme preferit és el d’indígenes nord-americans. L’investigador americà H F Dobyns va calcular que el 95% de la població total d’Amèrica va morir durant els primers 130 anys després de l’arribada de Colom. Al principi, escriuen els historiadors, els europeus va ser rebuts amb entusiasme i gaudien dels regals: ganivets d’acer, miralls, olles de coure; si no fos per això, els europeus no haurien tingut cap possibilitat de sobreviure, però aviat van ignorar el respecte que calia per la formidable terra i la rebuda que els hi havien ofert els indígenes. Acostumo a dir que no som responsables del que van fer els nostres avantpassats, però sí de que fem ara. Els residents en els països conquerits són responsables d’oferir recursos i alternatives perquè els antics indígenes puguin millorar la seva situació. Potser les reserves pels indígenes nord-americans són una solució. Ho són?

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/grand-teton-rendezvous-mount-granite-canyon-28509483