(Himàlaia) Ruta el 1/10/2014; 15 km; +700 -300; 5,5 hores. Trekking organitzat per Xavi Arias (infinitemotions.cat) amb el següent itinerari: Soti Khola, Liding, Lapubeshi, Khanibeshi i Macha Khola. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil. (NOTA: El conjunt del tour és de moderat a difícil, pels metres acumulats i l’altitud)
 |
 |
FA ANYS: Els segles XIII i XIV la dinastia Malla s’escampava per tota la vall de Katmandu; Baktapur i Patan.
Hem passat un dia a Katmandú per tal de tastar l’ambient oriental del Nepal, amb algunes visites com la de la gran estupa de Bodanath, la més gran budista del Nepal. Ens ha plogut a Katmandú, però les previsions que tenim pels dies del trekking són molt bones i així es confirmarà.
Ahir, dia 30 de setembre, vam pujar a un antic bus de color verd, molt vell i incòmode, però que vam resoldre bé, ja que tot l’espai era per nosaltres. Amb aquest autocar ens vam desplaçar des de Katmandú fins al poble d’Arughat, primer per carretera i després per carretera secundària (que vol dir de terra i amb molt fang).
Pel camí vam fer una aturada per dinar i després vàrem seguir fins a Arughat on teníem que pujar a uns 4x4 que no hi eren i per tant vam pujar a un dels autobusos que es mouen per aquestes pistes tan complicades. Anem cap el massís del Manaslu, molt més compacte que els veïns de l’oest, els Annapurnes, havia estat un entorn amb unes valls molt tancades que tenien una tirada al secretisme, tant per la gent de les terres baixes del Nepal com pels estrangers com nosaltres. El difícil accés semblava barrar el pas, però no per les caravanes de iacs i la gent de la terra que comerciava amb el proper Tibet, d’on molts d’ells eren originaris.
Però cal gaudir del paisatge i de la gent del país que va fent feina pels camps. Aquells segles aquells XIII i XIV, que déiem, Catalunya instal·lava els consolats del mar per tota la mediterrània, des del nord d’Àfrica fins a Síria, Xipre i Alexandria. Catalunya era una nació i també ho eren, a la península Ibèrica, Castella, Navarra, Lleó i Aragó.
La ruta en l’autocar va ser molt especial. Es va aturar varis cops, fins que finalment ja no va poder seguir i vam canviar d’autocar ja sent de nit. Finalment hem dormit a un lodge de Soti Khola, un poblet que està en la vall de Budhi Gandaki, no massa lluny de Gorkha que havia estat la capital del regne del mateix nom. Aquell regne va ser fundat per Drabya Shah el 1560 dC i es va fer especialment famós durant la dinastia de Ram Shah (1604 a 1641) el qual va adquirir una gran reputació d’honestedat i saviesa. Hi havia un proverbi, en aquells dies, que deia que si volies justícia tenies que anar a Gorkha. Potser, alguns dels que llegeixin això els hi vinguin ganes d’anar-hi!
Al matí vaig poder fer una foto del lodge (mig en construcció) on havíem dormit a Soti Khola. Recordant el que deia, ja en el segle XVIII, la història diu que Prithvi Narayan Shah es va proposar la unificació dels diversos regnes del Nepal i els soldats del regne, que també es coneixen com gurka, van acabar conquerint la rica vall de Katmandú. Curiosament des d’aquell rei de justícia, arribem a un descendent seu que el que fa es conquerir els altres regnes. Per cert, com és natural la història no parla dels morts i les desgràcies que devien patir els conquerits, sinó que hi posen una pantalla protectora i es parla de “la unificació” del país.
L’inici de la primera etapa del trekking és per un entorn verd amb camp de cultiu diversos, a uns 720 metres. La temperatura és molt agradable, encara que una estona després començarem a suar. El grup el formem set persones: Eulàlia, Ruben, Manel, Buni, Gabi, Jordi i jo, més en Xavi Arias. Disposem també dels guies locals, Cheton Ray i Bisal Grun, i quatre porters pel material.
La història de rei Shah ens porta a reflexionar, mentre caminem , en la nostra història, la del nostre país. A Espanya, el segle XVIII, Felipe V va vèncer Catalunya, Aragó i València. La caiguda de Barcelona (11 de setembre de 1714) va ser definitiva. Barcelona va resistir amb 6800 homes (la majoria no eren soldats) als 40000 soldats de l’exèrcit combinat de castellans i francesos. Dels milers de morts, represaliats i espoliats no se’n parla. Bé, per evitar confusions, allò va ser una guerra de successió, però el resultat final, després dels decrets de Nova Planta, va ser que Catalunya va perdre les Seves Corts, la Generalitat, el Consell de Cent i altres institucions amb les quals es governava la nació catalana. La venjança del rei va ser humiliar els catalans, amb impostos, espoli, condemnes i la pèrdua de les seves institucions i constitucions, per cert unes de les més antigues d’Europa.
Hem fet un terç de caminada quan arribem a Lapubeshi que, com tots els pobles de la regió, és molt senzill i bàsic. Normalment no disposen de llum corrent, ni aigua calenta, ni cap mena de comunicacions. En casos molt comptats disposarem de connexió pel mòbil. La regió del Manaslu s’està començant a desenvolupar de cara als trekkings i el que trobarem seran sovint obres de construcció de nous lodges.
El primer pont que passem el trobem una estona després. En aquest trekking calculo que passarem de l’ordre d’una 30 o 40 ponts en diferents moments durant els deu dies que estarem fent la volta. Amb aquest cop, ja fa tres cops que he vingut a les muntanyes de l’Himàlaia. Sempre a l’octubre, que coincideix amb l’època seca. L’època de pluges (monsó) va de juny a setembre. Espero que aquest cop també tinguem la sort de trobar dies esplèndids per gaudir de les vistes de les muntanyes, encara que de tant en tant tinguem algun ruixat per les tardes.
Sota del pont, sobre unes pedres, estan treballant fent a peces una gran cabra. Aquest dies estan de festes i aprofiten per matar alguns animals i menjar uns bons àpats. Anem caminant finalment, ja que aquest és el nostre desitjat objectiu, recorrent l’estreta vall del riu Budhi Gandaki. Per l’esquerra ens ve el torrent del Soti Khola i per la dreta el Dundare Khola, d’on ja podem deduir que “khola” vol dir torrent o riu. Com que estem a una baixa altitud anirem trobant poblets en una etapa d’adaptació que calculo d’uns 15km i uns 600 metres de desnivell acumulat, ja que anirem pujant i baixant pels nombrosos torrents que anirem trobant a mida que pugem.
Aquest és el país de l’aigua. Baixa de tot arreu i quan la calor és forta, ajuda a refrescar-se. Als nostres voltants anem trobant una vegetació densa i humida. La vall, de tipus subtropical, és estreta i es converteix en un congost amb parets de 1500 metres de les quals es despengen cascades d’aigua. Ens caldrà cinc dies per arribar a la població tibetana de Samagaun, que queda encarada just a sota dels vessants nord-orientals del Manaslu i on els monjos del monestir de Sama resen mirant el cim des de les glaceres que baixen de la gran muntanya.
Arribem a Kanibeshi. Aquí farem l’aturada per dinar. Les aturades per dinar, durant el trekking, suposem sempre de l’ordre de dues hores o més, ja que es demana i fins una hora després no ho comencen a servir. Això és conseqüència de les limitades condicions de les cuines. Per tant, s’ha d’anar amb paciència.
Després seguim per una àrea amb molts camps d’arròs organitzats en terrasses. Els dies de festa és normal veure el jovent jugant al “carrom”, que ve a ser un joc senzill on s’empenyen, amb un cop fort d’un dit, unes fitxes rodones per sobre d’un tauler de fusta. De moment encara no n’he vist cap, però segur que en veuré més endavant.
Passem un altre pont, aquest en la confluència del riu Chama Khola amb el més gran que anem seguint, el Budhi Gandaki.
Apropant-nos a Machha Khola, trobem ja els primers manis. Els manis són unes parets de pedres estretes, on s’hi dipositen moltes pedres gravades amb textos d’oracions budistes. S’han de passar sempre per l’esquerra, ja que el contrari porta mala sort.
Finalment arribem Maccha Khola (que vol dir Riu de Pesca), poble situat a uns 890 metres. La ruta d’avui no ha estat molt llarga però hem començat a veure que la constant del trekking serà un pujar i baixar constant, i sovint en escales de pedra irregulars. Ens instal·lem al lodge quan ja són les cinc de la tarda. Ha estat el que en podríem dir un sender “muntanya russa” ja que no hem parat de pujar i baixar i encara que des de Soti Khola només hi ha un desnivell de 200m, acumulats haurem pujat uns 700 i baixat uns 300.
No s’han gravat les etapes 1 i 2, per tant si vols la ruta per a gps, pots anar a rutes d’altres trekkers de Wikiloc:
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=593795 que comença abans de Sothi Khola.
I a http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=593799 que coincideix amb la nostra etapa 2.
Els gps de les altres etapes nostres es poden trobar a:
Etapa 3 http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8039300
Etapa 4 http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8039384
Etapa 5 http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8039393
Etapa 6 http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8039403
Etapa 7 http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8039410