(Nepal) Ruta el 14/10/2014; 5 km; +30 -30; 4,5 hores.   Caminada urbana amb el següent itinerari: Thamel centre, fins a plaça Durbar i tornada a Thamel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

 mapa  

P1000569 MAPA PL DURBAR  

 1- L’objectiu d’aquesta caminada cultural i històrica és la Plaça Durbar de Kathmandú. Quan s’arriba a la plaça un mapa pot ser d’orientació per a la visita que, tothom, pot fer al seu aire. Katmandú és la capital del Nepal i també la seva ciutat més gran. La seva població és d’un milió i mig d’habitants i està situada a uns 1200 metres d’altitud sobre el nivell del mar. Pels visitants, la ciutat es divideix en dues parts: la moderna i l’antiga que ocupa el barri de Thamel. La moderna no té gaire interès. Per tant, el que té convé és fer una passejada per la plaça Durbar, que va ser el centre religiós i polític durant molts segles.

P1000517 INICI templets al carrer 

 2- He començat més o menys al centre del barri de Thamel, el barri on es poden trobar tots els bars, restaurants i botigues de roba i de material de muntanya. És el barri que, ple d’hotelets, és el punt de trobada de totes els trekkers i expedicionaris. Baixant pel carrer Pyaphal Tole (però cal saber que no hi ha els noms dels carrers enlloc), es va directe (en direcció sud) a la Plaça Durbar. Pel carrer és possible anar trobant oratoris i petits templets en qualsevol cantonada.

P1000519 Sabates i pollastres 

 3- Els carrers que baixen o pugen des de Durbar disposen de botigues pensades per a la gent del poble, els llocs de turisme han quedat més amunt, al centre de Thamel. Aquí deixo una combinació de dues micro botigues (com totes) una de sabates i al costat els que venen pollastres. El visitant podrà observar com en el casc antic hi ha un intens batec de la vida quotidiana, envoltada pels vestigis de les antigues organitzacions gremials . El visitant especialment observador quedarà seduït per l’incessant anar i venir de cents de persones al mig d’un caos aparent, encara que avui queda una mica més apaivagat com a conseqüència de la pluja intensa.

P1000520 Fruita pluja i ciutat 

 4- Una mica més avall, un home ha plantat al carrer la seva paradeta de fruites, que avui amb aquest dia de fortes pluges (és el 14 d’octubre de 2014) es van remullant. Potser he d’afegir que avui, encara que no ho sabem, el nord el Nepal està sota els efectes del tifó Hudhud, centrat a l’Índia. D’aquí a un parell d dies començaran a arribar les notícies d’una tragèdia sense precedents: la mort i el rescat de centenars de alpinistes a la zona dels Annapurnes. Mentre escric aquesta crònica (el 24 d’octubre) les noticies ja parlen de quasi 40 morts, 100 desapareguts i més de 400 rescatats. La desgràcia va començar el dia 13 i menys mal que amb el meu grup passàvem pel Larkya Pass (5220m) el dia 9, perquè estic segur que per allà també devia fer mal.

P1000524 Una estupa en un interior 

 5- Els reflexos de l’aigua deixen veure, dins d’un interior de cases, una estupa budista.

 

 P1000525 Carnisseria 

  

6- Més avall, una carnisseria presenta la carn en una tauleta just a l’entrada d’un minúscul espai. La higiene del lloc ertament no destaca i no es pot evitar pensar que no la compraríem aquesta carn. Però ¿on pensem que la compren els restaurants?

P1000526 Plaa Durbar Tmp Maju Deval 

 7- Arribem a la plaça Durbar i la primera foto que faig és del primer temple que troba a l‘esquerra, el Maju Deval. Més endavant el tornaré a veure de la seva façana principal. El conjunt de la plaça té orígens probablement en el segle X, tot i que es va desenvolupar especialment a partir dels segles el XII o XIV. Jo, que vinc de Catalunya (a Espanya), puc explicar que el segle XII, a la Península Ibèrica (on ara està Espanya) hi havia diverses nacions independents: Lleó, Navarra, Castella, Catalunya i Aragó.

P1000527 El porquet 

 8- No puc evitar fer una fotografia a un porquet, en un dels esglaons d’un temple. El porc és important en diverses cultures: en la celta era un símbol màgic i en la xinesa signe de sort i riquesa. Pels grecs ers signe de fertilitat i pels indis americans un símbol de abundància. De fet sabem que els nens rebien un porquet per desar-hi els seus estalvis: una forma d’aprendre el valor dels diners. En el món budista i hindú representa el desig: des del valor dels béns materials fins al menjar i la satisfacció sexual. Per això el porc és un dels tres animals representats a l’eix de la roda budista del renaixement.

P1000528 Al fons Gaddhi Baitak 9- Al fons l’edifici blanc del Gaddhi Baitak. D’estil occidental va ser construït el 1908 durant el regnat Rana i presenta un bon contrast amb la resta de construccions de la plaça, d’arquitectura newari. Està situat al costat oriental de la plaça i els guies acostumen a dir que es va dissenyar seguint el model de la National Gallery de Londres.

P1000530 Interior Kasthamandapde 

 (NOTA: Aquest temple va desapareixer durant el terretrèmol del posterior any 2015 i encara no l'han reconstruit el 2022)

10- Plou més fort i aprofito per entrar a l’interior del Kasthamandap, un espai obert pels quatre costat i amb tot de columnes al seu interior. “Mandap” vol dir refugi. Per sobre hi ha tres sostres i segons la llegenda va ser construït cap el segle XII amb la fusa d’un únic arbre (una “shorea”, un arbre del nord de l’Índia). Sembla que inicialment feia les funcions de centre comunitari, però més endavant es va convertir en un temple dedicat a Gorakhnath. Dins d’aquest espai hi ha tot de gent posant espelmes a l’imatge del déu. Gorakhnath va ser un asceta del segle XIII que es va acabar unint a la família reial. L’any 1960, expliquen que els seus deixebles van ser expulsats.

11- Al costat hi ha el petit temple daurat d’Ashok Binayak, dedicat a Maru Ganesh un déu molt estimat que rep un constant flux de visitants. Els visitants es posen una “tika” al front i després toquen les campanes de la part posterior. Encara que no se sap amb exactitud quan va ser construït, si que coneixem que el teulat daurat és del XIX. Hi ha la creença que protegeix i garanteix la seguretat en un viatge proper, així que ja ho sabeu.

P1000531 Safareigs i banys publics 12- Faig una desviació dirigint-me cap a ponent, pel carrer Maru Tole i una mica més endavant, a la dreta, trobo un dels diversos i grans banys públics de Kathmandú (també n’hi ha a les altres capitals de la vall). Aquest banys són el lloc on la gent (perquè la majoria no disposen d’aigua corrent) hi va a rentar-se, a buscar aigua per casa o a rentar la roba. Avui, com que plou, o s’hi veu ningú, però el normal es veure-hi gent fent el que els hi convé.

P1000534 Cosint en un espai de reuni 

13- Un home està cosint, en un lloc de reunió o descans. Hi ha diversos llocs, sovint a les cantonades, coberts per un teulat i amb una plataforma de fusta, on la gent s’hi reuneix per vendre alguna cosa, per parlar o senzillament per descansar. Als vespres fins i tot serveix de dormitori als més desvalguts.

P1000538 Tirants dels sostres 

 14- Torno a la plaça Durbar i entro pel costat del temple Trailkya Mohan Narayan (la foto és d’un dels tirants de la teulada). Amb cinc teulades, va ser construït el 1680 i està dedicat a Narayan / Visnú, la qual cosa es comprova pel fet que té un garuda agenollat al davant (en un altre punt de la plaça he fet una foto d’un garuda i explicaré alguna cosa més d’aquest personatge mític). Visnú és un déu hindú que rep diversos noms, formes i encarnacions. En alguna de les seves representacions té quatre braços que sostenen els quatre atributs: el disc (símbol de la ment còsmica), la maça (el coneixement primigeni fonamental), el cargol (que suposa la creació de l’univers) i el lotus (símbol de l’eternitat, la prosperitat i la puresa).

P1000539 Lingam Kam Dev 15- Veig el Kam Dev, blanc i amb forma de panotxa, al davant del temple Maju Deval. És un petit templet d’estil indi dedicat a Kam Dev, la “companya” de Siva. Al fons es veu el Shiva Parvati. Va ser construït per Bahadur Shah, a finals de la dècada del 1700. Des de la planta superior hi ha unes imatges pintades de Shiva i la seva companya que semblen observar el caos de ricshaws, venedors, sadhus, visitants i turistes que passen pel seu davant. Shiva és un déu hindú molt popular. El seu nom vol dir “gran déu” i es considerat com una de les formes primàries de déu. La seva dona és Parvati i tenen dos fills.

P1000540 Kumari Bahal

16- Giro a la dreta, carrer avall. Hi ha el llarg edifici de color vermell, el Kumari Bahal. Es tracta d’un edifici construït el 1757 per ordre de Jaya Prakash Malla, l’últim rei de la dinastia Malla. És la residència d’una deessa viva, la kumari, que es creu que és la reencarnació de la deessa Taleju. El procediment és el d’escollir una nena d’entre 4 anys i el final de l’infantessa, entre la casta dels orfebres i els argenters newaris i que ha de respondre a 32 requisits molt estrictes. Després passen unes proves i l’elegida com a “kumari devi” (kumari reial) es trasllada al palau amb la seva família i tots els anys fa sis aparicions en públic. El regnat de la kumari acaba amb la seva primera menstruació. La deessa rep una dot important en el moment en que deixa de ser kumari. Diuen que hi ha la creença que casar-se amb una ex kumari porta mala sort, però probablement això no és una altra cosa que el convenciment que tenir com a muller una ex deessa mimada ha de ser una feina extenuant.

P1000542 Interior Kumari Nahal 

A l’interior hi ha un pati amb finestres de fusta molt treballades. Està prohibit fer fotografies de la deessa, però no hi ha cap problema en fer una foto del pati quan ella no hi és. Al pati hi ha una petita estupa en miniatura, dedicada a Sarasvati, la deessa de l’ensenyament. Hi ha una línea de pensament que diu que la kumari és una mena de presonera de la seva situació, però d’altra banda hi ha una altra realitat i és que resulta una nena privilegiada per la formació que rep i per les possibilitats que se li obren pel futur. La kumari es venerada pels hinduistes i també pels budistes nepalesos, però no pels budistes tibetans.

P1000545 Torres de Basantapur i de Patan 

 17- Segueixo caminant en direcció est pel carrer Ganga Path. A la dreta tinc l’edifici on hi ha les oficines del Servei de Monuments, amb una ample plaça al davant (la plaça Basantapur). Quan no plou hi ha parades dels venedors. A l’esquerra queda l’edifici blanc del Gaddhi Baithak, amb tot el conjunt d’edificis del palau (durbar) de basantapur. Les torres antigues de l’esquerra són dues: la Torre Basantapur i la Torre de Lalipur (Patan).

P1000546 Lloguer de diaris 

18- Als peus de les torres i aprofitant el voladís de les teulades, algú ha muntat un petit negoci de lectura de diaris. Diversos tamborets permeten seure a gent que demana un diari i el pot llegir, suposo que a canvi de poques rúpies. Observar la vida de la gent del país és tan interessant como observar les construccions, els temples i els palaus.

P1000548 Gossos als carrers

 19- A tot Katmandú es poden observar molts gossos pels carrers que, durant el dia, es veuen dormint i només es desperten al vespre quan la gent treu les bosses de les escombraries al carrer.

 

 P1000549 Maju Deval un altre cop 

 20- Torno a ser al davant del temple Maju Deval. Aquest temple està dedicat a Shiva, el déu benvolent o temible, segons les diverses representacions. El la seva representació més amable se’l presenta com un asceta que viu a la cim del Kailash. Els signes distintius són el tercer ull al front i la serp que envolta el coll. El temple compta amb nou esglaons i si es puja fins dalt es possible tenir unes bones vistes de la plaça. Es considera que el templa va ser construït el 1690 per ordre de la mare del rei Bhupatindra Malla. A l’interior hi ha un lingam (el símbol fàl·lic) de Shiva. Al davant tornem a veure el Kam Dev, el temple blanc de la companya de Shiva.

P1000551 Des de Tmp Krisna  Col Rei Degutaleju i Jaganath 

21- He pujat per l’escala del temple de Krishna i miro cap al davant. El temple de Krishna (que no surt a la foto) és de forma octogonal i va ser construïda en temps del rei Paratp Malla, l’any 1648. El temple és la seu del déu Krishna i dues deesses. Segons diuen les guies, per esculpir aquestes tres imatges es van fer servir com a models el rei i les seves dues mullers. Es tracta d’un dels temples preferits pels sadhus, on s’hi estan tot esperant la foto i la propina.

Segons l’hinduisme, Krishna és una de les encarnacions del déu Visnú. En sànscrit, krishna vol dir “negre, fosc” i segons la tradició aquest era el color de déu, encara que en les seves representacions es feia servir el color blau.

P1000577 Sadhu 

 22- És difícil evitar fer-li una foto a un sadhu, personatges d’una força cromàtica espectacular. Ja se sap que caldrà donar-li unes rúpies, però no sap greu. El sadhu és un asceta. També es pot considerar com un monjo que dedica la vida a la penitència i l’austeritat, amb la finalitat d’aconseguir la il·luminació interior suprema. En la religió hindú és la quarta fase de la vida; les altres tres són estudiar, ser pare i ser pelegrí. Els sadhus renuncien a tots els vincles que els uneixen a la vida material amb la finalitat d’accedir als veritables valors de la vida. Encara que vien inserits dins de la societat, procuren ignorar els plaers i el dolor dels humans.

Seguint les pautes de Shiva, considerat el principal asceta de la mitologia, sovint es pinten tres ratlles al front per tal de representar la destrucció de les impureses humanes. Van vestits amb túniques de color safrà, que vol significar la sang de Parvati, la companya de Shiva. Es calcula que hi ha de l’ordre d’uns quatre milions de sadhus al món hindú i són persones respectades i fins i tot temudes. Els ciutadans els mantenen amb aliment i donatius.

 23- Per cert, al davant del temple de Krisna (tal com es veu a la foto d’abans i d’esquerra a dreta) es veu el temple de Kakeshwar, de planta baixa newari i amb un prominent skihara indi a sobre de color blanc. Se sap que va ser construït el 1681, però va ser reconstruït el segle XX després de resultat molt afectat pel terratrèmol de 1934. Crida l’atenció per la seva barreja d’estils.

 24- Seguint la mirada d’esquerra a dreta, es veuen els petits temples d’Indrapur i de Visnú. Al davant d’aquest destaca el mur, amb tot de gent amb paraigües al davant, de Kala Bhairab (del qual ja en parlarem més endavant) i al mig de la foto un petit templet darrera del qual hi ha el més gran de Jahannath.

P1000561 Tirants erotics 

 25- Aquest temple, el de Jagannath, destaca per les seves talles eròtiques en els tirants que sustenten la primera teulada. Hi ha dubtes de la seva antiguitat, però es calcula que és un dels més antics i es creu que va ser construït pel rei Mahendra Malla cap el 1563. En diversos temples apareixen les imatges eròtiques, sovint molt explícites. No sembla que quedi clara la seva finalitat, però es fa difícil concloure alguna altra explicació que no sigui la relacionada amb el valor que es devia donar la felicitat derivada del joc sexual dins de la finalitat primordial de la proliferació de l’espècia humana. Probablement en les cultures inicials de l’hinduisme el joc sexual no es veia com una cosa pecaminosa (cosa que van promoure les religions monoteistes) sinó com una necessitat fonamental i una ofrena dels déus als mortals per tal que, a través del gaudi de la carn, arribessin a la finalitat esperada.

 26- Seguint la mirada de la fotografia a la qual estem fent referència encara ens queda a la dreta una gran columna blanca dedicada al rei Pratdap Malla (es coneguda com Pratdap Dhvaja) i la corona una estàtua del famós rei que seu amb les mans juntes i està envoltat per les seves dues mullers i els seus cinc fills. És de l’any 1670.

P1000555 Coloms 

 27- Aquesta zona està sempre plena de coloms que omplen les places de rajoles vermelles del davant dels temples.

 

P1000554 Gran campana 

 28- Segueixo caminant i observant la gran quantitat de temples que, ara, no puc descriure en la seva totalitat. El caminant i visitant, haurà de portar una guia detallada per ampliar la informació. Faig una foto de la Gran Campana. Aquesta campana està situada dalt d’un edifici blanc que va fer construir el rei Rana Bahadur Shah el 1797. Cal saber que les seves campanades allunyen els mals esperits, però només es toca en comptades ocasions, normalment durant la puja (cerimònia d’adoració) que es realitza al temple de Degutaleju.

 29- El temple de Degutaleju queda a l’altra banda del carrer, més cap el centre de Durbar. Ja forma part del conjunt d’edificis del palau reial (el Hanuman Dhoka). De fet, Degutaleju és una manifestació més de la deessa Taleju, la deessa reial de la dinastia Malla. En el món hinduista és fa difícil de seguir, per un visitant, tota la varietat de formes, representacions i reencarnacions dels déus, probablement de la mateixa manera que es deu fer difícil d’entendre per a un hindú la varietat de representacions de sants i santes de la religió catòlica. La deessa Taleju Bhawani té el seu origen en el sud de l’Índia, però va ser el segle XIV que va passar a ser representada oficialment al Nepal quan la dinastia Malla van arribar al poder. Per això compta amb temples a Kathmandú, Patan i Bhaktapur.

P1000556 Palau temp jagannath

30- Ara tenim a l’esquerra el temple de Jagannath (que abans ja hem explicat) i al fons l’edifici blanc del palau reial. Es veu l’entrada principal i a l’esquerra la imatge d’Hanuman (que comento a continuació. Del palau podem dir, en síntesi, que es va anar formant entre els segles IV i VIII i que l’estructura actual és el resultat de les reformes i ampliacions del regnat Malla, el segle XVII. Originalment comptava amb 35 patis, però el terratrèmol de 1934 va deixar la distribució actual amb 10. Es poden fotografiar els patis, però no l’interior dels edificis. Es pot visitar, a la part oest del palau, el museu Tribhuvan.

P1000558 Hanumann 

 31- Crida fortament l’atenció la imatge, coberta totalment per unes túniques vermelles, d’Hanuman. Hanuman és un déu amb aparença de mono que es veu que va donar suport al noble Rama en l’epopeia del Ramayana. El Ramayana és un text èpic i mític del segle III aC amb 24.000 versos dividits en 7 volums. És una de les obres més importants de la literatura índia.

L’estatua d’Hanuman està voltada pels estendards de la bandera del Nepal. Amb els anys la figura del mono va desaparèixer sota capes i capes de color vermell que els fidels li anaven aplicant, fins que finalment la van cobrir amb la túnica que actualment es veu. Alguns guies expliquen que la túnica li han posat perquè no pugui veure les imatges eròtiques dels tirants de la teulada del temple que té al davant.

P1000568 Arbre santuari 

 32- Torno a dirigir-me en direcció al nord de la plaça i passo pel costat de l’Arbre Santuari. Pels pobles i ciutats es van trobant uns arbres amb moltes arrels conegut com pipal. El pipal (“ficus religiosa”) és també conegut com l’arbre “bodhi” i se’l considera sagrat dins de la fe budista ja que es creu que és la personificació de Buda. Es diu que Buda s’hi va asseure a sota i va rebre la il·luminació. En alguns hi ha uns bancs de pedra, a sota mateix, per facilitar que la gent hi pugui seure i meditar... o només anar observant la gent que passa.

 

P1000576 Kal Bahirab 

 33- A continuació em quedo encarat al Kala Bhairab una estàtua espectacular que representa la imatge més terrorífica de Shiva. Un gran bloc de pedra pintat de color predominant negre amb sis braços i una garlanda de calaveres mentre trepitja un cadàver. Tot i aquesta representació tan cruel, de fet la representació significa una cosa tan rellevant com la ignorància humana. La gent va a dipositar-hi les seves ofrenes. Hi ha la creença que mentir davant d’aquesta imatge provoca la mort instantània.

 

P1000578 Garuda 

34- Al davant d’algun dels temples hi ha una imatge resant. És el Garuda. Val a dir que el Garuda és, en la mitologia índia, un ocell que es representa amb figura humana que està equipada amb grans poders; per això es creu que pot travessar tot l’univers en una fracció mínima de temps. El mite vol que el garuda va ser creat d’un ou còsmic. Aquesta au va pondre després vuit ous més, que transformats en elefants còsmics són els que sostenen l’univers. En la mitologia hindú hi ha algunes variants i en alguns casos se’l representa amb ales. Un dels poders del garuda és la seva capacitat per capturar serps verinoses i se les pot menjar sense problemes i per aquesta raó la gent li demana la protecció contra els verins.

Com a comentari addicional puc afegir que hi ha un vell hotelet, senzill i bàsic, al centre de Thamel amb el nom de Garuda. Hi vaig dormir fa un parell d’anys quan vaig venir per fer el trekking del Santuari de l’Annapurna. Encara que no seria la primera opció com a hotel per estar-hi, en canvi es tracta d’un dels històrics de les expedicions. Hi ha moltes fotografies signades per les parets d’antics expedicionaris, fins i tot dels malaurats Scott Fischer i Rob Hall, que van morir amb altres guies, sherpes i clients, durant la tragèdia de 1996. També en controvertit Jon Krakauer diu que s’hi ha allotjat. Cèntric, senzill i fosc, però amb el regust de la història.

P1000579 Sadhus turistes 

 

35- Dos sadhus més es preparen per la fotografia i no em fa res donar-lis unes rupies més.

 P1000580 Ricshaw 

 36- Ja em preparo per anar tornant cap el centre. Una parada amb ricshaws atrotinats i que esforçadament fan anar homes prims i vestits precàriament. No n’agafo cap perquè vull seguir caminant i observant poc a poc el que hi ha pels carrers. Ara vull tornar pel carrer Mkhan Tole, en direcció cap el nord. Sembla que la pluja ha afluixat molt.

P1000582 Hamburgueses 

37- Les botigues són totes molt petites, generalment de no més de 5 o 6 metres quadrats. Alguns van copiant models occidentals, com el cas d’aquesta hamburgueseria.

P1000583 Tmp Akash Bhairab

38- Arribo a la cruïlla d’Indra Chowk. Amb una gran quantitat de gent del país que es mou en totes direccions. A la meva esquerra hi ha el temple d’Akash Bhairab on quatre lleons rampants semblen controlar la gent que passa pel carrer des del balcó del primer pis. Es tracta d’un temple on només hi és permesa l’entrada dels hindús. El mes de setembre es celebren les festes d’Indra Jatra que rememoren que un cop la gent va capturar l’antic déu de la pluja, Indra, pel fet que va robar una flor, però quan es van assabentar que era el déu, el van deixar anar. De pas les festes honoren els difunts recents i a Indra pel bon resultat de les collites.

P1000585 Peix sec 

 39- Una dona es protegeix de la minsa pluja del moment sota un para-sol, mentre espera els clients que li han de comprar els peixos assecats que té dins dels sacs al seu davant.

 

P1000587 Descans i vendes  

 40- Una altra cantonada de descans, ara amb una dona que fa mitja mentre exposa alguns productes a la venda.

 

P1000589 Dentista  

41- Més amunt, a l’esquerra, hi ha una botiga de 3 metres quadrats d’un dentista. A la porta exposa les dents disponibles per substituir els reals de qui necessiti una millora per mastegar.

P1000591 Raco de joieria 

 42- Si la botiga anterior era petita, la joieria que veig a la meva dreta encara ho és més. Potser no té ni dos metres quadrats. Una mitja molt allunyada de l’ostentació de les joieries en el món occidental. Aquest és realment un carrer amb botigues i serveis per a la gent del país, de recursos limitats. Aquí no hi ve a comprar el turista.

P1000593

43- Més endavant, a l’esquerra, un passadís em permet entrar a un gran pati interior on una estupa gran omple l’espai amb tot de oratoris, imatges i templets complementaris que probablement barregen les cultures budista i hindú.

P1000601 

44- Finalment arribo ja als carrers de botigues pel turisme i així vaig acabant la meva passejada cultural i urbana.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8076462