(Himalàia) Ruta octubre de 2016; 34 km; +2550 -2000. Segon tram del trekking, amb el següent itinerari: Macherma, Gokyo, Dragnag, Cho La Pass, Dzongla i Lobuche.  Tipus de sortida: travessa lineal. Dificultat: difícil.

 mapa mmperfil 

 FA ANYS: L’any 1950 l’exèrcit xinès va ocupar el Tibet i aquest va perdre la seva independència. Així tenim una altra nació sotmesa per un altre estat.

 ETAPA 8: MACHERMA a GOKYO

Distància: 15 km

Desnivells: + 550 - 200

Dificultat: fàcil

P1070848 Anem comenant  Des de Macherma aseguim direcció a nord. Podem apreciar perfectament tota l’enorme vall que apunta al Cho Oyu. A baix es veu la bifurcació que permet la connexió del Dudh Koshi i el Naktok Khola, que ve de llevant. El turó que es veu al mig i que separa els dos cursos de riu no és una altra cosa que l’acumulació frontal de morrena, formada a mida que la immensa glacera del Cho Oyu, s’ha anat enretirant. Alguna de les puntes blanques de la dreta, crec que deu ser la del Chakung, una agulla de 7029 metres, en la zona del Mahalangur Himal.

P1070850 Vistes  Seguim caminant i guanyant altitud. Als peus es veuen les cases del que deu ser el poble de Nha. Per sobre seu, s’endevinen Chamtyang i Tshom Og, tot petits nuclis rurals de refugiats tibetans.

P1070854 Remuntant  El nostre camí puja i baixa ja que ens trobem els torrents que baixen des de ponent, a la nostra esquerra, on hi ha el Pharilapche, de 6017 metres. A la dreta, els detritus, sorres, roques i grans blocs glacials formen un caos increïble.

P1070855 Cho Oyu  Poc a poc ens anem apropant al Taboche Tsho. Estem a 4740 metres. Em costa respirar, especialment per la congestió bronquial que porto (i que no començarà a estovar-se, fins que no arribi a Barcelona).

P1070856 Taboche Tso llac Llac d’aigües verdes que potser demanava aturar-s’hi a contemplar-lo una estona, però que seguim endavant, sense parar.

IMG 1317  Una visió descomunal del Cho Oyu. El Cho Oyu va ser escalat per primer cop, en el context d’una expedició austríaca, el 1954, per part de Herbert Tichy, Joseph Joechler i el xerpa Pasang Dawa Lama. Però ja s’havia fet un primer intent el 1952 per part d’una expedició dirigida per Eric Shipton, però van haver de recular des de 6650 metres. En qualsevol cas, el Cho Oyu va ser el cinquè vuitmil en ser escalat, després de l’Annapurna (juny 1950), l’Everest (maig 1953), el Nanga Parbat (juliol 1953) i el K2 (juliol 1954).

P1070857 Roca i neu  Passat el llac, hi ha una petita àrea que està indicada, al mapa topogràfic, com d’acampada, amb el corresponent dipòsit on llençar-li plàstics, llaunes i ampolles.

Sovint és confonels termes (perquè alguns polítics així ho volen, malintencionadament) estat i nació. Sovint sentim dir, a polítics de la dreta espanyola (i alguns nacionalistes espanyols de l’esquerra) que “Espanya és una nació”. El terme nació, que prové de la “natio” llatina fa referència al conjunt geogràfic i de poblament amb una cultura, tradicions, llengua i normes, diferents de les d’altres territoris. Per aquesta raó, el Tibet, és una nació i la Xina, no. La Xina és un estat. El Tibet, comptava amb tradicions, cultura, regim jurídic de funcionament i idioma, diferents dels xinesos, així que era una nació diferent.

P1070867 Gokyo  Sis hores després d’haver començat arribem a Gokyo, amb el seu teló de fons, el Cho Oyu, resplendent a aquesta hora.

Concloent el tema que mencionava, el mateix passa amb Catalunya: unes tradicions, cultura, llengua i normes pròpies. No hem d’oblidar que les constitucions catalanes i les institucions que van ser esborrades el segle XVIII per Felipe V -per cert parent del rei actual Felipe VI- eren de les més antigues d’Europa. Per això, Catalunya és una nació. Així, ¿què és Espanya?: és un estat. Quan insisteixen que és una nació només ho fan per desnaturalitzar i empetitir les altres nacions de la península: la catalana, la gallega i la basca.

 

ETAPA 9: GOKYO a DRAGNAG

Distància: 7 km

Desnivells: + 400 -600

Dificultat: moderat

P1070869 Deixem Gokyo  Hem passat una altra nit molt freda, sembla que a -12 ºC. Ja fa dies que estem per sota zero. Esmorzo una Dal Soup, és a dir una sopa de llenties, que resulta que trobo molt agradable i adequada al matí amb el fred que fa. A l’oest de Gokyo hi ha les parets del Pharilapche (6017m). A la dreta, tot i que no soc capaç d’identificar-ho, hi ha el Renjo Pass, el coll a 5360 metres que permet tornar a Namche per Thame.

P1070871 El Gokyo Ri 

Al costat mateix de Gokyo hi ha el Gokyo Ri, una muntanya, aparamentment senzilla, de 5360 metres. Però no hi ha res senzill, per sobre de quatre mil metres. La resta del grup han començat a pujar-hi a les set del matí. Jo m’he quedat a lodge. No estava en condicions, però la raó (els problemes bronquials) no la sabré fins que arribarà a Barcelona i vagi al metge. Mentre escric aquesta part del trekking, a casa, ja fa deu dies que he tornat i estic amb tractament mèdic, obligat a utilitzar dos inhaladors quatre cops al dia i amb diversos espasmes bronquials.

P1070872 Escalfar pel sol 

Al costat del lodge, hi ha aquests senzills enginys que utilitzen l’energia solar per escalfar aigua.

P1070874 Deixem Gokyo  Uns quants membres del grup han arribat fins dalt i altres ho han anat deixant a mida que creien que ja en tenien prou. Quan al final ens hem agrupat tots, ha començat l’etapa del dia i ho fem pujant amunt. A l’Himàlaia el concepte “ruta planera” no existeix: o puges o baixes.

P1070876 Entrem a la glacera morrena  En canvi de tornar enrere per la ruta d’ahir fins a Chadoten, una mica més avall del llac i des d’allà travessar la glacera, hem tirat amunt des de Gokyo. L’esforç és superior i encara ho serà més quan ens endinsem dins d’aquest mar de gel i roques que serà un evident i complex pujar i baixar. El problema és que, per alguna raó, la via directa des de Chadoten està tallada.

P1070877 Amunt i avall 

Algun tram el camí s’esllavissa amb facilitat i cal anar en compte. A la vista del que tenim al davant es fa evident que, sent una glacera, cada any els camins coneguts de l’any anterior ja no serveixen. Cada any tot s’ha mogut i les condicions de pas han estat modificades. Així que pugem i baixem i tornem a pujar i tornem a baixar. Al final hem d’anar a Dragnag, bàsicament un lodge situat a 4700 metres. Com que venim de Gokyo, a 4790, al final quedarem més o menys al mateix nivell.  

P1070881 Deixem al darrera el Ngozumba Glacier del Cho Oyu  Tornem a tenir una vista del Cho Oyu des de la glacera que anem travessant. L’any 1984 es va aconseguir la primera ascensió catalana. Estava formada per Antoni Llasera i Carles Vallès, que hi van ascendir per la via normal i eren seguits, a un dia, per Jordi Pons i el francès Jean Clemerson. L’any 2007, en Xavi Arias va fer l’ascensió en solitari, sense oxigen ni xerpes i en menys de 24 hores al Cho Oyu.

P1070886 Sota la morrena tot s gel 

En els punts on la glacera es va trencant, és possible veure la gran quantitat de gel que conté. Tal com caminem, per sobre de graves, sorra i roques, no es veu el gel i fa l’efecte enganyós de caminar per territori consistent. No és així. Tot es va movent.

P1070889 Un territori dificl de seguir  El gel que es desfà, deixa petits llacs o basses líquides. Com es pot veure, la ruta puja i baixa i les cames ho noten. El pit i la respiració també. És un trencacames.

P1070892 Dragnag  Tres hores i mitja, arribo al lodge de Dragnag.

P1070894 Interior acollidor dun dia dur 

Dins del lodge, faig una foto no tant per veure-hi els companys, com per confirmar que ja he arribat al final del dia. L’esforç es va acumulant i encara demà vindrà l’etapa reina.

 

ETAPA 10: DRAGNAG, CHO-LA PASS, DZONGLA

Distància: 11 km

Desnivells: + 1100 -900  

Dificultat: molt difícil (amb alguns passos delicats).

P1070904 El que deixem enrere  He esperat una estona a poder fer la primera fotografia, ja que al principi encara era una mica fosc. Aquí es veu la vall que anem pujant. Dragnag ja està a baix del tot. Jo he començat pas pas, amb lentitud però constant. Imagino que serà un dia dur (tot i que en Francesc m’havia dit “home, una etapa de pujada, però es va fent, poc a poc”) i em vull oblidar dels altres del grup, especialment de les llebres, i anar al meu ritme.

P1070902 Amunt per la vall 

Hem començat al matí a les 06:30 i poca estona després alguns companys estan ja força motivats.

P1070905 El que tenim del davant  Aproximadament una hora i 40 minuts després arribo a una banderola que feia estona que es veia. Des de la bandera s’aprecia que si ja hem fet uns 300 metres de desnivell, ara els haurem de baixar tots i potser més. El Cho La Pass, és un dels colls nevats que es veuen lluny. Massa lluny. Va, ànim!, que avui em fa efecte que respiro una mica millor.

P1070907 El Cho La nevat per sobre la franja vermella  Des de la baixada, es comença a endevinar la ruta que s’haurà de seguir. Haurem de pujar per entre aquest mar de blocs i de roques cap a sota de l’ombra que sembla el cap d’un goril·la. Allà és veu un tram molt vertical amb una franja d’un estrat vermellós, que sembla que haurem d’esquivar per la dreta i posar-nos-hi a sobre. Per allà, hi haurà d’haver-hi el pas que ens permetrà arribar al coll nevat de dalt del tot.

P1070910 Roques amunt

Anem caminant per entre pedres, roques i blocs i ens passa allò que sovint es percep a la muntanya. Quan la veus de lluny, penses: ostres que vertical que és; quan t’hi vas apropant, sembla que s’aplani i ja no sigui tan dreta; fins que arribes als seus peus, moment en que la muntanya es torna a adreçar i posar-se vertical.

P1070911 A les franges roges  Amunt que fa pujada! Ara ja esbufego sense contemplacions. Els pulmons hiperventilen a tope, probablement per la baixa capacitat toràcica que la congestió, que he agafat, em deixa disponible. Veig uns minúsculs puntets de colors que ja estan esquivant l’estrat vermellós, per la dreta. Tot sembla tan a prop i està realment tan lluny... Respirar, respirar, un pas, respirar, respirar, un altre pas...

P1070912 Cal esquivar la franja roja  Roques que rodolen i de tant en tant un petit tram de sorra que rellisca. Mirar amunt. Desitjo ser a dalt, però encara falta molt. Respirar, un pas, parar... Fer una foto permet descansar uns segons.

P1070913 La vall don venim  Miro enrere. Uns que baixen relliscant i patinant. Es fotran de cap, penso. Ja devem estar per sobre de 5000. S’endevina el sender pel qual hem vingut i se’n va enllà, lluny.

 P1070915 Chola Pass

Finalment arribo al coll, al Cho La Pass. Estic a 5400 metres i molt cansat.

P1070916 La glacera a sota 

Amb en Rafel ens fem una foto. Al darrera tenim la massa de gel de la glacera del Cho La. En el topogràfic no figura indicada, però podré comprovar que és d’un gruix considerable. Els cims nevats són de la serra abrupta i punxeguda formada pel Nirekha Peak (6195m), el Lobuche Oest (6145m) i el Lobuche Est (6119m). A partir d’aquí haurem de baixar una bona estona i anar en direcció sud.

P1070918 60 graus i avall al llac glacial  Però per on s’ha de seguir? Quan miro a baix, em quedo parat. Tinc a sota una pendent d’uns 70 metres amb una inclinació potser d’un 60 o 70%. Esta formada per morrena, el que vol dir sorra i grava que es baixa aquí relliscant, allà aturant el descens. La traça que han fet els que hi ha passat abans, es veu pel centre de la glacera.

P1070921 El llac i els caramells 

D’una manera o altra, baixo aquest pas delicat i arribo a la part baixa. Aquí la glacera, en contacte amb la muntanya, ha deixat un espai, com una rimaia, que s’ha omplert d’aigua mig gelada. El lloc és sorprenent.

P1070922 Caminant per sobre la glacera  Després només cal seguir la traça per sobre de la glacera que, encara que no ho sembli, dóna més seguretat que tota la pujada sobre roca que hem fet fins al coll.

P1070925 Un gruix de gel de ptser 80 metres  Uns 40 minuts després, ens atansem a la dreta i deixem la gelera a l’esquerra. El camí (si és que se li pot donar aquest nom a la ruta sobre blocs de roca) va sobre roques i terra que sovint presenten un color fosc. Pico amb els pals i així puc descobrir si hi ha gel negre enganxat. Si el trepitgés potser podria patinar i caure avall. Es tracta d’un tram llarg, delicat, que exigeix molta atenció.

P1070927 Les vistes   Així arribem a l’extrem final. Estic molt cansat, però ara toca baixar. Abans gaudeixo uns moments del paisatge.

P1070928 cap el dest mes de 2 hores  La vista avall, posa els pèls de punta. Tenim un desnivell de blocs irregulars i grans de roques, en un caos indescriptible, que baixen fins el pla. Potser un desnivell de 500 metres que s’haurà de fer amb molta precaució. La visió del destí, no millora les sensacions de la baixada.

P1070929 Dzongla 

M’ha costat molt arribar a baix i quan soc a la plana ja porto quasi bé unes vuit hores acumulades. Ara em toca planejar i pujar i baixar fins a Dzonglha, a 4830 metres, on hi arribaré quasi dues hores després. Avui haure fet unes 9:30 hores de travessa. Acabo absolutament extenuat. Em sembla que els que han anar més ràpits, les llebres, han estat 7 hores i encara algú haurà trigat quasi dotze hores.

 

ETAPA 11: DZONGLA a LOBUCHE

Distància: 7km

Desnivells: +500 -300  

Dificultat: fàcil.

P1070936 El Cho La al fons quea amagat  Després de la dura jornada d’ahir, avui els llevem a les 7:30. Em rento la cara amb l’aigua tèbia que encara em queda a la cantimplora que ahir vaig posar dins del sac (quan tenia la temperatura d’aigua bullint). La petita ampolla d’aigua, al costat del llit, està tota congelada. Sortim a poc a poc a poc anem pujant. La vista de la vall per la que van baixar ahir, queda a l’esquena.

P1070942 Memorial a laltra banda  Des de la nostra banda de la vall, quan ja hem girat el turó del Awi Peak (5245m), podem observar el Memorial Xerpa, a l’altra banda de la vall del Khumbu. Està en un collet ample, quasi imperceptible conegut com el Thokla Pass.

P1070943 Kike i la seva armonica 

Un dels companys, en Kike, treu la seva harmònica i toca una tonada basca d’homenatge als que, aquell memorial, vol recordar.

P1070945 Lobuche  Arribem a Lobuche, a 4950 metres, on dormirem aquesta nit. Són les 13:30 i hem estat unes 5 hores, tot i que la distància no ha passat de 7 o 8 quilòmetres.

IMG 1380  Pocs som els que ens atrevim a seguir amunt i anar a pujar el Kala Pattar. Algu els que hi van es queda a Gorak Shep i torna a baixar. Portem un bon tute acumulat. Un dels que han pujat em fa arribar aquest foto que penjo. És una vista extraordinària (que ja vaig gaudir el primer cop que vaig venir a fer la vall del Khumbu, l’any 1012.

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=15533085

 

La primera part del trekking es pot veure a: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/mon/himalaia/510-trekking-gokyo-de-lukla-a-macherma

La tercera part del trekking es pot veure a:

http://eoliumtrek.cat/index.php/mon/himalaia/512-trekking-gokyo-de-lobuche-a-namche-bazar-i-lukla