(Himàlaia, Nepal) Ruta el 29/09/2017; 13 km; +750 -500; 6 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Geling, Ghemi, Dhakmar. Participants: El grup de sis participants. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil.
FA ANYS: Durant el segle XIV es van construir molts dels temples i shorten que veurem per qualsevol poble, collada o turó.
A Geling, a les 08:30, les mules comencen a partir una mica abans que nosaltres. Avui hem dormit en un lodge molt senzill, com senzilla és aquesta gent. Cal acceptar que no tenen res millor per oferir.
Respiro a fons, em trec els pensaments negatius del cap i em poso en marxa. La indignació del sistema de funcionament de la política a Espanya ha estat creixent els últims deu anys, però sembla que no s’hi pot fer res.
Una hora i mitja després de sortir, acabem la pujada fins al coll de Nyi La, a 4025 metres. Hem sortit de 3570 i per tant hem pujat uns 400 de desnivell.
L’entorn ara ens permet gaudir dels colors d’alguns estrats de les muntanyes que ens envolten. Al davant tenim aquests estrats de color blau, probablement procedents d’argiles dipositades a fons marins, els mateixos tipus que a Catalunya es van metamorfitzar en les pissarres. Aquestes argiles blavoses sovint contenen fauna fòssil.
Aquesta altra fotografia, en canvi, ens mostra uns vius estrats vermellosos. Penso (i algun expert m’ho pot rectificar si és el cas) que potser provenen de margues d’al·luvió del tipus de les que al nostre país es van formar durant el Quaternari.
Per aquest territoris de colors, encara que trepitjant sempre terra grisa i polsosa, caminem i anem avançant.
Arribem al coll Ghemi La, a 3765 metres. Ara tornarà començar a baixar fins al poble de Ghemi.
Al mateix coll ens fem una foto de grup.
Pel sender de baixada ja veiem Ghemi, al fons a 3520 metres. L’aridesa de tot l’entorn, en aquest país tant desèrtic, només ens ofereix una taca verda al voltants del poblet.
A mida que ens hi apropem podem comprovar els conreus extensos, una part dels quals són pels animals de granja. Aviat començarà l’hivern i caldrà estabular-los i disposar de força pinso acumulat.
Passem per un senzill “mani wall”, o murs de “mani”. Els mani són pedres que es col·loquen en record d’algú que va morir i porten gravat el mantra “om-mani-padme-um”, el més famós del budisme, que conté les sis síl·labes del Bodhisattva de la compassió. Cada síl·laba correspon a un desig: “om”, meditació, plaer; “ma”, paciència; “ni”, disciplina; “pad”, saviesa; “me”, generositat; i “hum”, diligència.
Per les verticals rocoses, seguim veient els forats de les antigues coves. Es calcula que hi ha uns 10.000 coves, sovint de molt difícil accés, excavades als costats de les valls. Uns grups d’arqueòlegs les han explorat i han trobat esquelets humans parcialment momificats als que se’ls hi calcula una antiguitat d’entre 2000 i 3000 anys.
Arribem al lodge on haurem de dinar a Ghemi. Del que dèiem de les coves cal afegir que també els investigadors hi van trobar pintures budistes, pergamins i escultures, aqusts d’entre els segles XII i XIV. No obstant, no s’han posat d’acord en concretar qui les va construir i perquè.
Ens reunim tots per descansar una mica i fer una cervesa mentre ens preparen el dinar, cosa que normalment requereix una mica de temps, considerant que les cuines que es fan servir són molt elementals.
Ghami (o Ghemi) és un poblet pacífic i tranquil amb alguns camps verds a llevant. A l’entrada del poble hi ha una porta chorten amb diversos carvings (talles) de Buda en diverses situacions i el sostre està pintat amb mandales. Per Ghami baixen els rius Naktang Khola i Ghemi Khola,des de les galceres de ponent, que es formen en diversos circs glacials envoltats de cims de més de sis mil metres.
Finalment marxem de Ghemi i passem pel costat dels molinets d’oració que, en filera, ens indiquen el camí de sortida. Fer-los girar sembla que ens ha d’oferir bona sort durat la ruta que ens queda. Els temples que es poden observar, encara que de construcció molt senzilla, sorgeixen pels llocs menys esperats i quasi sempre raonablement conservats. No sempre ho podem admirar, però contenen tankas, pintures i imatges de budes i altres deïtats.
Un pont ens permet passar amb comoditat el Ghami Khola, que baixa amb força aigua i es dirigeix a nodrir les aigües del Kali Gandaki. De fet el Kali Gandaki té el seu origen en les aigües que veiem passar pels nostres peus que quan arribem a la llera de la vall s’ajunten amb les del Mustang Khola. A partir d’aquest punt el flux rep el nom de Kali Gandaki.
Ghemi s’ha quedat enrere i hem seguit una ruta de pujada. Ara el camí seguirà pujant però ja de forma més suau.
Miris on miris sempre tens la sensació de desert. Cal mirar al fons de la vall per apreciar curtes taques de color verd.
Ens anem apropant a Dhakmar, quan són més enllà de les tres de la tarda.
Un bonic memorial amb una petita estupa i els tres blocs corresponents, ens adverteix de la proximitat del nostre destí. La gent del Mustang són molt religiosos. Les dues sectes budistes més esteses són la Kargyupa i la Sakyapa. El budisme no considera l’existència de cap déu creador, ni tampoc l’existència de cap profeta que exigeixi fidelitat absoluta o que proposi l’enfrontament o eliminació dels de les altres religions, al contrari que ha passat amb les tres religions monoteistes (judaisme, cristianisme i islam).
El budisme s’ha anat obrint a diverses sectes o formes diferents d’entendre la forma de vida dins del budisme i totes són acceptades per les altres. El budisme tibetà va néixer als Himalaies i es conegut com budisme vajrayana, o tàntric. Bàsicament és un forma de budisme predominant als pobles mongols i tibetans, tots els quals reconeixen el Dalai Lama i el respecte com mestre espiritual.
Com a curiositat diré que la secta Sakya compta amb un monestir budista a Plana Novella, al centre del massís del Garraf, a Catalunya.
Ens sorprèn el verd intens d’aquesta vall i el contrast amb els verticals turons de color vermellós.
El primer personatge del poble que trobem és aquest nen que està jugant dins d’una bassa. Rialler em mira passar però aviat sortirà de l’aigua per veure si tinc un llapis o un caramel per a ell. Alguna cosa trobaré dins de la motxilla.
Parlàvem del budisme, cal dir doncs que cada escola o secta disposa de sistemes de jerarquies i d’ensenyaments diferents. En en budisme vajrayana els seus practicants no només busquen la il·luminació per alliberar tots els ésser humans del patiment, sinó que es plantegen arribar a l’estat de Buddha tan aviat com puguin. El vajrayana només es va conservar al Tibet, Xina i Japó. Al Tibet, abans del segle VII, es practicava una religió animista coneguda com a “bon” que cal suposar que devia arribar també al Mustang però que va desaparèixer.
Les margues vermelles que formen els estrats són de color tan viu que resulta impossible no fer-hi una o vàries fotografies.
El seguit de coves, visibles per les seves finestres o accessos, és una constant. Segons Christoph Fürer Haimendorf, hi ha una llegenda que explica que el color vermell prové de la sang de Rakshasi, un dimoni, que va ser vençut per Guru Rimpoche.
En el budisme es celebren quatre festes religioses important a l’any: gine, gensu, gelung i nayuene. En el cas de la festa nayuene, es pot fer un o dos cops a l’any i sempre segueix tres normes: dejuni de 48 hores, vot de silenci total, fer donacions als pobres i necessitats i abstenir-se de relacions sexuals.
Entrem a Dhakmar quan són les sis de la tarda. Avui l’excursió s’ha fet una mica llarga.
L’accés al lodge d’avui és també molt elemental, però després a dins serà relativament còmode.
Aquell segle XIV de l’eufòria de construccions al Mustang, a Espanya hi havia els regnes de Castella i de Lleó que tenien com a sobirà el rei Pedro I, conegut com El Cruel. Quan va estar a Sevilla va ordenar empresonar tots els comerciants catalans i es va apropiar dels seus béns. També es va enfrontar als seus: va fer matar en turment el seu tresorer major Samuel Leví,va ordenar executar la reina madona Blanca i després a la viuda de l’infant Juan, Isabel de Lara. Finalment va morir, el 1369, sota el punyal del seu germà.
En aquells anys el sobirà de Catalunya, d’Aragó i de València era Pere III. Era tan delicat que va fer redactar unes Ordinacions sobre l’etiqueta al palau. Va morir al palau a Barcelona el 5 de gener de 1387.
Pel que hem llegit es fa evident que els conflictes entre les nacions de Castella i Catalunya no venen de fa pocs a anys, venen de lluny. Per cert, al blog de Manuel Manubens sempre manté que el que pertoca no es reclamar la independència d Catalunya, sinó la il·legalitat del Tractat d’Utrecht i la reclamació dels pactes del Tractat de Gènova. El la línia de pensament de l’autor del blog esmentat, es després que el que diuen alguns nacionalistes espanyols que Catalunya sempre ha estat Espanya, és tant com dir que Gibraltar sempre ha estat del Regne Unit.
Avui també aprofitem per oferir roba tant a nens com a joves, ja que portem una mica de tot.
És inevitable pensar en el sentit depredador de tanta gent a Espanya que, corruptes com són, estan obsessionats en acumular milions d’euros. Què passa que necessiten milions per viure? Han de cobrar comissions o sobres de diner negre (segons els mitjans hi ha centenars de polítics investigats en casos de corrupció), mentre hi ha gent que perd el pis, milions d’aturats i treballadors que cobren uns sous miserables? Aquest és el seu sentit de la moralitat, de l’ètica? Com és que ni el PP ni el PSOE han instituït la corrupció com un dels delictes més greus que van contra la població i com és que els judicis s’allarguen anys i com és que alguns condemnats han estat indultats?
Amb el repartiment, anem preparant l’esperit pel descans nocturn.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=20365229