(Himàlaia, Nepal) Ruta el 05/10/2017; 3,5 km; +125 -125; 2,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Circular dins de Muktinath. Participants: Vinyet i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: L’any 650 va morir el rei Songtsen Gampo a qui es considera fundador de l’imperi tibetà.
Estem a Mukinath, encara que sembla que es produeix generalment la confusió entre el nom del poble i el monestir. El poble sembla que es diu Ranipauwa, però com que el monestir més important és el Muktinath temple, doncs també la vila es coneguda amb aquest nom.
Avui tenim com objectiu visitar el monestir i diversos temples del turó de Muktinath. Es tractarà d’una excursió circular curta, però plena d’aspectes interessants. Muktinath (3760 metres) es considerat un lloc sagrat tant pels hindús com pels budistes del Mustang. Estem als peus del pas de Thorong La, el coll de 5416 metres que forma part de la volta dels Annapurnes.
Hi ha molta gent perquè avui és un dia de pelegrinatge. El terme muktinath sembla que significa “el lloc de la salvació”.
L’any 615 Songtsen Gampo va resultar un rei actiu que va promoure l’expansió del Tibet, la consolidació del budisme i el desenvolupament de l’alfabet de la llengua tibetana. Han passat molt anys, però després de segles d’un Mustang, al sud del Tibet, tancat en sí mateix, la porta s’ha obert una mica i cada any un miler de visitants la traspassen per caminar i gaudir d’aquest món que manté probablement les mateixes costums medievals. El Mustang compta amb 2002 quilòmetres quadrats de superfície, una mica menys de l’Empordà, a Catalunya.
Textos antics demostren que la terra de Lo (com antigament es coneixia el Mustang) era part de l’imperi tibetà des del regnat de Songtsen Gampo i era el pas obligat de la Ruta de la Sal.
Quan em giro un moment, a mida que anem pujant, la vista és més ample sobre la serralada que es forma amb la llunyana punta superior del Manaslu, el Dhaulagiri i els Nilgiris.
El primer que trobem, a l’esquerra de la pujada, és un petit temple budista: Sambha Gompa. Sembla que prové d’un fundador que també va crear el Kamtsang Dargye Choekhorling, al poble de Tukuche. El seu nom es desconeix, però la llegenda vol que després de la seva mort el seu cos es va transformar en un arc de Sant Martí.
L’interior, com sempre, és molt fosc i només unes llànties cremen i ofereixen claror. En el budisme el tigre representa l’ira. Els tigres són protectors de les bones persones i maten les dolentes.
Sovint hi podem veure uns grans grups de petites campanes. La gent que hi passa pel costat les fan sonar. Són uns dels elements base de la meditació. La campana que Buda te a la seva mà esquerra serveix per enviar un missatge als mals esperits i aconseguir que es mantinguin lluny de la zona consagrada.
Els pelegrins, que a la part més alta, entre els edificis del monestir, ocupen tot l’espai disponible, es despullen de cintura per amunt i es llencen a la piscina. Aquesta està formada realment per dues piscines de manera que fan immersió en la primera, surten i s’endinsen a la segona. Amb tota seguretat té el significat de la purificació.
Després passen corrent per sota de les fonts que ragen des de 108 brocs. Aquests 108 brocs es considera que porten l’aigua de la font sagrada. El nombre de 108 està molt lligat a les tradicions orientals. A molts temples s’hi accedeix per una escala de 108 graons. També el rosari budista té 108 boles. He descobert que hi ha moltes teories, però cap no sembla concloent. Els budistes coneixen aquest indret com a Chuming Gyatsa, o ‘lloc de les cent aigües’.
Passem pel costat del gran Buda de roca negre, on s’hi apropa molta gent per admirar el paisatge. He d’afegir que aquest indret és molt important per la presencia de les Daikins o deesses tàntriques que són la representació femenina de l’energia iluminada. També són considerades les Ballarines del Cel.
I ja ens dirigim al temple del foc sagrat. Segons la tradició, el Guru Rinpoche, conegut com Padmasambhava, (fundador del budisme tibetà) va estar meditant aquí en el seu camí cap el Tibet.
Els budistes tenen el convenciment que en aquest lloc s’hi poden trobar els cinc elements fonamentals: el foc, l’aigua, el cel, la terra i l’aire. És un temple molt antic i també dels més antics reconeguts dedicats al déu Vishnu.
És un indret tàntric on es manifesta Avalokitesara, que és la encarnació de la compassió de tots els budes. El temple central de Sri Muktinath és un dels vuit santuaris més sagrats pels hindús. És, però, un temple petit i conté una estàtua de Avalokitesavara. Aquí hi ha el foc sagrat que no s’apaga mai. Uns mínimes flames de color blau sorgeixen entre els plecs i rugositats d’una roca petita situada al darrera d’un petit marc amb una tela metàl·lica al davant per protegir-ho. D’acord amb el que diuen prové d’un surgència de gas natural que prové de l’interior de la terra.
Quan sortim ens dirigim per un camí una mica més alt. Les vistes sobre el Dhaula i els Nilgiris són extraordinàries en aquest dia esplendent.
El poble d’on hem sortit al matí, el veiem als peus: Ranipawua; també conegut com Muktinath.
Dèiem que l’alfabet tibetà va ser desenvolupat per impuls de Songtsen Gampo. La feina va ser desenvolupada per un grup d’erudits que el rei va enviar a la Índia per estudiar els textos budistes i traduir-los al tibetà. Els erudits van estudiar l’alfabet brahmi i, amb les modificacions que van considerar escaients, van crear l’alfabet de la llengua tibetana.
Unes monges i un monjo es deixen fer una fotografia amb mi. També, abans, uns joves s’han volgut fer una fotografia amb mi amb els seus mòbils, suposo que em veuen com una curiositat amb el meu cabell blanc.
Les llengües tibetanes són varietats lingüístiques que es parlen entre els tibetans de l’Àsia Central i el nord el subcontinent indi (Ladakh, Nepal, Bután i Sikkim). En l’escriptura separen les paraules només amb un apòstrof (‘). El final de cada frase s’identifica per una barra vertical (I). Els textos es llegeixen d’esquerra a dreta, com a l’occident, encara que també es pot escriure de dreta a esquerra, però, en aquest cas es comença per la part de sota de la pàgina i seguint cap amunt.
Les expressions més habituals són: Tashi delek (bona sort; serveix per saludar); Tuk-je-che (gràcies); Gong dhaa (perdona, excusa); Jule (també es va servir com: hola, adéu i gràcies)
A partir d’aquest moment, seguim un sender pedregós que resulta evident que va, a mitja altura, en direcció al templet de la imatge daurada que es veu lluny.
A l’altra banda de la vall es veu un conjunt poblacional que penso que deu ser el poblet de Dzeng.
Una estona després, arribem al templet amb la representació del Buda daurat.
La baixada al poble és ràpida i ara ens entretenim entre les parades de objectes pels visitants. Aquesta dona, a la que acabem comprant unes peces, teixeix una mena de bufandes de colors amb aquest teler anacrònic.
Més enllà uns nens juguen amb l’aigua de la font. Amb aquestes imatges i esperant l’arribada de la resta d’amics, amb els quals haurem d’anar al lodge Bob Marley per sopar aquest vespre, anem acabant aquest viatge pel Mustang.
L’endemà al matí anem en cotxe fins a Jomsom des d’on, en un avió de Tara, haurem de volar fins a Pokhara.
A la península Ibèrica aquells anys del 650 dC, els territoris estaven fraccionats pels visigots, en diversos regnes. Encara faltaven 70 anys (fins l’any 720) que la llegenda no comencés a considerar les teories de l’inici del regne d’Astúries. Després, mentre des del sud de la península es produïa la invasió dels musulmans i berbers del nord d’Àfrica, s’atribueix a l’any 800 l’inici de la nació navarresa; es creu que el primer monarca va ser Iñigo Arista.
L’interior de l’avió és ben estret i petit. Un cop arribarem a Pokhara haurem d’esperar una nit per agafar l’avió que ens durà fins a Katmandú.
Per concloure alguns referents històrics diguem que també 70 anys després, el 874, Guifré el Pilós va esdevenir el primer comte sobirà del territori del nord-est de la península: Catalunya. L’any 866 Fruela havia consolidat el domini de Galícia. L’any 910, García, fill d’Alfonso III d’Astúries, va ser el primer rei de Lleó. Castella no va disposar d’un primer comte fins l’any 930, amb Fernán González.
El nostre viatge es va acabant, tot i que encara passarem dos dies a la capital del Nepal. Un primer dia anirem a visitar l’estupa de Bodanath, la més gran del Nepal i que ja ha estat restaurada des que el terratrèmol del 2015 va fer caure l’agulla superior.
També anirem a visitar la plaça Durbar del poble de Patan, una de les que van patir menys el terratrèmol. Tot i amb això encara hi ha dos o tres temples que van caure i estan en procés de reconstrucció.
A Katmandú, aprofitem un dia per dinar amb el Xavi Arias que ha tornat, amb el grup de cinc expedicionaris, de fer l’ascensió al Manaslu, la vuitena muntanya més alta del món (8.163m). Enhorabona!
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=20365260