(Himalaia) Ruta el 05/10/2018; 9,3 km; +950 -420; 5 hores. Excursió organitzada per Infinitemotions amb el següent itinerari: Shyaphru Besi a Bamboo Lodge. Participants: Gual, Magda, Juli, Vinyet, Isern, Marta, Dolors, Rafa, Marga, Mireia i Miquel. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil. El trekking està redactat en 8 cròniques; el conjunt suposa uns 100 km, uns desnivells aproximats de +5000 m -5000 m i un total de 50 hores; en conjunt la dificultat va de moderada a difícil.
FA ANYS: L’any 1976 es va crear el Parc Nacional de Langtang, sent el primer en crear-se oficialment a l’Himàlaia.
Com sempre passem un dia a Kathmandú, per visitar Bodanath i altres llocs d’interès de la ciutat. La foto és dalt de Swayambhunath, o ‘temple dels micos’, amb l’extraordinària coexistència de temples hindús i budistes.
L’endemà al matí ens preparem per marxar, en dos 4x4, fins a la població de Shyaphru Besi. La distància és d’uns 135 quilòmetres per carretera asfaltada, generalment estreta, que a cops es transforma en terra amb grans solcs, forats i roques pel mig.
Abans de Dhunche ens aturem per a un control. Aquí volen mirar també les bosses i ens hi estem una estona; la frontera amb el Tibet (sota el domini de Xina) està molt a prop. Al final haurem fet un viatge, botant sovint dins del cotxe, d’unes 8 hores, és a dir una mitjana de 16 km/hora.
A Shyaphru Besi baixem dels vehicles i fem estiraments per tal de posar els ossos un altre cop al seu lloc. Després hi ha, com cada dia, el repartiment d’habitacions. Jo compartiré habitació amb en Jordi Gual i procuraré roncar poc, per deixar-lo dormir.
El dia 5 comencem la primera etapa del trekking. Avui toca sortir de Shyaphru Besi (1460m) i dirigir-nos a l’est fins a Bamboo Lodge (1970m). Es tracta d’una etapa curta. Està previst fer la travessa fins al punt més llunyà, Kyanging Gumba, en quatre jornades; d’aquesta manera arribarem a quasi 4000 metres deixant que el cos s’adapti a l’altitud.
Encara dins del poble, passem pel pont que supera el Bothe Koshi Nadi. El pas del primer pont penjant és sempre una experiència que es recordarà sempre: el suau balanceig, la sensació de perdre l’equilibri, la vista fixada en la profunda vall i les aigües que hi passen esbojarrades... Amb els anys (jo ja en porto sis, de trekkings) aquell primer record es transforma amb el reconeixement d’un sentiment de familiaritat.
Al passar per un minúscul nucli de cases de refugiats d’ètnia tibetana-tamang , ens aturem per repartir unes bosses de roba que portem. En total, carreguem uns 90 quilos de roba i sabates per infants; al final del viatge, a Kyanjing Gumpa, ja no quedarà res.
A la nostra dreta teníem el profund tall format pel riu Langtang Khola, però aviat arribem al segon pont per passar a l’altra banda.
El riu sorollós ens acompanya tota l’estona; de fet seguirem el riu fins al nostre destí. Aquesta és la vall del Langtang i és també la ruta que farem durant tot aquest trekking.
Un altre pont ens permet seguir avançant. Aquesta és una regió situada al nord de Katmandú, en ple Himàlaia; és fronterera amb el Tibet, el gran país que va ser brutalment annexionat a Xina amb la invasió de 1950. Un exemple de la història de la ‘Humanitat’ on realment la força (els canons i les armes) i el menyspreu pels demès, són els factors que acaben dibuixant com ha de viure la gent.
Encara més endavant passem per un altre pont, aquest mig trencat i que demana posar-hi atenció. Dins del Parc Nacional del Langtang hi viuen 4500 persones. El parc conté gran diversitat de zones climàtiques, des de la subtropical a les zones baixes, com l’alpina al nivell de Kyanjing Gumpa.
Al final del pont hi ha tres casetes, com sempre molt senzilles. Al costat de la primera hi ha una estesa de pebrots vermells picants (bitxos), on en Rafa s’hi estira satisfet de l’aroma que, diu, desprenen. El pebrot és una hortalissa de textura i sabor molt específic. Té nombrosos antioxidants, però pot ser negatiu per les persones amb patologies òssies. Cal saber que, a Europa, ens van arribar del Carib i d’Àsia i que al principi eren tots picants, fins que amb els cultius intensius és van desenvolupar varietats més grosses i suaus.
La nostra ruta segueix tranquil·la, però amb pujades i baixades que aniran acumulant desnivell. Sota unes roques d’una gran paret, a l’esquerra de l’estret torrent, veiem uns ruscos penjants. Són magnífics i de gran dimensió, mai no n’havia vist cap, així, en un penya-segat.
Seguim el camí, en bosc dens però amb vistes als voltants de l’estreta vall. Al nord d’aquest territori per on caminem, està la frontera amb el Tibet (actualment sota el domini imperial de Xina). Per allà hi ha d’haver-hi la població de Kyoring, on l’alpinista austríac Heinrich Harrer hi va passar set anys, tal com relata en el llibre ‘Set Anys en el Tibet’, del 1945 al 1951; l’epopeia va ser portada al cinema el 1997.
El camí s’obra una mica, ara que ens apropem al final d’aquesta primera jornada. Unes banderes de colors budistes, estan acompanyada per una bonica i petita estelada. Per cert, tots heu vist la bandera del Nepal, vermella i en forma de dos triangles units, doncs bé el seu origen és relativament recent ja que va ser adoptada l’any 1962. És l’única bandera que no és un rectangle. Segons he llegit, els dos triangles representen l’hinduisme i el budisme. Per als hinduistes el triangle simbolitza el ‘dharma’, la llei moral i la virtut religiosa.
Finalment arribem a Bamboo Lodge, un lloc reduït on ens quedarem a dormir. Hem estat unes 5 hores de ruta. He trobat un vídeo a ‘youtube’ d’un trekking que segueix la mateix ruta que nosaltres. Si el voleu veure, el vincle està inserit al final d’aquesta crònica.
Un magnífic gall es va mostrant pinxo i galant, però el pobret no sap que aquest vespre el passaran per la cassola. Fa un moment parlàvem de banderes, doncs potser cal afegir que la d’Espanya va ser adoptada el 1785, mentre que la de Catalunya consta des d’un segell reial del 1150 de Ramon Berenguer IV; és que la història de Catalunya com a nació va de lluny.
Ja amb la tarda entrada i els núvols enfilant-se, podem veure, amb el zoom, la vista de les neus eternes d’una part del Langtang: són els cims de la part superior (al llevant) de la vall que demà seguirem pujant.
Video publicat a youtube per ‘Nepal 360’ el novembre del 2017:
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/langtang-1-shyaphru-besi-a-bamboo-lodge-29924190