(Himalaia) Ruta el 8/10/2018; 7 km; +430 -90; 4 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Langtang town, Mundu, Kyanjin Gumpa. Participants: Els onze membres del grup. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: Va ser l’any 1200 quan el primer rei Malla va arribar al poder a la vall de Katmandú.
L’interior del lodge és acollidor al matí. Toca esmorzar mentre el sol entra per les finestres d’aquest lodge prou còmode. Hem dormit aquesta nit a 3430 metres, però molt bé, el que vol dir una bona aclimatació.
Encara no sortim per fer l’etapa d’avui, avui pugem fins al monestir però està tancat. Després baixem per rebre la gent del poble que ha estat avisada que portem roba per infants.
No és fàcil anar triant la roba per edats, però amb bona voluntat es va fent. La roba que portem, occidental i plena de dibuixos i colors contrasta amb els vestits tradicionals del poble d’ascendència tibetana.
També portem ninots de peluix, que les nens agafem amb les dues mans i ulls d’il·lusió.
Afegim, respecte de la història, que es considera que el període Malla va ser una època daurada en el Nepal i va durar 5 segles, tot i que es veure afectat sovint per lluites internes en relació a les rutes comercials cap el Tibet. El primer rei, Arimalla (1200 a 1216) va ser també el primer en adoptar el seu nom amb l’afegit “malla” (amb el significat de ‘lluitador’ en sànscrit) i es va consolidar com a pràctica habitual pels successors. Aquella va ser l’època que la vall de Katmandú va adquirir importància política, econòmica i cultural.
Quan les bosses han quedat buides, en Jordi es posa en marxa i tots al darrera ens dirigim al proper poble, Kyanjing Gumpa, que ja estarà a prop dels 4000 metres d’altitud.
Per disposar de perspectiva històrica diguem que el 1200 el regne francès era quasi la meitat que en l’actualitat; Itàlia no existia i la península Itàlica estava formada per diversos estats (regnes o nacions); l’Imperi germànic era molt més gran i quasi arribava a les actuals repúbliques bàltiques; i a la península Ibèrica, Espanya tampoc existia i estava formada per diversos regnes o nacions independents.
Sortint del poble encara es veuen les restes de cases que van resultar afectades pel terratrèmol. Actualment, les pedres que les formaven serveixen per les noves construccions.
El camí va pujant suaument al principi. Una mirada enrere ens permet veure el poble que hem deixat i també la gran taca blanca que informa per on va baixar la brutal esllavissada del 2015, el lloc on les cases van desaparèixer de cop.
Una placa dedicada a alguns dels morts durant el terratrèmol. Algun dels familiars dels espanyols la deu haver fet posar; eren asturians. En total van desaparèixer set expedicionaris. La primera víctima identificada va ser de la catalana Roser Palau, nascuda a Premià de Mar.
Per afegir una mica més d’informació al segle XIII diguem que el rei de Lleó era Alfonso IX; a Navarra el sobirà era Sancho VII; a Castella, Alfonso VIII; i a Catalunya el sobirà era Pere I que també era rei d’Aragó (com a Pere II). En aquell temps Aragó i Catalunya formaven una federació i cada estat disposava de les seves constitucions i corts independents (encara que les males intencions ho volen confondre, no tinguem dubtes: Aragó no depenia de Catalunya, ni Catalunya estava sota d’Aragó; eren dues nacions que compartien un mateix monarca, però no formaven una unitat). Pere I va jurar com a sobirà a Catalunya, va marxar a l’Aragó a confirmar els seus furs; i seguidament va marxar per ajudar al rei de Castella, que era atacat pel rei de Lleó i per l’emperador del Marroc.
La filera de manis es dirigeix recte de cara als cims del final de la vall, amb les seves neus eternes.
Com sempre el mani s’ha de passar pel costat esquerra. Aquest sembla que no es vol acabar mai.
Aquests murs estan formats per gran quantitat de pedres esculpides que porten la inscripció ‘om, ma, ni, pad, me, um’. Precisament de les dues partícules ‘ma-ni’ prové el nom amb el qual es coneixen aquestes construccions.
Algunes pedres, sempre planeres, han estat treballades per plasmar-hi la imatge de Buda.
Una mica més d’història: durant el segle XVIII els regnes newars de Katmandú, Patan i Baktapur estaven sovint a la grenya. En una d’aquestes, Ranajit Malla de Baktapur va demanar ajut al príncep dels gurkhes, que eren una aliança de tribus a les muntanyes de l’oest. Quan es va adonar, va resultar que era també esclau dels gurkhes. Finalment, el 13 de novembre de 1769, els gurkhes van conquerir tota la vall i va començar el primer regnat gurkha.
Fa estona que el camí és planer i puja amb suavitat. Cal destacar que els boscos ja fa un dia que es van acabar. Caminem per sobre dels 3500 metres i aquí la vegetació és molt més minsa.
Dels vessants d’una de les crestes del Langtang Lirung (que tenim a l’esquerra) baixen petits torrents d’aigua. Ara veiem una petita construcció que conté dos molinets d’oració que giren eternament per la feina que l’aigua que passa pels dos canals interiors.
Pels voltants d’on caminem, els iacs pasturen l’herba del prat.
Com a comentari final, diré que parlant de regions, estats, regnes o nacions, cal entendre que són termes utilitzats sovint de forma partidista i amb interessos polítics que, sovint, amaguen el menyspreu als altres. Cal saber què és una nació; el terme prové del llatí “natio” que s’identificava amb aquell territori i conjunt humà que disposava d’una legislació, una llengua i unes tradicions pròpies i diferents dels territoris propers. Això explica les nacions que es poden identificar en veure els escuts pels passadissos de l’antiga Universitat de Bolonya. Castella, Navarra, Galicia també ho eren igual que Catalunya.
Una gran roca conté nombroses repeticions de l’oració fonamental budista ‘om, ma, ni, pad, me, um’. És el mantra més recitat i reproduït del món budista tibetà. Les sis síl·labes suposen una íntima comunicació amb la divinitat de la compassió (Avalokitesvara). En l’àmbit popular el fet de recitar-lo augmenta el mèrit del creient i quants més cops es recita més mèrit s’acumula. Aquest mantra el reciten els budistes en benefici de la resta d’éssers vius en una manifestació explícita de compassió universal.
Finalment arribem a Kyanjing Gumpa.
Hem arribat a 3870 metres d’altitud i aquí dormirem tres nits. Un poblet molt adequat per una expedició com la nostra. Al poble es pot trobar una fàbrica artesanal de producció de formatge de llet de iac i també una pastisseria on anar-hi a menjar una pasta i beure un cafè amb llet.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/langtang-4-langtang-town-a-kyanjin-gumpa-29949682