(Annapurna) Ruta el 26/10/2019; 10 km; +600 -110; 4,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Manang, Ghusang, Yak Kharka. Participants: els 16 membres del grup. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: L’any 1883 l’anglès W. Graham va fer el primer cim del Nepal de 6000 metres.
Una mostra d’artesania popular i de reciclatge: molinets d’oració construïts amb llaunes reciclades. Anem sortint de Manang, després d’una nit a uns 4 graus positius. No gaire fred per l’altitud on som. Recordem que estem a 3540 metres d’altitud.
Passem per una stupa que conté al seu interior una gran roda d’oració. Ara ja sortirem del poble.
La informació que l’any 1883 l’anglès W. Graham va fer el primer cim del Nepal de 6000 metres l’he obtingut de Lonely Planet, però no he pogut determinar el cim del que es va tractar. No va ser fins el 1907 que consta un altre ascensió, aquell any per part de Tom Longstaff que va escalar el cim indi Triuli de 7215 metres. L’època daurada de l’alpinisme a l’Himàlaia va ser a partir del anys 50 quan el Nepal va obrir fronteres als estrangers. Van ser els francesos els primers en reclamar un 8000 després de coronar l’Anapurna I l’any 1950.
El soroll com d’un tro ens fa posar tots atents. La mirada fixa en la gran paret nevada i la glacera.
Van passar tres anys més fins que Hillary i Tensing van fer el cim de l’Everest, quasi coincidint amb la coronació de la reina Isabel II. Després els altres cims van passar a la llista dels conquerits: Cho Oyo el 1954 (per austríacs), Kanchenjunga l’any següent (per britànics), Makalu el mateix 1955 (per francesos), Lhotse el 1956 (pels suïssos), Manaslu el mateix any (per japonesos) i el Dhaulagiri l’any 1960 (per suïssos).
Encara puc fer una foto del núvol de pols que hi ha a sobre de la glacera del Gangapurna. L’allau ha estat potent.
D’altra banda, des del 1950 el Nepal va viure sota una forta crisi, amb una monarquia que intentava mantenir el sistema autoritari i la pressió permanent de bona part de la població i els maoistes. Va durar molt, fins que l’agost del 2008 l’assemblea constituent va triar el primer ministre de la República Democràtica Federal de Nepal; van elegir el maoista Pushpa Kamal Dahal.
A contrallum, quan miro enrere, em sorprèn la bonica estampa del poble de Manang amb les banderes budistes dalt els teulats i les terrasses de cultiu (probablement) de patates.
Miro enrere (sovint ens hem d’aturar, quan caminem, i hem de mirar enrere) i puc admirar l’Annapurna III i el Gangapurna.
Més enllà, ja puc dir adéu a l’Annapurna IV. Va ser escalat per primera vegada l’any 1955 per una expedició alemanya dirigida per Heinz Steinmetz a través de la cara nord i del nord-oest de la cresta. L’equip d’atac al cim va estar format per Steinmetz, Harald Biller i Jürgen Wellenkamp.
A mida que pugem canvia molt la geologia i també la vegetació. Estem a prop dels 4000 metres d’altitud.
Arribem a Ghusang, poble situat efectivament a 3975 metres. Des de Manang seguim un camí (la pista i la pols s’han acabat) quasi orientat al nord directe.
Es aturem a fer un refresc o un cafè en un lodge que fa de mirador afortunat de l’extrem de ponent del Gangapurna (a l’esquerra de la imatge) i de la serra que segueix amb el Tare Kang (7009m) i el Khangsar Kang (7485m), aquest també conegut com Roc Noir.
Què content que està aquest nen amb el seu bolígraf. Pels nens poca cosa és suficient per sentir-se contents. És a la vida dels adults occidentals que mai estem contents, mai en tenim prou, sempre volem més i mai som feliços del tot. Excepte a l’Himàlaia, on amb el poc que portem a sobre i amb la satisfacció del panorama només se’ns veu un aspecte somrient i feliç.
El grup al complet amb les vistes, al darrera, del que hem anat deixant.
Seguim el sender per la vall del Thorung Khola. Al davant, allà al nord, tenim el Purkung Himal, amb diversos cims de sis mil metres: Purkung (6166m) i el Purbung (6500m). Per allà hi ha el Thorung La, el pas on haurem de pujar d’aquí a dos dies.
El camí certament es fa molt més agradable de pujar, ara que no tenim pista ni pols.
Tot fa història: aquest octubre (com explica el diari ‘naciodigital’) la Justícia belga haurà de tornar a examinar la sol·licitud de jutge espanyol Pablo Larena per l’extradició, a Espanya, de l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont. Tot això no fa res més que seguir l’estratègia de l’Estat en relació a l’independentisme català.
Un altre pont penjant el que supera el torrent del Ghyanchang Khola. Tots aquests ponts de la ruta dels Annapurnes estalvien moltes pujades i baixades que, en altre cas, incrementarien molt els desnivells acumulats.
Vàries àguiles sobrevolen el territori: de fet és el seu territori, el seu país.
La història no s’ha d’oblidar. Al diari ‘elnacional.cat’ hi ha un article que parla dels nazis que Espanya mai va extradir. Entre ells “els nazis belgues Léon Degrelle (col·laborador del règim nazi en la persecució i deportació de milers de jueus belgues al camp d’extermini d’Auschwitz i, en els darrers compassos de la guerra, general de les SS) i Paul Simons De Aerschot (responsable de la detenció i deportació de milers de joves belgues dissidents a les fàbriques d’armament alemanyes). Bèlgica va reclamar la seva extradició durant dècades; però Degrelle moriria a Màlaga el 1989, als vuitanta-set anys; i Simons moriria a Sant Sebastià el 1994, als vuitanta-nou. En aquest punt és important destacar que quan van morir aquests dos criminals ja no governava Franco, sinó que el cap d’estat era Joan Carles I, i el president del govern era Felipe González (PSOE)”.
Finalment i després de 10 quilòmetres arribem a Yak Kharka. Estem a 4050 metres d’altitud.
Cadascú amb la seva bossa blava ocupa l’habitació assignada en aquest Lodge de colors. A baix, al pati, un bon grup de bosses vermelles esperen un altre grup que les haurà de recollir per anar la seves corresponents habitacions.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/annapurna-circuit-etapa-5-manang-a-yak-kharka-43511495