(Sahara) Ruta el 30/12/2017; 18 km; +120 -120; 6,5 hores. Tercera jornada, dirigida per Bonviure Trek, de la quasi circular que fem pel desert del Sahara, a l’est de Mahmid i per sobre de la ratlla del Draa. Participants: 16 membres més la guia Roser. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: L’any 1599 ja estava oberta la ruta transsahariana de comerç d’or i esclaus.
Es fa de dia a poc a poc. Avui m’ha costat sortir del sac. Ha fet fred i estic encara adolorit de l’esforç muscular de les pujades a les dunes d’ahir.
Els mulers i el cuiner comencen a fer foc. Vaig ben abrigat. El període de més fred de l’any és el de les vint ‘lyali timellalin’ (nits blanques) i les vint ‘lyali tiberkanin’ (nits negres), entre els mesos de desembre i gener, tal com es diuen en berber o amazigh.
Ens preparem per la marxa. Avui començarem a girar cap el nord, per anar fent una part de la volta de la circular. Estem al tercer dia; també serà llarg, però ja només ens quedarà el quart dia al desert. Millor que ho gaudim tant com puguem.
Anem marxant, però sovint tens la impressió que no pararàs de caminar mai, de lluny que es veu l’horitzó.
En nostre procés encadena diverses constants: caminar, aturar, observar. Gaudim d’un espai i d’una dimensió que ens fa petits. Aquí es compren la veritable dimensió humana. Hi ha deserts a Àfrica, Aràbia, Àsia i Amèrica, però el més gran del món és aquest, el del Sahara (9 milions de quilòmetres quadrats). En àrab ‘Al-Sahra’ té precisament el significat de ‘desert’. El nom de Teneré, que es fa servir al centre del Sahara, és la paraula amazigh que fan servir els tuareg per designar la ‘terra deserta’.
També fem fotos. I ens fem fotos, com un joc de miralls que s’observen mútuament. Ja no sé si faig una foto a una companya del grup o bé m’observo en un mirall que tinc al davant, un mirall que potser em fotografia a mi.
Avui és el dia 30 de desembre. Cal dir que hi ha un calendari bereber que segueix el calendari agrari tradicional del nord d’Àfrica. Sembla que va ser publicat per primer cop el 1980, a l’impuls d’un activista bereber, Ammar Negadi. És un calendari que situa en el punt zero en l’any 950 aC. Aquell any 950 aC, és el que la llegenda situa la data en el que el rei berber Sheshonk I hauria estat faraó d’Egipte i que hauria fundat la XXII dinastia.
Lluny, uns dels guies s’ha apartat. S’ha estirat a descansar. La seva mirada en l’infinit; el veig molt bé a través del zoom. Què mira? Què pensa? Amb qui pensa? El desert amb els seus espais immensos ofereixen moments a la introspecció, estones de reflexió assossegada, instants de serenor. És una serenor difícil d’assolir en les nostres ciutats on sempre hi ha un mur proper on topa la mirada; o bé una música, un gos que borda, una veu que se sent, el soroll d’un cotxe (o molts) que impedeix escoltar el que el nostre cos o la nostra ment ens vol dir.
Un altre cop ens dirigim cap a les dunes, aquest cop però no són molt altes. El mar de color rogenc, aquest mar petrificat de milions de grans de sorra, no ens deixa; hi és present.
Aturar-se a fer una foto és una forma de descansar i de gaudir del caminar per caminar, sense esperar cap salari pel que fem. Molts cops, el que més ens agrada no comporta retribució: el que guanyem és emocional.
La història, que havia començat el 1523, va seguir i amb el transcurs dels anys arriba el moment de més esplendor de la dinastia: Ahmad-al-Mansur va conquerir, l’any 1591, Tombuctú i Gao. L’any 1599 ja estava oberta la ruta de comerç d’or i esclaus i l’inici del comerç amb Gran Bretanya. Les riqueses del Sudan van permetre la construcció de monuments a Marraqueix.
Al-Mansur va mantenir el control de tot aquest sistema amb un exèrcit de renegats, moriscs andalusins, i negres, instruïts per desertors turcs. L'exèrcit garantia el manteniment de l'orde i la percepció dels impostos. Això va funcionar amb el seu poder fort però, anys a venir, amb governs dèbils no va funcionar.
He trobat per internet una curiosa foto d’una litografia d’uns berbers amb un lleó. El lleó de l’Atlas va ser un dels més ferotges i més grans; els mascles pesaven més de 300 quilos. Només era superat pel tigre siberià. Destacava per la seva melena negra. L’últim del que se’n té noticia, en llibertat, va ser un exemplar que va ser mort el 1922 a la serralada de l’Atlas.
Hem anat girant, ara el camí va cap a llevant. Em quedo quiet i molt lentament veig com els camells van passant i traslladant-se dins del meu espai visual. En diem camells, però no ho són: són dromedaris (“Camelus dromedarius”); ungulats nadius del nord d’Àfrica i de l’oest d’Àsia. Es calcula que es van començar a domesticar fa uns 4000 anys. Viuen uns 50 anys i pesen entre 300 a 700 quilos.
Mai no s'ha de perdre una ombra, per escadussera que sigui, per descansar una mica del sol.
Per tenir una visió històrica àmplia cal saber que el 1599, esplendorós pel Marroc, també ho era pel monarca espanyol Felipe III, però (tal com explica l’historiador Juan José Menezo – 1987) els abusos i corrupció dels vàlids que va designar, el desordre administratiu i la fatal expulsió dels moriscos, van provocar la decadència de la península, fins i tot de nacions o estats amb règims independents com Aragó, Catalunya, Mallorca i València. Les úniques regions que s’enriquien eren les colònies americanes que aprofitaven l’oportunitat d’explotació d’aquelles terres.
Seguim; no es veu on acaba. Però al final arribarem al campament que, als guies, m’ha semblat que els hi costava localitzar. Cal esperar que podrem descansar al campament i gaudir una estona de la nit intensament estelada que podem admirar. La quantitat d’estrelles confonen una mica el firmament, però cada dia em queda ben clara la posició d’Oriò, amb el seu cinturó de les Tres Reines. Per cert, des d’aquesta latitud, Oriò es veu estirat, mentre que a casa nostre es veu en posició més vertical.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/marroc-desert-sahara-tercera-ruta-vall-del-draa-21935115