(Campeche, Mèxic) Viatge Ruta Maia, per Honduras, Guatemala i Mèxic, el juliol de l’any 2005. Crònica publicada el 15/5/2020. Organitzat pel Museu Egipci de Barcelona, amb un acompanyant i una guia especialista en cultures prehispàniques.   Mitjà utilitzat: vehicle microbús. Distància total recorreguda d’aquesta etapa: 302 km.  Itinerari: Campeche, Sayil, Kabah, Uxmal.   Participants: 17 membres més.

FA ANYS: La població maia a les ciutats antigues de Sayil, Kabah i Uxmal es calcula va durar fins al segle XI.

233x maparuta

   El dia onze del viatge, és el dia de Buluc, un déu que se’l relacionava amb Caban, el déu de la terra. El primer que fem és anar a visitar la vila de Campeche. És una vila colonial molt maca. Fa goig passejar pels seus carrers. Les cases baixes, de colors vius i carrers nets. Va ser fundada pels espanyols el 1540 com a Salamanca de Campeche en un lloc on hi havia una aldea indígena anomenada Ah Kin Pech. Més endavant va canviar el nom pel de San Francisco de Campeche.

234 28-06 Campeche

  La seva muralla, hexagonal, que encara existeix en bona part. La van construir els conqueridors espanyols per protegir-se dels atacs dels pirates. Amb els anys Campeche, davant del mar, es va convertir en un dels ports més importants del Nou Món. Després deixem enrere aquesta ciutat colonial, que potser per la seva reduïda dimensió pot mantenir un aspecte humanitzat.

235     Les investigacions sobre els esquelets descoberts els últims anys han aportat molta informació sobre la salut i les malalties dels nobles maies. Certament és evident que les seves condicions de vida eren millors que la resta de la població. La seva dieta incorporava una major proporció de proteïna animal, mentre que les classes populars eren molt dependents del panís i dels “frijoles”, els fesolets negres del país.

240 Cabanes prop de la carretera

    Anem en direcció est, cap a la ratlla que separa Campeche de Yutacàn. Allà visitarem avui tres centres arqueològics: Sayil, Kabah i Uxmal. Pel camí, es poden veure les cabanes dels indígenes de la plana. Construeixen les cases amb troncs i també de troncs, encara que més prims, fan el tancament perifèric. Són cases de base el·líptica i sostre de palla. Aquí hi viuen els descendents d‘aquella nació maia. De tot el que abans dèiem es pot inferir que el seu pes corporal, la seva alçada i els anys de vida (parlem del nobles) devien ser millors. Tot i amb això no hi havia higiene bucal i els esquelets mostren molts dents perduts. També la artritis era una de les malalties més comunes.

241 Sayil el Palau    Són les onze del matí quan arribem a Sayil. Aquesta ciutat maia presenta una difícil perspectiva, per a la vida de la gent, per la manca d’aigua a la superfície. Per això, els maies van excavar nombrosos pous, anomenats chultun, o cisternes per a la recollida i conservació de l’aigua. De la mateixa manera que Kabah i Uxmal, és una de les ciutats més extenses i complexes de la regió de Puuc. L’edifici emblemàtic de Sayil és l’anomenat Gran Palau. Me’l quedo mirant.

El Gran Palau és d’una serena elegància. Aplanat, trenca amb l’esquema que teníem fins ara d’un basament molt alt, damunt del qual hi ha un temple. Aquest és una construcció baixa, amb poques escales i només uns tres nivells. A cada nivell hi ha entrades. Les entrades es separen amb columnes cilíndriques amb senzills capitells quadrats. Aquest és un concepte totalment nou. Hi ha pocs edificis.

242b mapa en cami

    Encara que no hi ha dubtes que tant Sayil com Kabah o Uxmal es remunten al Clàssic, els seus elements van quedar integrats en el nou estil. Els tres pobles que visitarem són tots tres molt propers. Molts edificis sembla que han desaparegut. Penso que en no tractar-se d’una zona selvàtica, no hi va haver aquí arbres ni plantes que colguessin les edificacions i, per tant, les mantinguessin protegides de l’acció de l’home. Tota aquesta plana, amb arbres espaiats ha permès que els posteriors pobladors de l’àrea aprofitessin els materials per a posteriors construccions. El poble maia d’aquesta regió va desenvolupar un dels estils arquitectònics més notables, el Puuc. Això va ser entre el 600 i el 900 dC.

242 Temple dels muntants jeroglfics    Ens desplacem cap a Kabah, a pocs minuts de distància amb l’autocar. L’element més important d’aquest lloc és el Palau de les Màscares, o Codz Poop. Es tracta d’un temple, també relativament planer i molt ample, que té tota la façana recoberta de màscares del déu Chac, el déu de la pluja.

243 a Kabah

    Així com a la selva l’aigua era una constant, aquí a la plana ja plovia menys. Per això és molt més habitual veure una profusió de temples dedicats a Chac. Als llocs on hi havia molta aigua, del déu Chac ni se’n recordaven. I aquí, com que els hi mancava, tot eren temples a Chac.

244

    També destaca, Kabah, per les decoracions d’altres temples, amb tot de sanefes esculpides a les pedres que cobreixen totes les façanes. A Dalt parlàvem del segle XI, quan es calcula que va desaparèixer aquella cultura de les nacions maies i es devien quedar abandonades aquestes ciutats. D’aquell segle XI, per perspectiva històrica, diguem que a la Península Ibèrica havia nascut (el 1063) Aragó; A Castella el sobirà era Sancho II, que era per tant nét de Sancho Garcès III de Navarra. El regne de Lleó estava dirigit per Alfonso VI, el qual el va perdre quan el seu germà (Sancho II de Castella) el va desposseir després de la batalla de Golpejar i va haver d’exiliar-se al regne de Toledo. El pare de Sancho i Alfonso havia estat Fernando I, que va governar el comtat de Castella des del 1035, encara que va adoptar el títol de rei.

245    Aquell segle XI, a Catalunya el sobirà (1076) era Ramon Berenguer II; es considera que el Principat de Catalunya va néixer a finals del segle IX. Tot el sud estava governat pels primers regnes de taifes. A la Península s’estaven consolidant els territoris que formarien les nacions (o estats) de l’edat mitjana. Per cert, com que sovint hi ha molta confusió entre ‘estat’ i ‘nació’, cal no oblidar (sovint es vol oblidar intencionadament) que el terme nació prové del llatí ‘natio’.

246 Larc de Kabah

    Una altra curiositat de Kabah és l’existència d’un arc maia, a l’inici d’un dels camins que sortien de la població. És quasi la mateixa idea d’alguns arcs romans i és únic al món maia. Va ser reconstruït cap el 1950 per l’arqueòleg mexicà Ponciano Salazar. Des d’aquest arc comença un camí de 37 quilòmetres i 5 metres d’amplada que va fins a Uxmal, on hi hauria hagut un altre arc.

247 Uxmal pirmide de ladivinador    Uxmal va arribar a ser una de les capitals regionals més importants dels maies del nord. I actualment, més turística; tal com hi entrem ja veiem que hi ha més visitants, en contrast amb els altres dos centres on no hi hem vist ningú, i el primer que se’ns posa a la vista és la magnífica piràmide el·líptica coneguda com de l’Endevinador.

248 Una altra perspectiva    S’aixeca des de la seva base oval fins a culminar el seu temple a 30 metres per sobre del sòl. Una escala ample puja dreta, fins dalt, per dos dels costats. Segons la llegenda va ser construïda per un nan, per art de màgia, en una sola nit. És a dir, una llegenda que s’assembla molt a la de molts ponts a Espanya, en que la llegenda vol que han estat construïts pel dimoni. Amb la diferència que el nan no és precisament un dimoni. En qualsevol cas, s’han descobert cinc fases constructives.

249 Anem caminant, sota un sol de justícia, fins al conegut com a Quadrangle de les Monges, que com tothom es pot imaginar no té res a veure amb monges ni amb capellans. No es coneix quina va ser la seva finalitat, però el que sí que està clar és que avui els que hi viuen són les iguanes.

250 Una iguana

    Parlant de la ‘natio’ és poden veure referències per exemple als passadissos de la universitat més antiga d’Europa, la de Bolonya. Hi anaven fills de nobles i de comerciants rics de tota Europa i s’hi poden veure els escuts de les famílies que pagaven i mantenien la universitat, que era laica. Cada escut conté el nom de la nació del titular i per tant es poden veure nacions com Castellae, Aragonnensis, Cataloniae, Indorum, Faventinus, i moltes altres més. La ‘natio’ era el conjunt de territori i persones amb una cultura, unes normes i un idioma diferents de les altres terres. Per això Catalunya era una nació. I Navarra també, i Galícia, per exemple. El concepte ‘estat’ és més modern i encara més el concepte ‘estat-nació’, que de fet ha estat fortament expressat pels països europeus que han intentat fer desaparèixer l’existència de les nacions històriques; sempre, es clar, sota el domini d’una única cultura majoritària. Però, en sentit estricte, una nació és la ‘natio’ i per tant un estat que té diverses llengües i diverses cultures no és ‘una’ nació, és un ‘estat’, o si es vol: un estat que inclou diverses nacions. Dir el contrari és menysprear les cultures de les nacions i deixar només una d’elles.

251 El pati de les monges    Anem caminant, sota un sol de justícia, fins al conegut com a Quadrangle de les Monges, que com tothom es pot imaginar no té res a veure amb monges ni amb capellans.

252

    És un perfecte complex de quatre estructures que tanquen una plaça quadrangular i és un dels molts edificis als quals els conqueridors li van donar un nom equivocat. Cada una de les estructures compta amb el seu propi estil decoratiu, però fan un conjunt fortament equilibrat.

253    Es considera que tant Uxmal, com Sayil i Kabah, van patir també els efectes misteriosos de l’abandonament de les seves poblacions, com a la resta de les ciutats maies. Però per les ciutats de la plana la presència humana va durar fins l’any 1000 dC i fins i tot, en el cas d’Uxmal, podia haver arribat al 1200.

254

    Els experts creuen que les malalties i fenòmens degeneratius reconeguts en els esquelets de personatges d’elit, indiquen que mantenien estretes relacions de parentiu familiar i per tant havien de donar-se problemes per factors genètics. Més endavant, amb la conquesta espanyola es va produir un veritable cataclisme demogràfic, segons Bernardo García, amb la introducció de la verola. Un text de 1577 diu “... quan es va guanyar la terra hi havia molts indis i van morir vomitant sang i amb unes butllofes que els hi sortien per tot el cos i així es van anar apagant i en van quedar més”.

255 Vista des de dalt de la Gran Pirmide WEB     Finalment, després d’un parell d’hores de caminar per Uxmal, pugem dalt de la Gran Piràmide des d’on obtenim una vista aèria i panoràmica de les restes de la ciutat (aquesta foto no està gaire bé, però he perdut l’original de més qualitat).

257b

     A la llibreria ens hi entretenim tots plegats una bona estona. Jo compro un nou llibre, que després m’ha resultat molt interessant per conèixer millor els maies: és del bisbe del Yucatàn, Fray Diego de Landa. A la introducció ja es diu que aquest frare era un home contradictori, fanàtic i intransigent. Però tot i amb això es va preocupar d’intentar recollir informació dels vestits, armes, festes, enterraments, forma de comptar, del calendari, les supersticions i molts altres aspectes dels maies. Una de les coses que més impressionen i que s’explica en el llibre és el que (el frare) anomena crueltats dels espanyols amb els indígenes (sic). Per exemple escriu que ell va veure com un capità va fer penjar de les branques d’un gran arbre, prop d’un poble, moltes dones índies i dels peus de cada dona hi penjaven els nens, els seus fills.

Mentre marxem puc veure com la iguana més vella de totes ens observa marxar potser amb desconfiança.

Aquesta crònica no disposa de track per gps.

Anterior. Etapa 7:http://www.eoliumtrek.cat/index.php/mon/mon-maia/883-ruta-maia-etapa-7-palenque-pacal-bany-de-la-reina

Següent. Etapa 9:http://www.eoliumtrek.cat/index.php/mon/mon-maia/885-ruta-maia-etapa-9-merida-chichen-itza-balancamche