(Click on the flag above to have the translation in your Language)   

(Quintana Roo, Mèxic) Viatge Ruta Maia, per Honduras, Guatemala i Mèxic, el juliol de l’any 2005. Crònica publicada el 15/5/2020. Organitzat pel Museu Egipci de Barcelona, amb un acompanyant i una guia especialista en cultures prehispàniques.   Mitjà utilitzat: vehicle microbús. Distància total recorreguda d’aquesta última etapa: 250 km. Itinerari: Mèrida, Cobá, Tulum, Cancún.   Participants: 17 membres del viatge.

FA ANYS: Entre el 900 i el 1200 els maies van desaparèixer de les seves ciutats, però encara són vius.

100x maparuta    Avui, que s’acaba el mes de juny doncs és dijous dia 30, s’escola la suau claror del dia que comença per entre els arbres del gran jardí. El sol ja deu haver entrat al primer dels tretze estats en que els maies dividien el dia, després que el sol sortís de l’inframón. Avui serà l’últim dia de la ruta maia i visitarem els dos últims llocs arqueològics d’aquest viatge.

275 

    Començo a sentir aquell cuc que es remou per dins de l’esperit. És aquella sensació que tenim quan sentim que alguna cosa arriba a la seva fi. És com un pessigolleig que no saps ben bé com definir i que es situa a la meitat del pit, a la boca de l’estomac. Esmorzem al pati de l’hotel, amb les vistes als grans jardins tropicals. La serenor està present.

Un interessantíssim article d’ Antoni Castells Talens (‘vilaweb’ 21.12.2012) explica molt bé la història de la ‘teòrica’ desaparició. Diu: Uns guies i altres faran que et quedi clar que els grans maies no hi són. Van acabar de desaparèixer amb la conquesta espanyola, cap als segles XVI i XVII. Però realment és així?

276 30-06 Cob

    Arribem a Cobà i ens sobten les botigues i la densitat de turisme. Després de selva, micos udoladors, solitud i silenci, aquestes dues ciutats d’avui representaran un cop emocional.

“Els maies que et diuen que van desaparèixer són vius i són uns set milions de persones que han sabut o han pogut conservar la llengua i la cultura”, afegeix Antoni Castells. Una gran part dels maies d’avui viu del camp, sota condicions de discriminació econòmica i social que es fan paleses als censos any rere any. Quan el gener de 1994 l'Ejercito Zapatista de Liberación Nacional (EZLN) ocupà un grapat de municipis a l'estat de Chiapas, allò era una revolta més de les desenes de revoltes que hi ha hagut els darrers quatre-cents anys contra la dominació, primer espanyola i després mexicana.

276b mapacob 

  Cobà es va construir entre cinc llacs i això va determinar el seu desenvolupament. Es va transformar en una gran ciutat amb uns 70 quilòmetres quadrats d’extensió. Tenia una camí de 100 quilòmetres que conduïa fins a quasi la ciutat de Chichén Itzá. El lloc arqueològic de Cobà actual està repartit entre dos llacs i les edificacions que es visiten estan força escampades i unides per una sèrie de camins. Nosaltres anem fins a visitar el segon grup de construccions que està a uns dos quilòmetres de l’entrada; hi anem en unes bicicletes i tricicles. Arq

ueològicament s’han descobert unes 6000 estructures, moltes encara ocultes.

277 El guia teatral a Cob

   Aquí hi ha el guia del lloc. Un home que explica molt bé, encara que excessivament teatral. Si fos el primer lloc que visitem, ens hauria estat perfecte, però com que estem al final del viatge va repetint tot el que ja sabem.

Parlàvem dels maies. He de dir que ara recordo una guia que vam tenir a la capital (Mèxic DF) metre visitaven les restes de Tenochtitlan. Vam llegir a la plaça un gran marbre amb un fragment del discurs per la independència, d’Ignacio Ramírez, del 1861. Li vaig preguntar a la guia, que a mi em sembla que té alguns trets indígenes, com ho veuen els mexicans actuals. Em va contestar: és un problema complicat; jo no puc oblidar que algun dels meus avis va ser un espanyol i que de les barreges, més o menys legals, hem sorgit unes noves generacions. No podem deixar de sentir tristor per la història que van viure ens nostres avantpassats maies o asteques, però tampoc podem condemnar els nostres avis pel genocidi. Som els fills i descendents d’un oprobi i ho hem d’acceptar.

279    Passem pel joc de pilota, on s'enfrontaven i el líder de l'èquip que perdia era sacrificat.

282 Pirmide ovoide    Passem pel costat de la Piràmide Ovoide.

283    Quasi totes les grans piràmides de Cobà van ser construïdes entre el 300 i el 800 dC. La més alta de totes, l’enorme Nocoh Mul i que és també la més alta del Yucatàn, és similar en la seva llarga escala a la de Tikal, a Guatemala. En general, les restes de Cobà es veuen força malmeses. Pujo per l’escala a poc a poc. Vull gaudir d’aquesta pujada que segur que serà la última que podré fer. Pel que sé, Tulum no té piràmides. Dalt del tot hi ha un temple que corona aquest basament. Aquest temple va ser construït l’any 1200 dC.

284 Els voladors 

  Quan baixo però, tinc tota la vista a la meva disposició. És cert que també he de mirar els esglaons amb molta cura, però les petites aturades em permeten obtenir una perspectiva quasi aèria de gran amplitud. Ja està! He pujat l’última piràmide del viatge. Uns quants indígenes abillats amb vestits de colors van entretenint els turistes.

101x  ruta Coba a Tulum 

  Tulum, la següent visita està a potser vint quilòmetres de Cobà, a la costa mateix. Mentre anem a Tulum, per la carretera he vist i he pres nota de l’últim recinte religiós, aquest de color verd, que anotaré aquest viatge: Templo Príncipe de Paz. La varietat de grups religiosos de pensaments diferents és sorprenent.

285 Tulum 

      Ja estem a Tulum, una ciutat maia de petites dimensions que arriba fins uns penya-segats damunt del mar. Les vistes sobre el blau del mar són molt agradables i ens proposen un canvi interesant respecte de les selves que hem viscut els dies anteriors. Portem molts dies visitants temples maies envoltats d’arbres i de selva. Això és un canvi sobtat.

285b mapatulum He trobat un mapa de Tulum elaborat per Hobe (wikipedia, domini públic) que pot servir per fer-se una idea de la distribució de la ciutat.

287    La ciutat estava protegida per una muralla que envoltaven tres dels seus quatre costats. El quart quedava protegit pel penya-segat que anava a sobre del mar.

288

   Passem pel davant de temples que tenen formats molt diferents als de les altres ciutats maies visitades. El conegut com el Castell té el seu interès en les columnes que presenta. Observo que l’estil arquitectònic canvia. És molt més senzill i les voltes són reemplaçades per sostres plans. A mi em fa més l’efecte d’algun dels temples grecs que podia veure a Grècia.

289    Passem pel davant del conegut com a Temple dels Frescos, que dins d’una galeria conté uns murals que representen els símbols maies locals de la fertilitat de la natura: pluja, panís i peix.

294 Quan arribem a l’extrem superior de la plana i del recinte tenim a sota mateix, uns trenta metres més avall, la platja. Una platja de sorra blanca i un mar de diferents tonalitats del blau. Pel cel passen, volant tranquil·lament, dues fragates.

294b dibuix estela 

     A Tulum es van trobar diverses esteles, del tipus que ja vam veure precisament a les primeres ciutats visitades en aquest llarg viatge. Com que estan en el museu, que no visitem, em limito a fer un dibuix que intenta donar l’idea d’una que he vist en una postal.

Ja sortim del recinte. Ja hem vist totes les ciutats que haviem de visitar. Mentre anem cap a Cancún penso en els indígenes que es van enfrontar amb els espanyols. I també amb els espanyols embarcats que van ser enfrontats amb els indígenes. Tot plegat un grapat de misèria, en la majoria dels casos; els uns i els altres. Només els nobles que cercaven el botí, la riquesa i l’honor, eren propietaris dels seus actes i decisions. Els altres, la majoria, uns arreplegats mercenaris que no sabien ben bé on anaven.

I els reis. Els reis, s’estaven allà a la península, envoltats de benestar, d glòria i d'orgull. Només esperaven les riqueses, l’or i els productes que s’haurien de prendre als indígenes que originàriament hi vivien. I si per robar calia matar-los, doncs mala sort. Avui en dia, quan els civils moren en un atac se’n diuen “víctimes col·laterals”.

299m 3    Ja estem a Cancún. Encara vaig pensant en els conqueridors i en els mariners i soldats; tot i ser uns personatges que no devien pas valorar gens la vida dels indígenes, devien sentir-se ben perduts entre la selva. Les picades dels mosq

uits i les malalties els devien afeblir. No devien pas viure bé. Això, potser, els devia embrutir encara més. Èpoques dures, temps en que el valor d’una persona era molt poca cosa.

298

    Estem a Cancún i aquesta ciutat està dins de l’estat de Quintana Roo. Aquest estat costaner va ser una frontera oblidada. D’exuberants selves tropicals explotades per obtenir la fusta de caoba i el xicle, però quasi deshabitada, era un port segur per renegats, pirates i també per una població indígena maia que vivia fora del control del Govern central.

296 Tamb aqu hi ha iguanes  Però cap a la dècada dels 70, les platges del Carib amb palmeres i esculls de corall van començar a atreure el turisme. Es van construir carreteres, formar nous pobles i finalment es va constituir l’estat de Quintana Roo el 1974.

299m    He anat a la platja, igual que ahir per la tarda quan hi vàrem arribar des de Tulum. Hi he anat aviat. De fet ja hi era a les nou, després d’esmorzar. Però a les deu, ja no he pogut estar-m’hi més. Al marge que l’aigua és calenta, tot i estar-me a l’ombra l’escalfor de l’aire no resultava gens còmode. Per tant he decidit anar-me’n a la caseta habitació amb l’aire condicionat. A les fotografies les platges surten idíl·liques, però la postal no permet captar la xafogor ni la gran quantitat de mosquits que no paren de picar.

299m 4 

      Ja ens apropem al final del nostre viatge i penso en la quantitat de llocs arqueològics que hem visitat. Ja quasi em costa recordar-los tots. Des de Copàn a Hondures, hem passat per Quiriguà i Tikal, a Guatemala; hem seguit per Mèxic amb visites a Yaxchilàn, Bonampak, Toninà, Palenque, Sayil, Kabah, Uxmal, Chichen Itzà, Cobà i Tulum. Tot plegat haurem visitat un total de tretze centres arqueològics maies, que sovint tenien algun element distintiu específic. Un dinar de grup em serveix com imatge per tancar aquest extraordinari viatge.

Aquesta crònica no disposa de track per gps.

Anterior. Etapa 9: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/mon/mon-maia/885-ruta-maia-etapa-9-merida-chichen-itza-balancamche

Tornar Inici, Primera Etapa 1: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/mon/mon-maia/877-ruta-maia-etapa-1-honduras-copan