L’optimista no és qui davant d’una situació negativa, diu que ara va tot bé. Això ho fan alguns polítics, però són falsos, hipòcrites i menteixen amb mala fe, com quan es diu que l’economia va bé, quan encara l’atur es manté. L’optimista no és qui pretén que una situació negativa és positiva. L’optimista és qui davant d’una situació negativa, pensa que pot trobar alternatives que poden millorar la situació… i es posa a buscar-les honestament.
Hi ha una creença generalitzada en la “racionalitat humana”. És un mite: la majoria de les decisions realment importants es prenen des dels condicionants biològics (elecció de parella) o des del guió de vida que hem format quan érem infants, condicionats pels impulsos dels pares o mestres (elecció de carrera professional). Sovint moltes de les nostres decisions posteriors (comprar una casa, realitzar un esport, fer un màster o estudiar –o no estudiar- un idioma) no es basa en altra cosa que intuïcions o expectatives suportades en molt poques dades concretes i generalment són el resultat d’impulsos emocionals que tenen la base en aquell guió de vida preexistent.
Si el nostre guió ha gravat que tot és fàcil i controlat, probablement ens sorprendrà la futura aparició de dificultats en la vida, quan ens toqui viure-la des de la nostra pròpia llibertat personal. Llavors, quan la vida ens posi entrebancs i dificultats potser ens creurem que tenim mala sort. A l’empresa potser pensarem que el directiu és molt dur o poc amable (molts directius poden ser considerats com a durs o poc amables, però molta gent hi treballa i ha creat la seva protecció emocional), o pensarem que cobrem poc (però no ens plantejarem un pla de millora i canvi - veure el meu article “La ratera”), o no ens sentirem recolzats pels nostres familiars (però no ens plantegem recolzar-los a ells... que segur que també tenen els seus problemes).
Hi ha persones que pensen que els successos positius són més que els negatius, mentre que d’altres creuen que els negatius superen, en molt, ens positius. El pessimista és d’aquesta segona classe. Creiem que ens agradaria no tenir problemes. Ni un problema. Però cal recordar que hi ha milions de persones que no tenen cap problema... però són els que ja han mort!
Fes una llista dels teus problemes i si quan has acabat, te’n adones que no en tens cap, o quasi cap... atenció! Potser estàs mig mort i no t’has adonat!
Per tant podem arribar a la conclusió que els problemes són un signe evident de la vida. Pensem en els nostres avantpassats, els que vivien a les coves i tenien problemes per viure al ras: van resoldre molts problemes: el foc, la roda, les cabanes... Més endavant el vidre, per tancar les finestres i evitar l’aire fred. Més recentment, l’home ha innovat molts medicaments per preservar la salut (i ara als 60 anys, la gent encara viu i en bon estat de salut). També disposem de telèfons i ordinadors, internet i mitjans per estar en contacte amb amics i familiars a milers de km de distància. Vivim molt millor. Tenim moltes més possibilitats. El món s’ha fet petit i és ple d’oportunitats. En conclusió demana que et vinguin uns quants bons problemes, reptes que t’ajudin a créixer com a persona, que t’obliguin a pensar i buscar solucions. Demana problemes fantàstics i extraordinaris, perquè la vida sense problemes, no és res més que la mort. Problemes meravellosos, que t’obliguin a mirar les coses des d’un altre punt de vista.
I no oblidis una cosa: no tot el que diem problemes són problemes. Jo coneixia un empresari que es queixava amargament del cost que li suposava la seguretat social dels seus treballadors. Ho veia com un problema. No s’adonava que allò no era el problema. El cost de la seguretat social, com els impostos, o comprar materials, o pagar la llum o el telèfon, no són problemes: són condicions. Ho calcules, ho poses al pressupost de l’any i ja està. En qualsevol cas, els problemes són una altra cosa ben diferent. Si durant l’any tens problemes per pagar els materials, la llum o la seguretat social, el problemes no són els deutes... el problema serà el per què no tens els recursos per pagar. El problema és ¿l’acció comercial és correcta? ¿exporto prou? ¿com puc fer per vendre més? ¿els beneficis de les vendes són els convenients?... Cal doncs, distingir entre problemes i condicions i no confondre’ls.
El pessimista es queda concentrat en les condicions immediates. Cada una se li fa un gran problema, es diu que ja fa temps que l’acompanya la mala sort, es bloqueja i té dificultats per identificar els problemes reals i sense identificar-los no és capaç de fer res per concentrar-se en ells i mirar de resoldre’ls.
Som els descendents d’una humanitat plena de gent creadora, innovadora, amb iniciativa. Inventors com Edison que, després d’haver intentat 500 experiments per obtenir la bombeta de llum, deia amb un somriure “ara ja sé 500 cops com no es fa una bombeta de llum” i finalment se’n va sortir amb la primera bombeta de filaments. Ja ho saps, quan tinguis un “problema”, primer has de decidir si és un problema o una condició. Si és una condició, pren nota i no et preocupis més. Si és un problema, pensa que és un repte i posa’t a buscar la solució. Tot problema conté la seva pròpia solució.
Si volu veure vídeos d'un gran optimista que enfoca les seves conferecies a la felicitat, poder buscar-lo a 'youtube': Emilio Duró.