(Garraf) Ruta el 27/03/2013; 10 km; +323 -323; 3,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Sant Pere de Ribes, Sota Ribes, Can Sidro, El Montgrós, La Coma, Sant Pau, Sant Pere de Ribes. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil
 |
 |
FA ANYS: Tal dia com ahir, el 26 de març de 1244 Jaume I, sobirà de Catalunya i Aragó i l'infant Alfons de Castella (futur Alfons X), van acordar pel Tractat d'Almirra les respectives zones de conquesta d'Al-Andalus. Cal recordar que en aquella època, feia pocs anys que s’havia conquerit Toledo, per part d’Alfons VI. En aquella època, que ningú es deixi confondre, l’idea d’Espanya estava encara molt lluny i de fet no naixerà fins fa ben poc, en termes històrics.
Comencem l’excursió dins de Sant Pere de Ribes mateix i passem pel davant de Can Puig, que és una magnífica masia senyorial que actualment és propietat de l’ajuntament i que en fa les funcions, mentre l’edifici històric de l’ajuntament està temporalment clausurat. Durant la Guerra dels Segadors, tot el terme municipal va ser ocupat per les tropes de Felip IV, que es van allotjar a les cases i masies, amb les corresponents pèrdues per a totes les famílies ribetanes. Posteriorment, es va construir l’església de Sant Pere que, tal com he llegit, va estar sufragada amb unes taxes extraordinàries provinents d’una vintena part de les collites durant tres anys, més l’obligació de treball personal i aportació d’animals de càrrega.
Passem pel davant del cementiri i seguint el mur lateral anem amunt, cap a la part alta. El territori queda configurat al voltant de la riera de Ribes que ve de lluny. De fet neix a l’Alt Penedès, al terme municipal de Cabanyes i desemboca al mar, a Sitges.
El sender ha anat seguint amunt, suaument, fins a encarar la masia de Can Sidro, molt ben posada i mantinguda. Ribes compta amb nombroses masies que venen d’antic. Amb origen medieval, la consolidació de les cases no es va consolidar fins el segle XVI, gràcies a l’augment poblacional que va generar més activitat. Les masies es van ampliar i se’n van d’aixecar de noves.
Pels costats, creixen mates d’estepa blanca, ja florides, que reben la visita de les abelles. Per aquí hi ha Can Ramonet, una masia situada en un dels vessants del Montgrós entre les altres cases de Can Sidro i Can Ramon. Aquesta masia està datada del segle XVI i segons he pogut llegir, alguns autors consideren que es correspon amb l’antic Mas Estévens.
Més endavant, a l’esquerra, hi ha Els Vinyals, nom que delata un antic conreu de vinya i que esta format per una masia i una urbanització de caire precari.
Hem anat pujant per una pista, molt trencada, que permet l’accés motoritzat als serveis de manteniment del conjunt d’antenes de comunicacions que omplen el cim del Montgrós. Es tracta d’un cim aplanat sense cap gràcia especial, fora de les vistes sobre els pobles dels voltants. Des de dalt del es veu perfectament el poble, que els seus habitants sempre han anomenat Ribes, el qual s’ha desenvolupat molt urbanísticament els últims trenta anys. Està situat al sud-est del massís del Garraf, envoltat de vinyes i boscos, de tradició agrària, compta amb poques indústries i amb pocs establiments turístics, que s’han concentrat històricament a la propera vila de Sitges.
Hem tornat avall per la mateixa pista de pujada fins a un punt amb l’indicació del gir del PR que anàvem veient. Aquí ha començat el circuit circular i ens ha portat a la masia de La Coma. Amb aquest denominació s’hi inclou un conjunt de tres masies: Can Barba, Can Ramonet i Can Sidro. Nosaltres hi passem pel davant de la porta mateix, tot saludant a la família que s’estàn sota un emparrat i seguim endavant deixant a banda i banda diverses feixes agrícoles.
A l’esquerra queda l’ermita de Sant Pau, la qual, tal i com la veiem actualment, és el resultat de diverses obres dels segles XVIII i XIX, però se sap que està documentada des del segle XV. És de propietat municipal i durant l’any, s’obra en casos especials, per a casaments o concerts.
A la façana hi destaca un bonic mosaic, en rajoles blaves (seguint la tradició dels “azuleios” d’origen portuguès) de la Mare de Déu de Montserrat.
En la confluència amb el carrer que entra al poble, hi ha una creu de pedra que correspon als actes de restauració religiosa engegats després de la Guerra Civil espanyola. Aquesta concretament duu la data de 1942. A l’esquerra i abans d’arribar a la riera queda el bonic i ben conservat barri de Les Parellades. Aquest barri no va començar a consolidar-se fins a finals del segle XVIII, com a conseqüència del creixement demogràfic del poble i de l’excedent de producció agrícola. S’hi poden veure cases entre mitgeres, on hi destaquen eñs portals de mig punt i totes les façanes emblanquinades.
Ja només ens va quedar passar per la plaça de la Font, on hi ha la bonica font que commemora l’arribada de les aigües canalitzades a Ribes, el 1906.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4185473