Poblet al Santuari Tallat (ruta del Císter) (Conca de Barberà)   Excursió seguint la Ruta del Císter, el desembre de 2012, aquest cop des del monestir de Poblet fins al Santuari del Tallat. Hem fet uns 18 quilòmetres, amb uns desnivells acumulats de + 536 i – 135, en un dia amb sol però amb un vent molt gelat. La temperatura ha estat, al començament, de -2,5ºC.

mapa 3 Perfil

TAL DIA COM AVUI: El 2 de desembre de 1842 l'exèrcit d'Espanya, sota el comandament de Baldomero Espartero, va engegar un bombardeig indiscriminat sobre la ciutat de Barcelona que va provocar moltes víctimes. Tot va començar perquè la política perjudicial del govern central provocà un fort moviment de repulsa ciutadana. Aquests fets són coneguts com les "Bombes d'Espartero". Aquest general espanyol és l'autor de la frase: "A Barcelona hay que bombardearla cada 50 años".

P1150255 A Poblet    

El punt de trobada i d’inici ha estat al monestir de Poblet. L’excursió és una travessa lineal que sempre va en direcció nord-est i nord. Com ja sabem Poblet és un monestir extraordinari i fonamental per entendre la història de Catalunya, però no m’hi estenc gaire. Si voleu una mica més d’informació podeu anar a la breu explicació inclosa a l’excursió corresponent.

P1150257 Coves Font Major

Sortim del monestir per la carretera en direcció nord, per tombar  seguint el mur del recinte, per la carretereta que s’orienta cap a l’est. Aviat trobem el primer indicador que ens permet passar el barranc de la Pena i seguim la pista en direcció decidida nord-est. Planerament arribem a l’Esgluga de Francolí. Població per la qual ja vam passar fa una mica més d’un any. En aquella hi ha algunes notes sobre el poble, que no repetiré ara. A Espluga hi ha bastit un evident indicador que fa referència a la Cova de la Font Major. La cova de Font Major, sistema càrstic binari amb riu subterrani, és una de les set coves més llargues del món formades en conglomerat i una de les poques que s´estén, en gran part, pel subsòl del casc urbà. Amb 3.590 m. de corredors descoberts fins ara, és ben palesa l´activitat humana des de temps prehistòrics. Una part de l´interior de la cova està habilitada com a museu, únic en el món d´aquestes característiques.

P1150258 Lea font Baixa Més endavant, abans de sortir del poble, trobem a mà dreta la Font de Baix, un bonic indret que disposa de disset brocs d’aigua, que corresponen a cada una de lletres del nom de la vila i va ser bastida, en la seva forma actual, el 1852. Tot seguit, girem a l’esquerra i passem pel pont que supera el riu Francolí. Aquest riu ve des de Vimbodí i és, tot i sent petit, el més important dels que neixen a les comarques tarragonines. Els romans el coneixien amb el nom de Tulcis. Desemboca a la mediterrània, a la ciutat de Tarragona. Passat el riu trobem de seguida l’edifici d’estil modernista del Celler Cooperatiu.

P1150261 El Celler

Al Celler Cooperatiu de l’Espluga de Francolí, Àngel Guimerà li dedica el sobrenom de "La catedral del Vi", nom fet servir, després, per molts altres cellers de Catalunya (potser amb la competència directe de la magnificència extraordinària del celler de Pinell del Brai). Fou projectat per Lluís Domènech i Montaner i el dugué a terme l'any 1913 el seu fill, també arquitecte, Pere Domènech i Roure. L’espluguí Josep Maria Rendé i Ventosa, (1877-1925), "l’apòstol del cooperativisme a Catalunya", fou el precursor, en temps de la Mancomunitat, de la Cooperativa de l’Espluga, i de moltes altres.

P1150264

Aquí ja deixem els carrers i seguim pistes i camins. Els senyals posats pels organitzadors de la Ruta del Císter, ens van guiant sense cap mena de pèrdua. Planerament anem seguint, mentre el vent fred, tot i el sol amable, ens obliga a abrigar-nos força. Ens aturem, a recer d’una cabana, amb el sostre enrunat, a menjar una mica.

P1150266 estris

Dins la cabana, un petit prestatge, rebaixat de la paret lateral, conté una ampolleta de vidre, amb el broc trencat i unes tapes que, a mi, em semblen de “tajine”, la cassola marroquina, el que ve a indicar la probable presència protectora de la barraca, d’alguns immigrants d’aquella nacionalitat.

P1150269 Cruilles 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Seguim el nostre camí, envoltats de camps de secà. El territori és planer i ens movem per sobre dels 440 metres d’altitud i envoltats de camps que pertanyen a la gent del camp, als propietaris dels antics masos del castell, de la Gaietana, de la Bojona, dels Frares, de la Sala, d’en Llord... , per de mica en mica anar guanyant una mica d’altitud. Aviat ja anem fent per sobre dels 550 metres, desnivell que de fet quasi ni notem.  De tant en tant sentim els espetecs de les escopetes. És època de cacera i pels boscos hi ha caçadors. Un rètol posat en les branques d’un pi, ens ho indica prou bé, però ja ho havíem sentit feia estona. 

P1150270 i pistes

També, per la pista de terra estreta, sentim uns motors que s’apropen, ens posem ben bé en un costat i de cop gira el revolt, a molta velocitat, un quad, conduit per un home que més aviat sembla un lluitador dels que surten a les pel·lícules futuristes. Frena sobtadament quan ens veu, darrera d’ell venen també uns quants més a gran velocitat, a massa velocitat. Són un perill per a la gent que només caminem i no tenim eines per atacar (tampoc no les volem, és clar).

 

 

P1150273 vinyes

Més amunt, deixem unes vinyes a l’esquerra. Les fileres són de ceps ja vells i força separades. Terra molt seca. I així, anem fent fins al punt on toca pujar una mica més dret i amb la dificultat dels solcs

produïts pel que, suposo que de tant en tant, hi passen amb moto, trencant el camí. Uns quants cirerers d’arboç decoren el camí de pujada, uns amb els fruits de colors i altres només amb les flors.

P1150275 Indicacions 

P1150280 La Conca i el coll de Cabra

 

 

 

 

P1150281 Bosc de generadors a Fors  

 

 

 

 

 

 

 

 

   

Com que hem guanyat altitud tenim una bona vista de la Conca de Barberà. Al fons s’endevina el tall del coll de Cabra, per sobre de Cabra del Camp. El Coll de Cabra era un pas estratègic entre les terres del Camp i les de la Conca. En el gravat de Beualieu, realitzat el 1644, s’hi endevina al peu la paraula “Porte”. Tot fa pensar que al Coll de Cabra hi podia haver una mena de pas barrat o pas fronterer. Podem pensar que en aquella època el pas del Coll de Cabra no era lliure. Calia aturar-se i probablement pagar un peatge. Era un pas estratègic i probablement estava controlat per un destacament militar. Més endavant tenim ja una bona vista del bosc de generadors elèctrics en terres del poble de Forès.

P1150284 Petjades          

Així, entre unes coses i les altres arribem al turó del Santuari del Tallat, havent-nos enfilat a la serra del Tallat. Al davant del santuari, a tocar de l’aparcament hi ha unes pedres grosses on es poden veure uns senyals que podríem correspondre a petjades de dinosaures, probablement sauròpodes petits, segons m’explica l’amic Salvador. Al davant mateix tenim la façana de l’antic monestir. Després de molts anys d’abandonament i gràcies als Amics del Tallat, associació constituïda el 1970, que van recuperar la propietat del santuari, s’ha anat rehabilitant i ara comença a presentar un aspecte que, al menys, no és de ruïnes.

P1150283 Santuari del Tallat    

Aquest  santuari havia estat un gran edifici gòtic florit, amb interessants treballs a les portes, finestres i la galeria gòtica. Alguns dels elements arquitectònics es troben, actualment, al castell de Santa Florentina de Canet de Mar i al Museu del Cau Ferrat de Sitges.

P1150287 CapitellsEn aquest indret hi ha documentat una petita torre de defensa des de l’any 1081, per molt més endavant trobar-se documentat ja un eremitori. Va ser l’any 1354 quan s’hi va fundar l’església de Santa Maria del Puig del Tallat. Actualment hi ha una imatge referida a aquesta marededéu (que és una verge negra) a l’església parroquial de Sant Llorenç de Rocallaura. Se sap que hi és des del 1822.

P1150288 Foto final al Tallat

Si voleu accedir a la ruta per a gps, podeu clicar:

  http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3681632