Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Bràfim a Santes Creus

Bràfim a Santes Creus (camí SJdG)

(Alt Camp)   Excursió que correspon a la 2ª etapa del Camí de Sant Jaume de Galícia des de Tarragona. Hem anat de Bràfim fins a Pla de Santa Maria. Un total de 21,7 quilòmetres, amb un desnivell molt suau de +290 i -140 metres. 

 

569 mapa 569 perfil

 FA UNS DOS ANYS: Es va posar una placa de marbre a l'Acròpolis d'Atenes, al costat de la porta de Beulé, als peus dels Propileus, que reprodueix les paraules d'elogi del rei Pere el Cerimoniós dient que l'Acròpolis era "la pus richa joia qui al mont sia" ("la joia més rica que hi ha al món"). La placa està en grec, català, castellà i anglès. El 2011 va fer 700 anys de l’arribada dels catalans a Atenes. El rei Pere el Cerimoniós va ordenar que el magnífic temple, que aleshores també es va dir Santa Maria de Cetines, fos protegit per uns ballesters. Va ser l’època del Ducat Català d’Atenes i Neopàtria.

 P1150252 Interior St Jaume de Brfim 

 

 

 

 

 

 

La trobada la fem a Bràfim, un poble quin nom prové de l’àrab “Abrahim”. Val a dir, ja que fem el Camí de Sant Jaume, precisament l’església del poble està dedicada a Sant Jaume Pelegrí, tal com es pot observar al magnífic retaule que té. També es pot dir que l’escut de Bràfim presenta una torre de defensa, juntament amb un bastó i una carabassa de pelegrí.

P1150178 Inscripcions a Brfim  

 

 

 

 

 

 

Comencen les inscripcions i la Carme i el Rafa van repartint els documents que ja porten preparats. Ens hi anem reunint un bon grup de caminadors avui.

 P1150181 Instruccions

 

 

 

 

 La Carme dóna les instruccions per començar a caminar des de la façana de l’església de Sant Jaume. Aquesta església, va ser fortificada l’any 1835 per part dels “quempis”, nom que rebien el grup de liberals del poble que s’enfrontaven als “gecs”, que eren el centenar de carlins, en el context de la darrera guerra carlina.

P1150184 Envoltats de camps 

 

 

 

 

 

 

 

L’origen del poble és pot situar el 1159, al menys és del mes de setembre d’aquell any que hi consta un document del bisbe de Barcelona, Guillem de Torroja, pel qual concedí una carta de població a les “viles” de Bràfim, el fet que en el document es parli en plural, pot voler significar l’existència de diversos nuclis potser provinents,antigament, d’una dispersió habitada.

 

 

P1150186 Vinya 1 

P1150188 Vinya 2 

 

 

 

 

 

Als afores del poble hi ha el santuari de Lloret, que es va bastir el 1664 per acollir una imatge que portà un capellà d’Ódena, però es veu que el 1684 aquest capellà es va barallar amb el rector i se l’emportà, però la pressió de la gent del poble, el va obligar a retornar-la.

Bràfim (que el 1570 encara es coneixia com Abrafím) és de petita extensió i quasi tot és conreat de secà, amb vinya i també amb arbres fruiters, com els cirerers. Mentre anem sortint, tota aquesta realitat es fa palesa.

P1150191 Monlit entrada Ens apropem a Vila-rodona i prop de l’entrada a la vila hi ha unes grans pedres, dolmens, pedres de molí i altres elements que, probablement, recorden els origen del poble que es situa a l’edat del bronze, cap el 1800 aC. És el període en que s’inicia la vida social i es formen els poblats. Es calcula que els cossetans, habitaven aquestes terres. Eren gent pacífica i mantenien bones relacions amb els seus veïns del nord, els ilergets. Val afegir que en una cova prop del poble (la Cova Gran) s’hi ha trobat restes de mamut, cérvols i cavalls.

P1150190 Vila rodona 

Sembla haver-hi un acord general que el nom prové del llatí i faria referència a una vil·la romana corresponent a la família Rotundus. Més modernament, el poble està documentat el 959 amb el nom de “villa rotunda”. Es tracta de la cessió de les terres al bisbe de Barcelona per tal de bastir-hi un castell. Per tant, Vila-rodona formava part del Comtat de Barcelona, tot integrada al terme del Montmell.

 Durant la guerra civil catalana del segle XV, la ciutat es decantà totalment a favor de la Generalitat i contra Joan II, defensat per Joan Gaiàs i Guillem Pina. Després de la comtessa, el poble havia quedat força malmès, especialment per l’ocupació que va patir de l’arquebisbe de Saragossa durant aquella guerra.

P1150193 Celler cooperatiu   

 

 

 

 

 

 

Anem a visitar el celler cooperatiu, obra senzilla, modernista, de Cèsar Martinell. Estem una bona estona i després marxem. Per sobre de la vila, destaca el castell. Se sap que va ser ocupat per les forces franceses el 1808 i que tres anys més tard, o va ser per les tropes espanyoles. Finalment, el 1874 va passar el municipi, que el va reformar. Actualment conserva una gran la torre rodona i par dels murs, però, habilitat com a residència particular, no es pot visitar.

P1150196 Detall 

P1150212 Passera sobre el Gai

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 El nostre camí, ara ens porta pels vorals del riu Gaià, per unes curioses i ben muntades passeres, on cal anar en compte doncs es mouen força.

P1150217 Vegetaci densa Ens envolta una vegetació intensa i densa de ribera humida.

P1150218 Aiguamrcia 

 

 

 

 

 

 

 

Arribem al petit nucli d’Aiguamúrcia. El primer que puc dir és que, com passa sovint, els noms ens porten a interpretacions errònies. Aquest n’és un cas: etimològicament el nom prové del llatí “aqua murcida” que voldria dir “aigua lenta”, probablement pel pas tranquil del Gaià que per aquí transcorre calmosament. És el municipi, que té com a cap Santes Creus, més extens de la comarca, amb 73 quilòmetres quadrats.

 

P1150221 Palosantos

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

P1150222 Santes Creus  Ja hi vaig estar fa un temps. Hi ha el corresponent relat de l'excursió.

Entrem per veure l’audiovisual, que està força bé i després a visitar l’església, els claustres i altres dependències. Un dels aspectes més rellevants, són els mausoleus de Jaume II i de Pere del Gran. Era fill de Jaume I El Conqueridor i de Violant d’Hongria. Va néixer el 1240 a València i morí el novembre de 1285 a Vilafranca del Penedès.

P1150241 MausoleusFou conegut com a Pere II de Catalunya i Pere III d’Aragó i fou el monarca de la Corona d’Aragó que, com tots sabem, era la denominació que es donava a la confederació catalano aragonesa, que incloïa el Regne de València, conquerit, anys enrere, pel seu pare Jaume I, als sarraïns. També era rei de València, lògicament i més endavant, després de la conquesta de Sicília, fou rei de Sicília.   

P1150242 Calustre gtic   

 

 

 

 

Està enterrat en la urna que es troba a la dreta del creuer, mirant cap a la nau des de l’altar i és l’única tomba d’un sobirà de la Corona catalano aragonesa que no ha estat mai violada. El seu gran almirall, Roger de Llúria, també està enterrat als peus de l’altar. La tomba que està situada a l’esquerra és el mausoleu de Jaume II i de Blanca d’Anjou.

La tomba del rei Pere, en un format de banyera, compta amb un fi i magnífic treball. Cal dir que quan el seu fill, Jaume, era rei de Sicília, va fer enviar cap el monestir de Santes Creus, les pedres de pòrfir per a la tomba, el disseny de la qual es va inspirar en les dels reis sicilians dels Hohenstaufen, a la catedral de Palern.

P1150245 Santes Creus marxant La visita ens ha suposat ben bé, una hora i mitja i seguidament marxen per tal d’acabar la part final de la ruta d’avui. Si hi esteu interessats, podreu trobar un documental que explica l'enigma de la mort del monarca més valerós de la corona catalanoaragonesa. Un recorregut per la història que comença amb l'obertura i l'estudi d'una de les últimes tombes reials que mai havia estat profanada. Arqueologia, art, medicina forense, genètica, enginyeria, antropologia, restauració i moltes altres disciplines participen en un ambiciós projecte científic. Podeu clicar a:   http://www.tv3.cat/videos/3089930/Anatomia-dun-rei

P1150247 Barraca Ca lAug    

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Per la pista que seguim, entre camps de conreu, trobem nombroses barraques de pedra seca, algunes caigudes i altres en molt bon estat, com aquest de Ca l’Augé, molt interessant i que ja vaig explicar en el relat de l’excursió que abans ja he indicat.

 P1150251 Esglsia Pla de Santa Maria 

 

 

 

 

 

Com a final d’etapa arribem al Pla de Santa Maria, poble on anem a dinar, abans d’anar a l’autocar que ens haurà de tornar fins a Bràfim. El més interessant és l’església de Sant Ramon de Penyafort, el temple romànic més espectacular de la comarca, construïda a principis del segle XIII i declarada monument històric artístic l’any 1951. Concretaré que del conjunt destaca de forma especial l’extraordinària portalada, al costat sud que compta amb vuit arquivoltes en degradació. Ara bé, cal observar la curiositat impagable de dues imatges esculpides a banda i banda del primer capitell exterior. La imatge de l’esquerra és clarament Sant Pere amb les claus a l’esquerra i beneint amb la mà dreta. Però l’altre imatge, que li fa parell és Sant Joan Bautista, que es pot identificar per la creu, el bastó de crossa i els llargs cabells. És un parell d’imatges força interessants ja que normalment la parella de Sant Pere acostuma a ser Sant Pau, per tant aquesta és una variació sobtant.

Abans de pujar a l’autocar encara m’entretinc a admirar la gran rosassa en el mur occidental, prou estranya en una temple romànic, de grans dimensions i còpia de la magnífica que llueix al monestir de Santes Creus.

 

Si voleu accedir a la ruta per a gps, podeu clicar: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3654088

 

Escribir un comentario


Código de seguridad
Refescar