Jorba a Rubió

(Anoia)   Excursió el 21 de novembre de 2012, circular, des de Jorba fins a Rubió. Un total de 19 quilòmetres i uns desnivells, + i -, de 560 metres.

568 Mapa 568 perfil

QUASI FA 534 ANYS: El 17 d'octubre de 1478 i com a conseqüència de la tolerància que hi havia a Catalunya amb els jueus, la reina Isabel va aconseguir del papa Sixte II l'aprovació d'estendre la inquisició castellana a la Corona d'Aragó i Catalunya i es va anomenar el frare Tomas de Torquemada, però l'església catalana, el Consell de Cent i la Generalitat s'hi van oposar rotundament i van impedir la seva entrada a Barcelona. Passats dos anys de negociacions, al final el papa va dictar l'anul·lació dels inquisidors a Catalunya i Aragó i va imposar Torquemada.

P1150130 

   L’inici de l’excursió és a Jorba i anem en direcció a Rubió seguint la riera de Rubió. La tornada, al final, la farem pel vessant de llevant. L’interès especial de l’excursió és la visita al retaule de l’església de Santa Maria de Rubió, del qual ja en parlaré més endavant. Se sap que l’indret de Jorba ja està documentat el 978, fent referència als límits dels castells de Tous i de Montbui i ja dins del segle XII es fa referència a la baronia de Jorba. El primer baró va ser Guerau de Jorba, conseller de Ramon Berenguer IV. L'església parroquial actual, dedicada a sant Pere, amb façana de cara a la carretera, va ser construïda entre el 1551 i el 1558 pel mestre d'obres Joan Gibert de Bellpuig. Els carreus provenen d'una pedrera del pla del Magre i van ser transportats a bast. Es tracta d’un edifici d'estil gòtic tardà, molt regular i de planta rectangular, amb una consistent torre campanar. Pel que fa a l’origen etimològic de Jorba, hi ha que ho considera d’origen incert (documentat antigament com “iorba”), d’altres consideren el seu origen en “al-urba”, de l’àrab i amb el significat de “població habitada per àrabs”.

 

P1150131 

Comencem a caminar just per la part del darrera de l’església, a tocar d’una casa, per una pista planera que va seguint el dibuix que fan els meandres de la riera de Rubió. A sota es veu el camp de futbol i més endavant se’ns presenta la bonica vista, amb els colors de la tardor, de la riera de Rubió, encara que avui una mica apagada per la llum difuminada d’un dia emboirat i fosc.

P1150133 Riera Rubi 

A l’esquerra han quedat els Plans de Traver i a la dreta, per sobre nostre els Plans d’Ardesa. Sense perdre altitud la nostra pista va recte cap a nord i s’apropa a la humitat de la riera, que haurem de seguir una bona estona. Anem veient, a l’esquerra les masies. No les sabem identificar, però són can Traver, cal Cesc, cal Narcís, cal Xavier, can Rovira,... de fet una gran quantitat de masies que són les que formen el terme municipal de Rubió. El campanar ja el comencem a veure dalt d’un turó. 

P1150136 

P1150140 Creu de terme 

   Una mica abans de Rubio, el camí passa per la finca de l’Alzina, actualment un restaurant. Sembla que hi ha algun camí que permet desviar i passar pel costat, però no ‘hem trobat. Tot i amb això no hem tingut cap dificultat en passar per l’aparcament. Arribem a Rubió, on destaca una bonica creu termal, a l’entrada i després l’alterós campanar. De Rubió cal saber que el nom prové del llatí “rubeo” (roig), probablement pels tons rogencs de les terres que l’envolten. L’ajuntament i l’església estan dalt d’un turó de 626 metres i originàriament va ser una construcció fortificada. D’aquest castell se’n fa esment cap el 1063 i se sap que qui governava fou en Pere Bertran de Rubió, cap el 1198. Ja a finals del segle XIV, Bernat de Boixadors va adquirir, per compra, al rei Pere III, la jurisdicció del terme.  

P1150141 Rubi 

A l’ajuntament, trobem l’alcalde, qui, molt amable, ha vingut per tal d’obrir l’església i permetre que puguem admirar el magnífic retaule que hi ha. En Josep Camp, un dels companys de la sortida, es va preocupar de concertar aquesta visita. 

 P1150145 Ajuntament Rubi  

   A prop de la casa que ocupa l’ajuntament, hi ha un “test” que, realment, és l’antiga pila baptismal de l’església. Aquesta pica, es va esberlar (ja hi tenia un arbre a dins) i un cop recuperada ara encara pot ser admirada.

P1150146 Grup P1150147 Pila baptismal

 

P1150148 Retaule 1

      L’església de Santa Maria de Rubió és un temple gòtic fortificat, gran i esvelt, ampliat a principis del segle XIV. Hi entrem per la petita i austera porta de migdia i el nostre guia obre el llum, mentre ens dóna algunes explicacions de com es van amagar les diverses peces que formen el retaule per evitar que, en el context de la guerra del 36, fos destruït. El retaule de Rubió, de característiques formals italogòtiques, constitueix una de les peces pictòriques més importants del gòtic català. Estilísticament és una peça trescentista. Al capdavall del retaule sembla llegir-se LXVII que podria correspondre a la data en què fou pintat, 1367, encara que els estudiosos, en atribuir-lo a l’anomenat mestre de Rubió, deixeble de Ramon Destorrents, situen la seva factura més enllà de l’any 1380 sota el domini dels Boixadors. L’obra, pintada al tremp sobre fusta, consta de tres cossos verticals subdividits en tres pisos als laterals i dos al cos central. Entre el cos central i els laterals i entre aquests i el guardapols hi ha quatre muntants rematats per pinacles.  

P1150156 retaule 3  

El bancal original, a la part inferior del retaule, es conserva al Museu Episcopal de Vic. Aquesta predel·la és una reproducció feta posteriorment per l’escultor Emili Colom, qui va incorporar alguns personatges que representen diversos tècnics que es van ocupar de la darrera   restauració del recinte el, 1989, que no apareixen evidentment en l’original que es conserva al Museu Episcopal de Vic; concretament, a l’escena de la Pietat apareixen retratats l’arquitecte i l’aparellador que van dirigir les obres de restauració. Cal agrair sincerament que l’alcalde ens hagi permès visitar el temple i aquest magnífic retaule. 

 P1150161 Parc elic

   Després de la visita i d’esmorzar una mica, seguim el nostre camí. La ruta ens porta en direcció al parc eòlic de Rubió. No és possible tallar i anar per les Planes del Puig ja que la fins El Puig, han tancat amb filats tots els terrenys i no s’hi pot passar. Per tant, arribem fins als molins generadors d’electricitat i aleshores comencem a girar a sud. Cal tenir en compte que, aquí, tampoc no es pot passar per la zona tancada pels propietaris dels aerogeneradors (es veu que per les serres de Rubió a la gent li agrada posar portes al camp), però hi ha un senderó que va pujant per la cresta dels turons.

P1150168 Puig St Miquel

El fet d’anar per la cresta ens ofereix unes vistes de gran amplitud. Ens anem dirigint en línia recta de cara al Puig de Sant Miquel. A l’esquerra ens queda el que es coneix com a Costa de Les Maioles. Per aquesta “costa”, no sé ben bé on, hi ha un dolmen (el dels Tres Reis) propi de les comunitats que poblaven aquest territori entre el V i el III mil·leni aC. No ens costa gaire pujar al Puig de Sant Miquel (733m), amb un pessebre plantat pel grup d’excursionistes “jubilats dels dimarts”, tal com diu la placa, i també una senyera

P1150172 St Pere dArdesa 

Una mica més avall, hi ha l’església romànica de Sant Pere d’Ardesa, amb el sostre malmès. Coincideix amb el que va ser el castell d’Ardesa, documentat des del 989. Probablement devia ser una població i un castell amb força recursos, el que queda palès en la qualitat de la construcció, decorada amb arcuacions llombardes. 

P1150174 ca lEstruc 

Seguim avall. A la dreta sabem que queda el pla anomenat la Plaça de les Bruixes. Per aquest indret, l’any 1841, els mossos d’esquadra i el sometent de Rubió, van ferir de mort els bandolers Marimon i Casulleres, que capitanejaven un gran partida de lladres que atemorien els pagesos de les rodalies i fins i tot algunes viles mitjanes. Nosaltres seguim avall fins arribar al davant de ca l’Estruc, on girem per la pista asfaltada que ens portarà, en uns trenta minuts fins a la Costa de Sant Salvador, des d’on, entre pins, anirem baixant fins a Jorba.

  

P1150176 Jorba 

Arribem un altre cop, però per la part superior, a Jorba. El poble queda als nostres peus i ara sembla més gran que abans. Al davant tenim també el puig de la Guàrdia, ons'alcen les restes de l'antic castell de Jorba, iniciat al segle XI i que sofrí al llarg del temps reformes i afegits; molt malmès ja al segle XIX, fou definitivament arruïnat durant la primera guerra Carlina (1833-40).

 P1150177 castell de Jorba

 

Si vols accedir a la ruta per a gps, ves a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3637436