Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Els Prats de Rei, volta de la batalla

 

Els Prats de Rei, volta de la batalla

(Anoia) Excursió del dimecres dia 18 de desembre de 2012 per fer la volta a Els Prats de Rei, per on es va produir la famosa batalla del 1711. Un total de 16 quilòmetres i uns desnivells de + i – 276 m. Hi he anat amb en Josep, el Toni i l’Alfred.

Mapa Perfil

FA 15 DIES VA FER ANYS QUE: El reglament de Telègrafs del 30 de novembre de 1961 (no fa pas massa anys) es prohibia expressament l'ús del català. Aquest és un dels errors històrics d'Espanya, la obssessió d'unes autoritats per tal d'arraconar la llengua catalana. Cal pensar que un idioma no és només un vehicle per a la comunicació, és molt més: forma part de les emocions més internes. Cap persona (ni anglés, ni francès, ni alemany... ni els mateixos que dicten aquestes normes) acceptaria que li prohibissin l'ús de la llengua qmb la qual es comunicava amb la seva mare.

P1150333 Els Prats de Rei  

Ens trobem a Els Prats de Rei (608m), a quarts de nou, poble situat abans d’arribar a Calaf. Hi ha vestigis ibers i romans de la població de Els Prats de Rei, probablement per la posibilitat de conreus i d’aigua. Hauran de passar molts anys perquè, com a conseqüència de necessitats defensives, anés creixent el nucli de Calaf, més a ponent. La primera referència escrita coneguda, és d’una donació, per part dels comtes Sunyer i Riquilda, al monestir de Santa Cecília de Montserrat, l’any 945. També se sap que cent anys després, eren els comtes de Barcelona que eren els senyors de la població.

 

P1150340 Capella St Joan

 

 

 

 

 

 

 

 

Comencem a caminar passant pel davant de la petita capella de Sant Joan i així ens dirigim als afores de la vila per fer la ruta de la batalla d’Els Prats de Rei. Aquesta és una ruta senyalitzada i amb cartells informatius que fa referència a la coneguda com batalla d’Els Prats de Rei dins de la guerra de Successió i que va enfrontar els seguidors de Carles III amb els de Felip V.

Imatge 1

 

 

 

 

Catalunya estava al costat dels carlistes, ja que es tractava d’un rei lliberal, mentre que Castellla estava del costat dels felipistes, que representaven una concepció més absolutista. Com ja se sap, aquella guerra va resultar fatal per Catalunya, amb la pèrdua de la llengua, la cultura, les tradicions i els drets històrics.

P1150347 Primera vista La ManresanaLluny veiem la gran torre de La Manresana. D’aquí a una estona hi passarem. Nosaltres seguim endavant per la pista. Aquesta és una excursió planera i de pistes rurals, però que té l’interès històric.

 

Imatge 2 

 

 

 

 

L'episodi de Prats de Rei s'emmarca en la última ofensiva aliada a territori català un cop ja s'havia perdut l'Aragó amb les derrotes de Villaviciosa i Brihuega. L'enfrontament a Prats de Rei es produí en un moment clau de la Guerra de Successió, ja que el 1711 els anglesos estaven mantenint converses de pau amb França per finalitzar un conflicte que ja s'allargava massa.

P1150349 Murs 

 

 

 

 

 

 

 

Més endvant veiem, entre les boires del matí, la masi de Ca l’Estrada, on arribarem d’aquí a vint minuts. La història ens explica que el 1711 el cercle a Catalunya s'exprimia: per el sud queia Morella I Miravet; al nord, la pèrdua de Girona feia caure els nuclis forts de l'Empordà i el bastió austriacista d'Osona. Davant aquesta situació, el castell de Cardona es mantenia com la fortalesa austriacista més notable a l'exterior de Barcelona.

P1150350 Can Estrada

El seu governador, Manuel Desvalls i de Vergós, organitzava la resistència a la Catalunya central ajudat per el seu germà Antoni Desvalls, marquès de Poal, que amb una columna de miquelets i professionals fustigava les partides borbòniques més endinsades al Principat. Així doncs, el castell de Cardona es convertia en una forta amenaça austriacista que no passà per alat als borbònics. Davant aquesta situació, l'entorn de Calaf i Els Prats de Rei es convertia en l'escenari ideal per preparar i assegurar la caiguda de la fortalesa dels Desvalls.

P1150353 No tirar    

 

 

 

 

 

 

 

 

Actualment, ara no es poden utilitzar escopetes, com es pot veure al senyal, però aquell any aquestes terres eren batudes per canonades. Els borbònics dominaven Cervera, i de camí cap a Manresa ocuparen Calaf, on establiren un campament base que els serviria de base logística per encarar l'ofensiva contra Cardona. Els aliats, per la seva banda, aconseguiren fer-se forts a posicions elevades davant la vila d'Els Prats de Rei.    Des dela retirada de l'Aragó a principis d'any, l'exèrcit aliat s'havia recuperat en uns 23 mil homes. Des de Calaf, al setembre, els borbònics baixaren a Prats de Rei, on finalment el gros dels dos exèrcits enfrontats es trobaren.

 

P1150356 Els Prats 

El poble d’Els Prats de Rei l’anirem veient tota l’estona, ja que la circular va girant a partir d’un punt central que és la vila. Estem dins de la depressió central catalana, a l’altiplà de la Segarra, sempre entre els 600 i 700 metres. Tot i amb això, actualment, el poble forma part de la comarca de l’Anoia.

 P1150360 Can EstradaAquesta bonica masia, envoltada de amples camps de conreu, va estar una posició borbònica a llevant del poble, sent anomenada Calsina. La campanya complerta de Prats de Rei es va desenvolupar en un ampli territori que circumdava la vila de Prats de Rei tot englobant més de 12 quilòmetres quadrats. Es calcula que estaven enfrontats dos exèrcits, el comandat pel comte Starhemberg amb 22000 homes i el de l’exèrcit franco-espanyol amb uns 35000, comandat pel mariscal Vendôme.

 P1150364 La Manresana 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Les tropes austriacistes del mariscal Starhemberg, que tenien com a base logística i punt d'observació la Torre de la Manresana, es trobaven situades entre Can Selva i Puigfarner, dos masos a llevant del poble. 

P1150368 Pujant 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquí, a la Manresana hi havia el centre de comandament de Starhemberg. L'esvelta torre del seu castell ressalta de molt lluny i es troba molt ben conservada. Restaurada al final dels anys setanta, es posaren a la vista al seu voltant importants restes del castell o edificacions que l'envoltaven. La deonominació d’aquesta torre prové de finals del segle X pel fet de considerar-se extensió del comtat de Manresa. Es tracta de la més ben conservada de les quatre o cinc torres que van rebre aquest nom.

P1150371 El grup

 

 

 

 

 

 

 

 

Nosaltres aprofitem, els pins d’un rocam, amb alguna tomba antropomòrfica, per seure i menjar una mica. A tocar hi ha l'ermita de Sant Andreu de la Manresana, amb una capella del Roser. Havia estat una antiga sufragània d’Els Prats i encara manté els murs romànics.

P1150376 LAlbereda 

Ja fa dues hores que caminem, encara que entretenint-nos molt, quan arribem a una masia extraordinària: L’Albereda. Aquí rebem l’obsequi de la planera i tranquil·la conversa amb el senyor que ens ve a rebre, quan ens hi atansem per fer unes fotos. El gran mas de l'Albereda o l'Albereda de Montserrat, a prop de l'Anoia, havia estat un mas i granja del monestir de Montserrat; el casal amb la seva propietat eren considerats un terme autònom o quadra.

P1150377 Escut

 

  

 

 

 

 

Aquesta propietat, frondosa i ben regada, fou adquirida pel monestir el 1524 per compra als hereus de Gaspar Ballester. És envoltada d'un mur, amb una gran portalada que mostra l'escut de Montserrat, que veiem també en altres indrets del mas, un gran edifici amb elements gòtics i altres edificacions més tardanes.

 

 

 

P1150381 St Ermengol   

Un cop ja hem tombat cap a ponent trobem Sant Ermengol, una antiga ermita romànica, acompanyada d'un antic mas o residència d'ermitans, coneguda com la Clau de Miralles. Se sap que ja existia el 1076, quan el matrimoni Oleguer i Guisla, grans propietaris del lloc, en van fer donació a la catedral de Barcelona,

P1150385  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

com a dotació de seu fill Oleguer, futur bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona, que acabà sent Sant Oleguer. Tristament, l’ermita està en molt mal estat i totalment en ruïnes.

 

P1150389 Can Codina  

Més enllà dels prats de conreu es veu la planta magnífica de Can Codina. Documentada des del 1068, tradicionalment tenia només el mas de la Codina, per això és anomenada Can Codina de la Quadra. És un gran mas amb notables estances, amb volta als seus baixos. Aquest espai correspon al sector de la rereguarda borbònica. Per aquests camps, que ara veiem pacífics, hi estaven estacionades diverses unitats d’infateria, cavalleria i bateries d’artilleria.

 

P1150394 Solanelles 

 

 

 

 

 

 

 

 

Tocades la una arribem a Solanelles, un conjunt de cases situat dalt d’un suau puig al NO del terme dels Prats, que fins el 1840 fou una petita entitat municipal, a la qual Carles III, el 1788, va annexar la veïna quadra de Galí, Seguers i Puigdemàger. La torre de Solanelles és coneguda des del 1022. Val a dir que el 1138 la seva parròquia, dedicada a Sant Gil, que estava considerada del terme del castell de Puigdemàger, fou cedida per Manassés i els seus fills al monestir de Sant Pere de la Portella del Berguedà. Des del segle XV s'uní com a filial a Sant Pere Sallavinera, on potser anirem a fer la propera excursió del mes vinent. Aquí, com que anem molt endarrerits, decidim seguir la carretera asfaltada, estreta, bonica i sense cap cotxe, en direcció a Els Prats. Si seguissim recte, per on hem vingut, en un quart d’hora podríem prednre una pista que també va cap al nostre destí, però ens estimem més fer via, ja que hem quedat al poble amb un matrimoni que s’han ofert a mostrar-nos l’església.

 

P1150334 Sta Maria del Portal 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Hem acabat la vota per la batlla d’Els Prats de Rei que va durar des del setembre al desembre del 1711. Val a dir, finalment, que el dia 18 de desembre, en el campament de Prats de Rei, foren disparades unes salves d'artilleria per celebrar la notícia de la confirmació de l'arxiduc Carles com a emperador d’Àustria a Viena. Aquestes canonades causaren una gran alarma en el campament de Calaf. Davant la derrota als murs de Cardona, els borbònics començaren una retirada que provocà l'aixecarement de les posicions i el setge de Prats de Rei el 24 de desembre de 1711. Starhemberg, que no s'havia mogut de la Manresana, aixecava victoriós el campament aliat durant els dies de Nadal, satisfet d'haver proporcionat una estimable ajuda en la resistència de Cardona i recuperant tot el material abandonat al camp borbònic.

P1150398

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Podem entrar a visitar l’església i la imatge de la marededéu del Portal, tant estimada en aquesta vila. La Mare de Déu del Portal és un santuari situat, on hi havia el Portal Major. És un edifici barroc d’estil neoclassic construït entre el 1756 i el 1787. Té una cúpula central, ornada d'escultures dels Sants Doctors de l'Església. El seu origen, lògicament, és en una capella mural feta en la fornícula de sobre el portal major de la vila, quan es van reedificar les muralles cap el 1375.

P1150339 Parrquia Sta Maria 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Dins de l’església parroquial, dedicada a Santa Maria, es poden veure diverses làpides d’origen romà, una de les quals fa referència al “municipium Si-garrensis” que es considera l’origen de la població. És d'estil barroc neoclàssic, l'edifici és format per una gran nau, amb cinc capelles per banda. Fou reconstruïda entre el 1685 i el 1713.

P1150405 Creu de terme gtica   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Es pot admirar la creu de terme original (la que hi ha al davant de Sta Maria del Portal és una còpia) i en la primera capella de l’esquerra una gran imatge de Sant Jaume Pelegrí i també un Sant Cristòfor, advocat de la mort sobtada.

Per a disposar de més informació força ben explicada, podeu anar a:

http://www.guerradesuccessio.cat/bat_pratsderei.html (un lloc d’on n’he obtingut una bona part).

 Si vols accedir a la ruta per a gps, pots clicar:

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3740638

  

Escribir un comentario


Código de seguridad
Refescar