Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Sant Martí de Tous a la Fou

(Anoia)   Excursió que he fet el dia 11 de gener de 2012 amb en Josep Camp i en Lluís Willaert. Distància de XX qm. i desnivells de + 240 i - 360; un total de 4 hores. Es tracta d’una excusió planera que comença per una pista asfaltada i que fora del torrent per visitar la Fou, va generalment per pistes. Ara bé, és molt interessant per la gran quantitat d’aspectes locals i d’història que envolta l’itinerari. (Comarca de l’Anoia).

516 Mapa 516 Perfil

TAL DIA COM AVUI: El 11 de gener de 1284, Barcelona rep el privilegi reial, de Pere el Gran rei de Catalunya i Aragó, conegut com a “Recognoverunt Proceres”, que venia a constituir la font més transcendental del dret municipal de la ciutat.

Arribo a Sant Martí de Tous a les 9 del matí, envoltat de camps blancs gebrats i a -3ºC. Per l’ombra dels carrers, fa un fred que pela! És un poble, petit i bonic, amb el castell al damunt, que compta amb uns mil habitants. El nom prové de la seva advocació al sant militar Sant Martí (nom provinent del llatí “Martinus”). Segons Moran, Batlle i rabella, “Tous” provindria del llatí “Tofus” (pedra tosca i buida) i que derivaría ja cap a la documentació antiga (s. X) en “Touos”. Pel que fa al sant, cal dir que és el patró dels militars i que va neixer el segle IV a Hongria, però el fet d’haver estat bisbe de Tours, li va donar el nom definitiu. Sembla que aquest sant és el que té més temples dedicats al seu nom a tot el Planeta. Només a França hi més de 3.500 esglèsies a ell dedicades.

 P1100882

L'Any 880, Guifré el Pelós va conquerir el lloc de Tous i l'any 960 Borrell I, comte de Barcelona i d´Osona, dóna a l´església de Vic aquest territori, que ja formava part del terme del Castell de Montbui. Aquesta donació es va confirmar el 978 per una butlla del Papa Benet VII.

El castell de Tous, d’origen en el 970, presenta una intacta i sòlida torre. Actualment es lloga per a sopars i actes, tot i que es pot fer una visita guiada els dies de la festa major del poble i per sant Joan. Té un alt interès arquitectònic donat que al seu interior hi ha diferents tècniques constructives, com ara l’spicatum. L'any 1020, l’abat Oliva visita Tous per a posar en marxa el nou repoblament del territori i encomana a Guillem de Mediona aquesta tasca. L'any 1032 el castell de Tous és confiat a uns catalans que adoptaran el cognom de Tous. Estaran sota el domini de l´església de Vic tot i que en generacions posteriors, Vic mantingué diversos plets amb els senyors ja que aquests volien exercir el poder absolut.

 

 P1100883  

 

 

 

 

 

 

 

A partir del 1410, el castell comença a anar de mal borràs. Es veu que els hereus de Bernat de Tous tenien la ma foradada. Va ser venut i empenyorat diverses vegades. Sabem que els nobles de la família Tous van deixar de ser propietaris del castell durant la primera meitad del segle XV, per la venda a Ponç de Perellós i que ja l'any 1505, el castell és donat a favor del Monestir de St. Jeroni de la Murta. Ens deie el sagristà, que actualment era propietat de la família Godó. Hi ha una web que parla del castell i que diu que la darrera transmissió del castell ho fou a la família igualadina Rojas. Penso que potser formen part de la mateixa família del comte.

 

 

 

 

P1100896 

 

 

 

 

 

 

Al davant del castell hi ha una mica de jardinet amb una esculptura i una placa de marbre dedicada a un poema de Mn. J. Verdaguer. El poema parla de la Senyora de Tous, referint-se a la vidua de Bernat de Tous, Beatriu de Vilanova. Vol la llegenda (que potser era veritat) que era una senyora capriciosa i llaminera, difícil d'acontentar: De tan acostumada que estava al luxe i a la bona vida, qualsevol refinament li semblava poc. La bona taula era la seva perdició. Només volia exquisitats. Entre els àpats opulents i les disbauxes que els seguien, semblava com si la senyora tingués riqueses sens fi. Als pobres cuiners els tenia martiritzats. Però amb el temps va gastar tant que va acabar en la misèria i va perdre totes les propietats. Així anava demanat alguna cosa per menjar per les masies que havien estat les seves. Un dia una dona li va donar un rossegó de pa amb nous i diuen que ella va dir. “Si hagués sabut que era tan bo el pa amb nous, encara avui fora la senyora de Tous".

 

P1100887   Hem entrat a la rectoria, al costat de l’esglèsia. Hi ha dos capellans, un de mexicà i l’altre nicaragüenc (el pare Miquel). Els hi demanem si ens podem deixar veure l’església i van a buscar el sagristà, el qual va venir amb la clau i ens va fer una curta, però amable visita guiada. L’església de Tous és relativament moderna, d’estil neoclàssic (s. XIX), però té l’interés del sarcòfag de pedra del s. XIV amb una figura jaient del noble Bernat de Tous

P1100889  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

També cal veure els quadres del frare Sant Jeroni de la Murtra, Damià Vicens, que formaven part del retaule del Roser. A uns dels quadres, al peu, hi ha l’inscripció pintada “En la Murtra ets. 1596”.  

P1100890

 

P1100901 St Pere de lErm    Són les deu tocades quan comencem a caminar, després de fer un café que ens escalfa l’esperit. Passem pel davant de la Casa del Pont, restaurada i anem seguint la pista asfaltada i planera. Més endavant ja veiem, lluny i al mig dels camps de conreu, mig abandaonada l’ermita de Sant Pere de l’Erm. És de començaments del segle XI i es va construïr per vertebrar un nucli de poblament, a la plana, que no va arribar a existir. Està documentada des del 1074. El 1174 es va voler convertir en monestir i tampoc va reeixir el projecte. Això explica que no s'arribés a enllestir mai i es convertís en una petita capella rural. Es va concebre com un temple amb planta de creu llatina, però només n'ha pervingut la capçalera i un tram del transsepte. Dels tres absis un està mig enderrocat i els altres dos han estat sobrealçats. Presenten les típiques arcuacions cegues lombardes.

P1100905 LEucaria   I ja tenim a tocar la gran masia anomenada L’Eucària. Al davant hi ha una capella de la qual he trobat informació que l’anomena “la Sagrada Família de l’Eucària”. Ens hi atansem i parlem amb l’actual propietari, que ens explica que el nom prové de Cuba, d’on va tornar el propietari que la va construir, i es veu que significa “casa” en la llengua dels aborigens de l’illa. També ens explica que havia estat ocupada per en Vila Rayes, el que fou el propietari de Matesa. Actualment és una casa rural amb activitats d’estada i de restaurant els caps de setmana.  

 P1100908    

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aleshores passem per sobre del mur de l’embassament que hi ha al davant. Fou inaugurat el 1997, però tal com diu el propietari de l’Eucària, els polítics no es posen d’acord. Uns el van fer construir i el van omplir i altres lhan fet buidar. El cas és que és buit del tot. Es veu que pretenía la transformació en regadiu de 450 Ha aproximadament. El sistema de regulació permetia fer ús de l'aigua pel rec i a l'hora garantia un cabal ecològic capaç de mantenir la flora i fauna autòctona de la riera de Tous. El cost va ser de 7 milions d’euros i té 33 metres d'alçada màxima, amb 15 ha. de superfície i una capacitat de més d’un milió de metres cúbics. A veure què passa, perquè és clar que tot és malbaratar diners.

 

P1100907  

 

 

 

 

 

 

 

 

Pugem per l’’altre vessant del torrent i per pista, ara ja de terra, anem una estona en direcció llevant per tombar a la dreta, quan veiem dues cases a prop. Es tracta de Cal Perdut i del cal Quec, malnoms prou ben indicatius i aclaridors. Més enllà i ja en direcció sud, passem a tocar de la Font del Tap i ja veiem, una mica lluny, la casa del Mas de Tous, una masia del segle XIX que actualment és una casa de turisme rural.

A l’esquerra tenim, segons el topogràfic, el Serrat dels Concos i a la dreta el Clot dels Llops amb tot de camps de cereal. Ens movem pels voltants de 500 metres de desnivell, de forma més o menys estable i amb suaus pujades i baixades. Es tracta d’un territori molt treballat i passem a prop de Can Gol, on hi ha una magnífica i coneguda gran alzina, quan ja practicament hem fet la meitad de l’itinerari.

P1100919 LAubereda 

I des d’aquí ja anem a passar pel davant de l’Aubereda, que és una important masia considerada la més antiga de l’Anoia. Ja surt documentada l’any 960 i pels seus voltants s’han trobat restes i peces d’èpoques molt reculades (neolític, dels íbers i dels romans). La masia, molt ampliada amb el pas dels segles, conserva al seu interior elements molt antics i compta amb una gran sala amb grans arcades d’estructura ogival, així com algunes espitlleres defensives.

P1100921 Torrent de lAlzinar   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Seguidament passem pel davant d’unes quantes cases i creuen la riera de la Fou per tal d’anar a baixar, ara per un sender estret, cap el Torrent de l’Alzinar. Aquest torrent és el que ens duu fins al Saltant de la Fou de Tous.

       

P1100923

 

 

 

 

 

   

D’acord amb l’Alcover-Moll, una fou és una raconada a la vora del mar, un barranc estret o el pas entre dos penyalars. La seva etimologia deriva del llatí “foce” que vol dir “gola”. Forma una important balma arrodonida, tallada pel torrent que baixa.

Tot i que hi ha diversos rètols que expliquen que es tracta un saltant d'aigua de la riera de Tous, avui per avui no hi ha ni una gota d’aigua. Diversos forats dispersos fan pensar que l’aigua també s’escola per alguna d’aquestes sorgències. Al voltant d’aquest indret, verd, humit i amb tot de raconades, s’han construït tot un seguit de llegendes Algunes d'aquestes llegendes expliquen com un bandoler (el Pagna) usava la Fou com a amagatall i com a escapada, o com la Mare de Déu va esculpir la seva imatge en les roques (cova de la Mare de Déu). També és coneguda la llegenda de la cérvola blanca de Tous. Segons alguns autors, el senyor de Tous un dia caçant va veure una magnífica cérvola blanca a la qual van encerclar; estranyament, en arribar on era havia desaparegut, però en aquell lloc hi van trobar una nena acabada de néixer, que va ser adoptada pels senyors de Tous. Van passar els anys i la nena es convertí en una bella donzella en edat de casar-se. Finalment un jove enamorat va declarar-s’hi; la pubilla li va demanar, però, que abans havia de caçar la fonedissa cérvola blanca de qui tothom seguia parlant. Després de moltes jornades l’enamorat no aconseguia el seu objectiu i la cérvola sempre s’esmunyia entre la foscor del bosc. Un vell bruixot amb l’aparença de pastor li va oferir la possibilitat de vendre la seva ànima al Diable a canvi de la cérvola. Finalment el jove, el qual havia acceptat la proposta diabòlica, va localitzar de nou a la cèrvola, però únicament la va ferir; seguint el seu rastre va arribar a un indret meravellós, una balma de la qual saltava una cascada que formava un llac d’aigües profundes. A la vora hi havia la seva estimada, amb la cèrvola ferida a la falda. La jove donzella li va proposar al seu estimat fugir d’aquest món per viure per sempre junts. I tal com relata Elisa Vidal, “tant bon punt ell digué que sí, el llac es va obrir i la terra els engolí per sempre. Ni ell, ni ella, ni la cérvola tornaren a ser vistos després d’aquell dia”.

  P1100929             

P1100931 Barraca de la Casa Gran  

 

 

 

 

 

 

 

 

Ja de tornada en direcció nord, arribem un altre cop a Sant Martí passant pel torrent cavaller i deixant a l’esquerra la cabana de Casa Gran, amb una bonica clau de volta a la porta d’entrada.

Finalment diré, dels capellans amb els que hem parlat aquest matí, que són de l‘orde dels Misioneros Josefinos, tal com un d’ells ens ha explicat. Es tracta d’una congregació fundada a Mèxic el 1872 pel capellà espanyol Josép Maria Vilaseca, fill d’Igualada. El seu apostolat és especialment en missions entre els indígenes mexicans, zones rurals pobles de centre Amèrica i alguna altre missió a Àfrica.  

P1100932 Sant Mart de Tous

Al poble, anem a dinar a l’Ateneu. Si voleu disposar del track en gps, poder anar a l’enllaç següent:   http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2390373