Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Sant Martí Llémena, Sta Lena i St Roc; Terra de Remences

(Garrotxa)   Excursió setembre 2012. De Sant Martí de Llémena (256m) a Santa Lena i Sant Roc. Total 11 quilòmetres, amb desnivells de + i – 463 metres. He estat un total d’unes 4 hores. L’excursió és fàcil i comença al mateix poble. 

Mapa perfil

ARA FA ANYS: Ara fa més de 1024 anys, cap a l'any 988, els interesos dels sarraïns estaven molt lluny de les terres catalanes. Conscient d'aquest fet el comte Borrell II declinà seguir amb el vassallatge al nou rei franc. Ni el rei Hug Capet ni els seus successors van donar cap resposta i per tant, a partir d'aquell moment, les terres vinculades amb el Comtat de Barcelona van funcionar pel seu compte, engegant, per tant, una nova etapa històrica.

 

P1140239 St Mart de Llmena 

Al poble hi ha l’església de Sant Martí que ja consta documentada l’any 1031 i que havia format part del capítol de la catedral de Girona. Si els dos dies anteriors he estat a la Vall d’en Bas, avui he anat a la Vall de Llémena, també amb dilatada riquesa històrica i de casals fortificats, ermites i esglésies, que estan envoltats d’un magnífic paisatge rural. Cal afegir que el topònim, originari de la mateixa vall, prové del segle X com a “lemine”, que té un origen incert, encara que alguns, sempre cercant identificacions properes, creuen que pot provenir de la planta silvestre “llemenosa” (“artemisa campestris”).

 P1140240 

 

 

 

 

 

Vaig pujant per un sender clar i evident envoltat de bosc, mentre, per entre els arbres puc anar veient trams de la vall i la silueta dels arbres que envolten la riera. Per cert, la riera de Llémena acaba sent un afluent del Ter pel seu marge esquerra.

Els segles XIV i XV foren temps difícils. A la carestia derivada d’anys de males collites s’afegiren les grans epidèmies de pesta negra que se succeïren a partir de l’any 1348 i que delmaren la població. També cal afegir-hi els terribles efectes dels forts terratrèmols dels anys 1427 i 1428 que van afectar durament tota la vall. De fet, les esglésies de Sant Martí, Sant Esteve, Granollers i la Barroca van quedar practicament derruïdes.

 En aquest context, i molt especialment als territoris de la vall que estaven sota el domini senyorial directe (sobretot els termes dels castells de Granollers, Rocacorba i Finestres), la situació de servitud de la major part de la població esdevingué molt difícil de suportar, i més quan el domini dels senyors es féu més feixuc en disminuir les rendes que percebien a causa de la crisi generalitzada, tal com molt bé explica en Joan Llinàs i Pol.

P1140241 Plataforma de numulites 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una estona després ja he arribat dalt del cingle de Can Soteras i començo a caminar per l’altiplà, un altiplà que compta amb una base de roca calcària força plana, sobre la qual els dipòsits de terres i capa vegetal, han permès desenvolupar una activitat agrària des de fa segles.

 

P1140244 Sendevina Can Buc crec

 

El camí que segueixo va en direcció sud i deixo a la dreta, al darrera d’un arbres, la masia de Can Sotera i més endavant les restes d’una altra construcció, evidentment abandonada, que m’imagino que deu ser Can Buc. Potser els avantpassats d’aquestes cases van ser els que van patir aquells moments i van formar part d’aquell moviment conegut com a “Remences”.

 

 

P1140245 Cam calcari

El camí segueix i començo a veure que el terra està format per milers de numulites. Suposo que aquests van ser trepitjats sovint per aquells pagesos que patien abusos. Estic en terra de remences. Es coneix com a “remences” (o pagesos de remença) aquells que estaven sotmesos a servitud i no podien abandonar el mas ni les terres que treballaven. Només podien fer-ho si el senyor els redimia i aquesta redempció (o remença) que havien de pagar afectava tant al pagès com a la mullers i els fills, els quals estaven obligats a servir a la casa del seu senyor si aquest ho volia. A punt del canvi de segle, Joan I (que morí el 1396), com Martí l’Humà estaven disposats a acceptar les demandes d’abolició dels coneguts com a “mals usos”, però quan aquest segon va morir (1410) sense descendència, va ser Ferran d’Antequera que el va succeir (d’acord amb el compromís de Casp) al front de la Corona d’Aragó (que com sabeu era la confederació dels regnes d’Aragó i Catalunya).

Els senyors feudals van aprofitar el pensament de Ferran I d’Antequera per aconseguir, a les Corts de Barcelona del 1413, reforçar els seus drets i obtenir una constitució anti-remença. I encara van veure més reforçada la seva posició quan el 1430 (ja regnant Alfons el Magnànim) a les Corts de Tortosa, es va confirmar que “els pagesos havien de seguir vivint com sempre ho havien fet i no tenien dret a proclamar la seva llibertat”. També l’església es va posar del costat dels senyors, (no hem d’oblidar que l’església era un altre poder feudal) i com que creien que els pagesos tenien que seguir pagant els mateixos drets, va declarar que “era injusta la demanda de llibertat”.

 

P1140246 Numulites P1140249 Cirerer dArbs

 Segueixo trepitjant numulites. Es tracta de fòssils de closca calcària, del gènere dels protozous, que presenten forma de moneda i que vivien el terciari. Es tracta del grup de fòssils més característics de l’Eocè marí i a Catalunya, per la seva forma, se’ls anomena “llenties” o fins i tot “dinerets”. Hi ha diversos indrets, per Catalunya, on es troben en grans quantitats. Es van extingir al final de l’oligocè, probablement quan van caviar les seves condicions de vida, que estaven basades en el mar càlid de poca profunditat que cobria bona part de Catalunya.

P1140250 Santa Lena Finalment i després d’una pujada dreta, arribo dalt del turó on hi ha l’ermita de Santa Lena. Hi ha qui escriu, en algun lloc “Helena”, però jo penso que, en tot cas, deu ser una contracció familiar de “Magdalena”.

P1140253 InteriorL’església és romànica, d’una sola nau i absis circular. Té un campanar de paret o cadireta. A l’entrada, la porta és coberta per un porxo amb seients de pedra. L’ermita va sofrir els terratrèmols del segle XV, fet pel qual va haver d’ésser modificada i reconstruïda.

 

P1140259 Mirador 

Torno al punt on m’he desviat per pujar a Santa Lena i segueixo cap el sud per anar a parar a un mirador espectacular. Aquí acabo d’explicar com va anar el tema dels remences. Val a dir que es va entrar en una època de fortes tensions entre els remences i els senyors. Els vassalls encara havien de viure sense poder vendre els immobles i si al morir no tenien descendència, una tercera part del patrimoni anava a parar a mans del seu senyor (Bé, això no és gaire diferent de l’impost de successions fins ara). Cal afegir que la dona i les filles estaven obligades a servir a la casa del senyor i que aquest també tenia dret de cuixa.

Aquestes fortes tensions, van conduir a la necessitat de la corona de limitar el poder dels nobles, cosa que el rei Alfons, des de Nàpols, va dictar un decret, el juliol de 1448, que permetia als pagesos reunir-se per tractar la supressió dels mals usos.

Tot i amb això, la cosa es va anar allargant per la mort sobtada del rei Alfons el 1458. Va seguir Joan II que estava enfrontat amb el seu fill, Carles, per la corona de Navarra i la cosa es va seguir complicant fins que el 1461, en morí Carles, s’encén la guerra civil catalana, en que els remences fan costat al rei Joan II.

La revolta va ser encapçalada per Francesc de Verntallat, des d’Hostoles. Però quan l’octubre de 1472 Joan II entra a Barcelona, guanya la guerra i signa la Capitulació de Pedralbes, no s’aboleixen les servituds ni els mals usos. Després d’això, els remences, el 1485, s’aixequen en la segona revolta remença, en aquest cas encapçalada per en Joan Sala. Acabada aquesta revolta, Ferran II, fill de Joan II, l’any 1486 dicta sentència redimint els mals usos previ pagament de 60 sous per mas i va abolir també el dret del senyor de maltractar els vassalls i molts altres abusos anteriors.

 P1140260 St Roc

 

 

 

 

 

 

He anat seguint el sender, que és clar fins arribar a la segona ermita per visitar: Sant Roc. És molt senzilla i en un estat “relatiu”. L’interior és ple de noms gravats a les parets (cosa que diu molt poc del nivell de respecte d’alguns que hi pugen).

P1140261 Interior 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

P1140264

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

D’aquí ara només toca anar seguint un camí, quasi paral·lel al que he fet per venir, tot anar en direcció al punt per on he pujat. Una estona després i amb un sol que ja fa suar, trobo un munt de pedres: és la fita que indica el punt per on cal baixar, per tal d’evitar repetir tot el mateix camí de pujada.

P1140265 Cingles de Can Sotera

Arribant a sant Martí, es veu ben bé, la cinglera per sobre de la qual transcorre la major part de l’excursió.

Per accedir a la ruta per a gps, cal clicar:

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3422262