(Garraf) Excursió matinal el 13 de novembre de 2012, planera de només 80 metres de desnivell acumulat (de pujada i de baixada) i amb un total de 10 quilòmetres, organitzada per l’Antoni Campreciós. L’excursió acaba amb la visita al Museu Victor Balaguer.
 |
 |
ARA FA MOLTS ANYS: L'any 1058 Ramon Berenguer el Vell va convocar una reunió de les persones rellevants de la ciutat de Barcelona per tal que li expliquessin els usos, costums i privilegis pels quals es regia la ciutat i els seus ciutadans. Aquesta recopilació escrita va prendre una format estructuat jurídic i va donar lloc als "Usatges", promulgada aquell any, els 1060 i el 1068 que, de fet, formaven una autèntica constitució per la qual Barcelona es regiria en el futur com a ciutat-Estat.
Comencem a l’estació de tren de Sitges, on ens trobem tots. No caldrà que parli gaire d’aquest famós municipi, per molt conegut, però també perquè s’hauria de fer tota una enciclopèdia tant de Sitges com, al final, de Vilanova i la Geltrú. Per tant em limitaré a donar quatre idees per als que no ho coneixen tant. Ja sabem que caminar i no conèixer és com llegir i no entendre res. La primera informació que es té de Sitges és del 991. El 1041 ens aporta l’existència del castell, o torre de guaita i defensa. Nosaltres aviat ens situem al Passeig de la Ribera, que haurem de seguir fins al final. Sempre hem d’anar en direcció ponent, seguint el GR.92 del qual, de fet, costa trobar les traces. El Passeig segueix les diverses platges, delimitades per espigons, de la façana marítima fins arribar a la riera de Ribes.
Anem caminant pel la riba. Recordo que a la vila havia tingut una certa importància el conreu de vinya, però es va anar abandonant i només queden restes de producció, actual, de malvasia, un vi aperitiu molt prestigiós. Es diu que el nom de “malvasia” prové del mateix vi que va arribar a Sitges per part dels almogàvers expedicionaris a Grècia, durant el segle XIV, i el nom hauria de provenir del port de Monembasia, al Peloponès, i que era conegut amb el nom de Malvasia pels venecians. Però mirem a la dreta: tenim el famós barri del Vinyet.
Si ens donem la volta, tenim una magnífica vista del passeig i, al fons, del Baluard amb l‘església. Sota l’església hi ha una raconada coneguda com la Fragata; el nom li ve que allà s’hi arrecerava un vaixell per a la defensa de la costa dels atacs dels pirates. Actualment l’indret és un jardí, des del qual surt una escala que puja fins a l’església, escala que fou construïda el 1900, per subscripció popular.
L’església està a la part alta del turó de la Vila Vella, on ja d’antic s’hi va bastir el castell de Sitges que, amb els anys, ha esdevingut l’ajuntament, amb uns estructura arquitectònica però diferent. L’església està dedicada a Sant Bartomeu i Santa Tecla i permet formar una imatge que ha acabat personalitzant la vila i ha estat pintada i descrita per pintors, poetes i escriptors. La primera referència al temple és de 1135 i fou una església d’estil romànic. La major part de l’edifici actual data del 1672. Compta amb dues torres. La més baixa es coneguda com del Comunidor i disposa del rellotge de la vila des del 1868, data que coincideix amb l’enderrocament de la Torre de les Hores del carrer Major. La torre de la dreta é el campanar, reformat el 1863.
El barri del Vinyet és el resultat d’un pla d’urbanització de Francesc Armengol, el 1919, amb la concepció de ciutat jardí i de vacances, que és el que en va resultar, amb força èxit i on hi van construir les seves residències personatges amb molts recursos financers. L’obra acabà el 1933 amb l’obertura del Gran Hotel Terramar, que ja anem veient força bé al final del passeig.
La riera de Ribes avui es presenta plena d’aigua que, realment, prové de l’empenta del mar de llevant que avui hi ha. Per tant, cal anar a donar la volta pel club de golf si no ens volem mullar els peus. D’altra banda, cal saber que les últimes construccions, amb aquest hotel nou, han anul·lat el sender que hi havia originalment i que formava part de GR. La riera desguassa al cap de Grills i per sobre del golf, els turonets que veiem, perpendiculars a la costa, formen la serra dels Paranys, que ve del Fitó de Miralpeix (109m).
 |
 |
Passem pel costat de la sala de festes L’Atlàntida, que ocupa un espai probablement no legal a sobre la platja però que per alguna raó misteriosa encara s’hi manté i comencem a enfilar-nos pel rocam del Garraf que toca a mar. Deixem també enrere el camp de golf, del qual puc afegir que es tracta d’una de les instal·lacions importants del desenvolupament turístic de Sitges, juntament amb els ports esportius de la Ginesta (a tocar de Castelldefels, fins on arriba el municipi), el del Garraf i el de l’Aiguadolç. El club de golf Terramar, té 90 anys d‘existència i és el segon més antic de Catalunya, havent estat dissenyat per F.W. Hawtree i ha estat escola per a alguns dels grans golfistes del país.
Per aquests indrets hi ha diverses coves i cavitats. De fet ens trobem amb uns operaris que estant tancant, amb un reixat una cavitat que sembla realment un pou, de dos metres de diàmetre, excavat a la roca calcària i que s’enfonsa fins al mar. No sé el nom d’aquesta cova, però sé que algunes reben els noms de Verda o del Gegant. Probablement sigui per aquí, ja que estem a l’extrem rocós conegut com a Punta de les Coves.
L'aspecte feréstec, àrid i dur del rocam contrasta amb la visió refrescant de la mar de què es gaudeix als turons i a les carenes litorals. Una bona part del terme és composta per materials calcaris del Juràssic i del Cretaci. Nosaltres, ens hi fem una foto de grup (aquesta la va fer en Jordi Canosa). Val a dir que el paisatge vegetal roman gairebé invariable durant tot l'any, perquè una bona part de les plantes que hi ha són perennifòlies. Hi predomina potencialment una màquia de llentiscle i margalló als vessants marítims, encara que també s'hi podria trobar càrritx, garrigues i brolles calcícoles de romaní i bruc d'hivern.
Poca estona després, arribem ja als primers carrers de Vilanova i la Geltrú, tot trobant l’ermita de Sant Cristòfor a la nostra dreta. Aquesta ermita ha donat nom a diversos elements dels voltants, com ara la platja, el far, el fortí i el torrent. Sabem que va ser restaurada a principis del 1500 i va servir d’hospital o llatzeret durant l’epidèmia de pesta de mitjans del segle XVII. L’edifici que podem veure actualment, va ser consagrat l’any 1788, tot i que va ser rehabilitat el XIX amb els diners de Joaquim Soler, que s’havia enriquit a Amèrica. És important indicar que la capella fou adquirida el 1944 per Eugeni d’Ors, que hi va construir l’edifici annex. En aquesta casa s’hi fundà l’Acadèmia del Far de Sant Cristòfor, que va ser un lloc de trobada d’escriptors, filòsofs i artistes.
Ens dirigim de cara al seu magnífic passeig de cara a mar. El nucli originari de la vila de Vilanova i la Geltrú és el barri de la Geltrú, topònim que deriva del nom de Guisaltrud, del germànic Wisaltrud. D'altra banda, Vilanova fa referència a la quadra que existia prop del castell de la Geltrú i a la qual el rei Jaume I concedí franquícies i carta de poblament el 1274. Vers l'any 1080 s'esmenta el lloc de “Guisaltrud”,que abans es deia la Bisbal. Els bisbes de Barcelona tenien infeudat el lloc de Ribes, amb els seus annexos de Miralpeix, Sitges i la Geltrú, als descendents de Mir Geribert, que prengueren el cognom de Ribes.
Però no ens endinsem a la vila. Anem directes cap a l’estació del tren i al proper Museu Victor Balaguer. La inauguració del ferrocarril de Barcelona-Vilanova-Valls (1881-83) fou deguda a l’esforç gairebé personal de Francesc Gumà i a la contribució d'altres personalitats que deixaren els seus estalvis en aquesta obra tan necessària pel desenvolupament industrial de la vila. No hem d’oblidar que s’hi va instal·lar, en el segon terç del segle, la primera fàbrica tèxtil moguda a vapor, de tot l’estat (1839).
Finalment s’arriba a la visita al Museu Victor Balaguer de Vilanova. Es tracta d’una exposició pictòrica a partir d'una selecció del catàleg de la Col·lecció Banc Sabadell: "Del Realisme al Noucentisme. Reuneix quadres de pintors catalans tan destacats com Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Marià Fortuny, Anglada Camarasa i Joaquim Mir. Es tracta d'un corregut excepcional pels moviments artístics de tombants de segle (XIX al XX), que inclou magnífics paisatges i retrats de l'època de l'art modern .
Si voleu accedir a la ruta per a gps, podeu clicar: